Després de gairebé una setmana de saber la notícia definitiva que hem estat esperant durant dies, setmanes, mesos, anys!!!, encara no sabem exactament què vol dir...
Vol dir tranquil·litat, vol dir emoció, vol dir somniar en un futur millor i ara possible, vol dir poder fer plans (relativament, fins que no sapiguem la plaça de l’Albert tampoc podem planejar-ho tot), vol dir poder pensar en totes aquestes coses somrient, sense dir de seguida “ja ho veurem”, “si hi ha sort”, “toquem fusta”... No parem de somriure, donar bones vibracions a la gent, tenim alegria per donar i per vendre!!
Tenim il·lusions renovades, l’Albert no haurà de memoritzar res, no s’haurà de passar hores i hores tancat, podem parlar tot el temps que vulguem, podem disposar dels caps de setmana, podem sortir cada dia (quan jo no treballi), podem....
S’ha acabat patir, s’ha acabat no poder dormir, s’ha acabat controlar el temps dedicat a qualsevol cosa, prou patir per tenir els àpats preparats a temps, per no deixar que l’Albert se’n vagi a dormir massa tard, comprar llibres de contes per no temptar a l’Albert amb lectures llargues, mirar només sèries gravades per televisió per controlar el temps invertit en la tele i no anar a dormir massa tard, despertar l’Albert des de la feina, patint per si havia passat bona nit o si s’havia adormit, emportar-me’n els cables de l’ordinador per evitar-li temptacions...
S’ha acabat estar pendent de com s’ha llevat, de quin humor té avui, estar a l’expectativa de com surt de l’habitació, si ha tingut un dia satisfactori, si ja comença a estar tan nerviós per la proximitat de notícies (surten llistes al BOE, surt una convocatòria, s’acosta la data possible d’examen)...
Ja hem acabat amb la no-informació, no saber quan es farà un examen, no saber quan tindrem possibilitats de descansar, no poder concretar amb els amics i familiars si podrem celebrar alguna cosa junts perquè no sabem exactament quan serà un examen...
Prou quedar-se a casa, dir que no a sopars, excursions, sortides, àpats d’amics o familiars... Ara ja podrem organitzar viatges, vacances en èpoques normals, a l’estiu jo també hauré acabat les mates i podré deixar de demanar festa per estudiar...
Potser ara ens vindran estressos per excés d’oferta, per haver de triar què fer en cada moment, potser vindran criatures, estressos per canvis de pis, de ciutat, negociar amb la meva feina, però mira, VISCA LA LLIBERTAT D’ACCIÓ!!!
dissabte, de desembre 22, 2007
dimarts, de desembre 18, 2007
S'HA ACABAT!!!
Ahir l'Albert va saber que ha aprovat el tercer i definitiu examen per arribar a ser Notari!!!!
No sabem què passa, estem com sortpresos, feliços, al·lucinats... De moment, feliços i contents, ja anirem reaccionant...
Sobretot, gràcies a tots per la paciència i el suport incondicional que ens heu brindat... De debò, sense tots vosaltres aquest infern no hauria estat suportable!!!!
No sabem què passa, estem com sortpresos, feliços, al·lucinats... De moment, feliços i contents, ja anirem reaccionant...
Sobretot, gràcies a tots per la paciència i el suport incondicional que ens heu brindat... De debò, sense tots vosaltres aquest infern no hauria estat suportable!!!!
diumenge, de desembre 16, 2007
NO CON NUESTRO SILENCIO 1
Un amic meu ha engegat una productora per a denunciar les injustícies del món. Tenen el seu propi blog, i han fet un documental en 6 parts on hi participen alguns amics meus. Aquí en teniu una part a tall d'exemple.
"Este documental tenia dos objetivos: por un lado servir de proyecto piloto desde el punto de vista técnico, probando los equipos y por otro dar soporte ideológico a la productora a través de las opiniones de los entrevistados".
"Este documental tenia dos objetivos: por un lado servir de proyecto piloto desde el punto de vista técnico, probando los equipos y por otro dar soporte ideológico a la productora a través de las opiniones de los entrevistados".
dissabte, de desembre 15, 2007
Un divendres
Ahir va ser un dels dies més intensos de la meva vida.
Va començar normal, llevant-me al matí i preparant les coses pel que sabia que vindria, i vaig anar cap a la feina. Després de treballar fins a les 2, vem celebrar el dinar de Nadal de l’empresa, un esdeveniment que normalment ja porta cua i se’n parla abans i després durant dies, i que enguany hi havia més motius encara per parlar-ne. El fundador de l’empresa, el Dr. Prous, es retira, i s’havia pensat fer-li algun obsequi, però ell va decidir no assistir al dinar (tot i que, tradicionalment, era una de les coses que li feia més il·lusió preparar i celebrar...); a més, aquest trimestre l’empresa ha estat comprada per una multinacional americana, i això ha generat tot tipus de sensacions, reunions, vibracions i pors entre el personal, mentre no es vegin els resultats efectius de la compra-venda... En fi, el dinar va estar bé, amb una actuació de Gospel que em va agradar molt, i una estona de ball que no em va agradar tant (el DJ no era posava música del meu gust) però que vaig intentar gaudir al màxim... Vem riure una bona estona.
