Animals

Penjaré només unes quantes fotos d'animals que hem vist darrerament per la comarca. Espero que us agradin!

El milà que sempre sobrevola Boltaña

Un cérvol a Plan

Un voltor comú amb l'ull posat a una matança del porc, a Arro

Un altre voltor a la sortida d'Ainsa, a punt d'arrencar a volar

Aquest estava passant just per sobre del casc antic de Boltaña

Dos voltors fent un "biplano", als castells de Samitier

A Samitier, també, ens vem trobar amb una cabra salvatge cara a cara!

Espero poder penjar-ne més ben aviat!

L'excursió repetida

Aquest cap de setmana hem descobert llocs nous en companyia dels meus pares, que feia temps que no venien. Hem gaudit d'uns dies molt assolellats encara que amb molt de fred, però hem pogut veure uns paisatges meravellosos.

Van arribar divendres tard, i només vem tenir temps de preparar el sopar.

Dissabte, després d'un bon esmorzar i de parar a la ferreteria per comprar alguna eina que faltava, vem dirigir-nos a San Juan de Toledo, però abans d'arribar-hi vem aturar-nos a Arro, un poble per on haviem passat de llarg moltes vegades però no l'haviem arribat a visitar. Petitó però molt maco, amb algunes cases antigues i algunes rehabilitades.

L'església d'Arro

També vem fer una petita parada a Atiart, de camí a San Juan de Toledo. Però quan hi vem arribar, oh meravella! És una església romànica preciosa, amb un àbside en forma de trèbol molt especial. Llàstima que només es pot visitar a l'estiu, potser ho farem l'any que vé, ens han dit que té uns frescos impressionants.

San Juan de Toledo

Com que s'acostava l'hora de dinar vem decidir dirigir-nos al restaurant d'Oncins que ja coneixíem, però sense tornar a Arro, vem intentar trobar el camí que, passant pel Monasterio de San Victorián, arriba a Oncins. Vem fer un parell d'intents en camins que atravessaven torrents totalment glaçats, que indefectiblement acabaven en camps o en barrancs sense sortida, així que vem atravessar Fosado i Moliniás, i finalment vem pujar fins a La Mula, on ens vem trobar un porc de granja prenent el sol a l'era i que ni es va immutar quan vem fonar-hi la volta. Però no era el camí que buscàvem... Sort que anàvem amb el Naranjito, perquè alguns dels trams eren realment molt complicats!

Així que vem trucar al restaurant altre i ens van donar les indicacions necessàries per arribar, i donant uns quants bots pel camí, vem arribar a San Victorián i en pocs minuts (ara ja per carretera) fins a Oncins, on ens esperaven per dinar.

Vista de San Victorián des de La Mula

Un dinar, per cert, boníssim, molt abundant i elaborat, deliciós... Vem menjar molt i bé.

Aviat es va fer l'hora del partit del Barça (el meu pare no se'l volia perdre!) i vem fer un primer intent de marxar. Però quan ens acomiadàvem, els caçadors que també dinaven al restaurant van dir que tenien intenció de despellar-lo i escorxar-lo en aquell moment... Com a bons urbanites, no ho havíem vist mai, així que lluitant com vem poder contra el fred, vem veure com treien la pell, les entranyes, i escorxaven un porc senglar que havien matat d'un tret aquell matí.
I ens en van regalar una cuixa!! Mentrestant s'anava fent fosc...




Al descans del partit (i com que el Barça perdia 1-0) vem anar cap a casa. Però llavors el Kim es va adonar que s'havia deixat el mòbil en algun lloc... Vem trucar al restaurant, i no el tenien!

Després d'encarregar unes paneres de Nadal mentre el Kim gaudia de la remuntada del Barça que l'enviava directe als titulars de tot el món, vem anar cap a casa, donant per acabada l'excursió.

Però com que el Kim seguia sense mòbil, diumenge al matí, una mica més aviat que dissabte, vem decidir tornar a fer l'excursió del dia abans, fil per randa, per veure si el trobàvem. El telèfon donava senyal, o sigui que encara existia i no s'havia congelat durant la nit...

