Visita dels pares!

Els meus pares van venir a passar un parell de dies a Boltaña, i vam aconseguir que el temps ens acompanyés com per gaudir d'una visita a alguns dels pobles del Biello Sobrarbe (la zona al sud de Boltaña, cap a Guara).

Així, vam esmorzar a la font de Latorrecilla, que de fet està a peu de carretera, i després vam visitar Santa Maria de Buil.

Església de San Martín de Buil

El meu pare i l'Albert, enfilats a dalt del campanar

A continuació, seguint la ruta cap al sud, vam aturar-nos a Eripol , per veure els seus carrers, i a Almazorre per visitar l'Esconjuradero que tenen.


Finalment, vam arribar a Lecina, on vam dinar (com sempre, tot molt bo) a La Choca, i després d'un deliciós cafè i la sobre-taula a la terrassa, vam anar a veure la seva Encina Milenaria. Després d'admirar la seva grandiositat, i la de les alzines del voltant, vam visitar Betorz, on vam saber que el Madrid estava perdent, i vam encaminar-nos a casa per poder veure al menys part del partit del Barça (que malauradament també va perdre...).

Església de Santa Maria de Buil

Ahir, vam marxar tots junts cap a Barcelona, ja que nosaltres teníem un bateig... però això es mereix un altre post.

Boda Anna i Bernat!!

Els nuvis durant la cerimònia

Doncs sí, la meva germana Anna s'ha casat aquest cap de setmana amb el Bernat, amb qui ja convivia de feia més de dos anys.

Els nuvis acabats de casar!

Com tots els casaments, reflecteixen la personalitat dels nuvis. Per tant, aquesta boda havia de ser poc convencional, una mica "kumba", amb molta participació dels amics, però sense treure romanticisme, diversió, bon menjar...

No ho sembla, però a més d'arròs hi ha llenties!!!

Després d'una cerimònia senzilla però emotiva, amb lectures d'amics i parents, vam arribar com vam poder al lloc del convit, on els amics de l'Anna i el Bernat van organitzar una sèrie de proves per donar el vist-i-plau al matrimoni. Van passar les proves amb bona nota, així que van casar-se per partida doble.

Ball després del convit

Segur que ells diran moltes més coses, però jo m'emportaré el record d'un cap de setmana de família i amics, ple d'amor (entre ells, amb la família, amb els amics), i música. Tampoc podia faltar el foc, un dels nexes d'unió entre els nuvis i amb molts dels seus amics... Ens ho vam passar molt bé!!!

Vegeu el comentari per tenir més fotos (n'hi ha moltíssimes més!!!)

Carnestoltes

L'any passat ja us vaig explicar que el carnestoltes es celebra molt al Sobrarbe. Els vem celebrar a Bielsa, on són molt tradicionals, especials i coneguts. Enguany són aquest cap de setmana, però nosaltres no hi hem anat (avui hem anat a esquiar, un dels millors dies d'esquí que hem tigut mai, molt sol, molt bona neu, no gaire gent, al nostre ritme... Hem aprofitat fins a l'últim minut!).
Però també heu anat veient que al Sobrarbe els agraden molt les festes i les ballarugues, i no en perdonen ni una. Per tal que no coincideixin tots els carnavals de la comarca en un cap de setmana, a cada poble els celebren un dia diferent. Per exemple, a Boltaña seran el darrer cap de setmana de febrer (en plena Quaresma!!!). Aquí teniu un calendari dels dies on es celebra el carnestoltes dels principals pobles de la comarca.
Un altre carnestoltes molt conegut és el Carnaval Itinerant de La Fueva.
La Fueva és una vall molt gran, que s'extén des dels peus de la Peña Montañesa fins gairebé el pantà de El Grado, al límit de la comarca. Però alhora és un municipi, tot i que no hi ha cap nucli urbà que es digui La Fueva: és un conjunt de pobles i pedanias que tenen un Ajuntament comú, situat a Tierrantona (al mig de la vall). Per tant, el carnestoltes és itinerant. Cada poble ofereix un àpat diferent al llarg del dia: uns l'esmorzar, altres el dinar... La ruta habitual és la següent:
- Tierrantona
- Troncedo
- Formigales
- Humo de Muro
- Palo
- Murillo
- Buetas
- Solipueyo
- Rañín
- Fosado
- Fuendecampo
- Samper
- La Cabezonada
- Charo
- Tierrantona, on hi ha el ball final fins a la matinada.
Es va de poble en poble en intervals de 30-40 minuts, i evidentment a tot arreu ofereixen menjar, beure i música!!
Potser ens hi acostarem dissabte que vé una estona…

