Ja tenim la nostra "chaminera"!!

La casa segueix creixent, i mica en mica es van veient alguns detalls acabats, com les xemeneies que tenen el disseny típic del Sobrarbe.

Les nostres xemeneies petites

Només ens falta la xemeneia gran, que a més tindrà una pedra que hem recollit nosaltres com a Espantabrujas. I per fora, serà barbacoa, com ja es pot veure aquí:

Visita a tres pobles

Els darrers caps de setmana hem visitat alguns dels pobles abandonats (o mig abandonats) del Sobrarbe que encara no havíem visitat. Sempre que visitem aquests llocs, on només hi ha unes poques parets, cases enrunades, algunes teulades caigudes, algunes xemeneies i alguns mobles abandonats, ens envaeix la sensació de tristesa, d'estar presenciant el resultat de la mala gestió en un passat recent... Ens imaginem el que podien estar vivint els darrers habitants de cada poble, havent de decidir abandonar la casa, el seu mode de vida, la història de la família... Coneixem de primera mà alguns casos dels que resisteixen per mantenir la casa dempeus, dels que no tenen descendència que continuïn el cultiu dels camps i la cura dels ramats, dels que han de recórrer quilòmetres i quilòmetres per anar al metge o a l'escola, dels que treballen sols i la major part del temps es relacionen amb menys de 5 persones. I tota aquesta gent ens vé al cap quan visitem pobles que quedat abandonats, o que, al menys, no tenen habitants regulars.

Vem anar a Campodarbe quan estava nevat, i a Ascaso. Aquí hi vénen estiuejants.

Campodarbe nevat

Ascaso i el seu fantàstic rellotge de sol

Hem visitat Matidero, un dels pobles al límit de la comarca. Algunes cases estan dempeus, funcionant com a granges.

Matidero

I ahir vam arribar-nos a Muro de Bellos, un poblet abandonat del tot, encara que els propietaris de les cases es volen organitzar per reconstruir-lo.

Muro de Bellos

Què ens falta????

Portem un mes prenent decisions sobre la casa, i sembla que arribem cap al final, però encara ens falta alguna cosa... De moment, hem triat les rajoles del terra, el parquet, les portes i les manetes; els marcs de les finestres; els mobles de la cuina, els tiradors i l'encimera; les rajoles de la cuina i dels banys; forn, microones, placa d'inducció, campana, rentaplats i piques de la cuina; els vàters, banyera, bidet i plats de dutxa; color de les teules i disseny de les xemeneies; carcasses de la llar de foc i la barbacoa; número i distribució dels interruptors i endolls de tooota la casa...
Hem après moltíssim, com per exemple, per on poden passar tubs d'aigua i de llum i per on no; quina mena d'aïllants hi ha; tipus de teules, de maons, de materials per qualsevol cosa; la geotèrmia...!
Però encara ens falten algunes coses. Què més ens falta??

La sort de viure en un poble

Boltaña vestida de blanc

Aquest cap de setmana, després de la nevada de divendres, vàrem voler sortir a fer una excursió amb una amiga (i amb el Naranjito, clar), per trepitjar neu prop de Boltaña. Evidentment, anant amb el Naranjito, no vàrem anar per carretera, sinó per un camí ("el camino de los Rojos") que puja a Campodarbe, un dels poblets gairebé deshabitats del municipi.
Vam fer moltes fotos pujant, mentre el cotxe anava obrint camí sobre un pam i mig de neu verge, i també un cop vam arribar a Campodarbe. Vam dinar a mig camí amb vistes a Boltaña, que estava preciós tot enfarinat. El dia era totalment assolellat, així que tampoc feia molt fred, tot i l'ambient nevat del nostre voltant. Com ens acostuma a passar en caps de setmana sense festes assenyalades, estàvem totalment sols.

Obrint camí amb el Naranjito

Com que encara teniem unes quantes hores de llum, vam decidir seguir camí i acompanyar la nostra amiga a Silves i Ascaso, dos pobles més de Boltaña, macos i amb molt bones vistes sobre el poble i tota la vall de l'Ara. Però aquest cop vam anar per carretera, on ens vam creuar amb uns amics boltanyencs (els primers que vèiem gairebé en tot el dia!).
A mig camí de Silves, la nostra sorpresa va ser que aquests amics ens van trucar per telèfon, i ens van avisar que HAVIEN RECOLLIT LA CARTERA DE L'ALBERT, que s'havien trobat escampada pel "camino de los Rojos"!!!
Resulta que en una de les parades per fer fotos l'Albert va fer servir la cartera per recolzar la càmera i poder fer alguna foto de tots tres, i ens la vam oblidar... I per casualitat, ell la va trobar al mateix lloc!!! No ens n'havíem adonat fins que ens van trucar! Evidentment, va recollir totes les targetes, documents i diners que hi havia escampats per tot arreu, i ens ho va tornar més tard, al vespre, quan tots ja tornàvem a ser a Boltaña.
Això no hauria passat mai en una ciutat!!!
A més, vàrem tenir la sort que ells la trobessin, abans que el vent ho escampés tot, o que algú altre ho trobés, o que tornés a nevar i quedés tot enterrat.... Una sort increíble!!