Siga la flecha

De moment, estem en el bon camí...

Soleta

Aquests dies l'Albert està a València per preparar-se pel tercer examen. Afortunadament (o no), tinc mooooolta feina a la feina, moltes classes i deures a fer, de manera que no tinc temps per sentir-me sola... Però sí, trobo a faltar l'Albert. Estic altre cop com fa cinc anys o més, quan vivia sola, només acompanyada de les gates (i encara sort!)... En aquella època em semblava genial, però ara, trobo a faltar l'Albert... I mira que, en èpoques fortes d'estudi no el veia gaire més que ara, i no teníem converses més llargues de les que tenim ara per telèfon... però, evidentment no és el mateix.
Vaig passar la prova de foc el primer cap de setmana, no me'n vaig sortir gaire bé: sense dutxar-me ni sortir de casa, només fent coses de mates i d'aquest blog, una estona de puzzle... Aquest cap de setmana que vé, que a més té un dia de festa extra, no permetré que la mandra (el meu gran pecat capital) em venci altre cop! Ja explicaré com el passo... (també hauré de buscar temps per estudiar, tinc un examen d'aquí poc, he de presentar un treball i un problema a classe!!!)

Aquestes sensacions de soledat, però, són el pa de cada dia de la "opositora consorte" (com ens auto-anomenem en alguns cercles). Ningú pot posar-se exactament en el teu lloc, tampoc et pots posar en el lloc de l'Estudiant, has d'estar preparada per canvis d'humor, tristeses, depressions temporals, i agobios diversos de la parella, sense que els teus propis maldecaps afectin el seu ritme d'estudi. Intentar que, si ell ho vol així, no noti la teva presència, ni per excés ni per defecte, és un equilibri difícil de trobar. Però sempre hi ha algunes recompenses, al menys l'Albert m'ho ha fet sentir sempre així: un "gràcies" de tot cor, una conversa en la que sembla que ajudo a passar un mal moment, prendre les decisions per consens (o al menys, tenir molt en compte la meva opinió), aquestes coses reafirmen la relació, et fan palès que el que estem suportant entre els dos ens fa forts, ens uneixen i ens donem suport mútuament...

Però ara, la sensació de soledat és diferent. Per sort, s'acabarà aviat!!!!

Ivan

Vegeu la nova entrada al blog de l'Ivan!

Ivan: Jubilacionnn

Nova entrada al blog de l'Ivan:

http://viajesdeivan.blogspot.com/2007/10/jubilacionnnnn.html

Lanzarote (4)

Aquestes són les fotos de la ruta en autocar pel Timanfaya:



A més, vem poder pujar a un volcà que no sabem com es diu, i l'hem anomenat "el nostre volcà":

Lanzarote (3)

També vem fer el turista un dia, però va valer la pena: vem fer la visita als volcans de Timanfaya, en camell, també en autocar, i ens van demostrar que caminem sobre el foc:

http://www.flickr.com/photos/14918078@N06/sets/72157602577883351/

Impressionant!!! Els paisatges més diferents, immensos i al.lucinants que hagi vist mai.

Lanzarote (2)

Aquí teniu unes quantes fotos més del viatge a Lanzarote. Aquestes són del darrer dia, que ens vem dedicar a prendre el sol a la Illa de La Graciosa (MOLTES GRÀCIES, NÚRIA; sense els teus consells no hi hauriem anat mai, ni a La Graciosa ni a d'altres llocs de Lanzarote!!!). Encara en queden moltes!

http://www.flickr.com/photos/14918078@N06/sets/72157602574521886/

Més Guernika

Doncs tot i que fa temps que no posava una peça (després de les vacances, el posar-me al dia amb les classes i tot plegat...) , es veu diferent oi? Clar que de tant en tant em bloquejo i no sé per on seguir... Sempre penso que no tinc prou ben classificades les peces, però, entre tants grisos i línies negres, com us ho faríeu?

Reflexió

Aquests dies he tingut diversos contratemps deguts a la era de la (in)comunicació en la qual ens ha tocat viure. Jo ja havia apreciat que una xerrada per telèfon no és el mateix que prendre un te amb algú, que encara és menys una carta, molt menys un missatge de mòbil, i especialment, el problema el tenim amb els mails i les comunicacions que escrivim per ordinador (i es pot incloure el contingut d'aquest Blog):
No tenim expressivitat, perdem els gestos, les cares, els tons i els èmfasis: és el mateix per tothom si escrivim en majúscules? Vol dir que estem cridant? No es detecten les ironies fàcilment, ni si estem esverats, enfadats, somrient, amb cara tranquil.la, amb ganes de provocar... Hem d'anar amb compte perquè molts cops, escrivim de pressa, sense adonar-nos de que, un cop pitgem la tecla "Enter" ja està, no són paraules que s'endugui el vent, i que el lector no sempre les interpreta de la mateixa manera que nosaltres les hem escrit... fins i tot si rellegim el text diverses vegades, com més hi pensem més dobles i triples lectures hi podem donar...
Per això, perdoneu qualsevol imprecisió, ofensa o malentès que aquest blog o qualsevol missatge que escrigui pugui ocasionar, espero que hi hagi presunció de bona fe i bones intencions...

