Animals

Penjaré només unes quantes fotos d'animals que hem vist darrerament per la comarca. Espero que us agradin!

El milà que sempre sobrevola Boltaña

Un cérvol a Plan

Un voltor comú amb l'ull posat a una matança del porc, a Arro

Un altre voltor a la sortida d'Ainsa, a punt d'arrencar a volar

Aquest estava passant just per sobre del casc antic de Boltaña

Dos voltors fent un "biplano", als castells de Samitier

A Samitier, també, ens vem trobar amb una cabra salvatge cara a cara!

Espero poder penjar-ne més ben aviat!

L'excursió repetida

Aquest cap de setmana hem descobert llocs nous en companyia dels meus pares, que feia temps que no venien. Hem gaudit d'uns dies molt assolellats encara que amb molt de fred, però hem pogut veure uns paisatges meravellosos.

Van arribar divendres tard, i només vem tenir temps de preparar el sopar.

Dissabte, després d'un bon esmorzar i de parar a la ferreteria per comprar alguna eina que faltava, vem dirigir-nos a San Juan de Toledo, però abans d'arribar-hi vem aturar-nos a Arro, un poble per on haviem passat de llarg moltes vegades però no l'haviem arribat a visitar. Petitó però molt maco, amb algunes cases antigues i algunes rehabilitades.

L'església d'Arro

També vem fer una petita parada a Atiart, de camí a San Juan de Toledo. Però quan hi vem arribar, oh meravella! És una església romànica preciosa, amb un àbside en forma de trèbol molt especial. Llàstima que només es pot visitar a l'estiu, potser ho farem l'any que vé, ens han dit que té uns frescos impressionants.

San Juan de Toledo

Com que s'acostava l'hora de dinar vem decidir dirigir-nos al restaurant d'Oncins que ja coneixíem, però sense tornar a Arro, vem intentar trobar el camí que, passant pel Monasterio de San Victorián, arriba a Oncins. Vem fer un parell d'intents en camins que atravessaven torrents totalment glaçats, que indefectiblement acabaven en camps o en barrancs sense sortida, així que vem atravessar Fosado i Moliniás, i finalment vem pujar fins a La Mula, on ens vem trobar un porc de granja prenent el sol a l'era i que ni es va immutar quan vem fonar-hi la volta. Però no era el camí que buscàvem... Sort que anàvem amb el Naranjito, perquè alguns dels trams eren realment molt complicats!

Així que vem trucar al restaurant altre i ens van donar les indicacions necessàries per arribar, i donant uns quants bots pel camí, vem arribar a San Victorián i en pocs minuts (ara ja per carretera) fins a Oncins, on ens esperaven per dinar.

Vista de San Victorián des de La Mula

Un dinar, per cert, boníssim, molt abundant i elaborat, deliciós... Vem menjar molt i bé.

Aviat es va fer l'hora del partit del Barça (el meu pare no se'l volia perdre!) i vem fer un primer intent de marxar. Però quan ens acomiadàvem, els caçadors que també dinaven al restaurant van dir que tenien intenció de despellar-lo i escorxar-lo en aquell moment... Com a bons urbanites, no ho havíem vist mai, així que lluitant com vem poder contra el fred, vem veure com treien la pell, les entranyes, i escorxaven un porc senglar que havien matat d'un tret aquell matí.
I ens en van regalar una cuixa!! Mentrestant s'anava fent fosc...




Al descans del partit (i com que el Barça perdia 1-0) vem anar cap a casa. Però llavors el Kim es va adonar que s'havia deixat el mòbil en algun lloc... Vem trucar al restaurant, i no el tenien!

Després d'encarregar unes paneres de Nadal mentre el Kim gaudia de la remuntada del Barça que l'enviava directe als titulars de tot el món, vem anar cap a casa, donant per acabada l'excursió.

Però com que el Kim seguia sense mòbil, diumenge al matí, una mica més aviat que dissabte, vem decidir tornar a fer l'excursió del dia abans, fil per randa, per veure si el trobàvem. El telèfon donava senyal, o sigui que encara existia i no s'havia congelat durant la nit...

