Islàndia!!!

Hem estat una mica desconnectats perquè hem marxat de vacances... a Islàndia!! Hem estat nou dies per l'illa, amb uns amics, compartint apartament i cotxe, i visitant tot el que hem pogut sense moure'ns de Reykjavik, excepte els dos darrers dies que vem allunyar-nos una mica per visitar el glaciar més gran d'Europa ben de prop. THANK YOU VERY MUCH HRÖNN FOR YOUR GUIDED TOUR!!!

Amb grampons per sobre el glaciar Vatnajökull

També vam estar als peus del volcà que el mes de març va col.lapsar l'espai aeri europeu, i encara fumejava!!

Islàndia és un país gran, més gran del que sembla, i amb espais naturals immensos. En un país que és com la meitat de la península Ibèrica, hi viuen només unes 300.000 persones, gairebé totes a la capital i la seva àrea metropolitana. Fora d'allà, només hi ha paisatges extensíssims, sense boscos, i en l'època que hem estat nosaltres tot era verd brillant, i com a molt, amb la cendra i la terra negra volcànica.

Cascada de 60 m (Skogafoss) sobre terra volcànica

Hem vist molts animals (foques, dofins, balenes, frarets, ocells de tota mena i mentre caçaven...), molta aigua, molts rius i cascades, i també, com no, glaceres! Aquesta seria la part "freda" de l'illa, acompanyat de núvols, pluja, i un vent gelat que ens deixava sense alè.

Rorcual just després de respirar, a tocar del nostre vaixell

Però Islàndia també és una illa calenta, clar, amb molts volcans i activitat tèrmica, començant pels volcans actius, i continuant pels géisers, fumaroles i sortides de vapor d'aigua de les entranyes de la terra, i acabant per la gent, molt amable.

El geiser Strokkur en la seva alçada màxima, regant l'Albert

Un país de contrastos i de paisates impressionants... Genial, molt recomanable!!!

Com sempre, una selecció de les fotos (un 10% de les que vam fer !!) aquí!

S'ha acabat la Festa

Avui hem hagut de posar fi a la vida de la Festa, la meva gata "petita". Ja fa quatre anys que se li va diagnosticar un problema de ronyó que hem tingut controlat fins aquesta setmana, que els símptomes han anat empitjorant fins a convertir-la en una gata diferent.

Sempre la recordarem com la gata emprenyadora, que sempre miolava i reclamava l'atenció, la gata divertida, faldillera, mimada i potser infantil que m'ha fet companyia durant els seus 12 anys de vida. Era preciosa i divertida, i la trobarem molt a faltar.

L'Albert diu:
Si hi ha algun paradís de gats, a l'estiu li seguiran portant l'aigua "on the rocks" perquè estigui fresqueta, i la "Festuki" continuarà grimpant i derrapant per les corbes de les parets!!! I si no n'hi ha, és convertirà en un tros de muntanya, de les d'aquí, del Sobrarbe, i es fondrà en el paisatge!! Al final l'acabaré trobant a faltar... maleïts gats, que emprenyen, pero que s'acaben fent estimar!!!

Trencalòs!!!

Per primer cop des que estem a Boltaña, hem vist (i ben a prop) un Trencalòs (Quebrantahuesos), que estava volant per sobre el "muladar" que hi ha a l'entrada de la vall de Chistau, on vem anar ahir a passar el dia. Un bon regal! Evidentment vaig fer moltíssimes més fotos, però només en penjo una mostra... Ens hi vem intentar acostar, però de seguida va aparèixer un guarda forestal que ens va avisar que, si no marxàvem, el "quebranta" no baixaria a menjar... Li vem fer cas immediatament!

El trencalòs és un carronyaire que està en perill d'extinció. El seu nom vé de la seva forma d'aconseguir l'aliment que més aprecia: el moll de l'os. Per arribar-hi, trenca els ossos de les seves preses llençant-los contra una pedra.

Amb cert endarreriment... La Solana

Durant el mes de gener encara vem tenir temps d'anar a esquiar un parell de dies, i visitar els pobles de La Solana i la zona entre Boltaña i Fiscal. Ens vem aturar a Lavelilla, un dels tres pobles abandonats forçosament pel projecte (finalment descartat) del Pantà de Jànovas. Un poble que havia tingut molta vida, i que ara només té algunes cases encara dempeus però buides, envaïdes per la vegetació, els animals i les pedres que han anat caient de les mateixes cases.

Rètol en una de les cases principals de Lavelilla. Amb prou feines s'hi pot llegir: Prohibido el paso. Pueblo en ruinas

Església de Lavelilla. Estava toooot nevat!

Un cérvol creuant la carretera, just després de Santa Olaria!

