Buida i quasi a punt!

La casa ja s'està quedant buida... Els paletes han netejat d'eines i brossa la casa i el terreny del costat que molt amablement ens han deixat mentre han durat les obres. Ara només falta fer algunes proves amb la calefacció, que instal.lin les baranes i valles del voltant de la casa, i pintar la darrera mà de tot arreu... i ja podrem anar-hi a viure!!!

Ja hi tenim electrodomèstics

Banys complerts

Només hi falten les nostres coses i nosaltres!!! Quina il.lusió!!! A veure si en una o dues setmanes ja ens traslladem!!

Sequera

Ja fa moltes setmanes que no plou, que no plou al menys amb prou quantitat com per mantenir un bon nivell d'aigua als rius i als pantans de la comarca. Ahir vam aprofitar per trepitjar el fons del Pantà de Mediano, que està pràcticament buit, cedint la seva aigua al de El Grado. Evidentment, vam anar-hi amb el Naranjito, i vam poder anar caminant fins a la porta de l'església enfonsada de Mediano i el seu Esconjuradero.

Les fotos s'expliquen soles.

Nova temporada de bany!

Aquesta setmana ha fet tanta calor per aquí, que no hem pogut resistir la temptació d'inaugurar la temporada de bany, a un dels nostres llocs preferits, Las Pozas de San Martín. Ja vam inaugurar-les divendres al vespre, però ahir hi vàrem fer un pic-nic i, a més, vam enfilar-nos fins al que anomenen "El Co*o del Mundo", un paratge preciós però que, realment està a la fi del món.

A més, ens va costar una mica anar i tornar sense que se'ns acabés la llum del tot, i vam acabar bastant rebentats, però ho vam aconseguir!!

Aquí teniu un document gràfic:

El pic-nic, amb la nostra amiga Eli

Primer bany de la temporada!

La poza de San Martín, al "Co*o del mundo"

Orquídies al Sobrarbe

Un exemplar d'Ophrys fusca amb dues flors

Una altra flor de la mateixa espècie

Fa uns dies vam acompanyar un amic nostre a fer un dels seus passejos pels voltants de Boltaña, a peu, i recórrer alguns racons on ell ha anat trobant.. orquídies!! Va voler compartir amb nosaltres el secret dels llocs on es poden trobar, però no us ho explicaré aquí...

El que sí veureu són els primers brots de les primeres orquídies que vam trobar. Intentarem fer-ne un seguiment i fotografiar-les en totes les seves fases de creixement.

Un brot, ja veurem quina flor surt!!

Una altra a punt d'ensenyar-nos la seva meravella!

Visita a tres pobles

Els darrers caps de setmana hem visitat alguns dels pobles abandonats (o mig abandonats) del Sobrarbe que encara no havíem visitat. Sempre que visitem aquests llocs, on només hi ha unes poques parets, cases enrunades, algunes teulades caigudes, algunes xemeneies i alguns mobles abandonats, ens envaeix la sensació de tristesa, d'estar presenciant el resultat de la mala gestió en un passat recent... Ens imaginem el que podien estar vivint els darrers habitants de cada poble, havent de decidir abandonar la casa, el seu mode de vida, la història de la família... Coneixem de primera mà alguns casos dels que resisteixen per mantenir la casa dempeus, dels que no tenen descendència que continuïn el cultiu dels camps i la cura dels ramats, dels que han de recórrer quilòmetres i quilòmetres per anar al metge o a l'escola, dels que treballen sols i la major part del temps es relacionen amb menys de 5 persones. I tota aquesta gent ens vé al cap quan visitem pobles que quedat abandonats, o que, al menys, no tenen habitants regulars.

Vem anar a Campodarbe quan estava nevat, i a Ascaso. Aquí hi vénen estiuejants.

Campodarbe nevat

Ascaso i el seu fantàstic rellotge de sol

Hem visitat Matidero, un dels pobles al límit de la comarca. Algunes cases estan dempeus, funcionant com a granges.

Matidero

I ahir vam arribar-nos a Muro de Bellos, un poblet abandonat del tot, encara que els propietaris de les cases es volen organitzar per reconstruir-lo.

