Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amics. Mostrar tots els missatges

dimecres, de gener 19, 2011

Boda Anna i Bernat!!

Els nuvis durant la cerimònia

Doncs sí, la meva germana Anna s'ha casat aquest cap de setmana amb el Bernat, amb qui ja convivia de feia més de dos anys.

Els nuvis acabats de casar!

Com tots els casaments, reflecteixen la personalitat dels nuvis. Per tant, aquesta boda havia de ser poc convencional, una mica "kumba", amb molta participació dels amics, però sense treure romanticisme, diversió, bon menjar...



No ho sembla, però a més d'arròs hi ha llenties!!!

Després d'una cerimònia senzilla però emotiva, amb lectures d'amics i parents, vam arribar com vam poder al lloc del convit, on els amics de l'Anna i el Bernat van organitzar una sèrie de proves per donar el vist-i-plau al matrimoni. Van passar les proves amb bona nota, així que van casar-se per partida doble.


Ball després del convit


Segur que ells diran moltes més coses, però jo m'emportaré el record d'un cap de setmana de família i amics, ple d'amor (entre ells, amb la família, amb els amics), i música. Tampoc podia faltar el foc, un dels nexes d'unió entre els nuvis i amb molts dels seus amics... Ens ho vam passar molt bé!!!

Vegeu el comentari per tenir més fotos (n'hi ha moltíssimes més!!!)

dimecres, de desembre 29, 2010

Nova visita a l'Entremón

Fa uns dies vam anar amb uns amics, altre cop, a Entremón, un dels nostres llocs predilectes de la comarca, des d'on es poden tenir unes molt bones vistes, si el dia acompanya.

La torre del campanar de l'església de Mediano, també anomenada "La Dama del Lago"

I aquest cop, sí que va acompanyar el temps i la visibilitat! Només cal veure les fotos!


Vistes sobre el pantà de Mediano


A continuació, després d'acomiadar els visitants, vam arribar a pujar al Tozal de Palo, un lloc que encara no coneixíem però que també val molt la pena! Les vistes sobre La Fueva són espectaculars! A més, vam poder gaudir de la posta de sol sobre el Cotiella i toootes les muntanyes.


La Fueva des del Tozal de Palo

El Cotiella a la posta de sol


Aquí teniu la resta de fotos del dia

dijous, de desembre 09, 2010

Tres dies matemàtics

Aquest pont també hem rebut la visita dels meus companys de la facultat de Matemàtiques, però no ens ha acompanyat el temps ni la salut. Volíem anar a esquiar però no ha parat de ploure, i això no només hauria fet l'esquiada incòmoda, sino que a més va desfer bastant la neu i hauria estat perillós... Per això no vem anar-hi. Però ens vem acostar a Pineta, on hi havia bastanta neu però també aigua.




Després de dinar unes magnífiques hamburgueses i plats combinats, i especialment unes patates braves molt bones, vam anar cap a Boltaña, i vam visitar Ainsa, ens vem quedar prenent alguna cosa per allà, fins a l'hora de sopar.




L'Albert no es va trobar gaire bé, i l'endemà va quedar-se a casa mentre els altres anàvem a visitar el Cañón de Añisclo, tot i que tampoc feia un dia molt bo... Però el vam aprofitar, i ens ho vem passar molt bé.








diumenge, de setembre 12, 2010

Setembre

Després de tornar d'Islàndia, vam arrodonir les vacances amb un relax merescut per les platges de Sant Pol, retrobant els amics de tota la vida, sense cites, horaris ni presses, i amb una mica de Windsurfing...


Però de seguida ha tornat la rutina de la feina!
Tot i així, la setmana passada vàrem rebre la visita d'uns amics molt especials, la Itziar, l'Edurne i el Sergi. Amb ells vam passar tres dies de molta activitat:


piragüisme,



equitació,


escalada...


Intercalant salts i bots amb el Naranjito, visites al pagès per comprar tomàquets i acariciar el gatet que tenen, i passejades tranquil.les per Ainsa i Boltaña...
Un bon cap de setmana!

dimarts, d’agost 24, 2010

Islàndia!!!


Hem estat una mica desconnectats perquè hem marxat de vacances... a Islàndia!! Hem estat nou dies per l'illa, amb uns amics, compartint apartament i cotxe, i visitant tot el que hem pogut sense moure'ns de Reykjavik, excepte els dos darrers dies que vem allunyar-nos una mica per visitar el glaciar més gran d'Europa ben de prop. THANK YOU VERY MUCH HRÖNN FOR YOUR GUIDED TOUR!!!


