Primavera!

Així com a la tardor el Sobrarbe es vesteix de vermell, taronja, groc (i molts altres tons que no hi ha paraules per descriure!), a la primavera es noten també els canvis en les plantes. Hi ha tots els tons imaginables de verd! Es barregen els verds foscos de les fulles velles i perennes dels avets, pins i alzines (carrascas), amb els verds clars, nous, joves, frescos de les fulles noves dels roures (cajigos), els arbres fruiters, els pollancres... Els camps de conreu han cobert el marró de la terra acabada de llaurar amb brots d'un verd brillant, espigues joves es vinclen amb el vent... És impossible captar totalment els canvis tan paulatins en fotografies, però aquí en teniu unes quantes.

Santa Agueda

I finalment, acabo el repàs del que ha passat aquestes darreres setmanes amb el que hem fet aquest cap de setmana: divendres va ser Santa Àgueda, i com sempre, el dissabte més proper al dia 5 de febrer es celebra el Dia de las Mujeres: uns quants actes previs, i finalment dissabte, actuació de la Ronda de Boltaña a la Casa de Cultura, i després sopar al Monasterio de Boltaña, només dones.

Unes 130 dones del poble (i algunes de fora, que de fet celebraven la despedida de soltera d'una d'elles i els va fer gràcia apuntar-se!) reunides en un menjador enorme, amb bon menjar i millor companyia... Es va fer un sorteig d'obsequis d'un munt de patrocinadors de Boltaña, i en un dels moments més emocionants de la nit, es va anunciar quines quatre dones seran les responsables de l'organització de les festes de Santa Agueda de l'any que vé. A continuació la Charanga La Fiesta va animar-nos mentre es servien els licors i cafès, i finalment la festa es va traslladar al poliesportiu, on ens esperaven alguns dels homes del poble i l'orquestra Tatuaje. Una bona festa!

I avui encara hem pogut aprofitar el dia. Es celebrava la Ferieta d'Ainsa, on es promocionen les diferents races d'animals de granja i domèstics de la comarca, les tòfones, i tota mena de productes artesanals i de menjar fets a mà. També es fa una foguera al mig de la plaça Major, on es poden coure les llonganisses, cansalades i menjars diversos que es vulgui. Enguany la Ferieta ha tingut moltíssim èxit. Feia un dia fantàstic, i la gent s'ha acumulat per visitar les paradetes de tota mena que hi havia a la plaça. Afortunadament, nosaltres hem arribat una mica tard, i hem pogut gaudir de la fira, passejar-nos per les paradetes, admirar els animals, el menjar, les artesanies... Hem menjat, hem passejat, hem comprat, hem xerrat... I quan ja ho desmuntaven tot, com que encara hi havia llum de dia, hem anat caminant fins a la Cruz Cubierta i fins a la Ermita de San Felices, que encara no havíem visitat. Una zona preciosa just al costat d'Aínsa, una planície enorme, sorprenent i amb unes vistes genials!

Un final perfecte per un cap de setmana genial!