Muro de Bellos

La sort de viure en un poble

Boltaña vestida de blanc

Aquest cap de setmana, després de la nevada de divendres, vàrem voler sortir a fer una excursió amb una amiga (i amb el Naranjito, clar), per trepitjar neu prop de Boltaña. Evidentment, anant amb el Naranjito, no vàrem anar per carretera, sinó per un camí ("el camino de los Rojos") que puja a Campodarbe, un dels poblets gairebé deshabitats del municipi.
Vam fer moltes fotos pujant, mentre el cotxe anava obrint camí sobre un pam i mig de neu verge, i també un cop vam arribar a Campodarbe. Vam dinar a mig camí amb vistes a Boltaña, que estava preciós tot enfarinat. El dia era totalment assolellat, així que tampoc feia molt fred, tot i l'ambient nevat del nostre voltant. Com ens acostuma a passar en caps de setmana sense festes assenyalades, estàvem totalment sols.

Obrint camí amb el Naranjito

Com que encara teniem unes quantes hores de llum, vam decidir seguir camí i acompanyar la nostra amiga a Silves i Ascaso, dos pobles més de Boltaña, macos i amb molt bones vistes sobre el poble i tota la vall de l'Ara. Però aquest cop vam anar per carretera, on ens vam creuar amb uns amics boltanyencs (els primers que vèiem gairebé en tot el dia!).
A mig camí de Silves, la nostra sorpresa va ser que aquests amics ens van trucar per telèfon, i ens van avisar que HAVIEN RECOLLIT LA CARTERA DE L'ALBERT, que s'havien trobat escampada pel "camino de los Rojos"!!!
Resulta que en una de les parades per fer fotos l'Albert va fer servir la cartera per recolzar la càmera i poder fer alguna foto de tots tres, i ens la vam oblidar... I per casualitat, ell la va trobar al mateix lloc!!! No ens n'havíem adonat fins que ens van trucar! Evidentment, va recollir totes les targetes, documents i diners que hi havia escampats per tot arreu, i ens ho va tornar més tard, al vespre, quan tots ja tornàvem a ser a Boltaña.
Això no hauria passat mai en una ciutat!!!
A més, vàrem tenir la sort que ells la trobessin, abans que el vent ho escampés tot, o que algú altre ho trobés, o que tornés a nevar i quedés tot enterrat.... Una sort increíble!!

Segona nevada

Avui està nevant de valent. Ha començat amb força cap a la una del migdia, i gairebé no ha parat en tota la tarda. Encara neva, i les carreteres i, sobretot, els carrers, estan blancs i costa circular... tot i les llevaneus que circulen constantment!
Això és el que veiem aquesta tarda des de la finestra de la meva feina:

L'avet que tenim al jardí de les oficines

El carrer, i els cotxes ja blancs (el del mig, el nostre)!

Nova visita a l'Entremón

Fa uns dies vam anar amb uns amics, altre cop, a Entremón, un dels nostres llocs predilectes de la comarca, des d'on es poden tenir unes molt bones vistes, si el dia acompanya.

La torre del campanar de l'església de Mediano, també anomenada "La Dama del Lago"

I aquest cop, sí que va acompanyar el temps i la visibilitat! Només cal veure les fotos!

Vistes sobre el pantà de Mediano

A continuació, després d'acomiadar els visitants, vam arribar a pujar al Tozal de Palo, un lloc que encara no coneixíem però que també val molt la pena! Les vistes sobre La Fueva són espectaculars! A més, vam poder gaudir de la posta de sol sobre el Cotiella i toootes les muntanyes.

La Fueva des del Tozal de Palo

El Cotiella a la posta de sol


Aquí teniu la resta de fotos del dia

Nous pobles

Dimecres, un cop ens vem quedar sols, vam aprofitar el matí per anar a visitar uns quants pobles de la comarca que encara no coneixíem. Vem trobar cases i detalls molt bonics a Camporrotuno i a Castejón de Sobrarbe.

