El nostre carnestoltes a Bielsa

Dissabte passat vem anar a veure el Carnestoltes de Bielsa, que ens havien dit que estava molt bé, i ho havíem imaginat quan vem veure el museu dels costums de Bielsa. Vem anar-hi cap a les 5 de la tarda, amb uns amics, sense disfressar, només per veure què tal era. La intenció era després tornar per sopar a Boltaña i veure el concurs de disfresses del poble.... Però tal com diuen per aquí, "pillamos un capazo" a les 7 de la tarda i no el vem deixar anar fins a les 7 del matí: o sigui, ens vem trobar a gent coneguda, del poble, que ens van acompanyar, convèncer i allotjar fins l'endemà al matí. Gent molt acollidora, ens van deixar casa seva per menjar, dormir, i fins i tot ens van deixar unes disfresses!

A Bielsa hi ha molta festa, i com a tot Aragó, corre molt la beguda durant les festes. I es balla molt. I es xerra molt. I t'ho passes mooolt bé!
Les disfresses més vistes a Bielsa van ser les de Trancas i Barrancas (les formigues de peluix de "El Hormiguero"). Algunes eren comprades, però d'altres disfresses es veien fetes a mà... fins i tot un portava el cap de la formiga fet de pasta de paper (paper-maché)! I evidentment, ens vem trobar la "charanga", unes quantes "trangas", unes quantes "madamas", un parell de "onsos" i els seus domadors... Com que aquestes disfresses cansen molt, segons ens van dir, a la nit, després de sopar, ja no se'n veien.
Vem fer durar la festa fins les 7 del matí, i després de dormir unes quantes hores, tornem-hi! Més xaranga, un vermutet, amb més pernil, formatge, xorisso, pa, i com no, cervesa i vi... Finalment, morts de cansament, vem tornar a casa cap a les 4 de la tarda. Encara ens estem recuperant!
Malhauradament, no portava càmera, però vaig fer algunes fotos amb el mòbil. Perdoneu la mala qualitat!

El carnaval tradicional de Bielsa

En Bielsa, el Carnaval (o carnabal en belsetano) es una fiesta tan importante, o más, como su fiesta mayor. El programa de festejos empieza el jueves, en que se monta a Cornelio, el muñeco de paja culpable de todos los pecados del valle, y a quien se cuelga de la fachada del Ayuntamiento, desde donde será testigo de las fiestas de los siguientes días, hasta el domingo, cuando será quemado en la Plaza Mayor. Cada año el diseño de Cornelio cambia, este año tenía un par de armas, iba encapuchado y tenía el pene a la vista.

Las fiestas se basan en el pasacalles o charanga, que va tocando por todo el pueblo, recibiendo algo de picar y bebida por parte de todo aquél que quiera ofrecerles algo, y que llaman a todo el mundo al baile, que puede organizarse de manera espontánea en los bares del pueblo, o en el local social, donde se baila con una orquesta hasta altas horas, y luego con la disco móvil.

Lo que hace de los Carnavales de Bielsa una fiesta especial es que han conservado sus trajes tradicionales:

- Las trangas. Los jóvenes del pueblo se ponen unas pieles y cornamenta de cabra en la cabeza, se calzan las sandalias tradicionales, se pintan la cara de negro, se ponen unos dientes postizos y unas faldas largas, y persiguen a las mozas y las embisten con gestos obscenos en todas partes. Pueden llegar a asustar, y en todo caso no se les reconoce...

- Los osos (los onsos) y el domador. También algunos jóvenes se ponen una paca de paja en la espalda, y se dejan atizar por su domador. También usan las sandalias tradicionales y se pintan la cara de negro. Llevan dos palos para apoyarse al suelo y también para hacer ruido y espantar al personal. El domador controla a su oso porque le lleva atado de una cadena.

