House MD - Karaoke Time

Navaín: La muntanya de fòssils

Ahir, després d’una setmana sencera de pluges, va fer un dia esplèndid, encara que una mica fred. Però el vam aprofitar per anar d’excursió, i pujar la muntanya que tenim més a la vora de Boltaña: Navaín. Després d’arribar a Ascaso en cotxe, vam començar a caminar, encara que ens va costar una mica trobar el camí correcte. La pujada és considerable, uns 800 m de desnivell des d’Ascaso, i per sort alguns núvols tapaven el sol espaterrant que queia sobre nosaltres. Tot i així, la pujada la vam fer poc a poc, sense presses, i vam fer cim a les 3 de la tarda, tres hores després de sortir.

Ascaso, amb el Naranjito

Durant la pujada, a part de gaudir de les vistes espectaculars, ens va sorprendre la quantitat de fòssils que hi havia. De fet, havíem llegit a la pujada de Silves que tota aquesta zona està plena de Nummulites, els organismes marins amb closca que omplien els mars d’aquesta zona, i que van formar aglomerats i roques senceres. De fet, dóna la sensació que tota la muntanya de Navaín està feta d’aquests fòssils.

Fòssils i més fòssils!

Un cop al cim, vam gaudir de les vistes, vam menjar unes pomes, i vam visitar les runes de Santa Marina, l’ermita que hi ha dalt de tot.

Vistes de la quasi omnipresent Peña Montañesa

Quan ja ens començava a agafar fred, vam emprendre la baixada, però també sense presses. Vam arribar a Ascaso a les 6, sense esma de res més que anar a casa, descansar, recuperar forces amb una bona ració de tortellini, dutxar-nos i dormir. Una bona excursió i un bon dia! I més fotos...

La foto que testifica que vem fer el cim!

Silves, dues vegades

Vista de Boltaña des de la pujada a Silves

En els darrers dos caps de setmana hem visitat Silves dos cops. Silves és un dels pobles petits del voltant de Boltaña on ja no hi viu gairebé ningú i que formen part del seu municipi. Tot i que és un dels més propers a Boltaña, encara no l’havíem visitat.
Hi vam provar d’anar el diumenge passat, després de molts dies de pluja i tempesta, hi va haver una mica de descans a mitja tarda, i vam decidir-nos a pujar. Però a mitja pujada va començar a ploure, i pedregar, i no vem poder-lo visitar del tot. Tot i així, al baixar es va aclarir la tarda i vem poder fer algunes fotos interessants.

Conseqüències de la pluja

Però ens vem quedar amb les ganes, i avui hi hem tornat. Avui sí que feia un dia assolellat, i des d’allà hem pogut gaudir d’unes vistes espectaculars de la vall de l’Ara.
Aquí teniu unes quantes fotos, incloses les de les conseqüències de les tempestes del cap de setmana passat.

Una de les cases de Silves

Primavera!

Així com a la tardor el Sobrarbe es vesteix de vermell, taronja, groc (i molts altres tons que no hi ha paraules per descriure!), a la primavera es noten també els canvis en les plantes. Hi ha tots els tons imaginables de verd! Es barregen els verds foscos de les fulles velles i perennes dels avets, pins i alzines (carrascas), amb els verds clars, nous, joves, frescos de les fulles noves dels roures (cajigos), els arbres fruiters, els pollancres... Els camps de conreu han cobert el marró de la terra acabada de llaurar amb brots d'un verd brillant, espigues joves es vinclen amb el vent... És impossible captar totalment els canvis tan paulatins en fotografies, però aquí en teniu unes quantes.

Comencem!

Com molts ja sabeu ens estem fent una casa a Boltaña. Doncs ja han començat a preparar el terreny per fer els fonaments! Aquí teniu una imatge de com està el solar, a dia d'avui.

Punt i final

Aquest cop, el meu cosí Ivan ha decidit donar per acabat el seu viatge-aventura per Nova Zelanda abans del que molts ens pensàvem. Segur que té raons poderoses per deixar el país on ha descobert moltes coses, cultures noves, paisatges diferents... I segur que n'ha tret moltíssim creixement personal de l'experiència, però no deixa de sorprendre'ns...
En tot cas, benvingut de nou a casa!
I per repassar el que ha donat de sí el seu viatge en les seves pròpies paraules, aquí teniu el seu blog.