E pur si muove!!!

Tot just acabem de concloure el curs de la coral amb una estrena mundial en un concert espectacular. Estrena mundial de “E pur si muove”, l’espectacle que el Cor Ariadna ha estat preparant durant mesos i que han ofert avui a una sala “Pere Pruna” plena a rebentar, contra tot pronòstic tenint en compte la oferta esportiva d’avui a la mateixa hora.
El concert, del qual només he participat a la primera part i he gaudit plenament la segona, tenia una dificultat afegida per un cor tradicionalment –i quasi exclusivament- de música clàssica: una coreografia ideada per Toni Jodar, professional del tema i ara ja amic del Cor.
Nois, enhorabona. Pels assistents al concert potser només ha estat un concert lleugerament diferent, que ha sonat, com sempre, immillorable, i amb una nova posada en escena... però jo sé el que ha costat que sortís tal com ha sortit avui. Molts dies d’assajos, molta preparació, correccions, suor i rialles, que avui han vist el seu fruit. I només puc que felicitar-vos. Tinc ganes de veure altre cop l’espectacle, m’heu fet moure cos i ànima!!
De moment, unes fotos.

Concert Cor Ariadna!

L'enigma dels Voluntaris

Els meus amics de Voluntaris (que van ser Voluntaris per als Jocs Olímpics de Barcelona’92 i ens vem conèixer en un curs d’anglès que va organitzar el comitè olímpic a Huddersfield), ens van regalar un cofre que, per saber com obrir-lo, havíem de resoldre el següent enigma.

“Una vegada hi havia un Rajà que va repartir una pila de perles entre les seves filles. En va donar una a la més gran, més una setena part de les que quedaven; a la segona, en va donar dues més una setena part de les que quedaven, i així successivament.
Després de que les germanes petites es queixessin del que consideraven un tracte injust, el Notari de la ciutat que sabia resoldre enigmes com aquest, va dictaminar que el repartiment era totalment equitatiu. Quantes perles i quantes filles tenia el Rajà?”

El que és més important per a resoldre el problema és adonar-se que el Notari dictamina que el repartiment era equitatiu. Per tant, de moment no cal saber quantes filles tenia el Rajà, i comencem igualant les perles que obtenen les dues germanes més grans:

si anomenem x el nombre total de perles, tenim la següent equació:


Així, arreglant-la una mica, tenim:

D’on fàcilment obtenim:

7x-7=49+7x-20-x , i per tant: x=36

Un cop sabem la quantitat de perles que hi ha, podem saber quantes en té la primera germana: 1+35/7 = 6. Per tant, a cada germana n’hi tocaven 6, i això vol dir que tenim 36/6 = 6 germanes.

Ara només falta saber quantes monedes hi ha al cofre... però això ja és una altra història!

MOLTES GRÀCIES AMICS PER SEMPRE!!!

El Casament

No puc expressar en paraules tot el que sento...

Ahir va ser un gran dia. Segurament, el millor dia de les nostres vides. Va sortir tot tal i com volíem (excepte la pluja, però que no va aconseguir "aguarnos la fiesta"), tothom estava encantat i va gaudir molt.

La cerimònia va ser perfecta, gràcies a la Coral (com, no, vau estar genials, com sempre!), al Ricard, que la va fer encara més personalitzada, a la Núria (en nom del "col·lectiu d'amics més antics de la Laura"), al José Miguel (en nom dels amics més íntims de l'Albert), al David (el Padrí) i al Pau (en nom dels amics que van aconseguir que ens coneguéssim, alhora que testimonis del matrimoni)... Tots ells van fer possible una cerimònia distreta (tot i que va durar una hora!), divertida, amena, amb moments emotius, i sobretot, amb l'expressió en paraules de moltes coses que sortien de dins... Una cerimònia civil diferent, però perfecta per a nosaltres!!!

Però després encara vem seguir la festa, amb l'aperitiu, les fotos (aquest moment va ser una mica crític, però el vem salvar), el sopar que estava boníssim, i sobretot, la festa de després. Va ser tot exactament com jo, personalment, m'ho imaginava: música sempre coneguda, amb la pista sempre plena de gent amiga i estimada ballant i passant-s'ho d'allò més bé, oferint una bona festa a tothom qui estimem, amb l'Albert parlant més que ballant, jo ballant i cantant més que parlant.... Tot perfecte!!!

Aquesta matinada i matí no he pogut dormir, no parava de tenir imatges, records de tot el que va passar ahir: no em puc treure del cap la meva neboda, la Mariona, ballant, saltant i botant com una desenfrenada, es van esgotar abans als seus pares que ella; els meus cosins sent el centre de la festa, compartint protagonisme amb el Nacho, el Germán, el Pau, el grup de Voluntaris, i tants d'altres que no deixaven de divertir-se en tota l'estona...

Tampoc podia parar de repetir mentalment un munt de paraules dolces, sentides i amables per part de tothom...

De debò, aquest dia tan especial, meravellós i únic no hauria estat possible sense tots vosaltres.

MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!!

I ara, ens n'anem a la quinta Xina!!