Ja vivim a la casa!

Ara ja fa un mes que vivim a la casa nova. Al final, les obres es van allargar una mica, i fins a mitjans d'Octubre no vàrem començar a traslladar coses... Pel pont de novembre, ja ho teníem tot enllestit, és a dir, ja no teníem res al pis on hem viscut els darrers tres anys i mig, i jo teníem tot a la casa.

Clar que ens falten mobles, i moltes coses ens han quedat en caixes que ja veurem quan les buidarem, però hem inaugurat la casa amb pares, sogres, alguns amics i germans...

Estem molt contents, ha estat una recta final dura i llarga, i de fet encara falten moltes coses per sentir-nos totalment a gust. Però ja quasi no recordem com s'estava al pis!

Aquesta és la nostra habitació:

Buida i quasi a punt!

La casa ja s'està quedant buida... Els paletes han netejat d'eines i brossa la casa i el terreny del costat que molt amablement ens han deixat mentre han durat les obres. Ara només falta fer algunes proves amb la calefacció, que instal.lin les baranes i valles del voltant de la casa, i pintar la darrera mà de tot arreu... i ja podrem anar-hi a viure!!!

Ja hi tenim electrodomèstics

Banys complerts

Només hi falten les nostres coses i nosaltres!!! Quina il.lusió!!! A veure si en una o dues setmanes ja ens traslladem!!

Sequera

Ja fa moltes setmanes que no plou, que no plou al menys amb prou quantitat com per mantenir un bon nivell d'aigua als rius i als pantans de la comarca. Ahir vam aprofitar per trepitjar el fons del Pantà de Mediano, que està pràcticament buit, cedint la seva aigua al de El Grado. Evidentment, vam anar-hi amb el Naranjito, i vam poder anar caminant fins a la porta de l'església enfonsada de Mediano i el seu Esconjuradero.

Les fotos s'expliquen soles.

El terra radiant!

Aquesta setmana han començat a posar els tubs del terra radiant, que escalfarà la casa mitjançant geotèrmia. L'aspecte és impressionant!

Mentrestant, altres estan posant el Pladur als sostres, uns altres fan el mur dels voltants, i es van acabant coses de la casa... encara que no es poden apreciar gaire a les fotos.

Però nosaltres estem contents!

Visita dels pares!

Els meus pares van venir a passar un parell de dies a Boltaña, i vam aconseguir que el temps ens acompanyés com per gaudir d'una visita a alguns dels pobles del Biello Sobrarbe (la zona al sud de Boltaña, cap a Guara).

Així, vam esmorzar a la font de Latorrecilla, que de fet està a peu de carretera, i després vam visitar Santa Maria de Buil.

Església de San Martín de Buil

El meu pare i l'Albert, enfilats a dalt del campanar

A continuació, seguint la ruta cap al sud, vam aturar-nos a Eripol , per veure els seus carrers, i a Almazorre per visitar l'Esconjuradero que tenen.


Finalment, vam arribar a Lecina, on vam dinar (com sempre, tot molt bo) a La Choca, i després d'un deliciós cafè i la sobre-taula a la terrassa, vam anar a veure la seva Encina Milenaria. Després d'admirar la seva grandiositat, i la de les alzines del voltant, vam visitar Betorz, on vam saber que el Madrid estava perdent, i vam encaminar-nos a casa per poder veure al menys part del partit del Barça (que malauradament també va perdre...).

Església de Santa Maria de Buil

Ahir, vam marxar tots junts cap a Barcelona, ja que nosaltres teníem un bateig... però això es mereix un altre post.

Nova temporada de bany!

Aquesta setmana ha fet tanta calor per aquí, que no hem pogut resistir la temptació d'inaugurar la temporada de bany, a un dels nostres llocs preferits, Las Pozas de San Martín. Ja vam inaugurar-les divendres al vespre, però ahir hi vàrem fer un pic-nic i, a més, vam enfilar-nos fins al que anomenen "El Co*o del Mundo", un paratge preciós però que, realment està a la fi del món.

A més, ens va costar una mica anar i tornar sense que se'ns acabés la llum del tot, i vam acabar bastant rebentats, però ho vam aconseguir!!

Aquí teniu un document gràfic:

El pic-nic, amb la nostra amiga Eli

Primer bany de la temporada!

La poza de San Martín, al "Co*o del mundo"

Més fotos de la casa!

Ja van avançant coses de la casa, han començat a posar els cables de llum i telèfon, estan a punt d'acabar de posar les rajoles de la cuina i els lavabos...