Quan ja havíem fet quatre de les parades que havíem fet el dia abans, mentre seguíem intentant sentir el timbre del telèfon per intentar localitzar-lo, ens van contestar!!! Una senyora, a Oncins, s'havia trobat el mòbil a l'era de casa seva i finalment l'havia sentit sonar!

En mitja hora arribàvem a casa seva i vem recuperar el mòbil. Ara sí que el Kim tenia la felicitat completa!
Amb això, ja donaven el cap de setmana per acabat. Nosaltres vem tornar a Boltaña, on vem passar el dinar i la tarda amb una amiga.

Aventures amb el Naranjito

Dimarts passat, com que els amics van marxar aviat, vam decidir aprofitar el dia i visitar alguns pobles del Sobrarbe que encara no coneixíem. Aquest cop, ens vem dirigir cap als peus de la Peña Montañesa, i recórrer Ceresa, Socastiello, i el que poguéssim de la zona.
Abans d’arribar a Ceresa, però, vem veure un parell de llocs des d’on fer fotos dels pobles de la vall del Cinca: Laspuña, Puértolas, Tella, Escalona... Així que abans d’arribar al poble vem fer unes quantes parades. I una d’elles ens va servir per buscar uns quants bolets: fredolics, i algun molleric.
Socastiello és un poble petit, tan petit que vem passar de llarg sense adonar-nos que l’havíem passat de llarg. Després vem arribar a Ceresa, un grup de cases de turisme rural i segones vivendes (amb alguna excepció), al voltant d’una petita església que encara està pintada, ben mantinguda i en funcionament. Però com que tothom es disposava a dinar i els carrers feien olor de menjar, ens va entrar la gana i vem decidir anar a Casa Isidora (Laspuña) on vem dinar molt i molt bé (canelons, sopa, conill i ternasco).
Després de dinar vem fer una passejada (amb el Naranjito primer, i caminant després, quan el Naranjito ja no passava) a la vora del Cinca, seguint el curs del riu en direcció Araguás i Ainsa.
Per no tornar a casa per la carretera (a més, era el darrer dia del pont i podia haver-hi cues), ens vem dirigir a Ainsa per Araguás. Mentre s'anava fent fosc, recorríem la pista a través d’Araguás i cap a la carretera que ens portaria al Pueyo de Araguás.
Però a mig camí la pista s'anava tornant relliscosa i enfangada. En una pendent, el Naranjito va relliscar i ens vem parar a mitja pujada per posar la tracció a les quatre rodes. Intentàvem fer maniobra, arrancar, seguir pujant... però les rodes no s’agafaven, el cotxe relliscava més i va acabar caient en un réc lateral, clavant el cul al marge del camí: la única sortida era endavant. Però les rodes ja no s’agafaven al terra, hi havia com 10 cm de fang, i ni posant un sac a terra, sota la roda, ni intentant desencaixar-lo del darrera amb una pala, no aconseguíem moure’l ni un mil•límetre, ni endavant ni endarrere.
En totes aquestes operacions, que van durar una mitja hora, ens vem posar de fang fins a les orelles. I era fosc, sort en vem tenir de portar llanternes a la bossa.
Finalment, ens va vencer el pessimisme (o la realitat), i vem decidir tornar a peu fins a Araguás, que calculàvem que deu estar a un quilòmetre o poc més: en menys de mitja hora hi hauríem d’arribar. Millor això que quedar-nos a dormir al naranjito!
No fa fred, i caminant entràvem en calor, però ens temíem que a Araguás ja no hi hagués ningú, o que no ens poguéssin ajudar a treure el cotxe, evidentment no hi coneixíem ningú... Com ho farem??
L’aventura acaba molt bé: la primera casa que vem trobar, vint minuts després de deixar el cotxe, era la de Santiago Pueyo i la seva dona, Dulce, que ens va reconèixer de seguida i van ser molt amables. Ens van oferir un refrigeri, l’escalfor de la llar de foc, i sobretot, amb dos amics que tenien a casa, van anar a veure el cotxe i van decidir que el millor era fer servir un tractor per treure'l. Van avisar el germà del Santiago, que té un tractor molt gran, i gràcies a ell vem recuperar el cotxe del mig del fang: el tractor el va treure com si fos un cotxe de joguina!!!
En mitja hora més, ja érem a casa, plens de fang però sans, estalvis i amb el Naranjito!!