Amb grampons per sobre el glaciar Vatnajökull

També vam estar als peus del volcà que el mes de març va col.lapsar l'espai aeri europeu, i encara fumejava!!

Islàndia és un país gran, més gran del que sembla, i amb espais naturals immensos. En un país que és com la meitat de la península Ibèrica, hi viuen només unes 300.000 persones, gairebé totes a la capital i la seva àrea metropolitana. Fora d'allà, només hi ha paisatges extensíssims, sense boscos, i en l'època que hem estat nosaltres tot era verd brillant, i com a molt, amb la cendra i la terra negra volcànica.


Cascada de 60 m (Skogafoss) sobre terra volcànica


Hem vist molts animals (foques, dofins, balenes, frarets, ocells de tota mena i mentre caçaven...), molta aigua, molts rius i cascades, i també, com no, glaceres! Aquesta seria la part "freda" de l'illa, acompanyat de núvols, pluja, i un vent gelat que ens deixava sense alè.



Rorcual just després de respirar, a tocar del nostre vaixell

Però Islàndia també és una illa calenta, clar, amb molts volcans i activitat tèrmica, començant pels volcans actius, i continuant pels géisers, fumaroles i sortides de vapor d'aigua de les entranyes de la terra, i acabant per la gent, molt amable.




El geiser Strokkur en la seva alçada màxima, regant l'Albert


Un país de contrastos i de paisates impressionants... Genial, molt recomanable!!!

Com sempre, una selecció de les fotos (un 10% de les que vam fer !!) aquí!

dimecres, de juliol 07, 2010

Visita del Cor Ariadna!!


Aquest cap de setmana, tal com vaig anunciar, va venir el Cor Ariadna a Boltaña, amb l'excusa d'oferir un concert a capella de música romàntica anglesa i del renaixement italià.


Van començar a arribar abans de la posta del sol de divendres, i vem gaudir d'un bon sopar. L'endemà van superar el primer repte del cap de setmana: banyar-se al riu Ara. Al matí, el riu encara estava bastant fred, i a més no feia gaire sol... Però gairebé tothom es va banyar, i alguns fins i tot es van atrevir a creuar el riu nedant!!!


Després d'una horeta d'assaig i un dinar bastant abundant (encara que es va allargar un pèl massa), alguns van fer migdiada i altres van mirar-se part del partit de futbol de la tarda. I a continuació, el segon repte de la sortida: el concert. La meva principal preocupació no era que ho fessin més o menys bé (estava segura que seria un concert impressionant!) sinó que vingués gent a veure'ls... Poc a poc es va anar omplint l'església, i al final gairebé un centenar de persones van gaudir d'un concert espectacular, preciós, una hora sencera de música perfectament executada. Em van fer passar la vergonya de cantar un parell de peces davant de tot el poble (les coneixia, però com es perd la pràctica de cantar!!!), però igualment va ser molt especial per a mi.


I després, a la tarda, partit de bàsquet o passejada pels voltants de Boltaña per agafar gana per sopar. Un sopar de germanor amb més de 40 persones, que es va allargar amb una sobretaula d'acudits i xerrades...


Encara alguns (la majoria!) es van quedar per a superar el tercer repte de la visita: un altre bany, i especialment, un dinar abundant a Fonda Carrera.


El bany al pantà va ser relaxant, amb l'aigua més calenta (o menys freda!) que al riu, i aquest cop, com que feia molta més calor, tothom es va banyar i força estona... S'hi estava tan bé!


I després, el mega-súper dinar, que es va allargar fins a mitja tarda. Tothom en va gaudir molt, i alguns es van donar el luxe de fer una mica de migdiada a la cadira mateix...


Com sempre, ha estat un plaer compartir tots aquests dies, aquests moments especials de música, xerrades i acudits, amb tots vosaltres: MOLTES GRÀCIES, COR!!



dimecres, d’abril 21, 2010

Guara I

Església d'Hospitaled


Aquests darrers dies hem fet tres sortides pel Sobrarbe. Vam recórrer alguns pobles de Guara, aquest cop acompanyats de la nostra amiga Eli. Vam descobrir Eripol de dia, i Almazorre també amb millor llum que el darrer cop que hi vam anar. Amb ella, vam anar a Hostpitaled (de Guara) i ens vam animar a fer una excursió fins al Castillo de Esplubiello.