Hogueras de San Pablo

L'any passat ens vem perdre la festa major d'hivern de Boltaña, en honor del seu patró, San Pablo, el dia 25 de gener. Aquest any hi hem participat! El programa de festes inclou dissabte a la tarda rondant (amb la Ronda de Boltaña, clar!) pels carrers. El dia abans de San Pablo, a la nit, fogueres al carrer on es cou la carn que cadascú aporta i es comparteix tot plegat amb tot el poble. I l'endemà, el dia de San Pablo, festa local, hi ha palotiau durant el matí, i s'acaba amb un dinar popular, on els regidors municipals i l'Alcalde fan de cambrers per a tothom.

Enguany hem tingut companyia durant el cap de setmana, i vem sortir a sopar i de copes amb ells fins altes hores de la matinada tant divendres com dissabte. Però dissabte encara vem tenir ànims per seguir la Ronda durant mitja tarda... No va ser tan llarga com la d'estiu, quan hi ha moltes més cases obertes on parar i menjar o beure el que bonament ofereixen, però va acabar a l'hora de sopar.

I diumenge al vespre vem participar a las Hogueras. Ens vem quedar impressionats. En tota la pujada cap al casc antic, des de la Glorieta de Ramón Giménez fins davant dels jutjats, hi havia cinc o sis fogueres, i moltíssima gent rodejant-les per xerrar, beure, menjar, mantenir-se calent... Tot amenitzat per la Charanga Tardienta, i rodejats per les corredisses dels nens. Ens ho vem passar molt bé, fins i tot quan plovisquejava i alguns van marxar, i quan ja no quedava ningú, vem seguir la xerrera al Parador. De totes maneres el cap de setmana havia estat dur i vem marxar relativament aviat.

I per acabar, un magnífic dinar, dilluns dia de San Pablo, al poliesportiu municipal. Unes tres-centes persones entaulades i ateses pels regidors i l'alcalde. Una sopa d'all boníssima! Després, un estofat perfecte, tot regat amb vi, i cava al final per acompanyar els postres. I finalment, un ball al mateix poliesportiu. Un dia perfecte!


Ah, i he pres algunes fotos de la festa de les fogueres, jo no en vaig fer cap!

Amb cert endarreriment... Cap d'any

Aquest cop ens hem tornat a quedar a Boltaña per Can d'any, però ens hem apuntat al sopar popular i festa posterior al Salón Social de Labuerda. Un sopar amb quasi tot el poble, repartits entre les dues sales del Salón Social, amb un bon menú d'amanida, sopa, vedella amb bolets, torta de Huesca, torrons... Mooolt bon sopar, mooolt bona companyia, i una vetllada culminada amb la música de Súper López, una mena d'home-orquestra, ell sol canta, toca el piano, i ens ha acompanyat fins passades les 5 del matí. No semblava que ningú volgués marxar!
Finalment, hem recollit i hem pujat a l'Ula, el bar de Boltaña, que no tanca fins que marxa l'últim. Hem desitjat un bon any nou a tothom que ho estava celebrant allà, i finalment ens hem rendit i hem anat a dormir. El dia 1 ha estat el més curt de l'any, hem dormit quasi tot el dia, i només ens hem llevat per anar a buscar unes pizzes per sopar... Una molt bona entrada d'any!
Per sort o per desgràcia, no hi ha fotos.... ;-)

Amb cert endarreriment... Nadal

Bé, finalment he trobat una estona lliure per poder fer un resum del que ha passat en aquests darrers mesos.

Primer de tot, ha passat un altre Nadal. Ja us havia explicat tot el referent a les tradicions del CagaTió, el Cap d'Any, els Reis... Així que només falta dir que aquest any per Nadal hem anat a Sant Pol, a Barcelona, àpats i regals, amics i família, bones notícies i millors intencions per part de tothom. Han estat unes bones festes, durant les quals hem pogut menjar, riure, menjar, fer cagar el Tió, menjar, compartir-ho tot plegat amb nous membres de la família... També els aniversaris del Quim i l'Anna!

Aquí teniu algunes fotos!