Epíleg: encara estic netejant el fang de la roba, les bótes i el naranjito!!! Us ho podeu creure o no... però no hi ha fotos!

Up, de Pixar

Intentem no perdre'ns cap peli de Pixar, i a sobre aquest cap de setmana feien "Up" a Boltaña, i vem aprofitar amb els amics i la vem anar a veure. És divertida, tendra, mooolt ben feta, amb aventura i unes imatges increíbles! Ens va encantar!

Aquí teniu el trailer

Visita Mina, Moe, Nastia i Iana

Aquest cap de setmana ens han visitat els Mohedano-Comas, i encara que el temps no va acompanyar del tot, van ser tres dies ben aprofitats. Vem començar amb una obra de teatre que van fer a Labuerda, dissabte al vespre: “La pluma del Rey”. Una comèdia divertida, diferent, ens va sorprendre a tots. Després ens vam passar el vespre prenent patates i beguda, que després vem completar amb uns entrepans: no podiem donar el dissabte per acabat, acompanyats de la Montse i el Ricard, i els seus fills que van fer pinya de seguida amb les de la Mina i el Moe, continuant les corredisses que ja deuen fer en els assajos de l’Esquellerinc.
L’endemà també vem compartir-lo amb la Montse i família, primer rebent una lliçó magistral sobre vaqueries, de la mà del José Ramon. Ens ho vem passar molt bé, molt instructiu , i pels nanos, amb les vaques i els vedells tan a prop, ben impressionant!
Després, com que es va arreglar una mica el dia, vem anar a buscar bolets. A mig camí vem menjar (pa i formatge, pernil, embotit, fruita...), i vem omplir gairebé els quatre cistells que dúiem!! Bàsicament fredolics i rovellons, i alguns mollerics també (tot i les reticències dels que no els coneixíem). Com sempre, vem anar amb el Naranjito, que va fer les delicies dels nens (Albert inclòs).

Vem tornar a Boltaña a temps de fer un riu i anar al cine. Feien "UP", una pel·lícula encantadora i divertida, que comentaré més endavant.
Després del cine, una petita volta pel casc antic de Boltaña, i visita al nou Pessebre que munta cada any l’Asociación Belenística. Un muntatge impressionant, enorme, i aquest any, amb moviment i motius egipcis. A més vem coincidir amb el Miguel Angel, capellà de Boltaña, que ens va il·lustrar sobre l’interior de l’església.

Al vespre, un super sopar a Casa Carrera (Labuerda) va culminar un gran diumenge.
Dilluns el dia es va llevar plujós i ens va alentir el ritme. No ens vem decidir a fer res fins mes tard de les dotze, però finalment vem visitar Janovas, tot i la pluja que queia. Una bona visita, com sempre, molt interessant, amb pujada al campanar i tot.

Vem arribar a casa a temps de fer el dinar (amb bolets inclosos!!), i vem fer una bona sobretaula... fins que algú va suggerir berenar!! No feia ni dues hores que havíem dinat i ja tornàvem a menjar! Clar que la coca, la nocilla, les magdalenes... eren una temptació difícil de resistir. Jocs, escacs, fotos... van acabar d’arrodonir la tarda.

Després de pair una mica, vem fer un passeig per Ainsa, enmig de la boira. I, clar, vem acabar el dia menjant altre cop!!!Malauradament la família Mohedano-Comas van haver de marxar dimarts al mati, així que vem acabar el cap de setmana una mica abans. Pero en resum, vem menjar, jugar i divertir-nos molt!!!

Com sempre, hi ha mes fotos.

Boltaña a Streetview!

StreetView de GoogleMaps ha arribat a Boltaña. Ara ja es poden veure imatges del carrer principal de Boltaña a través de Streetview.
Si seguiu l'enllaç, i arrossegueu el ninot groc sobre un carrer podreu veure les cases de Boltaña com si hi fóssiu!

Triangular

Al Sobrarbe s'organitza, cada tardor, un cicle cultural que aquest any s'ha centrat en el teatre, la dansa i el cant coral. Aquí teniu el programa d'enguany. Les activitats es duen a terme a divereses poblacions -petites o grans- del Sobrarbe. Aquest any hi haurà actes a Torla, Tierrantona, San Juan de Plan, Palo, Labuerda, La Mata, Fanlo, Escalona, Boltaña (on es va fer la presentació del cicle fa uns quants caps de setmana) i Bárcabo. L'actuació de Bárcabo era ahir, i va coincidir que nosaltres passàvem allà la tarda.