Petjades a Lavelilla, probablement d'un teixó

Després encara vem visitar Fiscal, on vem dinar, i vem buscar bones perspectives per fotografiar el poble. Després vem tornar per Borrastre i San Juste, mentre s'anava fent fosc. Aquí teniu unes fotos més.

Església de San Juste

Escut a una casa de San Juste

Animals

Penjaré només unes quantes fotos d'animals que hem vist darrerament per la comarca. Espero que us agradin!

El milà que sempre sobrevola Boltaña

Un cérvol a Plan

Un voltor comú amb l'ull posat a una matança del porc, a Arro

Un altre voltor a la sortida d'Ainsa, a punt d'arrencar a volar

Aquest estava passant just per sobre del casc antic de Boltaña

Dos voltors fent un "biplano", als castells de Samitier

A Samitier, també, ens vem trobar amb una cabra salvatge cara a cara!

Espero poder penjar-ne més ben aviat!

Cérvol i calamarsa

En els darrers dos dies, hem vist al Sobrarbe el que encara no haviem pogut veure: un cérvol al costat de la carretera, menjant tranquil.lament i deixant-se fotografiar, i una tempesta amb pluja, llamps, trons i calamarsa, impressionants.

Aquí hi ha algunes fotos més.

Fundación Quebrantahuesos

Me he puesto en contacto con la Fundación para la conservación del Quebrantahuesos, que tienen sede en Aínsa y una Estación Biológica "Monte Perdido" en Revilla, en la entrada de la garganta de Escuaín, también en el Sobrarbe. Tienen un montón de proyectos entre manos que podéis consultar en su página web. Entre ellos, la recuperación de un muladar, un "comedero" para aves carroñeras, que en esta comarca abundan mucho (buitres, alimoches, y evidentemente, aunque no abundan, los quebrantahuesos). Está situado en el término de Aínsa, y lo inaugurarán el próximo lunes 18 de mayo. ¡Espero que acepten mi colaboración para participar en alguno de sus proyectos! De momento, estoy invitada a este acto de inauguración. Os iré contando más proyectos a medida que me vaya informando.

No som tan semblants

No us estranyava que fossim tan diferents amb els ximpanzès, per exemple, si ens deien que compartiem el 98% dels gens? Doncs resulta que no és ben bé així. Un equip de la UPC (l'Institut de Biologia Evolutiva, de la UPC i el CSIC) han determinat que hi ha fins a un 10% de diferència genètica entre humans i els grans primats, cosa que explica millor les diferències observables externament. Ha sortit publicat al Nature, i se n'han fet ressò tots els medis informatius.
Jo ho comento, a més, perquè el primer autor de l'article i coordinador de l'estudi, Tomàs Marquès, és un amic i company del Cor Ariadna, que per motius professionals va deixar de cantar però sempre el durem al cor.
MOLTES FELICITATS, TOMÀS!

Un diumenge quasi perfecte

L'Albert s'ha llevat bastant aviat, darrerament no dorm gaire, però jo m'he llevat passades les 10, i encara he fet el mandra una estona més. Després de parlar amb amics i familiars, hem decidit anar al Delta del Llobregat, per passar un dia tranquil i assolellat. Hem agafat la moto cap a les 12, hem parat per comprar dinar i posar benzina, i hem agafat la carretera direcció Castelldefels. Havíem acabat de mirar la web del Parc Natural per acabar de refrescar la ruta, i hem intentat seguir les seves indicacions. Maleïdes obres, no sé si de l'Ave o de l'Aeorport...!!! Ens han fet donar voltes durant una hora i mitja abans no hem trobat la ruta per arribar als aiguamolls!!! Finalment, hi hem arribat. Aquí teniu unes fotos

(perdoneu la baixa resolució...) dels animals que hi hem vist: uns quants ànecs de coll verd, Bernats pescaires, Martinets de nit, Martinets blancs, evidentment gavines, cabussets, fotges, fredelugues, xarxets i xibecs... He estrenat la guía Peterson, ha anat genial!
També hem vist alguna rapinyaire que no hem pogut identificar, i sobretot, moooooolts avions!!! Passaven exactament per sobre dels aiguamolls cada dos minuts, molt a prop i fent molt soroll... Hem passat bastant de fred, tot i que feia solet feia un vent força gelat, que ens ha forçat a no estar gaire estona per allà...

Després de menjar els entrepans i el que haviem comprat per dinar, hem fet una volta més i hem tornat cap a Barcelona (tot i que tampoc era fàcil la sortida...).

Allà, l'Albert s'ha relaxat una mica amb les gates....

Un dia quasi perfecte!!!

Les Nenes!!

Us pensàveu que no us en parlaria? Doncs aquí les teniu: les meves gates, la Festa i la Fosca (endevineu quina és quina?) que de moment les tinc desterrades per facilitar els estudis de l'Albert. Crec que estan millor allà on són ara, el problema el tindrem quan les faci tornar a casa....