Aventures amb el Naranjito

Dimarts passat, com que els amics van marxar aviat, vam decidir aprofitar el dia i visitar alguns pobles del Sobrarbe que encara no coneixíem. Aquest cop, ens vem dirigir cap als peus de la Peña Montañesa, i recórrer Ceresa, Socastiello, i el que poguéssim de la zona.
Abans d’arribar a Ceresa, però, vem veure un parell de llocs des d’on fer fotos dels pobles de la vall del Cinca: Laspuña, Puértolas, Tella, Escalona... Així que abans d’arribar al poble vem fer unes quantes parades. I una d’elles ens va servir per buscar uns quants bolets: fredolics, i algun molleric.
Socastiello és un poble petit, tan petit que vem passar de llarg sense adonar-nos que l’havíem passat de llarg. Després vem arribar a Ceresa, un grup de cases de turisme rural i segones vivendes (amb alguna excepció), al voltant d’una petita església que encara està pintada, ben mantinguda i en funcionament. Però com que tothom es disposava a dinar i els carrers feien olor de menjar, ens va entrar la gana i vem decidir anar a Casa Isidora (Laspuña) on vem dinar molt i molt bé (canelons, sopa, conill i ternasco).
Després de dinar vem fer una passejada (amb el Naranjito primer, i caminant després, quan el Naranjito ja no passava) a la vora del Cinca, seguint el curs del riu en direcció Araguás i Ainsa.
Per no tornar a casa per la carretera (a més, era el darrer dia del pont i podia haver-hi cues), ens vem dirigir a Ainsa per Araguás. Mentre s'anava fent fosc, recorríem la pista a través d’Araguás i cap a la carretera que ens portaria al Pueyo de Araguás.
Però a mig camí la pista s'anava tornant relliscosa i enfangada. En una pendent, el Naranjito va relliscar i ens vem parar a mitja pujada per posar la tracció a les quatre rodes. Intentàvem fer maniobra, arrancar, seguir pujant... però les rodes no s’agafaven, el cotxe relliscava més i va acabar caient en un réc lateral, clavant el cul al marge del camí: la única sortida era endavant. Però les rodes ja no s’agafaven al terra, hi havia com 10 cm de fang, i ni posant un sac a terra, sota la roda, ni intentant desencaixar-lo del darrera amb una pala, no aconseguíem moure’l ni un mil•límetre, ni endavant ni endarrere.
En totes aquestes operacions, que van durar una mitja hora, ens vem posar de fang fins a les orelles. I era fosc, sort en vem tenir de portar llanternes a la bossa.
Finalment, ens va vencer el pessimisme (o la realitat), i vem decidir tornar a peu fins a Araguás, que calculàvem que deu estar a un quilòmetre o poc més: en menys de mitja hora hi hauríem d’arribar. Millor això que quedar-nos a dormir al naranjito!
No fa fred, i caminant entràvem en calor, però ens temíem que a Araguás ja no hi hagués ningú, o que no ens poguéssin ajudar a treure el cotxe, evidentment no hi coneixíem ningú... Com ho farem??
L’aventura acaba molt bé: la primera casa que vem trobar, vint minuts després de deixar el cotxe, era la de Santiago Pueyo i la seva dona, Dulce, que ens va reconèixer de seguida i van ser molt amables. Ens van oferir un refrigeri, l’escalfor de la llar de foc, i sobretot, amb dos amics que tenien a casa, van anar a veure el cotxe i van decidir que el millor era fer servir un tractor per treure'l. Van avisar el germà del Santiago, que té un tractor molt gran, i gràcies a ell vem recuperar el cotxe del mig del fang: el tractor el va treure com si fos un cotxe de joguina!!!
En mitja hora més, ja érem a casa, plens de fang però sans, estalvis i amb el Naranjito!!

Epíleg: encara estic netejant el fang de la roba, les bótes i el naranjito!!! Us ho podeu creure o no... però no hi ha fotos!

Visita Mina, Moe, Nastia i Iana

Aquest cap de setmana ens han visitat els Mohedano-Comas, i encara que el temps no va acompanyar del tot, van ser tres dies ben aprofitats. Vem començar amb una obra de teatre que van fer a Labuerda, dissabte al vespre: “La pluma del Rey”. Una comèdia divertida, diferent, ens va sorprendre a tots. Després ens vam passar el vespre prenent patates i beguda, que després vem completar amb uns entrepans: no podiem donar el dissabte per acabat, acompanyats de la Montse i el Ricard, i els seus fills que van fer pinya de seguida amb les de la Mina i el Moe, continuant les corredisses que ja deuen fer en els assajos de l’Esquellerinc.
L’endemà també vem compartir-lo amb la Montse i família, primer rebent una lliçó magistral sobre vaqueries, de la mà del José Ramon. Ens ho vem passar molt bé, molt instructiu , i pels nanos, amb les vaques i els vedells tan a prop, ben impressionant!
Després, com que es va arreglar una mica el dia, vem anar a buscar bolets. A mig camí vem menjar (pa i formatge, pernil, embotit, fruita...), i vem omplir gairebé els quatre cistells que dúiem!! Bàsicament fredolics i rovellons, i alguns mollerics també (tot i les reticències dels que no els coneixíem). Com sempre, vem anar amb el Naranjito, que va fer les delicies dels nens (Albert inclòs).

Vem tornar a Boltaña a temps de fer un riu i anar al cine. Feien "UP", una pel·lícula encantadora i divertida, que comentaré més endavant.
Després del cine, una petita volta pel casc antic de Boltaña, i visita al nou Pessebre que munta cada any l’Asociación Belenística. Un muntatge impressionant, enorme, i aquest any, amb moviment i motius egipcis. A més vem coincidir amb el Miguel Angel, capellà de Boltaña, que ens va il·lustrar sobre l’interior de l’església.

Al vespre, un super sopar a Casa Carrera (Labuerda) va culminar un gran diumenge.
Dilluns el dia es va llevar plujós i ens va alentir el ritme. No ens vem decidir a fer res fins mes tard de les dotze, però finalment vem visitar Janovas, tot i la pluja que queia. Una bona visita, com sempre, molt interessant, amb pujada al campanar i tot.

Vem arribar a casa a temps de fer el dinar (amb bolets inclosos!!), i vem fer una bona sobretaula... fins que algú va suggerir berenar!! No feia ni dues hores que havíem dinat i ja tornàvem a menjar! Clar que la coca, la nocilla, les magdalenes... eren una temptació difícil de resistir. Jocs, escacs, fotos... van acabar d’arrodonir la tarda.