Vem fer una mica de temps passejant per Lecina i Betorz, i a les 8 vam assistir a l'expectacle "Historias andariegas", una horeta llarga de contes, cançons, poemes i endevinalles, tot explicat per la Cristina Verbena. Ens va passar l'hora volant, vem riure, quasi plorar, ens vem emocionar, i sobretot, ens vem transportar amb la imaginació des del Japó a la llar de foc de l'àvia, en un Saló Social ple de gent, amb el caliu del públic, dels nens i del foc que també espurnejava dins la sala. Moltíssimes felicitats, Cristina, i moltes gràcies!

Segona tardor al Sobrarbe

En el nostre segon mes de novembre a Boltaña hem recorregut alguns pobles que encara no havíem visitat. Com l'any passat, la tardor ens colpeix amb la seva llum, els colors dels arbres, l'olor de l'aire, el principi del fred i fins i tot alguna nevada primerenca.

Hem visitat Asín de Broto

També Buesa

Bárcabo

Almazorre

Lecina i la seva alzina mil.lenaria

Agora

Aquest cap de setmana hem vist aquesta pel·lícula. La veritat és que ens va impressionar molt positivament a tots dos, jo per la part més científica, l'Albert per la part més històrica. A més està molt ben feta, sense gairebé efectes especials, i entren moltes ganes de tenir més informació sobre la vida d'Hepàtia (jo ja sabia que era una matemàtica grega, una de les primeres dones científiques que han passat a la història), i sobre el context històric en general. Una història apassionant, una peli fantàstica! Altament recomanable!

Superba!!

Pel meu aniversari la família ens va regalar entrades per anar a veure el darrer espectacle de la Sara Baras, al teatre Coliseum. Gairebé dues hores de flamenc, “zapateaos”, “cantes”, música, colors, i sobretot, ball.... Al.lucinant!! Un espectacle complet, només en color blanc, negre i vermell, amb molts jocs de llums i ombres, un regal per als ulls. Música de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, i evidentment dels músics en directe que canten i toquen flamenc en molts dels seus “palos”. Sara Baras, increíble, impressionant com es mou, així com els ballarins que l’acompanyen, siguin els personatges masculins, que també fan moure els peus a un ritme que jo no podria moure ni les mans, com també la resta dels ballarins, qualsevol d’ells tan perfecte com els altres. Ens vem emocionar, amb els balls, la música i els colors, però també amb les improvitzacions i el discurs que va fer la Sara al final de l’espectacle, ja que aquell dia tancava la gira.

Aquí teniu un dels moments de l'espectacle, gaudiu-ne!

Uns comencen, altres acaben...

Ahir va morir la germana més petita del meu pare, la meva tieta i padrina Maria Assumpció Sanz. El record que en guardaré sempre serà d'una dona igual que el meu pare, i sempre rient, alegre i fent bromes, i sobretot, tenint cura de tots els seus. Sempre he associat la meva padrina amb la bondat absoluta, la generositat, i el cristianisme pur. Si algú, sense fer miracles, mereix la santedat, és la Maria Assumpció. I potser també feia miracles, cuidant la família (marit, filles, germanes, néts, sogres...), treient temps i diners d'on semblava impossible que n'hi hagués, i sempre, sempre, amb una paciència infinita i sense queixar-se mai, amb un somriure d'orella a orella... No me la imagino seria ni enfadada, i segur que ara mateix ens somriu des del cel.
La trobarem molt a faltar!!!

Nova vida a Granollers

La meva germana Anna va inaugurar oficialment, el cap de setmana passat, el seu nou pis a Granollers, i vem aprofitar per fer la castanyada en família. Regals, rialles, llibres, jocs per pensar, i evidentment, castanyes, panellets i moniatos!!! Un bon dinar! Moltes gràcies, família!

Benvinguda Martina!!