Plaça de Camporrotuno

Detall d'una casa de Camporrotuno

Porta a Camporrotuno, amb el típic picaporta de la comarca

Església de Castejón de Sobrarbe

Escut a l'església de Castejón de Sobrarbe

Tres dies matemàtics

Aquest pont també hem rebut la visita dels meus companys de la facultat de Matemàtiques, però no ens ha acompanyat el temps ni la salut. Volíem anar a esquiar però no ha parat de ploure, i això no només hauria fet l'esquiada incòmoda, sino que a més va desfer bastant la neu i hauria estat perillós... Per això no vem anar-hi. Però ens vem acostar a Pineta, on hi havia bastanta neu però també aigua.

Després de dinar unes magnífiques hamburgueses i plats combinats, i especialment unes patates braves molt bones, vam anar cap a Boltaña, i vam visitar Ainsa, ens vem quedar prenent alguna cosa per allà, fins a l'hora de sopar.

L'Albert no es va trobar gaire bé, i l'endemà va quedar-se a casa mentre els altres anàvem a visitar el Cañón de Añisclo, tot i que tampoc feia un dia molt bo... Però el vam aprofitar, i ens ho vem passar molt bé.

Aquí teniu unes quantes fotos més.

Setembre

Després de tornar d'Islàndia, vam arrodonir les vacances amb un relax merescut per les platges de Sant Pol, retrobant els amics de tota la vida, sense cites, horaris ni presses, i amb una mica de Windsurfing...

Però de seguida ha tornat la rutina de la feina!
Tot i així, la setmana passada vàrem rebre la visita d'uns amics molt especials, la Itziar, l'Edurne i el Sergi. Amb ells vam passar tres dies de molta activitat:

piragüisme,

equitació,

escalada...

Intercalant salts i bots amb el Naranjito, visites al pagès per comprar tomàquets i acariciar el gatet que tenen, i passejades tranquil.les per Ainsa i Boltaña...
Un bon cap de setmana!

En família

Fa unes setmanes va venir tota la meva família a Boltaña per a celebrar els aniversaris de la Mare i la Mariona. Per la Mare va ser tota una sorpresa, i crec que la vam fer molt feliç. Sempre que ens reunim passem molt bona estona, rient, amb converses interessants, i normalment també menjant molt. Aquest cop, a més, com que era a Boltaña, vam compartir més coses, paisatge, natura, bon temps... Més de 36 hores junts, sempre divertides.
Vam anar dues vegades al pantà de Mediano, amb el remolc nou carregat amb la planxa de windsurf de l’Albert, que ens va servir per fer unes quantes palades i navegar pel pantà. Tothom es va banyar, excepte el Kim, que temia que l’aigua fos massa freda i el cos no li resistís del tot. Però s’ho va passar la mar de bé fent fotos, i llegint, i observant com els altres ens ho passàvem millor banyant-nos. L’aigua no estava massa freda, i com que feia força calor, venia molt de gust ficar-s’hi.

Tots a l'aigua, barallant-nos per la planxa de surf!

Els pares, en el seu ll0c d'observació

El segon dia de bany

Ens vam passar dos dies de banys, menjar, sortides, regals, i més banys. A més, l’Anna i el Bernat ens van obsequiar amb una exhibició de malabars amb foc, un espectacle impressionant!

No ho sembla, però el Bernat i l'Anna estan enmig dels anells de foc!

I finalment, els pares es van quedar un parell de dies més, i el Kim es va inaugurar en el bany (i es lamentava no haver-ho fet abans!).

El Kim sobre la planxa de surf!!

Aquest dia vam haver de marxar corrent del pantà perquè es posava a ploure, i vam aprofitar per anar a la presa de Mediano i fins a dalt del Castell de Samitier i l'Ermita de San Emeterio y San Celedonio. Paisatge, com smpre, impressionant!
Aquí teniu unes quantes fotos més.

Visita del Cor Ariadna!!

Aquest cap de setmana, tal com vaig anunciar, va venir el Cor Ariadna a Boltaña, amb l'excusa d'oferir un concert a capella de música romàntica anglesa i del renaixement italià.

Van començar a arribar abans de la posta del sol de divendres, i vem gaudir d'un bon sopar. L'endemà van superar el primer repte del cap de setmana: banyar-se al riu Ara. Al matí, el riu encara estava bastant fred, i a més no feia gaire sol... Però gairebé tothom es va banyar, i alguns fins i tot es van atrevir a creuar el riu nedant!!!