Restes del Castillo de Esplubiello, gairebé no es distingeixen...

És un lloc especial, com a castell no sembla molt ben pensat, ja que s’ha de baixar per arribar-hi, i queda com enclotat entre Eripol i alguns turons al voltant. L’excursió, que va durar una hora i mitja més o menys, ens va deixar esgotats, ja que ho vam fer durant les hores de més calor...

Després vam dinar a Lecina, a La Choca, sempre espectacular i boníssim! Evidentment, vam ensenyar-li la Carrasca Milenaria de Lecina a l’Eli, i vem fer una volta pel poble.


Encara vam aprofitar la tarda, ara que el dia s’allarga, per visitar Almazorre i Eripol, que ens va sorprendre molt.

Església d'Almazorre, molt caracterísitca



Ermita enrunada d'Eripol, amb el poble al fons

Evidentment, hi ha més fotos!

dissabte, d’abril 10, 2010

S'ha acabat la Festa


Avui hem hagut de posar fi a la vida de la Festa, la meva gata "petita". Ja fa quatre anys que se li va diagnosticar un problema de ronyó que hem tingut controlat fins aquesta setmana, que els símptomes han anat empitjorant fins a convertir-la en una gata diferent.

Sempre la recordarem com la gata emprenyadora, que sempre miolava i reclamava l'atenció, la gata divertida, faldillera, mimada i potser infantil que m'ha fet companyia durant els seus 12 anys de vida. Era preciosa i divertida, i la trobarem molt a faltar.

L'Albert diu:
Si hi ha algun paradís de gats, a l'estiu li seguiran portant l'aigua "on the rocks" perquè estigui fresqueta, i la "Festuki" continuarà grimpant i derrapant per les corbes de les parets!!! I si no n'hi ha, és convertirà en un tros de muntanya, de les d'aquí, del Sobrarbe, i es fondrà en el paisatge!! Al final l'acabaré trobant a faltar... maleïts gats, que emprenyen, pero que s'acaben fent estimar!!!

dilluns, de març 29, 2010

Una nova experiència, un nou blog

La nostra amiga Núria ha començat a escriure un blog per detallar la seva experiència laboral a Vietnam, on fa una setmana que s'ha traslladat per començar una nova feina. El blog és VIETNAMESE EXPERIENCE.
Segur que aprèn molt, i es pot deduir de les primeres impressions que s'ho passarà molt bé, encara que a nivell de feina haurà de canviar coses...
Molta sort, Núria!

dissabte, de març 27, 2010

Més aventurers

Una altra que se n’ha anat a l’aventura és la nostra amiga Núria, que ha aconseguit una feina A VIETNAM!!! Fa una setmana que està allà, i explica moltes coses impressionants, tampoc és el mateix viatjar que anar-hi a viure, i no només hi ha dificultats d’idioma, també, sobre tot, culturals!! Però és una noia amb moooolta empenta, que davant els reptes “se crece”, i segur que se’n sortirà, i es guanyarà el respecte i l’afecte de molta gent!
Molts ànims, Núria, i ja ens mantindràs al dia! Quan estigui més centrada potser fa un blog propi, ja el lincaré.