Dissabte passat vem assistir al bateig de la Martina Capell Roig. Envoltada de familiars i amics, una cerimònia senzilla i acollidora a l’església de Sant Pol va donar oficialment (al menys, per a la comunitat cristiana) la benvinguda a la neboda de l’Albert en aquest món. A continuació, un gran berenar va alimentar-nos durant toooota la tarda, amb entrepans, canapès, begudes, cava, vi, truites, croquetes, empanadilles... I quan semblava que ja no podíem menjar més, va començar la castanyada, o sigui: un munt de castanyes torrades i panelletes casolans! Evidentment, vem acabar ben tips, però amb la bona companyia de la família i els amics de la Martina, va ser una vetllada magnífica!

Llibres

Darrerament he estat llegint un parell de llibres molt recomanables.
El primer, "Historias de Londres", de Enric González, periodista de El País, és una visió de Londres i els seus habitants còmica i diferent, des del punt de vista d'un periodista mentre va ser corresponsal allà. Ens ho vem passar molt bé llegint-lo mentre érem a Londres, i a més ens suggeria llocs on anar, anècdotes relacionades amb els llocs que visitàvem... Molt entretingut!

El segon, "Fortalesa digital", de Dan Brown (gràcies, Oriol) és la primera novela de l'autor de "El Codi Da Vinci". Com potser ha passat a molta gent, he llegit els tres primers llibres de l'autor en ordre invers a com es van escriure. Aquest, afortunadament, no tracta de grans conspiracions ni de l'església, sino de criptografia. Llevat algunes imprecisions tècniques (es va escriure al 1998, molta tecnologia de la qual parla estava encara a les beceroles), i potser la manca d'explicacions riguroses sobre criptografia, la novela és trepidant i es llegeix ràpidament, em va agradar molt.
Informant-me sobre l'autor, a més, vaig llegir que li van posar una querella a Gran Bretanya per plagi (de fet, ja ho sabia), però el jutge va dictaminar a favor de l'acusat. El més graciós és que a la sentència, el mateix jutge Smith hi va amagar un codi per a ser desxifrat. En el text linkat, heu de buscar lletres en negreta i cursiva, que us duran a una frase indesxifrable, que comença amb "smithycodeja...", o sigui "Smithy code", i una sèrie de lletres. Alguns llocs expliquen com desxifrar-ho, tot i que per mi no era fàcil. Però com que tenia a veure amb criptografia, i amb la successió de Fibonacci, em va fer molta gràcia!
Només una recomanació: a la darrera pàgina de la novela hi ha una sèrie de números (128 - 10 - 93 - 85 - 10 - 128 - 98 - 112 - 6 - 6 - 25 - 126 - 39 - 1 - 68 - 78), que de seguida fan pensar en un possible codi per ser desxifrat. Malhauradament, el traductor ho hauria d'haver tingut en compte, ja que té a veure amb lletres, capítols i/o pàgines de la mateixa novela, i amb la traducció es perd la clau per desxifrar-lo... Llàstima!

Terrace Sale

N'hi ha que escriuen blogs per seguir en contacte amb amics llunyans geogràficament; n'hi ha que ho fan per practicar el periodisme; n'hi ha que, simplement, aclareixen idees escrivint, i deixen constància de filosofies, gustos, impressions... Internet també ha estat un medi on fer comerç, quasi des que es va inventar. Un bon amic nostre fa blogs de totes aquestes menes. Ja teníem el seu blog personal (del primer tipus): http://cristobalblock.blogspot.com/ , i un blog humanitari-recaptatori: http://apadrinamihipoteca.blogspot.com/ , però ara s'ha inventat la última. Ha creat un blog simulant un "garage sale", una venda d'objectes de segona mà que un particular acostuma a vendre a la porta del seu garatge o de casa seva (en barris residencials típicament americans, aquí un aniria als Encants o a un "mercadillo"). Com que no tenen garatge, ho ha batejat com "Terrace Sale". Si hi trobeu alguna cosa que us faci gràcia, només heu d'escriure un comment!

London

Pel meu aniversari l'Albert em va regalar un viatge de 5 dies, el cap de setmana passat (fins dimecres) a London, una ciutat que ens encanta als dos. Vem estar molt bé, en un apartament d'una habitació amb menjador i cuina, al barri "pijo" de Chelsea, a Sloane Avenue. A més vem tenir molt bon temps, i només vem repetir, respecte el darrer viatge a London, Portobello Road, l'Speaker's corner de diumenge al matí, i alguns carrers. Però vem visitar per primer cop Saint Paul's Cathedral per dins, Westminster Abbey, el barri de Chelsea, el Tower Bridge, l'East End, vem recórrer tota la riba del Thames (la nord i la sud), i evidentment vem passejar per Hyde Park, el Soho i Oxford Street.