Ivan des de Brasil (3)

nova entrada al blog de l'Ivan:

http://viajesdeivan.blogspot.com/2007/10/y-yo-que-pensaba.html

Ivan des de Brasil (2)

Subject: capitulo 2Date: Mon, 15 Oct 2007 23:39:39 +0000
asentando las bases:
La fuerte impresion que me daba los primeros dias el salir a la calle y ver la pobreza que se ve, va aminorandose, por suerte o por desgracia uno acaba por acostumbrarse y eso hace q cada vez duela menos. Sin embargo hoy, algo me hizo vovler a tener remover las entranhas, estaba en sau paulo en avendida as naciones unidas, ( un lugar digno de cualquier país europeo desarrollado), estaba comiendo una hamburguesa y un zumo por 6 reias (3,5e) cuando un ninho, se m acerco y m pidio, no sabia si m pedia dinero o comida, le senhale la hamburguesa y m dijo q si, q era eso lo q qria, le di la mitad de mi hamburguesa m dio las gracias y se fue, el resto d la hamburguesa....me la comi xo.... como si no lo hubiese exo.
Hoy me he pegado 2 horas, tenia q coger 2 metros y 2 trenes xa llegar A. as naciones unidas, para ir bien, pero al vovler q staba cansado m he perdido y he dado una vuelta digna de contar, me di cuenta tarde, pero m di cuenta, me baje y pregunte al policia ( en todas las paradas de tren hay dos policias por via ) y me lo confirmo habia vuelto a mi lugar de origen, sin ser esa mi intención, pero bueno saco algo en positivo, recorri el doble de distancia de la que qria, y pague lo mismo!!!! (catalan think´s)
He descubierto, los contrastes de los que ya habia oido hablar, el tren que me llevo a la avenida con mas rascacielos que he visto en 23 anhos, donde todas las multinacionales del mundo se peleean por estar, donde un piso t puede costar de alquiler 3000e al mes; ese tren 10 minutos antes, paso por la mayor concetracion de basura que he visto nunk, una fabela que vista de lejos parecia una urbanización, de lo grande que era.
bueno ahora me voy a ir a duxar, que si los ordenadores apestaran, estarias fumigando la pantalla con ambientador....o con matarratas. Y más tarde me ire a comer un perrito, que para los interesados en hacer negocios en europa, aqui ademas d todo lo q ponen en el mundo desarrollado, (que cada vez es menos) han tenido la santa idea de ponerle pure de papas, quitad la cara de asco y probadlo!!!
ivan '07 sau paulo a 15-10-2007

Ivan des de Brasil (1)

Subject: brasil 07 (ivan)
Date: Fri, 12 Oct 2007 22:10:55

buenas noxes aunq son las 7 d la tarde, para todos aquellos cn los q no he hablado por el mssger, doy las primeras senales d vida. llegue a brasil, sano y salvo, toy hoy mismo viernes qdandome en un albergue en el q tgo internet!! q si, q esto no es el tercer mundo, q tb hay internet!!!hombre por la calle no tnmos un tranvia!! xq gracias a diioss no se sabe si para bien o para mal en el mundo solo hay un miguel zerolo excsimo.alcalde de santacruz, aqui tenmos de todas maneras un metro q me rio yo dl mcclaren de Alonso, bueno mal ejemplo ya q ese coxe ultimamente esta mas trapixado, q un metro cuadrado de tierra en marbella. Aqui tenemos 4 horas menos q vosotros es decir: una hora menos en canarias y 4 menos en sau paulo, q si sumamos dixas horas d menos podriamos hacer una rima rapida, en la cual no pienso caer, dada su facilidad y bajeza!!
Aqui las cosas no son tan bonitas, no son tan iluminadas y no huelen tan bien como en europa, pero siguen siendo personas y te tratan como tal asi q no puedo quejarme. Es mas, las latas de refresco aqui no son de 33cl, esta gente son mas detallistas, te ponen 35cl Para q ? pos joder, para ese fissquito qe siempre acabas esperando q caiga de la lata cuando la pones ya d forma totalmente vertical sobre tu cabeza inclinada hacia atras!! pos esa cantidad q siempre has qrido q caiga, eso son 2cl q aqui te dan por la cara!! aqui puedes coger metro, una guagua o una furgoneta!!! pos en la furgoneta t subes t tragas el sobaco del vecino y cuando intuyes q el nota dijo loq tienes apuntado en la libreta, t preparas, avisas y el tio t coge y t abre la puerta con la misma y avolar!!!
de comer hay unas empanadillas gigantes q d momento es mi forma d subsistencia y unas fantas d naranja, q son de naranja como los boligrafos xa resaltar, florescentes!! xo bueno sera q las naranjas d aqui toman muxo el sol!!
bueno hasta aqui mis primeras senales, ya hablare con todos vosotros mas adelante, una abrazo para todos.
ivan 12 de octubre 2007 sau paolo (brasil)