Cagant el Tió a Sant Pol

Cagant el Tió a Barcelona

L'Albert amb la Martina

L'Avi bufant les espelmes amb la néta

I evidentment, unes quantes fotos extra de Barcelona (per la Nausi), de Sant Pol, i dels aniversaris.

Nova vida a Granollers

La meva germana Anna va inaugurar oficialment, el cap de setmana passat, el seu nou pis a Granollers, i vem aprofitar per fer la castanyada en família. Regals, rialles, llibres, jocs per pensar, i evidentment, castanyes, panellets i moniatos!!! Un bon dinar! Moltes gràcies, família!

Benvinguda Martina!!

Dissabte passat vem assistir al bateig de la Martina Capell Roig. Envoltada de familiars i amics, una cerimònia senzilla i acollidora a l’església de Sant Pol va donar oficialment (al menys, per a la comunitat cristiana) la benvinguda a la neboda de l’Albert en aquest món. A continuació, un gran berenar va alimentar-nos durant toooota la tarda, amb entrepans, canapès, begudes, cava, vi, truites, croquetes, empanadilles... I quan semblava que ja no podíem menjar més, va començar la castanyada, o sigui: un munt de castanyes torrades i panelletes casolans! Evidentment, vem acabar ben tips, però amb la bona companyia de la família i els amics de la Martina, va ser una vetllada magnífica!

Fiestas de la Convivencia

Boltaña se ha vestido de fiesta esta semana. Aunque tradicionalmente la Fiesta Mayor se celebraba en septiembre, varios motivos propiciaron que se trasladara la fecha para celebrarla al tercer viernes de cada mes de agosto: celebrarlas en agosto sintoniza con la afluencia de visitantes y turistas; en septiembre normalmente coincidía la festividad con las fiestas de la cercana Aínsa, y se entraba en una absurda competencia de festivales y actividades; además, como el patrón es San Pablo y su festividad ya se celebra en invierno, no había necesidad de mantener la fecha en septiembre, así que se trasladó a ese fin de semana de agosto, y se pasaron a denominar Fiestas de la Convivencia, sin encomendarse a ningún santo.
Así que, como se viene haciendo en los últimos 40 años, este fin de semana se han celebrado las Fiestas de la Convivencia. En estos momentos se clausurarán oficialmente con unos Fuegos Artificiales, y a continuación con un baile en la Plaza Mayor.
Pero la fiesta empieza con unas cuantas actividades previas, deportivas en su mayor parte, pero también con una cena popular el miércoles pasado, que reunió en perfecta armonía a casi 300 personas en la Plaza Mayor para devorar con fruición unas cuantas delicatessen, aunque todo el mundo esperaba probar la ternera que se había estado cociendo durante todo el día en la misma plaza. A continuación de la cena hubo un concierto de “Los Gandules”, que ya vinieron en las dos últimas ediciones de las fiestas, y a partir de las 3 de la madrugada, la plaza se animó con el “Comando Cucaracha”. En fin, las fiestas empezaron oficialmente el jueves y terminan hoy, pero esta vez sabíamos mejor que el año pasado qué nos esperaba y nos hemos dosificado un poco mejor las fuerzas (y básicamente hemos dormido más y mejor). Además, conocíamos a mucha más gente que el verano pasado, y por tanto nos lo pasamos mejor. Ha habido un montón de baile, calor, música, peñas, crepes, cenas, copas y bebidas y, por supuesto, hemos "charrado" mucho con los amigos…
Pero este año ha habido dos momentos especiales para mí. El primero, el pregón: este año corrió a cargo de Manuel Domínguez, el Registrador de la Propiedad, en representación de la Ronda de Boltaña. Manuel consiguió un pregón emocionante, divertido, poético, mágico, con toques espectaculares, con la participación de todos… Y además se concluyó el acto con todo el pueblo cantando la “La Ronda enamorada”. Realmente emocionante, vi un montón de lágrimas en muchos de los ojos que admiraban lo que Manuel decía.
Y el segundo, protagonizado por Albert, que subió por primera vez a un escenario delante de centenares de personas para dar fe del sorteo que organizó el Ayuntamiento: regalaban una moto y un viaje. Un momento especial, diferente, cercano y divertido…

Nuestro final de fiesta fue ver amanecer en la Plaza Mayor, al son de la Disco Móvil, después de pasar por unas cuantas peñas y bailar como locos con la orquesta Tándem, y comiendo las crepes matinales para desayunar, acompañando a los centenares de personas de todas las edades que seguían bailando, sin querer dar por finalizadas las Fiestas de la Convivencia. ¡Ahora sí que deberemos despedir las fiestas hasta el año que viene!