Quan ja havíem fet quatre de les parades que havíem fet el dia abans, mentre seguíem intentant sentir el timbre del telèfon per intentar localitzar-lo, ens van contestar!!! Una senyora, a Oncins, s'havia trobat el mòbil a l'era de casa seva i finalment l'havia sentit sonar!

En mitja hora arribàvem a casa seva i vem recuperar el mòbil. Ara sí que el Kim tenia la felicitat completa!
Amb això, ja donaven el cap de setmana per acabat. Nosaltres vem tornar a Boltaña, on vem passar el dinar i la tarda amb una amiga.

Aventures amb el Naranjito

Dimarts passat, com que els amics van marxar aviat, vam decidir aprofitar el dia i visitar alguns pobles del Sobrarbe que encara no coneixíem. Aquest cop, ens vem dirigir cap als peus de la Peña Montañesa, i recórrer Ceresa, Socastiello, i el que poguéssim de la zona.
Abans d’arribar a Ceresa, però, vem veure un parell de llocs des d’on fer fotos dels pobles de la vall del Cinca: Laspuña, Puértolas, Tella, Escalona... Així que abans d’arribar al poble vem fer unes quantes parades. I una d’elles ens va servir per buscar uns quants bolets: fredolics, i algun molleric.
Socastiello és un poble petit, tan petit que vem passar de llarg sense adonar-nos que l’havíem passat de llarg. Després vem arribar a Ceresa, un grup de cases de turisme rural i segones vivendes (amb alguna excepció), al voltant d’una petita església que encara està pintada, ben mantinguda i en funcionament. Però com que tothom es disposava a dinar i els carrers feien olor de menjar, ens va entrar la gana i vem decidir anar a Casa Isidora (Laspuña) on vem dinar molt i molt bé (canelons, sopa, conill i ternasco).
Després de dinar vem fer una passejada (amb el Naranjito primer, i caminant després, quan el Naranjito ja no passava) a la vora del Cinca, seguint el curs del riu en direcció Araguás i Ainsa.
Per no tornar a casa per la carretera (a més, era el darrer dia del pont i podia haver-hi cues), ens vem dirigir a Ainsa per Araguás. Mentre s'anava fent fosc, recorríem la pista a través d’Araguás i cap a la carretera que ens portaria al Pueyo de Araguás.
Però a mig camí la pista s'anava tornant relliscosa i enfangada. En una pendent, el Naranjito va relliscar i ens vem parar a mitja pujada per posar la tracció a les quatre rodes. Intentàvem fer maniobra, arrancar, seguir pujant... però les rodes no s’agafaven, el cotxe relliscava més i va acabar caient en un réc lateral, clavant el cul al marge del camí: la única sortida era endavant. Però les rodes ja no s’agafaven al terra, hi havia com 10 cm de fang, i ni posant un sac a terra, sota la roda, ni intentant desencaixar-lo del darrera amb una pala, no aconseguíem moure’l ni un mil•límetre, ni endavant ni endarrere.
En totes aquestes operacions, que van durar una mitja hora, ens vem posar de fang fins a les orelles. I era fosc, sort en vem tenir de portar llanternes a la bossa.
Finalment, ens va vencer el pessimisme (o la realitat), i vem decidir tornar a peu fins a Araguás, que calculàvem que deu estar a un quilòmetre o poc més: en menys de mitja hora hi hauríem d’arribar. Millor això que quedar-nos a dormir al naranjito!
No fa fred, i caminant entràvem en calor, però ens temíem que a Araguás ja no hi hagués ningú, o que no ens poguéssin ajudar a treure el cotxe, evidentment no hi coneixíem ningú... Com ho farem??
L’aventura acaba molt bé: la primera casa que vem trobar, vint minuts després de deixar el cotxe, era la de Santiago Pueyo i la seva dona, Dulce, que ens va reconèixer de seguida i van ser molt amables. Ens van oferir un refrigeri, l’escalfor de la llar de foc, i sobretot, amb dos amics que tenien a casa, van anar a veure el cotxe i van decidir que el millor era fer servir un tractor per treure'l. Van avisar el germà del Santiago, que té un tractor molt gran, i gràcies a ell vem recuperar el cotxe del mig del fang: el tractor el va treure com si fos un cotxe de joguina!!!
En mitja hora més, ja érem a casa, plens de fang però sans, estalvis i amb el Naranjito!!