- Las madamas. Las chicas casaderas, a partir de los 15 años, se visten con faldas y medias, zapatos blancos, se pintan y se recogen el pelo a modo tradicional, y especialmente, se hacen una pechera con cintas de colores, que atan a la blusa sólo con alfileres, y que se deshace al final de carnaval.

No tengo fotos propias, pero os pongo alguna que ilustra los trajes.

Inuksuk a Boltaña!

Aquest matí he fet un passeig dels meus pels voltants de Boltaña.

I m'he trobat això:

En una primera impressió, pot semblar una pila de pedres, amagades al costat del camí.

Apartant el boix que hi havia davant, m'ha semblat que era ben bé un Inuksuk!

Així que m'he decidit, i he fet el meu propi Inuksuk, en honor al Cristóbal. Segur que fa temps que se l'esperava!!

No som tan semblants

No us estranyava que fossim tan diferents amb els ximpanzès, per exemple, si ens deien que compartiem el 98% dels gens? Doncs resulta que no és ben bé així. Un equip de la UPC (l'Institut de Biologia Evolutiva, de la UPC i el CSIC) han determinat que hi ha fins a un 10% de diferència genètica entre humans i els grans primats, cosa que explica millor les diferències observables externament. Ha sortit publicat al Nature, i se n'han fet ressò tots els medis informatius.
Jo ho comento, a més, perquè el primer autor de l'article i coordinador de l'estudi, Tomàs Marquès, és un amic i company del Cor Ariadna, que per motius professionals va deixar de cantar però sempre el durem al cor.
MOLTES FELICITATS, TOMÀS!

Primera mini-incursió a la Serra de Guara

Diumenge, després de recuperar-nos de la festa de les dones de Boltaña, vem aprofitar el que semblava un bon dia d'hivern per fer la primera visita a la Serra de Guara, on de moment encara no haviem entrat. Vem començar per la carretera que va a Sabiñánigo, fins arribar a Pueyo de Morcat. Allà vem recórrer les quatre cases que encara queden, inclosa l'església que està reciclada com a magatzem-deixalleria, i la casa principal del poble, abandonada i mig enrunada, però que encara conserva quasi intacta la xemeneia, i per dins, la Cadiera: és un banc de fusta que envolta la llar de foc central, que servia de cuina i de lloc de reunió, ja que era el lloc més calent de la casa. En vem marxar quan va començar a nevar. Després vem fer una incursió per un camí que només eren les roderes d'algú altre, vem corregir la ruta fins a Morcat, on vem arribar que es feia fosc, però encara ens va donar temps de visitar les cases mig enrunades que hi queden. En una d'elles hi vem trobar dues ovelles que jeien al terra, però no vem trobar la resta del ramat per enlloc. Unes quantes cabres sí, però més ovelles, no.

Quan ja es va fer definitivament de nit, vem seguir per la pista fins a Sieste, i d'allà a Boltaña. Encara que no vem endinsar-nos molt a la Serra de Guara, ja vem copsar la grandiositat i bellesa dels seus paisatges, secs però en aquests moments nevats, i sobretot, despoblats i solitaris. El reportatge fotogràfic, aquí.

Crónica de Santa Águeda

Pues sí: celebramos la fiesta de las mujeres. Asistimos al concierto de la Ronda de Boltaña en la Casa de la Cultura de Boltaña: mi primer concierto en local cerrado, sin rondar, pero igualmente emocionante y redondo. Los pobres venían de rondar por Sarvisé, con mucho frío y nevando, pero aun así no quisieron defraudar al público que llenaba la sala y cantaron durante casi una hora, sin su voz principal. No faltaron "Dias de albahaca", "La ronda enamorada", "Primavera rondadora", "Pasodoble de los pizcos", "Habanera triste", "El País perdido"... Una gozada que nos abrió el apetito, preparándonos para el resto de la velada.