Sant Pol!!

Per l'Albert, un estiu sense Sant Pol no és estiu. Per completar aquest estiu, doncs, hem estat uns dies a aquest meravellós poble de la costa catalana.
Uns dies de retrobades amb amics que només ens trobem allà, estiu rere estiu, compartint sopars i copes, platja, sol i sorra... Ens expliquem els canvis del darrer any, noves idees, filosofades... Són dies de no tenir horari, de no fer plans per demà, d'improvitzar a cada moment, segons qui et trobes, qui hi ha a la platja, o l'hora que et lleves, de no tenir compromís amb ningú, però saber que, vagis on vagis, trobaràs algú conegut amb qui compartir l'estona.
Per casualitat (o no), sempre acabem per Sant Pol en aquestes dates, quan hi ha la Fira Alternativa, un seguit de paradetes que venen artesanies i menjars casolans de tota mena, on els nens tenen un espai per vendre manualitats i guanyar uns quants euros, i on es fan activitats per a grans i petits, dia i nit, amb pallassos, atraccions, música, copes, concerts, disc-joquei... Sempre ens ho passem molt bé!
I també coincidint amb aquestes dates i les visites a Sant Pol, s'hi afegeixen la família Canals-Garcia. Hi ha fotos per il.lustrar aquests dies.

La fi del cagalàstics

Aquest cap de setmana hem passat mil aventures (com el Mono Amedio!) en companyia d’alguns dels “meus amics més antics”, dos dies absolutament extraordinaris en molts sentits. Van arribar divendres, just a temps de veure on vivim i sopar quatre coses.

L’endemà estàvem convidats a “la Suelta del Puerto”, una festa que organitzen l’ajuntament de Fanlo i el de Fiscal, per celebrar el tradicional desplaçament dels ramats a les pastures d’alta muntanya. És l’únic dia de l’any que, amb invitació expressa d’algun dels organitzadors, es pot entrar al Parc d’Ordesa amb cotxe. Vem pujar fins a Nerín, i d’allà vem recórrer camins i prats per veure unes vistes precioses de la Vall d’Ordesa des de dalt. Un paisatge espectacular!

A continuació, cap a la festa! Una carpa blanca enorme protegia els participants d’una més que probable tempesta (el cel estava gris, cada cop més negre...), mentre es menjava pa, llonganissa i xoriço a la brasa, i finalment xai també a la brasa, tot boníssim. De postres, també es va repartir macedònia, i després cafè i copa, acompanyats de la música excepcional del Grupo La Fueva, a estones amb alguns artistes convidats. Vem menjar, xerrar amb gent d’allà, ballar, descansar, caminar una mica...

Quan la música començava a decaure, i intentant aprofitar que no plovia en cap moment (semblava que la pluja ens rodejava però ens respectava!), vem decidir fer una mica de visita pels voltants. Amb el Naranjito, vem fer uns quants quilòmetres de bots i salts, fins que temíem massa per la nostra integritat física, i com que ja no quedava gaire per arribar a les vistes espectaculars, vem fer l’últim tros a peu. Un penya-segat enorme ens separava de la Cola de Caballo, el final de la Vall d’Ordesa, i ens permetia unes vistes espectaculars sobre les Tres Sorores (Mont Perdut i companyia), la Brecha de Roldán, i tots els pics del voltant. Quan ja havíem fet unes quantes fotos, algú va suggerir pujar al pic més proper, que no sabem quin nom té. Com que ens semblava que no era massa estona, ens hi vem apuntar tots. Al final, vem veure la posta de sol des de dalt (2407 m), que va ser preciosa ja que finalment els núvols amenaçadors van anar desapareixent. Va ser una tarda esplèndida, amb el regal final d’uns isards que es van deixar veure quan ja estàvem baixant del pic que vem batejar com “el pic de la Suelta”, en honor al dia que el vem conquerir.