Després del dinar, vem anar al cóctel que oferia una companya de feina que es va casar ahir mateix. Aquí en teniu una foto.
Va ser poca estona, però també ens ho vem passar força bé, i ens vem retrobar amb alguns ex-companys de feina que també feia il·lusió veure altre cop...
Després, vaig anar a cantar el concert que us anunciava fa uns dies, al Foment Hortenc. Ens ho vem passar molt bé, especialment pels comentaris introductoris de la directora, que ahir estava especialment inspirada... I musicalment el concert va anar bé, també el vem gaudir tot i que no hi havia massa públic...
Vem plegar del concert passades les 11, i llavors teníem taula reservada per sopar tota la coral molt a prop d’allà. Un local de tapes que no estava gens malament... Som més de 30, i vem organitzar un bon merder: demanant, vem trencar una copa, vem mig destrossar una taula... I a més, ens vem donar els regals de l’amic invisible que fem cada any, amb una gran dosi d’imaginació perquè el límit són màxim 5euros de despesa... Però sempre són regals molt lluïts, el meu em va fer moooolta gràcia (era referit a aquest blog, i com que no sé de gaire cantaires que sàpiguen que el tinc, em puc imaginar una mica qui és el meu amic invisible...MOLTES GRÀCIES!!!), i el que vaig fer jo també sé que va ser encertat... I després sempre queda el dubte de si sabem qui és el nostre amic invisible... És molt divertit!!!
Però el divendres va acabar amb una nota amarga. Quan tornàvem amb el cotxe de la directora, vem tenir un accident. Estem bé, i no va ser ben bé un accident: al incorporar-nos a la Plaça Virrei Amat, venint de Fabra i Puig, anant a poc a poc, un cotxe que pujava de Fabra i Puig se’ns va tirar a sobre i a més es va donar a la fuga. Li va rebentar la roda al cotxe i van destrossar la xapa de la porta de la Gemma, la conductora. No ens ho podíem creure... Sort que vem poder recordar la matrícula: B-2027-WM. Era un cotxe gris fosc, però no podria dir el model perquè només el vem veure de darrera. Un escombriaire ho va veure tot i ens va ajudar, però tot i així vem trucar als mossos i a la guàrdia urbana (que es van escaquejar perquè no hi havia ferits i el cotxe no entorpia el trànsit), i després al RACC que sí que van venir i van canviar la roda, i així vem poder arribar a casa... Però ens van abonyegar el dia, i rebentar la seguretat i ratllar-nos de ràbia.... Si el veieu, atureu-lo!!!
Després del dinar, vem anar al cóctel que oferia una companya de feina que es va casar ahir mateix. Aquí en teniu una foto.
Va ser poca estona, però també ens ho vem passar força bé, i ens vem retrobar amb alguns ex-companys de feina que també feia il·lusió veure altre cop...
Després, vaig anar a cantar el concert que us anunciava fa uns dies, al Foment Hortenc. Ens ho vem passar molt bé, especialment pels comentaris introductoris de la directora, que ahir estava especialment inspirada... I musicalment el concert va anar bé, també el vem gaudir tot i que no hi havia massa públic...
Vem plegar del concert passades les 11, i llavors teníem taula reservada per sopar tota la coral molt a prop d’allà. Un local de tapes que no estava gens malament... Som més de 30, i vem organitzar un bon merder: demanant, vem trencar una copa, vem mig destrossar una taula... I a més, ens vem donar els regals de l’amic invisible que fem cada any, amb una gran dosi d’imaginació perquè el límit són màxim 5euros de despesa... Però sempre són regals molt lluïts, el meu em va fer moooolta gràcia (era referit a aquest blog, i com que no sé de gaire cantaires que sàpiguen que el tinc, em puc imaginar una mica qui és el meu amic invisible...MOLTES GRÀCIES!!!), i el que vaig fer jo també sé que va ser encertat... I després sempre queda el dubte de si sabem qui és el nostre amic invisible... És molt divertit!!!
Però el divendres va acabar amb una nota amarga. Quan tornàvem amb el cotxe de la directora, vem tenir un accident. Estem bé, i no va ser ben bé un accident: al incorporar-nos a la Plaça Virrei Amat, venint de Fabra i Puig, anant a poc a poc, un cotxe que pujava de Fabra i Puig se’ns va tirar a sobre i a més es va donar a la fuga. Li va rebentar la roda al cotxe i van destrossar la xapa de la porta de la Gemma, la conductora. No ens ho podíem creure... Sort que vem poder recordar la matrícula: B-2027-WM. Era un cotxe gris fosc, però no podria dir el model perquè només el vem veure de darrera. Un escombriaire ho va veure tot i ens va ajudar, però tot i així vem trucar als mossos i a la guàrdia urbana (que es van escaquejar perquè no hi havia ferits i el cotxe no entorpia el trànsit), i després al RACC que sí que van venir i van canviar la roda, i així vem poder arribar a casa... Però ens van abonyegar el dia, i rebentar la seguretat i ratllar-nos de ràbia.... Si el veieu, atureu-lo!!!