diumenge, de febrer 07, 2010

Santa Agueda

I finalment, acabo el repàs del que ha passat aquestes darreres setmanes amb el que hem fet aquest cap de setmana: divendres va ser Santa Àgueda, i com sempre, el dissabte més proper al dia 5 de febrer es celebra el Dia de las Mujeres: uns quants actes previs, i finalment dissabte, actuació de la Ronda de Boltaña a la Casa de Cultura, i després sopar al Monasterio de Boltaña, només dones.
Unes 130 dones del poble (i algunes de fora, que de fet celebraven la despedida de soltera d'una d'elles i els va fer gràcia apuntar-se!) reunides en un menjador enorme, amb bon menjar i millor companyia... Es va fer un sorteig d'obsequis d'un munt de patrocinadors de Boltaña, i en un dels moments més emocionants de la nit, es va anunciar quines quatre dones seran les responsables de l'organització de les festes de Santa Agueda de l'any que vé. A continuació la Charanga La Fiesta va animar-nos mentre es servien els licors i cafès, i finalment la festa es va traslladar al poliesportiu, on ens esperaven alguns dels homes del poble i l'orquestra Tatuaje. Una bona festa!
I avui encara hem pogut aprofitar el dia. Es celebrava la Ferieta d'Ainsa, on es promocionen les diferents races d'animals de granja i domèstics de la comarca, les tòfones, i tota mena de productes artesanals i de menjar fets a mà. També es fa una foguera al mig de la plaça Major, on es poden coure les llonganisses, cansalades i menjars diversos que es vulgui. Enguany la Ferieta ha tingut moltíssim èxit. Feia un dia fantàstic, i la gent s'ha acumulat per visitar les paradetes de tota mena que hi havia a la plaça. Afortunadament, nosaltres hem arribat una mica tard, i hem pogut gaudir de la fira, passejar-nos per les paradetes, admirar els animals, el menjar, les artesanies... Hem menjat, hem passejat, hem comprat, hem xerrat... I quan ja ho desmuntaven tot, com que encara hi havia llum de dia, hem anat caminant fins a la Cruz Cubierta i fins a la Ermita de San Felices, que encara no havíem visitat. Una zona preciosa just al costat d'Aínsa, una planície enorme, sorprenent i amb unes vistes genials!
Un final perfecte per un cap de setmana genial!

Madrid

El cap de setmana passat vem visitar Madrid, i ens vem reunir amb alguns amics de la promoció de Notaris de l'any 2008 (la de l'Albert), en un dinar amb més de 30 persones, que va continuar amb copes i xerrades durant tota la tarda, i fins a altes hores de la matinada... Nosaltres ens vem "escapar" una estona per anar a veure Garrick, del Tricicle. Vem riure moltíssim!!! I ens va servir per no beure tant i poder seguir la festa amb la resta de la colla fins a la matinada.
Diumenge, amb bastant de fred, vem visitar una fira de llibres antics al costat d'Atocha, i després ens vem trobar amb la Itziar, encantadora com sempre i amb moltes ganes de xerrar... Feia més de dos anys que no ens vèiem!!! Moltes gràcies per un matí fantàstic!

Hogueras de San Pablo

L'any passat ens vem perdre la festa major d'hivern de Boltaña, en honor del seu patró, San Pablo, el dia 25 de gener. Aquest any hi hem participat! El programa de festes inclou dissabte a la tarda rondant (amb la Ronda de Boltaña, clar!) pels carrers. El dia abans de San Pablo, a la nit, fogueres al carrer on es cou la carn que cadascú aporta i es comparteix tot plegat amb tot el poble. I l'endemà, el dia de San Pablo, festa local, hi ha palotiau durant el matí, i s'acaba amb un dinar popular, on els regidors municipals i l'Alcalde fan de cambrers per a tothom.

Enguany hem tingut companyia durant el cap de setmana, i vem sortir a sopar i de copes amb ells fins altes hores de la matinada tant divendres com dissabte. Però dissabte encara vem tenir ànims per seguir la Ronda durant mitja tarda... No va ser tan llarga com la d'estiu, quan hi ha moltes més cases obertes on parar i menjar o beure el que bonament ofereixen, però va acabar a l'hora de sopar.

I diumenge al vespre vem participar a las Hogueras. Ens vem quedar impressionats. En tota la pujada cap al casc antic, des de la Glorieta de Ramón Giménez fins davant dels jutjats, hi havia cinc o sis fogueres, i moltíssima gent rodejant-les per xerrar, beure, menjar, mantenir-se calent... Tot amenitzat per la Charanga Tardienta, i rodejats per les corredisses dels nens. Ens ho vem passar molt bé, fins i tot quan plovisquejava i alguns van marxar, i quan ja no quedava ningú, vem seguir la xerrera al Parador. De totes maneres el cap de setmana havia estat dur i vem marxar relativament aviat.

I per acabar, un magnífic dinar, dilluns dia de San Pablo, al poliesportiu municipal. Unes tres-centes persones entaulades i ateses pels regidors i l'alcalde. Una sopa d'all boníssima! Després, un estofat perfecte, tot regat amb vi, i cava al final per acompanyar els postres. I finalment, un ball al mateix poliesportiu. Un dia perfecte!