dove evolution

Ja sabíem que en publicitat no et pots creure res, això no és res més que una prova: tothom pot ser model!!

Cine (2)

Per no haver anat al cine en mesos... Aquest cap de setmana hi he anat dos cops. Com que el primer va ser una mica desastre, el segon cop hi vaig anar amb la Tanit i vem anar sobre segur: "Ratatuille". Com han canviat les pelis de la Disney!! Res de dolents que fracassen al final, res de bons que guanyen sempre, ningú es more... Molt ben feta, tant els dibuixos com el guió... Genial! Cada cop m'agraden més les pelis de la Pixar...

Per cert, que el Ratatuille a la Niçoise és una mena de samfaina, segons ma mare i aquest link:
http://www.recetas-cocina.com.es/cocina/receta-de-ratatouille/

Lanzarote (resum)

Doncs bé, he començat a organitzar les fotos de Lanzarote. Aquí en teniu un petit avançament...

http://www.flickr.com/photos/14918078@N06/sets/72157602419937763/show/

Com podeu veure, ens ho vem passar molt bé, la illa ens va encantar i vem descobrir un munt de racons espectaculars. Seguiré penjant fotos per temes.

Cine

Ahir, després de mooolts mesos de no fer-ho, vem anar al cine. Feia tant que no hi anàvem, que estàvem totalment desconnectats de la cartellera, i vem triar una mica per intuició i per l'horari del cinema, no volíem anar-hi gaire tard que l'Albert estava molt cansat.
Vem veure "La gran estafa (The Hoax)". NO la recomanem gens. Potser perquè el Richard Gere no és exactament del nostre gust (penso que el personatge era més complexe del que ell va saber expressar...), potser perquè la trama no era massa interessant... Total, que l'Albert es va adormir i jo estava més pendent de si roncava que de la peli... Però tot i les circumstàncies, no val una entrada de cine... Potser la propera vegada tindrem més encert!

Clar que ja fa temps, però les darreres pelis que ens han agradat són: "El laberinto del Fauno" (una història al.lucinant en tots els sentits, genial!), "Tapas" (un ha d'oblidar que el Corbacho hi està relacionat, no té res a veure amb l'histrionisme que ens té acostumats, no hi surt, i no és més que una peli intimista i amb personatges molt normals però ben dibuixats, molt ben representats pels actors...), i per sobre de totes, potser, "Babel": simplement perfecta.

El retorno de las fieras!

Ja tinc les gates a casa!!! El dia que vem tornar de Lanzarote les vaig portar a Clinivet (Pons i Gallarza, la clínica del meu germà) per rentar-les, que estaven plenes de pols, pobretes... La veritat és que no es van queixar gaire, i després estaven ben netes i polides!

Quan van arribar a casa, van olorar quatre racons, i de seguida es van posar als seus llocs predilectes abans de “les vacances”. Havien tornat a casa! I la Fosca, per exemple, no va parar de ronronejar en tota la tarda... Tota la felicitat que poden expressar els gats, les meves gates l’expressaven perfectament! (o m’ho vaig imaginar...??). Jo crec que no estaven malament allà, però “there’s no place like home”, i elles porten quasi 10 anys vivint sempre al mateix lloc: tota la seva vida!!
Clar que l'Albert ja comença a fer conya sobre les molèsties que provoquen, però la veritat és que fan molta companyia, i me les estimo....

Des de Shanghai

La meva cosina gran, Nausica, està vivint a Shanghai amb feina de periodista, tot justa acabada la carrera. És allà i no a un altre lloc perquè el seus pares hi viuen i treballen. De moment, ha escrit el seu primer reportatge:

http://www.specialolympics.cat/default.asp?q=36&p=2&lg=ct

Felicitats, Nausi!!!

PS: Davant d'aquests cosins que tinc, jo em pregunto:... i jo què hi faig, aquí, tot el dia davant de l'ordinador...???