Després de pair una mica, vem fer un passeig per Ainsa, enmig de la boira. I, clar, vem acabar el dia menjant altre cop!!!Malauradament la família Mohedano-Comas van haver de marxar dimarts al mati, així que vem acabar el cap de setmana una mica abans. Pero en resum, vem menjar, jugar i divertir-nos molt!!!

Com sempre, hi ha mes fotos.

Segona tardor al Sobrarbe

En el nostre segon mes de novembre a Boltaña hem recorregut alguns pobles que encara no havíem visitat. Com l'any passat, la tardor ens colpeix amb la seva llum, els colors dels arbres, l'olor de l'aire, el principi del fred i fins i tot alguna nevada primerenca.

Hem visitat Asín de Broto

També Buesa

Bárcabo

Almazorre

Lecina i la seva alzina mil.lenaria

Laguarta i Torrolluela del Obico

El cap de setmana passat ens vem quedar a Boltaña, i per variar, sols. Però no vem desaprofitar l'ocasió de descobrir coses noves. Dissabte ens vem dedicar a buscar bolets, aquest cop per Saravillo. Vem trobar un camí que s'enfilava muntanya amunt, i gairebé dalt de tot vem arribar a recollir tres cistells de bolets. Dos quilos de rovellons, mig de camagrocs, i uns quants fredolics, rossinyols, i un parell de Macrolepiotes, uns bolets grans i inconfusibles. D'aquests en vem fer una mena d'entrpà, posant els barrets dels dos bolets un sobre l'altre, i farcits de carn picada; després, arrebossats i fregits. Estaven boníssims! Els camagrocs, clar, per fer-ne truita, i la resta per fer-ne salsa per uns espaguetis i per acompanyar carns.
Diumenge ens vem decidir per una ruta de les que es poden trobar al llibre: "La montaña olvidada: Despoblados del alto Alcanadre", del nostre amic Arturo González Rodríguez.

Vem veure que una de les rutes, properes a Boltaña, i que impliquen poca estona de caminar, és anar fins a Torrolluela del Obico. Per arribar-hi vem parar a Laguarta (primer poble de l'Alto Gállego, per la carretera de Sabiñánigo), on vem dinar molt bé. A més, la casa està molt ben restaurada, i l'església també està preciosa.

Després de dinar vem anar fins a Torrolluela. Pel camí encara vem trobar algun bolet més, i vem arribar al poble, deshabitat però amb alguna borda que encara s'usa, que vem trobar preciós i molt interessant.
Aquí en teniu algunes fotos.

Setembre (3)

Three days after our last guest left we received our friends from Huddersfield, the Edwards’, who were travelling around the Pyrenees and landed with their caravan in Boltaña. We spent five days together, two of them along with my parents, and we tried to show them lots of places around here, which they loved. We had to wait until the rain stopped here, as on Friday was raining all day long, sometimes very hard.
We discovered together some little villages in La Solana, were we collected lots of blackberries in Giral, and some mushrooms up at the top of the hill. It was late, at the end, so we finished our day at Fiscal. Men tried again to find some more mushrooms near Boltaña, but it was impossible.

The following day we went to Belsierre, Puértolas, Bestué, Puyarruego (were we had a cup of coffee) and the Añisclo Canyon. We had a puncture there, but the Park Guards helped us to mend it, and we could follow our journey home.

And finally, after my parents left, we went to Sin and Serveto, and enjoyed with the walks and the views through and from those villages.

Each day we had great meals, whether at El Callizo, in Ainsa, or home (roast-beef, in spite of the oven, delicious; barbacue as well)... Everything was perfect! Thank you very much!!!

Some pictures here.

Setembre (2)

El relleu dels amics el va prendre una ex-opositora (nova notària) que va venir a fer pràctiques a la Notaria de l’Albert. Va estar tota la setmana a casa (jo me’n vaig haver d’anar un parell de dies, per anar a Barcelona a fer uns quants encàrrecs i visites mèdiques), i segons ella va aprendre molt, tant de l’Albert com de les noies que treballen amb ell. I evidentment, vem xerrar molt, i va intentar prendre algunes decisions sobre la seva nova notaria...

El cap de setmana se’ns va afegir el seu xicot, i els vem portar a fer un parell de voltes amb cotxe, i alguna passejada curta. Evidentment, amb el Naranjito!

Setembre (1)

Perdoneu el silenci aquest mes de setembre, però a continuació us relato el que hem estat fent, que ens ha ocupat tot el temps…

El primer cap de setmana vem rebre la visita dels postres amics i testimonis de casament, amb tots els seus fills: Pau, Carla, Marc, Aina, Jan, Ritxi, Mònica, Roger i Siara.

Vem passar un cap de setmana passejant, buscant rutes amb bicicleta, banyant-nos a l’Ara (el primer dia, molt fred, i el segon, molt millor!), fent pic-nics, veient animals, tractors, i especialment, trotant amb el Naranjito, la joguina dels nens!!!