Ah, i he pres algunes fotos de la festa de les fogueres, jo no en vaig fer cap!

dimecres, d’octubre 21, 2009

Terrace Sale

N'hi ha que escriuen blogs per seguir en contacte amb amics llunyans geogràficament; n'hi ha que ho fan per practicar el periodisme; n'hi ha que, simplement, aclareixen idees escrivint, i deixen constància de filosofies, gustos, impressions... Internet també ha estat un medi on fer comerç, quasi des que es va inventar. Un bon amic nostre fa blogs de totes aquestes menes. Ja teníem el seu blog personal (del primer tipus): http://cristobalblock.blogspot.com/ , i un blog humanitari-recaptatori: http://apadrinamihipoteca.blogspot.com/ , però ara s'ha inventat la última. Ha creat un blog simulant un "garage sale", una venda d'objectes de segona mà que un particular acostuma a vendre a la porta del seu garatge o de casa seva (en barris residencials típicament americans, aquí un aniria als Encants o a un "mercadillo"). Com que no tenen garatge, ho ha batejat com "Terrace Sale". Si hi trobeu alguna cosa que us faci gràcia, només heu d'escriure un comment!

dimarts, de setembre 29, 2009

Setembre (3)


Three days after our last guest left we received our friends from Huddersfield, the Edwards’, who were travelling around the Pyrenees and landed with their caravan in Boltaña. We spent five days together, two of them along with my parents, and we tried to show them lots of places around here, which they loved. We had to wait until the rain stopped here, as on Friday was raining all day long, sometimes very hard.
We discovered together some little villages in La Solana, were we collected lots of blackberries in Giral, and some mushrooms up at the top of the hill. It was late, at the end, so we finished our day at Fiscal. Men tried again to find some more mushrooms near Boltaña, but it was impossible.

The following day we went to Belsierre, Puértolas, Bestué, Puyarruego (were we had a cup of coffee) and the Añisclo Canyon. We had a puncture there, but the Park Guards helped us to mend it, and we could follow our journey home.

And finally, after my parents left, we went to Sin and Serveto, and enjoyed with the walks and the views through and from those villages.
Each day we had great meals, whether at El Callizo, in Ainsa, or home (roast-beef, in spite of the oven, delicious; barbacue as well)... Everything was perfect! Thank you very much!!!

Setembre (1)

Perdoneu el silenci aquest mes de setembre, però a continuació us relato el que hem estat fent, que ens ha ocupat tot el temps…

El primer cap de setmana vem rebre la visita dels postres amics i testimonis de casament, amb tots els seus fills: Pau, Carla, Marc, Aina, Jan, Ritxi, Mònica, Roger i Siara.

Vem passar un cap de setmana passejant, buscant rutes amb bicicleta, banyant-nos a l’Ara (el primer dia, molt fred, i el segon, molt millor!), fent pic-nics, veient animals, tractors, i especialment, trotant amb el Naranjito, la joguina dels nens!!!

Evidentment vem fer un munt de fotos, aquí en teniu una mostra.

Provant l'aigua de l'Ara, gelada!

Les bicis dels Surís! (finalment les vem fer servir!)

La Siara, prenent decisions als seus 5 mesos


"Yo para ser feliz quiero un tractor"