Però l’aventura acabava de començar.
Vam arribar on teníem el cotxe, al costat de la carpa, cap a les 10 del vespre. Resulta que ja no hi quedava ningú, però, tot i que hi havia el nostre cotxe allà, havien tancat la barrera d’accés al Parc, que naturalment queda tancada al públic en general excepte només aquest dia. Ja ens vèiem allà fins l’any que ve! Vem constatar que no hi havia més que vaques a la carpa, i que no teníem cobertura al mòbil, així que només teníem dues opcions: o quedar-nos a dormir allà, o intentar travessar la barrera d’entrada al Parc. La tanca de ferro semblava totalment infranquejable, i estava flanquejada per una roca enorme que impedia el pas per l’únic lloc transitable al voltant de la barrera. Se’ns va fer patent que la nostra darrera opció era moure aquella pedra. Mostrant valentia, enginy, treball d’equip, confiança en la victòria i molta força (física i de voluntat), vem tardar una hora i mitja, però vem aconseguir moure el roc fins a poder marxar d’allà!!! La nostra alegria era enorme, i ens felicitàvem mútuament, a cadascú per la seva aportació a l’èxit final...

... fins que, després de recórrer uns quants quilòmetres de pista forestal, ens vem trobar amb UNA ALTRA barrera com la primera, a només un parell de quilòmetres de Nerín, i aquest cop no hi havia cap altra pedra per poder moure... Però sí que teníem cobertura, així que, tot i que ja eren les 12 de la nit, vem trucar demanant ajuda i en 10 minuts ens van venir a obrir. El nostre sentiment de vergonya només era comparable a l’alegria anterior i l’astorament del nostre salvador...
L’endemà, evidentment, ens vem regalar un bon esmorzar, un matí tranquil per Boltaña, i un dinar espectacular a Abizanda.
Aquest cap de setmana entrarà als annals dels records del grup d’amics més antics de la Laura, segurament batejada com “la fi del cagalàstics”, juntament a d’altres aventures d’institut i del viatge de fi de COU...
MOLTES GRÀCIES!!!

Evidentment, hi ha més fotos!

Dies d'estiu

Els darrers tres dies hem començat les típiques activitats d'estiu.

Divendres, aprofitant que l'Albert va marxar aviat de la feina, vem tastar les aigües calentes de Las Natas, un dels afluents del Cinca, que té el recorregut constantment escalfat pel sol, i en alguns trams on l'aigua baixa calmada i fa algunes gorgues, un s'hi pot banyar sense xisclar de fred. Encara érem dins l'aigua a quarts de deu del vespre!! Hi havia llum (no s'acaba de pondre el sol fins més enllà d'un quart d'onze!), però sobretot, s'estava millor dins l'aigua que fora!

Dissabte vem assistir a un dels dinars populars que es fan per la zona quan comença el bon temps. Més endavant, coincidint amb les Festes Majors de cada poble, els dinars populars es converteixen en sopars. Es busca un lloc adequat per aplegar tothom qui vulgui participar, i es posen en comú tota mena de viandes i begudes. En aquest cas, a El Cornato, una zona de la vall de Pineta, que pertany a Bielsa i on hi ha el camp de futbol municipal, evidentment amb gespa natural. Hi va haver partit abans de dinar (veterans contra equip actual de la Unión Deportiva del Alto Cinca, UDAC; van guanyar els veterans a la tanda de penals!), i també després (cadets de l'UDAC contra cadets de l'Ainsa, van guanyar els locals), però sobretot, molt menjar, molt sol i moltes converses. L'Albert va practicar amb un Quad, i després vem sobreviure a les picades de mosquit a base de jugar al Guiñote. A veure si algun dia podem participar en alguna timba...!

Ahir, per rematar el cap de setmana, vem voler tornar a posar en marxa la moto. La pobra s'ha estat tot l'hivern (millor dit, des que van començar les nevades, a l'octubre!!) i tota la primavera (fins que han tornat el carnet a l'Albert) sense moure's del pàrquing, i clar, no tenia bateria... Van coincidir les nostres peripècies per posar-la en marxa amb l'exhibició de Judo dels nens de la comarca, i toooots els pares del Sobrarbe van saber que teníem problemes amb la moto. Finalment, la Guàrdia Civil ens va fer un pont i la moto va engegar. Després d'unes quantes voltes i reescalfar el motor, vem aconseguir anar prou tranquils com per donar una volta.