Colors al lavabo que tindrà banyera

Blaus per al nostre lavabo

Blanc i negre al lavabo de cortesia

... i també estan a punt d'acabar la xemeneia gran...

La xemeneia-barbacoa principal

Ja quasi han acabat amb la pedra exterior, i aviat posaran el terra, primer la calefacció per terra radiant, i després les rajoles i el parquet.

Però encara falta! Falten les portes, les finestres i els finestrals exteriors, els sanitaris, l'electricitat, els murs del límit de la finca... Però ja queda poc!!

Orquídies al Sobrarbe

Un exemplar d'Ophrys fusca amb dues flors

Una altra flor de la mateixa espècie

Fa uns dies vam acompanyar un amic nostre a fer un dels seus passejos pels voltants de Boltaña, a peu, i recórrer alguns racons on ell ha anat trobant.. orquídies!! Va voler compartir amb nosaltres el secret dels llocs on es poden trobar, però no us ho explicaré aquí...

El que sí veureu són els primers brots de les primeres orquídies que vam trobar. Intentarem fer-ne un seguiment i fotografiar-les en totes les seves fases de creixement.

Un brot, ja veurem quina flor surt!!

Una altra a punt d'ensenyar-nos la seva meravella!

Ja tenim la nostra "chaminera"!!

La casa segueix creixent, i mica en mica es van veient alguns detalls acabats, com les xemeneies que tenen el disseny típic del Sobrarbe.

Les nostres xemeneies petites

Només ens falta la xemeneia gran, que a més tindrà una pedra que hem recollit nosaltres com a Espantabrujas. I per fora, serà barbacoa, com ja es pot veure aquí:

Visita a tres pobles

Els darrers caps de setmana hem visitat alguns dels pobles abandonats (o mig abandonats) del Sobrarbe que encara no havíem visitat. Sempre que visitem aquests llocs, on només hi ha unes poques parets, cases enrunades, algunes teulades caigudes, algunes xemeneies i alguns mobles abandonats, ens envaeix la sensació de tristesa, d'estar presenciant el resultat de la mala gestió en un passat recent... Ens imaginem el que podien estar vivint els darrers habitants de cada poble, havent de decidir abandonar la casa, el seu mode de vida, la història de la família... Coneixem de primera mà alguns casos dels que resisteixen per mantenir la casa dempeus, dels que no tenen descendència que continuïn el cultiu dels camps i la cura dels ramats, dels que han de recórrer quilòmetres i quilòmetres per anar al metge o a l'escola, dels que treballen sols i la major part del temps es relacionen amb menys de 5 persones. I tota aquesta gent ens vé al cap quan visitem pobles que quedat abandonats, o que, al menys, no tenen habitants regulars.

Vem anar a Campodarbe quan estava nevat, i a Ascaso. Aquí hi vénen estiuejants.

Campodarbe nevat

Ascaso i el seu fantàstic rellotge de sol

Hem visitat Matidero, un dels pobles al límit de la comarca. Algunes cases estan dempeus, funcionant com a granges.

Matidero

I ahir vam arribar-nos a Muro de Bellos, un poblet abandonat del tot, encara que els propietaris de les cases es volen organitzar per reconstruir-lo.

Muro de Bellos

La sort de viure en un poble

Boltaña vestida de blanc

Aquest cap de setmana, després de la nevada de divendres, vàrem voler sortir a fer una excursió amb una amiga (i amb el Naranjito, clar), per trepitjar neu prop de Boltaña. Evidentment, anant amb el Naranjito, no vàrem anar per carretera, sinó per un camí ("el camino de los Rojos") que puja a Campodarbe, un dels poblets gairebé deshabitats del municipi.
Vam fer moltes fotos pujant, mentre el cotxe anava obrint camí sobre un pam i mig de neu verge, i també un cop vam arribar a Campodarbe. Vam dinar a mig camí amb vistes a Boltaña, que estava preciós tot enfarinat. El dia era totalment assolellat, així que tampoc feia molt fred, tot i l'ambient nevat del nostre voltant. Com ens acostuma a passar en caps de setmana sense festes assenyalades, estàvem totalment sols.