diumenge, d’agost 23, 2009

Fiestas de la Convivencia

Boltaña se ha vestido de fiesta esta semana. Aunque tradicionalmente la Fiesta Mayor se celebraba en septiembre, varios motivos propiciaron que se trasladara la fecha para celebrarla al tercer viernes de cada mes de agosto: celebrarlas en agosto sintoniza con la afluencia de visitantes y turistas; en septiembre normalmente coincidía la festividad con las fiestas de la cercana Aínsa, y se entraba en una absurda competencia de festivales y actividades; además, como el patrón es San Pablo y su festividad ya se celebra en invierno, no había necesidad de mantener la fecha en septiembre, así que se trasladó a ese fin de semana de agosto, y se pasaron a denominar Fiestas de la Convivencia, sin encomendarse a ningún santo.
Así que, como se viene haciendo en los últimos 40 años, este fin de semana se han celebrado las Fiestas de la Convivencia. En estos momentos se clausurarán oficialmente con unos Fuegos Artificiales, y a continuación con un baile en la Plaza Mayor.
Pero la fiesta empieza con unas cuantas actividades previas, deportivas en su mayor parte, pero también con una cena popular el miércoles pasado, que reunió en perfecta armonía a casi 300 personas en la Plaza Mayor para devorar con fruición unas cuantas delicatessen, aunque todo el mundo esperaba probar la ternera que se había estado cociendo durante todo el día en la misma plaza. A continuación de la cena hubo un concierto de “Los Gandules”, que ya vinieron en las dos últimas ediciones de las fiestas, y a partir de las 3 de la madrugada, la plaza se animó con el “Comando Cucaracha”. En fin, las fiestas empezaron oficialmente el jueves y terminan hoy, pero esta vez sabíamos mejor que el año pasado qué nos esperaba y nos hemos dosificado un poco mejor las fuerzas (y básicamente hemos dormido más y mejor). Además, conocíamos a mucha más gente que el verano pasado, y por tanto nos lo pasamos mejor. Ha habido un montón de baile, calor, música, peñas, crepes, cenas, copas y bebidas y, por supuesto, hemos "charrado" mucho con los amigos…
Pero este año ha habido dos momentos especiales para mí. El primero, el pregón: este año corrió a cargo de Manuel Domínguez, el Registrador de la Propiedad, en representación de la Ronda de Boltaña. Manuel consiguió un pregón emocionante, divertido, poético, mágico, con toques espectaculares, con la participación de todos… Y además se concluyó el acto con todo el pueblo cantando la “La Ronda enamorada”. Realmente emocionante, vi un montón de lágrimas en muchos de los ojos que admiraban lo que Manuel decía.
Y el segundo, protagonizado por Albert, que subió por primera vez a un escenario delante de centenares de personas para dar fe del sorteo que organizó el Ayuntamiento: regalaban una moto y un viaje. Un momento especial, diferente, cercano y divertido…

Nuestro final de fiesta fue ver amanecer en la Plaza Mayor, al son de la Disco Móvil, después de pasar por unas cuantas peñas y bailar como locos con la orquesta Tándem, y comiendo las crepes matinales para desayunar, acompañando a los centenares de personas de todas las edades que seguían bailando, sin querer dar por finalizadas las Fiestas de la Convivencia. ¡Ahora sí que deberemos despedir las fiestas hasta el año que viene!

dimecres, d’agost 12, 2009

Voluntaris a Boltaña!!


Finalment, la pimera representació de la colla de Voluntaris han pogut venir a veure'ns a Boltaña. Només han estat uns dies, però hem aprofitat per fer unes excursions. Primer vem pujar a Samitier, que nosaltres ja coneixíem, però ho vem fer a plena tarda, amb tot el sol, passant molta calor... Afortunadament, les vistes des de dalt són genials, i vem passar una bona estona... a més, vem tenir la recompensa d'un bon bany al pantà de Mediano, a peu de Samitier, que ens va retornar una mica el vigor desgastat.

Ahir vem pujar a Pineta, i ens vem envalentonar per fer una excursió una mica més llarga, però a una hora potser més decent, fins a los Llanos de La Larri. No hi havíem pujat mai abans, i ens vem trobar una pujada sorprenentment dura però per sort a l'ombra, i un paisatge a dalt preciós, decorat amb alguns animals, cascades, però també, molta gent. Tot i així, molt maco! Després de dinar, altre cop, ens vem refrescar, aquest cop a Balupor, cap al tard. Un dia ben xulo!

Avui les he hagut de deixar soles per treballar una mica, i han anat a Bujaruelo. Espero que s'ho estiguin passant bé!

Com sempre, unes quantes fotos.

dimecres, de juliol 29, 2009

Visites


Fa uns dies van venir uns amics de l'Albert a veure'ns a Boltaña. Són tant o més aquàtics que l'Albert, que ja és dir, o sigui que a part de visitar Boltaña, Ainsa i Jànovas, ens vem banyar tots dos dies. Vem fer tots els passejos amb el Naranjito, i és una de les coses que el Nico recorda millor d'aquells dies! Nosaltres, com sempre, ens ho vem passar molt bé!!

dilluns, de juliol 06, 2009

La fi del cagalàstics

Aquest cap de setmana hem passat mil aventures (com el Mono Amedio!) en companyia d’alguns dels “meus amics més antics”, dos dies absolutament extraordinaris en molts sentits. Van arribar divendres, just a temps de veure on vivim i sopar quatre coses.