Torla

Vem descobrir l'Albella, Ligüerre del Ara, Fragen, Linàs de Broto, Broto, Torla, la vall del Bujaruelo, l'inici de la vall d'Ordesa... Tot estava preciós i vem aprofitar fins a l'últim moment. Llàstima que el temps no era perfecte, amenaçava pluja i no anàvem del tot tranquils amb la moto. Això vol dir que hi haurem de tornar!

El nostre carnestoltes a Bielsa

Dissabte passat vem anar a veure el Carnestoltes de Bielsa, que ens havien dit que estava molt bé, i ho havíem imaginat quan vem veure el museu dels costums de Bielsa. Vem anar-hi cap a les 5 de la tarda, amb uns amics, sense disfressar, només per veure què tal era. La intenció era després tornar per sopar a Boltaña i veure el concurs de disfresses del poble.... Però tal com diuen per aquí, "pillamos un capazo" a les 7 de la tarda i no el vem deixar anar fins a les 7 del matí: o sigui, ens vem trobar a gent coneguda, del poble, que ens van acompanyar, convèncer i allotjar fins l'endemà al matí. Gent molt acollidora, ens van deixar casa seva per menjar, dormir, i fins i tot ens van deixar unes disfresses!

A Bielsa hi ha molta festa, i com a tot Aragó, corre molt la beguda durant les festes. I es balla molt. I es xerra molt. I t'ho passes mooolt bé!
Les disfresses més vistes a Bielsa van ser les de Trancas i Barrancas (les formigues de peluix de "El Hormiguero"). Algunes eren comprades, però d'altres disfresses es veien fetes a mà... fins i tot un portava el cap de la formiga fet de pasta de paper (paper-maché)! I evidentment, ens vem trobar la "charanga", unes quantes "trangas", unes quantes "madamas", un parell de "onsos" i els seus domadors... Com que aquestes disfresses cansen molt, segons ens van dir, a la nit, després de sopar, ja no se'n veien.
Vem fer durar la festa fins les 7 del matí, i després de dormir unes quantes hores, tornem-hi! Més xaranga, un vermutet, amb més pernil, formatge, xorisso, pa, i com no, cervesa i vi... Finalment, morts de cansament, vem tornar a casa cap a les 4 de la tarda. Encara ens estem recuperant!
Malhauradament, no portava càmera, però vaig fer algunes fotos amb el mòbil. Perdoneu la mala qualitat!

El carnaval tradicional de Bielsa

En Bielsa, el Carnaval (o carnabal en belsetano) es una fiesta tan importante, o más, como su fiesta mayor. El programa de festejos empieza el jueves, en que se monta a Cornelio, el muñeco de paja culpable de todos los pecados del valle, y a quien se cuelga de la fachada del Ayuntamiento, desde donde será testigo de las fiestas de los siguientes días, hasta el domingo, cuando será quemado en la Plaza Mayor. Cada año el diseño de Cornelio cambia, este año tenía un par de armas, iba encapuchado y tenía el pene a la vista.

Las fiestas se basan en el pasacalles o charanga, que va tocando por todo el pueblo, recibiendo algo de picar y bebida por parte de todo aquél que quiera ofrecerles algo, y que llaman a todo el mundo al baile, que puede organizarse de manera espontánea en los bares del pueblo, o en el local social, donde se baila con una orquesta hasta altas horas, y luego con la disco móvil.

Lo que hace de los Carnavales de Bielsa una fiesta especial es que han conservado sus trajes tradicionales:

- Las trangas. Los jóvenes del pueblo se ponen unas pieles y cornamenta de cabra en la cabeza, se calzan las sandalias tradicionales, se pintan la cara de negro, se ponen unos dientes postizos y unas faldas largas, y persiguen a las mozas y las embisten con gestos obscenos en todas partes. Pueden llegar a asustar, y en todo caso no se les reconoce...

- Los osos (los onsos) y el domador. También algunos jóvenes se ponen una paca de paja en la espalda, y se dejan atizar por su domador. También usan las sandalias tradicionales y se pintan la cara de negro. Llevan dos palos para apoyarse al suelo y también para hacer ruido y espantar al personal. El domador controla a su oso porque le lleva atado de una cadena.

- Las madamas. Las chicas casaderas, a partir de los 15 años, se visten con faldas y medias, zapatos blancos, se pintan y se recogen el pelo a modo tradicional, y especialmente, se hacen una pechera con cintas de colores, que atan a la blusa sólo con alfileres, y que se deshace al final de carnaval.