El viaje de Ivan

Mi primo mayor Ivan (ventypocos, nacido en Barcelona y residente en Santa Cruz de Tenerife) empieza mañana la odisea de su vida: quiere viajar por todo el mundo. No os penséis que viene de una familia adinerada, qué va! Tiene intención de trabajar allí donde vaya para ganarse el pan. Esta es, para mí, la mejor manera de conocer mundo, sí señor! Su primer destino: Brasil.
Si quieres, Iva, y si tienes acceso a un mail, me puedes mandar información y reportajes que gustosamente los colgaré en el blog.
¡Muchas felicidades, muchacho! ¡¡¡Que tengas suerte en el viaje, pero no te olvides de nosotros!!!

Fira del Llibre de Frànkfurt

Havia sentit a parlar tant d'aquesta fira (mai abans que la cultura catalana hi fos convidada) que quan vaig sentir a la ràdio aquesta setmana que finalment s'inaugurava, el primer que vaig dir va ser: "però no s'havia fet ja, la fira?"

Doncs encara no s'havia fet. De moment, vaig veure un tros de la cerimònia d'inauguració. Però del que s'està parlant, i molt, és del discurs inaugural de Quim Monzó. Sempre genial. (Sigui dit de pas, em vaig introduir en els seus contes amb "Uf, va dir ell", i no he parat... Per afegir a la llista anterior).

Per si el voleu escoltar, a la web de Rac 1 hi és. Si preferiu llegir-lo, cliqueu aquí.

Llibres

He confessat ser una addicta a la tele... però també llegeixo molt (la meva família, especialment la meva germana, diuen que de petita no jugava: llegia...). Aquí teniu alguns dels llibres que m'han agradat més:

Per riure: "Sin noticias de Gurb", de Eduardo Mendoza. Genial, no es pot llegir al metro perquè et tronxes. També m'agrada, del mateix autor, "La ciudad de los prodigios", i altres...

També per riure: "Mi familia y otros animales", de Gerald Durrell. Una mena d'autobiografia d'una època determinada de la seva vida, molt divertida (visca l'humor anglès) i amb les seves experiències com a naturalista jove i inexpert, però amb molta passió pels animals... Em va despertar interès per la carrera de biologia.

De mates: "El enigma de Fermat", de Simon Singh. Un dels primers llibres sobre mates que vaig llegir, quan ja estudiava la carrera. Per a tots els públics, molt interessant, i em va fer tenir ganes de ser matemàtica....

Juvenils: la sèrie de Harry Potter, de J.K. Rowlings. Ja me'ls he llegit (i rellegit) tots, un món nou...

Ciència-ficció: "Jo, Robot", de Isaac Asimov. Sens dubte, la millor novela del gènere que he llegit. Un autor que, en ciència-ficció, m'encanta. També he llegit "Fundació", o "I fins i tot els déus", que encara em va agradar més.

Novel·la anglosaxona: "Dissabte", de Ian McEwan. Genial, senzillament.

Tinc mala memòria per la lectura i les pel·lícules, i això em permet gaudir-ne gairebé com el primer cop cada cop que llegeixo llibres que m'han agradat... Així que aquest estiu, a part de l'últim Potter he rellegit bastant... però seguirem informant.

II Festival de Corals de Malgrat de Mar

El Cor Ariadna ha participat el darrer 4 d'octubre al 2n Festival Internacional de Corals de Malgrat de Mar, i amb una actuació de 10 minuts que va deixar ple de bones vibracions al Cor (i suposem que també al públic i el jurat) van aconseguir un segon premi molt merescut. ës una gran victòria, tenint en compte que participaven 7 cors i el primer i el tercer premis van quedar deserts. Felicitats, cor!!!

Aquí teniu unes quantes fotos que ho acrediten:

http://picasaweb.google.com/joanchaparro/20071001I07CorAriadnaConcursMalgratDeMar?authkey=2IJ6zKz8Dyk

Lanzarote (1)

Avui és el nostre últim dia a Lanzarote. La impressió general és genial: les Canàries son les illes de la calma (potser això és general a qualsevol illa...), i això està accentuat a Lanzarote. A més, jo definiria Lanzarote com la illa sense ombra, la dels volcans, on hi ha més rotondes de les que necessiten i menys senyals de tràfic dels imprescindibles pels turistes... Una illa preciosa, de gent encantadora i moooolt amable, amb paisatges espectaculars, platges desertes, i menjar i vi molt bons. Us anticipem un muntatge fotogràfic fent el "guiri", el primer dia (ens ho mereixíem). Seguiran posts amb fotos i més comentaris, perquè vem veure coses bastant més interessants.