Evidentment vem fer un munt de fotos, aquí en teniu una mostra.

Provant l'aigua de l'Ara, gelada!

Les bicis dels Surís! (finalment les vem fer servir!)

La Siara, prenent decisions als seus 5 mesos

"Yo para ser feliz quiero un tractor"

Voluntaris a Boltaña!!

Finalment, la pimera representació de la colla de Voluntaris han pogut venir a veure'ns a Boltaña. Només han estat uns dies, però hem aprofitat per fer unes excursions. Primer vem pujar a Samitier, que nosaltres ja coneixíem, però ho vem fer a plena tarda, amb tot el sol, passant molta calor... Afortunadament, les vistes des de dalt són genials, i vem passar una bona estona... a més, vem tenir la recompensa d'un bon bany al pantà de Mediano, a peu de Samitier, que ens va retornar una mica el vigor desgastat.

Ahir vem pujar a Pineta, i ens vem envalentonar per fer una excursió una mica més llarga, però a una hora potser més decent, fins a los Llanos de La Larri. No hi havíem pujat mai abans, i ens vem trobar una pujada sorprenentment dura però per sort a l'ombra, i un paisatge a dalt preciós, decorat amb alguns animals, cascades, però també, molta gent. Tot i així, molt maco! Després de dinar, altre cop, ens vem refrescar, aquest cop a Balupor, cap al tard. Un dia ben xulo!

Avui les he hagut de deixar soles per treballar una mica, i han anat a Bujaruelo. Espero que s'ho estiguin passant bé!

Com sempre, unes quantes fotos.

El vaixell de vela

Els Reis a l'Albert li van regalar un vaixell de vela tele-dirigit. A ell li agrada recordar que és un vaixell sense motor, i del qual només es dirigeixen el timó i les veles amb un comandament a distància, o sigui que fer-lo navegar requereix els mateixos coneixements de l'aigua on circula, de les corrents i del vent, que per navegar amb un veler al mar. I per això li va agradar molt quan va veure alguns amics seus fent regates al mar amb aquesta mena de vaixells, i per això els Reis van pensar que li agradaria el regal.

Com que fins ara havíem estat molt enfeinats i fent altres coses els caps de setmana, encara no l'havíem acabat de muntar ni provat de fer navegar. Aquest cap de setmana passat, que vem rebre la visita sorpresa de la nostra bona amiga Laura, vem aprofitar que va marxar aviat el diumenge per acabar de muntar-lo i provar-lo al pantà de Mediano.
Vem buscar un racó on fes una mica de vent però que no hi hagués gaire possibilitats de perdre el vaixell, no sabíem tampoc quin abast té el comandament a distància. Vem trobar un lloc prop d'Abizanda, i el vem posar a l'aigua. La primera prova no va ser del tot satisfactòria, no havíem estudiat prou els vents i les corrents per saber com reaccionaria el vaixell, i a sobre, quan ja portàvem estona fent proves i intentant fer tornar el vaixell a la nostra riba, va començar una tormenta. Una bona tormenta, amb llamps, trons, i una pluja que ens va deixar ben xops. Sort que els arbres ens van resguardar bastant... i que es va aixecar una mica de vent que va afavorir que, finalment, poguéssim recuperar el vaixell.
Acabada la tormenta, el cel ens va oferir aquest meravellós arc de Sant Martí.

Olsón

Hace unos días tuvimos ocasión de visitar Olsón, uno de los pueblos de la Sierra de Guara, con su magnífica Iglesia Parrioguial dedicada a Santa Eulalia, y pudimos disfrutar del paisaje de finales de invierno. Estas son algunas de las fotos de esa tarde.

Fotos del Sobrarbe

En todo este tiempo que no he escrito casi nada no hemos dejado de movernos por la comarca, en compañía de unos u otros, y también solos... descubriendo este magnífico país que ahora despierta a la primavera. El paisaje cambia día a día, hoy lluvioso, ayer soleado y con viento, pero sobre todo, los grises dominantes de invierno se van convirtiendo en verdes luminosos de los campos cultivados, amarillos y blancos de la genista y los almendros en flor... Cada estación es tan diferente a la anterior (muchísimo más que en Barcelona), la explosión de la naturaleza es tan evidente, que cada estación nos deja anonadados con sus peculiaridades y bellezas.
Tengo unas cuantas fotos que ilustran nuestras aventuras por el Sobrarbe.

Vista del pantano de Mediano a media subida hacia los castillos de Samitier.

Puente romano, a las afueras de Boltaña.

El Pueyo de Araguás.

Boltaña, vista desde Guaso.

En estos enlaces tenéis más fotos de estas excursiones.

Samitier

Puente Romano

Por Pueyo de Araguás

Con los matemáticos