No tengo fotos propias, pero os pongo alguna que ilustra los trajes.

Crónica de Santa Águeda

Pues sí: celebramos la fiesta de las mujeres. Asistimos al concierto de la Ronda de Boltaña en la Casa de la Cultura de Boltaña: mi primer concierto en local cerrado, sin rondar, pero igualmente emocionante y redondo. Los pobres venían de rondar por Sarvisé, con mucho frío y nevando, pero aun así no quisieron defraudar al público que llenaba la sala y cantaron durante casi una hora, sin su voz principal. No faltaron "Dias de albahaca", "La ronda enamorada", "Primavera rondadora", "Pasodoble de los pizcos", "Habanera triste", "El País perdido"... Una gozada que nos abrió el apetito, preparándonos para el resto de la velada.

Una buena cena en el Monasterio de Boltaña, con unas 150 mujeres llenando el comedor de su restaurante, muy buena compañía, risas, el sorteo de un montón de regalos, la venta de los colgantes hechos en el Centro Ocupacional Comarcal de Atades (Huesca) en Boltaña, la "nominación" de la nueva Comisión organizadora para el año que viene, y finalmente los Mariachis... ¡Lo pasamos en grande!
Y luego, como no podía faltar, el baile en el Pabellón Polideportivo, con la Orquesta Tatuaje, que nos ofreció un repertorio variado para bailar y cantar junto a los hombres de pueblo. La velada terminó para algunos a las 5 de la madrugada, seguro que muchos siguieron la fiesta en algún otro lugar...

Esta semana: ¡Santa Águeda!

Es una de las tradiciones en Aragón: la fiesta de las mujeres por Santa Águeda, el día 5 de febrero. En Boltaña, el sábado más cercano a esta fecha todas las mujeres del pueblo (y las que se apunten, pero sin hombres) cenan juntas y luego, baile junto con los hombres. Lo organiza todo la Asociación de Mujeres de Santa Águeda, delegando en 4 de ellas (La Comisión de Fiestas, una chica joven, una mayor, una soltera, una casada, a ser posible) para hacer actividades diversas durante todo el año. Evidentemente la mayoría de actos y actividades se celebran esta misma semana. Este año, empezaron el día 1 de febrero con una merienda en el Centro de Mayores de Boltaña. Luego:

- Miércoles 4 a las 18.30, proyección de "Cometas en el cielo" en la Casa de Cultura.
- Viernes 6 a las 19.30, charla-coloquio "Dolor de espalda y hábitos posturales" por la fisioterapeuta Dra. Consuelo Vicente Fernández, en la Casa de Cultura.
- Sábado 7 a las 19.00, misa en honor de Santa Águeda en la iglesia Parroquial de Boltaña.
- Sábado 7 a las 19.45, actuación de la Ronda de Boltaña, en la Casa de Cultura.
- Sábado 7 a las 21.30, cena en el Monasterio de Boltaña. MENÚ:

1. Saquitos de hortalizas y hongos con salsa de pistachos verdes
2. Rosada con muselina de manzanas al gratén
3. Tacos de buey a la parrilla con jugo tibio de pimientos
4. Hojaldre de crema con frutos de temporada

- Sábado 7 a las 0.30, Gran Verbena en el Polideportivo, con la Orquestra Tatuaje

Y los actos siguen la semana que viene:

- Jueves 12 a las 16.00, charla "Pensar bien, sentirse mejor" impartida por la licenciada en Psicología Cognitiva, Mª Jesús Castán Borderias, en la Casa de Cultura.

Un programa muy interesante, que intentaré disfrutar al máximo. ¡Al menos, la cena y el baile seguro!

Hogueras de San Pablo

Este fin de semana en Boltaña se celebra la Fiesta Mayor de Invierno, o la fiesta menor, en honor a San Pablo. El programa de festejos lo encontraréis en noticias.boltana.net . La celebración más interesante es la actuación de la Ronda de Boltaña, que rondará a partir de las 16.30 por todo el casco antiguo, hasta que empiezen las hogueras en la Glorieta Ramón Giménez, donde cada uno traerá la comida para asarla en el mismo fuego.
Este año nos las vamos a perder, hemos delegado en mis padres para que asistan, vivan su primera ronda, y nos cuenten la experiencia. ¡Seguro que lo disfrutarán! Pero el año que viene, nos marcaremos bien grande que las fiestas de San Pablo no se pueden perder!
Para compensar, y tener un indicio de lo que podrá ser mañana, nos fuimos el fin de semana pasado a Labuerda, donde organizaban también hogueras en honor a San Sebastián. En ese caso, al ser menos gente, la cena popular corría a cargo del pueblo, así que disfrutamos del fuego, la generosidad de la gente, y sus patatas, longaniza y chorizo asados, seguidos del baile en el Salón Social. Todo un lujo, nos lo pasamos en grande hasta pasadas las 2 de la madrugada...