Després d'una horeta d'assaig i un dinar bastant abundant (encara que es va allargar un pèl massa), alguns van fer migdiada i altres van mirar-se part del partit de futbol de la tarda. I a continuació, el segon repte de la sortida: el concert. La meva principal preocupació no era que ho fessin més o menys bé (estava segura que seria un concert impressionant!) sinó que vingués gent a veure'ls... Poc a poc es va anar omplint l'església, i al final gairebé un centenar de persones van gaudir d'un concert espectacular, preciós, una hora sencera de música perfectament executada. Em van fer passar la vergonya de cantar un parell de peces davant de tot el poble (les coneixia, però com es perd la pràctica de cantar!!!), però igualment va ser molt especial per a mi.

I després, a la tarda, partit de bàsquet o passejada pels voltants de Boltaña per agafar gana per sopar. Un sopar de germanor amb més de 40 persones, que es va allargar amb una sobretaula d'acudits i xerrades...

Encara alguns (la majoria!) es van quedar per a superar el tercer repte de la visita: un altre bany, i especialment, un dinar abundant a Fonda Carrera.

El bany al pantà va ser relaxant, amb l'aigua més calenta (o menys freda!) que al riu, i aquest cop, com que feia molta més calor, tothom es va banyar i força estona... S'hi estava tan bé!

I després, el mega-súper dinar, que es va allargar fins a mitja tarda. Tothom en va gaudir molt, i alguns es van donar el luxe de fer una mica de migdiada a la cadira mateix...

Com sempre, ha estat un plaer compartir tots aquests dies, aquests moments especials de música, xerrades i acudits, amb tots vosaltres: MOLTES GRÀCIES, COR!!

Concierto Cor Ariadna!

Otra vez el Cor Ariadna, con los que solía yo cantar en Barcelona, vuelven al Sobrarbe para ofrecer un magnífico concierto. Esta vez, vendrán a Boltaña. El concierto será el próximo sábado 3 de julio, a las 18.30, en la iglesia de Boltaña (Colegiata de San Pedro, Plaza Mayor S/N de Boltaña). Es un concierto gratuito, que incluye piezas sacras del renacimiento italiano, y música romántica inglesa, todo a capella.

¡¡Espero que venga mucha gente, y lo disfrute!!

Navaín: La muntanya de fòssils

Ahir, després d’una setmana sencera de pluges, va fer un dia esplèndid, encara que una mica fred. Però el vam aprofitar per anar d’excursió, i pujar la muntanya que tenim més a la vora de Boltaña: Navaín. Després d’arribar a Ascaso en cotxe, vam començar a caminar, encara que ens va costar una mica trobar el camí correcte. La pujada és considerable, uns 800 m de desnivell des d’Ascaso, i per sort alguns núvols tapaven el sol espaterrant que queia sobre nosaltres. Tot i així, la pujada la vam fer poc a poc, sense presses, i vam fer cim a les 3 de la tarda, tres hores després de sortir.

Ascaso, amb el Naranjito

Durant la pujada, a part de gaudir de les vistes espectaculars, ens va sorprendre la quantitat de fòssils que hi havia. De fet, havíem llegit a la pujada de Silves que tota aquesta zona està plena de Nummulites, els organismes marins amb closca que omplien els mars d’aquesta zona, i que van formar aglomerats i roques senceres. De fet, dóna la sensació que tota la muntanya de Navaín està feta d’aquests fòssils.

Fòssils i més fòssils!

Un cop al cim, vam gaudir de les vistes, vam menjar unes pomes, i vam visitar les runes de Santa Marina, l’ermita que hi ha dalt de tot.

Vistes de la quasi omnipresent Peña Montañesa

Quan ja ens començava a agafar fred, vam emprendre la baixada, però també sense presses. Vam arribar a Ascaso a les 6, sense esma de res més que anar a casa, descansar, recuperar forces amb una bona ració de tortellini, dutxar-nos i dormir. Una bona excursió i un bon dia! I més fotos...

La foto que testifica que vem fer el cim!