Una buena cena en el Monasterio de Boltaña, con unas 150 mujeres llenando el comedor de su restaurante, muy buena compañía, risas, el sorteo de un montón de regalos, la venta de los colgantes hechos en el Centro Ocupacional Comarcal de Atades (Huesca) en Boltaña, la "nominación" de la nueva Comisión organizadora para el año que viene, y finalmente los Mariachis... ¡Lo pasamos en grande!
Y luego, como no podía faltar, el baile en el Pabellón Polideportivo, con la Orquesta Tatuaje, que nos ofreció un repertorio variado para bailar y cantar junto a los hombres de pueblo. La velada terminó para algunos a las 5 de la madrugada, seguro que muchos siguieron la fiesta en algún otro lugar...

Esta semana: ¡Santa Águeda!

Es una de las tradiciones en Aragón: la fiesta de las mujeres por Santa Águeda, el día 5 de febrero. En Boltaña, el sábado más cercano a esta fecha todas las mujeres del pueblo (y las que se apunten, pero sin hombres) cenan juntas y luego, baile junto con los hombres. Lo organiza todo la Asociación de Mujeres de Santa Águeda, delegando en 4 de ellas (La Comisión de Fiestas, una chica joven, una mayor, una soltera, una casada, a ser posible) para hacer actividades diversas durante todo el año. Evidentemente la mayoría de actos y actividades se celebran esta misma semana. Este año, empezaron el día 1 de febrero con una merienda en el Centro de Mayores de Boltaña. Luego:

- Miércoles 4 a las 18.30, proyección de "Cometas en el cielo" en la Casa de Cultura.
- Viernes 6 a las 19.30, charla-coloquio "Dolor de espalda y hábitos posturales" por la fisioterapeuta Dra. Consuelo Vicente Fernández, en la Casa de Cultura.
- Sábado 7 a las 19.00, misa en honor de Santa Águeda en la iglesia Parroquial de Boltaña.
- Sábado 7 a las 19.45, actuación de la Ronda de Boltaña, en la Casa de Cultura.
- Sábado 7 a las 21.30, cena en el Monasterio de Boltaña. MENÚ:

1. Saquitos de hortalizas y hongos con salsa de pistachos verdes
2. Rosada con muselina de manzanas al gratén
3. Tacos de buey a la parrilla con jugo tibio de pimientos
4. Hojaldre de crema con frutos de temporada

- Sábado 7 a las 0.30, Gran Verbena en el Polideportivo, con la Orquestra Tatuaje

Y los actos siguen la semana que viene:

- Jueves 12 a las 16.00, charla "Pensar bien, sentirse mejor" impartida por la licenciada en Psicología Cognitiva, Mª Jesús Castán Borderias, en la Casa de Cultura.

Un programa muy interesante, que intentaré disfrutar al máximo. ¡Al menos, la cena y el baile seguro!

Cap de setmana de visites

Com sempre, compartim un nou cap de setmana amb amics i els seus fills. Tot i que el temps no va acompanyar, la seva il.lusió per venir i les ganes de veure coses van fer que els dos dies fossin divertits, entretinguts, interessants i diferents. Com fem altres vegades que vénen amics a veure'ns, re-descobrim rutes ja conegudes per nosaltres, però que vistes amb un altre clima i una nova companyia sempre hi trobem un nou encant. I també, aprofitem per veure coses que no hem conegut encara, i que sempre serà el lloc que vem descobrir per primer cop amb ells. Aquest cop, vem re-visitar Muro de Roda, Ainsa i Abizanda (on ens vem quedar l'Albert i jo per xerrar una estona amb els parroquians del poble, i on encara recorden la visita dels meus pares!), i evidentment la Notaria; i vem descobrir el Monasterio de San Vitorián i el restaurant d'Oncins.
Bons àpats, molta xerrera, moltes coses a posar en comú... Un altre cap de setmana memorable! Moltes gràcies a tots per compartir-lo amb nosaltres, i com sempre, torneu quan volgueu!