Pocahontas i Avatar

Fa unes quantes setmanes vem anar a veure "Avatar", de James Cameron, en 3D, a Barcelona. La pel·lícula no està malament, ens ho vem passar bé i està molt ben feta, però l'argument ens era conegut. De fet, de seguida l'Albert va dir que era com Pocahontas, de Walt Disney... El més graciós del cas, és que quan vaig arribar a la feina, al cap d'uns dies, em vaig trobar amb el següent escrit (en anglès, que jo he traduït):

(Pocahontas) Avatar

(De Disney) de James Cameron

L’any (1607) 2154, una nau que porta (John Smith) Jake Scully arriba al Nou Món de (Nord Amèrica) Pandora. Els indígenes estan extraient (or) inobtani sota la supervisió del (Governador Ratcliffe) Coronel Quaritch.(John Smith) Jake Scully comença a explorar els nous territoris, i es troba amb (Pocahontas) Neytiri. Inicialment ella no hi confia, però un missatge de (l’Àvia Salze) L’Arbre de les Ànimes l’ajuda a superar les seves pors. Ells dos comencen a passar temps junts, la (Pocahontas) Neytiri li ensenya al (John) Jack tot el que té valor a la vida, i com tota la natura està connectada pel cicle de la vida. A més, ella li ensenya a muntar, (cultivar) caçar dracs, i tota la seva cultura. Descobrim que el seu pare és el Cap (Powahatan) Eytucan, i que ella s’ha de casar amb (Kokoum) Tsu'Tey, un gran guerrer, seriós, per qui (Pocahontas) Neytiri no sent cap desig. Amb el temps, el (John) Jack i la (Pocahontas) Neytiri s’adonen que s’estan enamorant. En el campament, els homes, que creuen que els natius són salvatges, planegen atacar els natius pel seu (or) inobtani. (Kocoum) Tsu’Tey intenta matar el (John) Jack per gelosia, però els invasors el maten més tard. Mentre els invasors planegen l’atac, (John) Jake és acusat pels (Indis) Na’vi, i sentenciat a mort. Just abans de matar-lo, els invasors arriben. El Cap (Powhatan) Eytucan quasi mor, i (John) Jake és ferit pel (Governador Ratcliffe) Coronel Quaritch, qui llavors és (jutjat) mort per les fletxes. (Pocahontas) Neytiri arrisca la seva vida per salvar (John) Jake, i finalment ell i (Pocahontas) Neytiri es retroben i les dues cultures resolen les seves diferències.

Guara II

Restes de l'eglésia de Santa Maria de Dulcis

I aquest diumenge, encara vem anar més al Sud de Boltaña, fora del Sobrarbe, al Somontano. Vam visitar l’ermita de Dulcis, a Buera, que estan reconstruint, i vam descobrir Alquézar, un poble preciós i molt ben conservat, amb unes vistes espectaculars sobre el riu Vero, que recorre els canyons que ell mateix ha anat excavant. És el centre turístic de Guara, d'on surten la majoria de rutes de descens de canyons que es poden fer per aquí.

Colegiata, a Alquézar

Carrers a Alquézar

Després d’un dinar deliciós i original vam fer baixar el menjar recorrent la “ruta de las pasarelas”, un camí circular que surt d'Alquézar i baixa fins al Vero, amb unes pasarel.les de fusta i metàl.liques que aconsegueixen convertir-lo en un camí màgic.

Gorgues del Vero

Allà es notava (més que a Boltaña) que la primavera ja està en plena efervescència!

Aquí hi ha algunes fotos més

La Fueva, altre cop

Un altre dia vam recórrer algunes pistes forestals amb el Naranjito pels peus de la Peña Montañesa, entre Pueyo de Araguás i Gerbe, ens vam acostar a Griébal (un poble que sembla ja abandonat, i aprofitat per algun grup d’escoltes), i finalment a Rañín, Humo de Rañín, i Solipueyo, tot menjant pomes.

Vistes de Gerbe

Rañín

Després, vem descobrir Formigales, un poble al sud de La Fueva, on hi estan reconstruint un casalot imponent. I a continuació, Troncedo, un dels pobles més al sud del Sobrarbe. També molt bonic, i amb unes restes d’un castell bastant conservades.

Troncedo

Restes del castell de Troncedo

I ja fora de Sobrarbe, tot just al límit amb la Ribagorza, ens vem acostar al Monestir Budista que han fet prop de Planillo. Destaca molt dels pobles del voltant pels seus colors i edificacions no tradicionals de la zona.

Guara I

Església d'Hospitaled

Aquests darrers dies hem fet tres sortides pel Sobrarbe. Vam recórrer alguns pobles de Guara, aquest cop acompanyats de la nostra amiga Eli. Vam descobrir Eripol de dia, i Almazorre també amb millor llum que el darrer cop que hi vam anar. Amb ella, vam anar a Hostpitaled (de Guara) i ens vam animar a fer una excursió fins al Castillo de Esplubiello.

Restes del Castillo de Esplubiello, gairebé no es distingeixen...

És un lloc especial, com a castell no sembla molt ben pensat, ja que s’ha de baixar per arribar-hi, i queda com enclotat entre Eripol i alguns turons al voltant. L’excursió, que va durar una hora i mitja més o menys, ens va deixar esgotats, ja que ho vam fer durant les hores de més calor...

Després vam dinar a Lecina, a La Choca, sempre espectacular i boníssim! Evidentment, vam ensenyar-li la Carrasca Milenaria de Lecina a l’Eli, i vem fer una volta pel poble.

Encara vam aprofitar la tarda, ara que el dia s’allarga, per visitar Almazorre i Eripol, que ens va sorprendre molt.

Església d'Almazorre, molt caracterísitca

Ermita enrunada d'Eripol, amb el poble al fons

Evidentment, hi ha més fotos!

S'ha acabat la Festa

Avui hem hagut de posar fi a la vida de la Festa, la meva gata "petita". Ja fa quatre anys que se li va diagnosticar un problema de ronyó que hem tingut controlat fins aquesta setmana, que els símptomes han anat empitjorant fins a convertir-la en una gata diferent.

Sempre la recordarem com la gata emprenyadora, que sempre miolava i reclamava l'atenció, la gata divertida, faldillera, mimada i potser infantil que m'ha fet companyia durant els seus 12 anys de vida. Era preciosa i divertida, i la trobarem molt a faltar.

L'Albert diu:
Si hi ha algun paradís de gats, a l'estiu li seguiran portant l'aigua "on the rocks" perquè estigui fresqueta, i la "Festuki" continuarà grimpant i derrapant per les corbes de les parets!!! I si no n'hi ha, és convertirà en un tros de muntanya, de les d'aquí, del Sobrarbe, i es fondrà en el paisatge!! Al final l'acabaré trobant a faltar... maleïts gats, que emprenyen, pero que s'acaben fent estimar!!!

Espiello!!!

A Boltaña, cada any fan aquesta Mostra de Documentals Etnogràfics. Ja han arribat a la vuitena edició, i comença avui! És una mostra molt interessant, que es pot veure al Palacio de Congresos de Boltaña, durant els propers deu dies. Aquí teniu la seva web oficial, amb molta informació. També hi havien actes previs, enguany es projectaven a Labuerda els documentals no seleccionats pel concurs de l'any passat. Us convidem a venir, nosaltres intentarem participar-hi!