Los Reyes Magos llegan a Boltaña

El lunes por la noche, poco después de ponerse el sol, llegó la carroza de Sus Majestades los Reyes Magos tirada por un precioso tractor. Llegaron por la Avenida Ordesa y subieron hasta el Barrio Alto rodeados de la multitud de niños que les salían a recibir (y a recoger los caramelos que podían).
Una vez allí y después de saludar a todos los que pudieron, Sus Majestades entraron en la iglesia donde todos los niños del pueblo esperaban ansiosos a que les llamaran para recibir de manos de uno de los tres Reyes un adelanto de los regalos que encontrarían al día siguiente en sus casas. Se vivieron situaciones de nervios, algunos lloros por parte de los más pequeños, y mucha, mucha ilusión. Incluso algunos de los mayores también fueron llamados a recibir algún regalo...
Este es un mini-reportaje

Uvas de Fin de año

En Nochevieja, la noche del 31 de diciembre al 1 de enero, en cada país celebran el cambio de año de maneras distintas. En España se comen 12 granos de uva, uno por cada última campanada del año, y evidentemente se dice que quien no se termina las uvas antes de terminar el año (o sea, antes de la última campanada) tendrá mala suerte durante el año que empieza. Pero esta tradición no hace tanto que empezó, como muchas veces ocurre (el Papá Noel de rojo y blanco, el día de San Valentín...), fue con fundamento económico: hubo un excedente de uvas en Elche a principios del siglo XX (1909 según la Wikipedia), y los comerciantes propulsaron esta costumbre que se ha convertido en tradición. Evidentemente, esto se hace al final de una cena con familia o amigos, después de las uvas (y sin atragantarse) se brinda con Cava, y se abraza, besa y se desea buen año a todos los reunidos. Después empieza la fiesta, que puede durar hasta bien entrado el día siguiente, cuando es tradición también la retransmisión por televisión del Concierto de Año Nuevo desde Viena, y la competición de Saltos de esquí des de Garmisch-Partenkirchen.
En nuestro caso, este año cenamos en casa una comida bien copiosa que nos dio sueño antes de las 12, nos tumbamos para una mini-siesta y nos despertamos con los petardos de año nuevo, que algún vecino lanzó... Y nos comimos las uvas a toda prisa, esperemos que no sea cierto que tendremos mala suerte este año... Eso sí, hubo fiesta en el pueblo y nos retiramos cuando no podíamos más, pasadas las 4.30 de la madrugada. ¡Feliz año nuevo!

30 horas en Huesca

Este fin de semana hemos aceptado la invitación de unos amigos en Huesca, principalmente para participar del festival "Periférias", que organiza el Ayuntamiento, y con unas magníficas actuaciones de todo tipo: performances callejeras que quizás necesitan de una traducción, grupos revelación locales e internacionales (Picore, La Casa Azul), y recuperación (en exclusiva) de grupos que revolucionaron alguna tendencia musical en sus incios: The Slits fueron las creadoras del Punky-Reaggie, y Model 500, del Techno. Culminó nuestra noche con la actuación de R.V.B., con su Techtronik, lo último en baile moderno.
Nos lo pasamos muy bien por la noche, especialmente con la actuación para mí espectacular de La Casa Azul. Pero antes, también tuvimos tiempo de visitar los alrededores: alucinamos con el Castillo de Loarre, muy cerca de la capital, el Castillo Medieval mejor conservado de Europa. ¡Espectacular! Y también espectaculares los Mallos de Riglos, con un montón de pájaros que se iban ya a dormir (estaba anocheciendo)... Y al día siguiente, un paseo bajo el paraguas por Huesca, que evidentemente merece una segunda visita con mejor tiempo, ya que descubrimos un montón de rincones dignos de visitar.