Epíleg: encara estic netejant el fang de la roba, les bótes i el naranjito!!! Us ho podeu creure o no... però no hi ha fotos!

Up, de Pixar

Intentem no perdre'ns cap peli de Pixar, i a sobre aquest cap de setmana feien "Up" a Boltaña, i vem aprofitar amb els amics i la vem anar a veure. És divertida, tendra, mooolt ben feta, amb aventura i unes imatges increíbles! Ens va encantar!

Aquí teniu el trailer

Visita Mina, Moe, Nastia i Iana

Aquest cap de setmana ens han visitat els Mohedano-Comas, i encara que el temps no va acompanyar del tot, van ser tres dies ben aprofitats. Vem començar amb una obra de teatre que van fer a Labuerda, dissabte al vespre: “La pluma del Rey”. Una comèdia divertida, diferent, ens va sorprendre a tots. Després ens vam passar el vespre prenent patates i beguda, que després vem completar amb uns entrepans: no podiem donar el dissabte per acabat, acompanyats de la Montse i el Ricard, i els seus fills que van fer pinya de seguida amb les de la Mina i el Moe, continuant les corredisses que ja deuen fer en els assajos de l’Esquellerinc.
L’endemà també vem compartir-lo amb la Montse i família, primer rebent una lliçó magistral sobre vaqueries, de la mà del José Ramon. Ens ho vem passar molt bé, molt instructiu , i pels nanos, amb les vaques i els vedells tan a prop, ben impressionant!
Després, com que es va arreglar una mica el dia, vem anar a buscar bolets. A mig camí vem menjar (pa i formatge, pernil, embotit, fruita...), i vem omplir gairebé els quatre cistells que dúiem!! Bàsicament fredolics i rovellons, i alguns mollerics també (tot i les reticències dels que no els coneixíem). Com sempre, vem anar amb el Naranjito, que va fer les delicies dels nens (Albert inclòs).

Vem tornar a Boltaña a temps de fer un riu i anar al cine. Feien "UP", una pel·lícula encantadora i divertida, que comentaré més endavant.
Després del cine, una petita volta pel casc antic de Boltaña, i visita al nou Pessebre que munta cada any l’Asociación Belenística. Un muntatge impressionant, enorme, i aquest any, amb moviment i motius egipcis. A més vem coincidir amb el Miguel Angel, capellà de Boltaña, que ens va il·lustrar sobre l’interior de l’església.

Al vespre, un super sopar a Casa Carrera (Labuerda) va culminar un gran diumenge.
Dilluns el dia es va llevar plujós i ens va alentir el ritme. No ens vem decidir a fer res fins mes tard de les dotze, però finalment vem visitar Janovas, tot i la pluja que queia. Una bona visita, com sempre, molt interessant, amb pujada al campanar i tot.

Vem arribar a casa a temps de fer el dinar (amb bolets inclosos!!), i vem fer una bona sobretaula... fins que algú va suggerir berenar!! No feia ni dues hores que havíem dinat i ja tornàvem a menjar! Clar que la coca, la nocilla, les magdalenes... eren una temptació difícil de resistir. Jocs, escacs, fotos... van acabar d’arrodonir la tarda.

Després de pair una mica, vem fer un passeig per Ainsa, enmig de la boira. I, clar, vem acabar el dia menjant altre cop!!!Malauradament la família Mohedano-Comas van haver de marxar dimarts al mati, així que vem acabar el cap de setmana una mica abans. Pero en resum, vem menjar, jugar i divertir-nos molt!!!

Com sempre, hi ha mes fotos.