L’endemà estàvem convidats a “la Suelta del Puerto”, una festa que organitzen l’ajuntament de Fanlo i el de Fiscal, per celebrar el tradicional desplaçament dels ramats a les pastures d’alta muntanya. És l’únic dia de l’any que, amb invitació expressa d’algun dels organitzadors, es pot entrar al Parc d’Ordesa amb cotxe. Vem pujar fins a Nerín, i d’allà vem recórrer camins i prats per veure unes vistes precioses de la Vall d’Ordesa des de dalt. Un paisatge espectacular!



A continuació, cap a la festa! Una carpa blanca enorme protegia els participants d’una més que probable tempesta (el cel estava gris, cada cop més negre...), mentre es menjava pa, llonganissa i xoriço a la brasa, i finalment xai també a la brasa, tot boníssim. De postres, també es va repartir macedònia, i després cafè i copa, acompanyats de la música excepcional del Grupo La Fueva, a estones amb alguns artistes convidats. Vem menjar, xerrar amb gent d’allà, ballar, descansar, caminar una mica...





Quan la música començava a decaure, i intentant aprofitar que no plovia en cap moment (semblava que la pluja ens rodejava però ens respectava!), vem decidir fer una mica de visita pels voltants. Amb el Naranjito, vem fer uns quants quilòmetres de bots i salts, fins que temíem massa per la nostra integritat física, i com que ja no quedava gaire per arribar a les vistes espectaculars, vem fer l’últim tros a peu. Un penya-segat enorme ens separava de la Cola de Caballo, el final de la Vall d’Ordesa, i ens permetia unes vistes espectaculars sobre les Tres Sorores (Mont Perdut i companyia), la Brecha de Roldán, i tots els pics del voltant. Quan ja havíem fet unes quantes fotos, algú va suggerir pujar al pic més proper, que no sabem quin nom té. Com que ens semblava que no era massa estona, ens hi vem apuntar tots. Al final, vem veure la posta de sol des de dalt (2407 m), que va ser preciosa ja que finalment els núvols amenaçadors van anar desapareixent. Va ser una tarda esplèndida, amb el regal final d’uns isards que es van deixar veure quan ja estàvem baixant del pic que vem batejar com “el pic de la Suelta”, en honor al dia que el vem conquerir.



Però l’aventura acabava de començar.
Vam arribar on teníem el cotxe, al costat de la carpa, cap a les 10 del vespre. Resulta que ja no hi quedava ningú, però, tot i que hi havia el nostre cotxe allà, havien tancat la barrera d’accés al Parc, que naturalment queda tancada al públic en general excepte només aquest dia. Ja ens vèiem allà fins l’any que ve! Vem constatar que no hi havia més que vaques a la carpa, i que no teníem cobertura al mòbil, així que només teníem dues opcions: o quedar-nos a dormir allà, o intentar travessar la barrera d’entrada al Parc. La tanca de ferro semblava totalment infranquejable, i estava flanquejada per una roca enorme que impedia el pas per l’únic lloc transitable al voltant de la barrera. Se’ns va fer patent que la nostra darrera opció era moure aquella pedra. Mostrant valentia, enginy, treball d’equip, confiança en la victòria i molta força (física i de voluntat), vem tardar una hora i mitja, però vem aconseguir moure el roc fins a poder marxar d’allà!!! La nostra alegria era enorme, i ens felicitàvem mútuament, a cadascú per la seva aportació a l’èxit final...



... fins que, després de recórrer uns quants quilòmetres de pista forestal, ens vem trobar amb UNA ALTRA barrera com la primera, a només un parell de quilòmetres de Nerín, i aquest cop no hi havia cap altra pedra per poder moure... Però sí que teníem cobertura, així que, tot i que ja eren les 12 de la nit, vem trucar demanant ajuda i en 10 minuts ens van venir a obrir. El nostre sentiment de vergonya només era comparable a l’alegria anterior i l’astorament del nostre salvador...
L’endemà, evidentment, ens vem regalar un bon esmorzar, un matí tranquil per Boltaña, i un dinar espectacular a Abizanda.
Aquest cap de setmana entrarà als annals dels records del grup d’amics més antics de la Laura, segurament batejada com “la fi del cagalàstics”, juntament a d’altres aventures d’institut i del viatge de fi de COU...
MOLTES GRÀCIES!!!

Evidentment, hi ha més fotos!