Triangular

Al Sobrarbe s'organitza, cada tardor, un cicle cultural que aquest any s'ha centrat en el teatre, la dansa i el cant coral. Aquí teniu el programa d'enguany. Les activitats es duen a terme a divereses poblacions -petites o grans- del Sobrarbe. Aquest any hi haurà actes a Torla, Tierrantona, San Juan de Plan, Palo, Labuerda, La Mata, Fanlo, Escalona, Boltaña (on es va fer la presentació del cicle fa uns quants caps de setmana) i Bárcabo. L'actuació de Bárcabo era ahir, i va coincidir que nosaltres passàvem allà la tarda.


Vem fer una mica de temps passejant per Lecina i Betorz, i a les 8 vam assistir a l'expectacle "Historias andariegas", una horeta llarga de contes, cançons, poemes i endevinalles, tot explicat per la Cristina Verbena. Ens va passar l'hora volant, vem riure, quasi plorar, ens vem emocionar, i sobretot, ens vem transportar amb la imaginació des del Japó a la llar de foc de l'àvia, en un Saló Social ple de gent, amb el caliu del públic, dels nens i del foc que també espurnejava dins la sala. Moltíssimes felicitats, Cristina, i moltes gràcies!

Superba!!

Pel meu aniversari la família ens va regalar entrades per anar a veure el darrer espectacle de la Sara Baras, al teatre Coliseum. Gairebé dues hores de flamenc, “zapateaos”, “cantes”, música, colors, i sobretot, ball.... Al.lucinant!! Un espectacle complet, només en color blanc, negre i vermell, amb molts jocs de llums i ombres, un regal per als ulls. Música de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, i evidentment dels músics en directe que canten i toquen flamenc en molts dels seus “palos”. Sara Baras, increíble, impressionant com es mou, així com els ballarins que l’acompanyen, siguin els personatges masculins, que també fan moure els peus a un ritme que jo no podria moure ni les mans, com també la resta dels ballarins, qualsevol d’ells tan perfecte com els altres. Ens vem emocionar, amb els balls, la música i els colors, però també amb les improvitzacions i el discurs que va fer la Sara al final de l’espectacle, ja que aquell dia tancava la gira.

Aquí teniu un dels moments de l'espectacle, gaudiu-ne!

La Morisma de Aínsa

El pasado domingo asistimos a La Morisma de Ainsa, un acto que llena de color, tradición, historia y humor la Plaza Mayor del pueblo. Es una representación de lo que pasó en la zona en época de Garci Jimeno, allá por el siglo VIII, y su lucha contra la invasión musulmana, que culminó con la aparición de una cruz en llamas sobre una carrasca (y que actualmente forma parte del escudo de la comarca).
La representación, que reúne a unas trescientas personas (entre actores amateurs y figurantes), cuenta con una ambientación espectacular, y un diseño de vestuario muy acertado. Pasamos un buen rato, riendo con "los dichos" (fragmentos de texto que hacen referencia a los habitantes de la comarca) y emocionandonos con las escenas de guerra y muerte.
Además, el acto culminó con el homenaje a Anchel Conte, quien recibió el honor de ser investido Caballero de la Orden de La Morisma. Anchel Conte fue profesor del entonces Instituto de Enseñanza Libre Adoptada de Aínsa, hace 35 años, e impulsó durante muchos años la revitalización de los usos, costumbres y el folclore del Sobrarbe. ¡Felicidades, Anchel!
También hicimos unas cuantas fotos, que podéis ver aquí.

Nou teatre a Barcelona!

Visc a sobre el Versus Teatre , una sala alternativa, de petit format, que dóna oportunitats i un espai per a la gent que comença, tant actors i actrius com als escriptors de teatre, i també programa teatre i titelles per nens, els matins dels caps de setmana. El seu director és veí de l'escala, Ever Blanchet, i ens coneixem força. Ara han obert un nou teatre: el Teatre Gaudí Barcelona , que té dues sales, una de gran (fins a 200 persones!) on ara mateix hi fan un musical amb banda sonora de Sonheim, i una altra de petita, amb capacitat d'unes 50 persones, que ara ofereix uns monòlegs de Simone de Beauvoir... Molt interessant! Esperem que tingui molt futur, que en aquesta ciutat hi falten teatres!!

Felicitats, Ever!!!

La Cenerentola

Fa uns dies vem anar al Liceu i vem veure "La Cenerentola", de Rossini. Un plaer per a tots els sentits!! Aquí teniu la informació de la web del Liceu, i algunes fotos més. Com podreu comprovar, l'escenografia espectacular dels Comediants (especialment unes ratetes que no consten al llibret però que actuaven molt bé i feien molta gràcia) donava un aspecte molt més animat i divertit a la comèdia, molt adequat per un conte infantil. A més, tot i que ens van avisar que la cantant protagonista tenia una afecció a la gola, tots els cantants van estar perfectes. Vem gaudir-ne molt!