dijous, de desembre 06, 2007
Aventures i desventures viatjant
Durant aquest darrer mes i mig, que l'Albert ha anat a València repetides vegades i a Valladolid, s'ha enfrontat a l'eficàcia (?) dels transports del país. Per anar o tornar de València viatjava en tren, en l'EuroMed més concretament, sempre que l'han deixat... Ha estat un mes mogudet per les rodalies (i les llunyanies) de Barcelona. El primer viatge per tornar va ser la setmana que van començar la desconnexió pel sud de Barcelona, però quan van preguntar -insistentment- als que els venien els bitllets si hi havia incidències en el viatge, els repetien que no, que tot era normal. Les notícies de Catalunya anaven plenes dels problemes de trànsit per culpa de no tenir servei de rodalies per la part de Tarragona i el Baix Llobregat, però evidentment això no arribava a València, on (potser per coses com aquestes) han prohibit la recepció i emissió de TV3 i el Canal 33. Però, és clar, van arribar a Tarragona amb l'EuroMed procedents de València i els van fer baixar, sense explicacions, i van haver d'agafar un autocar per arribar a Barcelona. Conclusió: Havien pagat un bitllet per un tren ràpid i van arribar com si haguéssin vingut en tren "normal", de llarg recorregut, i amb moltes més incomoditats com ara haver de carregar les maletes a mig trajecte, etc.
Els següents viatges a València i de tornada van anar millor, més organitzats i sense tantes cues, però sense tenir igualment accés a la ciutat directament des del tren.
Pel que fa als viatges a Valladolid, bé, les desventures van començar amb el segon examen, van cancel.lar el vol que havia reservat l'Albert per un diumenge a la nit, i amb els nervis i tot de la proximitat de l'examen va haver de passar una nit a El Prat i volar l'endemà... Doncs aquesta setmana ha tornat a passar!!! Fa dos dies havia de volar amb Lagunair a Valladolid, en el vol de les 7 de la tarda. I fins a l'últim moment no els van avisar que hi havia boira allà i que no podien aterrar els avions: van cancel.lar el vol altre cop! Va tornar a passar la nit a El Prat (aquest cop no hi havia gairebé nervis, però sí ràbia!), i l'endemà van volar de Barcelona... a Salamanca!!! Des d'allà, altre cop en autocar, els van portar fins a Valladolid... Es veu que realment la boira era horrorosa, suposo que afortunadament no van volar... I avui havia de tornar. El seu vol havia de sortir a les 5 de la tarda, i es veu que la boira torna a ser molt espessa.... i de moment no han dit res, però podia ser que tornessin a cancel.lar el vol, o a enviar-los a Salamanca, o vés a saber...
El més graciós del cas és que l'aeroport de Valladolid està situat a un poble que es diu Villanubla, o sigui que ja s'ho podien imaginar... Perquè no posaven millors condicions per un aeroport!!???!!!
Els següents viatges a València i de tornada van anar millor, més organitzats i sense tantes cues, però sense tenir igualment accés a la ciutat directament des del tren.
Pel que fa als viatges a Valladolid, bé, les desventures van començar amb el segon examen, van cancel.lar el vol que havia reservat l'Albert per un diumenge a la nit, i amb els nervis i tot de la proximitat de l'examen va haver de passar una nit a El Prat i volar l'endemà... Doncs aquesta setmana ha tornat a passar!!! Fa dos dies havia de volar amb Lagunair a Valladolid, en el vol de les 7 de la tarda. I fins a l'últim moment no els van avisar que hi havia boira allà i que no podien aterrar els avions: van cancel.lar el vol altre cop! Va tornar a passar la nit a El Prat (aquest cop no hi havia gairebé nervis, però sí ràbia!), i l'endemà van volar de Barcelona... a Salamanca!!! Des d'allà, altre cop en autocar, els van portar fins a Valladolid... Es veu que realment la boira era horrorosa, suposo que afortunadament no van volar... I avui havia de tornar. El seu vol havia de sortir a les 5 de la tarda, i es veu que la boira torna a ser molt espessa.... i de moment no han dit res, però podia ser que tornessin a cancel.lar el vol, o a enviar-los a Salamanca, o vés a saber...
El més graciós del cas és que l'aeroport de Valladolid està situat a un poble que es diu Villanubla, o sigui que ja s'ho podien imaginar... Perquè no posaven millors condicions per un aeroport!!???!!!
dimarts, de desembre 04, 2007
Més concerts!
Al Cor Ariadna no parem... Sobretot per Nadal (i també a final de curs), fem uns quants concerts. Aquest any, un el dia 14 de desembre, divendres, al Foment Hortenc, i un altre el dia 23 de desembre, juntament amb la resta de cors de l'Agrupació Cor Madrigal. El repertori és interessant i divertit, si no teniu algun àpat d'empresa o familiar, veniu, que segur que us agradarà!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