Obrint camí amb el Naranjito

Com que encara teniem unes quantes hores de llum, vam decidir seguir camí i acompanyar la nostra amiga a Silves i Ascaso, dos pobles més de Boltaña, macos i amb molt bones vistes sobre el poble i tota la vall de l'Ara. Però aquest cop vam anar per carretera, on ens vam creuar amb uns amics boltanyencs (els primers que vèiem gairebé en tot el dia!).
A mig camí de Silves, la nostra sorpresa va ser que aquests amics ens van trucar per telèfon, i ens van avisar que HAVIEN RECOLLIT LA CARTERA DE L'ALBERT, que s'havien trobat escampada pel "camino de los Rojos"!!!
Resulta que en una de les parades per fer fotos l'Albert va fer servir la cartera per recolzar la càmera i poder fer alguna foto de tots tres, i ens la vam oblidar... I per casualitat, ell la va trobar al mateix lloc!!! No ens n'havíem adonat fins que ens van trucar! Evidentment, va recollir totes les targetes, documents i diners que hi havia escampats per tot arreu, i ens ho va tornar més tard, al vespre, quan tots ja tornàvem a ser a Boltaña.
Això no hauria passat mai en una ciutat!!!
A més, vàrem tenir la sort que ells la trobessin, abans que el vent ho escampés tot, o que algú altre ho trobés, o que tornés a nevar i quedés tot enterrat.... Una sort increíble!!

Segona nevada

Avui està nevant de valent. Ha començat amb força cap a la una del migdia, i gairebé no ha parat en tota la tarda. Encara neva, i les carreteres i, sobretot, els carrers, estan blancs i costa circular... tot i les llevaneus que circulen constantment!
Això és el que veiem aquesta tarda des de la finestra de la meva feina:

L'avet que tenim al jardí de les oficines

El carrer, i els cotxes ja blancs (el del mig, el nostre)!

Excursió post-boda

Després del casament de l'Anna i el Bernat, i aprofitant que estàvem per la zona del pantà de Sau, la família Sanz-Rubiralta (excepte els nuvis, clar!) vam fer una visita a Sant Pere de Casserres, un monestir que recordàvem en estat ruïnós (quan érem petits estiuejàvem per la zona) i que han restaurat. Està impressionant!

El Parador on vem fer nit

Sant Pere de Casserres

L'Espòrting Club (o el que en queda), on passàvem les vacances de petits

Boda Anna i Bernat!!

Els nuvis durant la cerimònia

Doncs sí, la meva germana Anna s'ha casat aquest cap de setmana amb el Bernat, amb qui ja convivia de feia més de dos anys.

Els nuvis acabats de casar!

Com tots els casaments, reflecteixen la personalitat dels nuvis. Per tant, aquesta boda havia de ser poc convencional, una mica "kumba", amb molta participació dels amics, però sense treure romanticisme, diversió, bon menjar...

No ho sembla, però a més d'arròs hi ha llenties!!!

Després d'una cerimònia senzilla però emotiva, amb lectures d'amics i parents, vam arribar com vam poder al lloc del convit, on els amics de l'Anna i el Bernat van organitzar una sèrie de proves per donar el vist-i-plau al matrimoni. Van passar les proves amb bona nota, així que van casar-se per partida doble.

Ball després del convit

Segur que ells diran moltes més coses, però jo m'emportaré el record d'un cap de setmana de família i amics, ple d'amor (entre ells, amb la família, amb els amics), i música. Tampoc podia faltar el foc, un dels nexes d'unió entre els nuvis i amb molts dels seus amics... Ens ho vam passar molt bé!!!

Vegeu el comentari per tenir més fotos (n'hi ha moltíssimes més!!!)

Nova visita a l'Entremón

Fa uns dies vam anar amb uns amics, altre cop, a Entremón, un dels nostres llocs predilectes de la comarca, des d'on es poden tenir unes molt bones vistes, si el dia acompanya.

La torre del campanar de l'església de Mediano, també anomenada "La Dama del Lago"

I aquest cop, sí que va acompanyar el temps i la visibilitat! Només cal veure les fotos!

Vistes sobre el pantà de Mediano

A continuació, després d'acomiadar els visitants, vam arribar a pujar al Tozal de Palo, un lloc que encara no coneixíem però que també val molt la pena! Les vistes sobre La Fueva són espectaculars! A més, vam poder gaudir de la posta de sol sobre el Cotiella i toootes les muntanyes.

La Fueva des del Tozal de Palo

El Cotiella a la posta de sol


Aquí teniu la resta de fotos del dia

Nous pobles

Dimecres, un cop ens vem quedar sols, vam aprofitar el matí per anar a visitar uns quants pobles de la comarca que encara no coneixíem. Vem trobar cases i detalls molt bonics a Camporrotuno i a Castejón de Sobrarbe.

Plaça de Camporrotuno

Detall d'una casa de Camporrotuno

Porta a Camporrotuno, amb el típic picaporta de la comarca

Església de Castejón de Sobrarbe

Escut a l'església de Castejón de Sobrarbe