Vem viatjar molts cops en autobús (amb la Oyster card, més barato que el metro), vem veure Stomp, però sobretot, vem caminar molt, vem menjar Fish and Chips i Jacked Potatos, i vem fer una cerveseta al Pub que ens vingués més de camí cada dia.

Ens vem sentir bastant londinencs, i ens ho vem passar molt bé!!!

Aquí teniu algunes fotos!

The big bang theory

Absolutament genial, aquesta sèrie amb quatre friquis científics amb problemes de socialització... He estat mirant alguns capítols, i us la recomano ferventment. A sobre, entenc gairebé tot el que diuen!! Aquí teniu un final de capítol.

Laguarta i Torrolluela del Obico

El cap de setmana passat ens vem quedar a Boltaña, i per variar, sols. Però no vem desaprofitar l'ocasió de descobrir coses noves. Dissabte ens vem dedicar a buscar bolets, aquest cop per Saravillo. Vem trobar un camí que s'enfilava muntanya amunt, i gairebé dalt de tot vem arribar a recollir tres cistells de bolets. Dos quilos de rovellons, mig de camagrocs, i uns quants fredolics, rossinyols, i un parell de Macrolepiotes, uns bolets grans i inconfusibles. D'aquests en vem fer una mena d'entrpà, posant els barrets dels dos bolets un sobre l'altre, i farcits de carn picada; després, arrebossats i fregits. Estaven boníssims! Els camagrocs, clar, per fer-ne truita, i la resta per fer-ne salsa per uns espaguetis i per acompanyar carns.
Diumenge ens vem decidir per una ruta de les que es poden trobar al llibre: "La montaña olvidada: Despoblados del alto Alcanadre", del nostre amic Arturo González Rodríguez.

Vem veure que una de les rutes, properes a Boltaña, i que impliquen poca estona de caminar, és anar fins a Torrolluela del Obico. Per arribar-hi vem parar a Laguarta (primer poble de l'Alto Gállego, per la carretera de Sabiñánigo), on vem dinar molt bé. A més, la casa està molt ben restaurada, i l'església també està preciosa.

Després de dinar vem anar fins a Torrolluela. Pel camí encara vem trobar algun bolet més, i vem arribar al poble, deshabitat però amb alguna borda que encara s'usa, que vem trobar preciós i molt interessant.
Aquí en teniu algunes fotos.

Setembre (4)

No podíem començar la tardor sense una primera recerca de bolets. Com que vem tenir un indici d'on se'n podrien trobar quan vem pujar per la Solana amb els Edwards, hi vem tornar entre setmana... I vem aconseguir 7 quilos de rovellons (que van quedar reduïts a la meitat un cop eliminats els que tenien habitants...), en poc més d'una hora!!!


Absolutament satisfets, en vem fer truita i salsa per una pasta.

Dissabte passat ho vem tornar a intentar, però com que estàvem enmig del pont de la Mercè (festa a Barcelona) i de Santa Tecla (festa a Tarragona), molts catalans se'ns havien avançat, i de fet no vem collir-ne més que un parell de quilos, però aquest cop de molta més qualitat, i se'n van salvar un quilo i mig.

Ens encanta anar a buscar bolets! I menjar-los també!!!

Setembre (3)

Three days after our last guest left we received our friends from Huddersfield, the Edwards’, who were travelling around the Pyrenees and landed with their caravan in Boltaña. We spent five days together, two of them along with my parents, and we tried to show them lots of places around here, which they loved. We had to wait until the rain stopped here, as on Friday was raining all day long, sometimes very hard.
We discovered together some little villages in La Solana, were we collected lots of blackberries in Giral, and some mushrooms up at the top of the hill. It was late, at the end, so we finished our day at Fiscal. Men tried again to find some more mushrooms near Boltaña, but it was impossible.

The following day we went to Belsierre, Puértolas, Bestué, Puyarruego (were we had a cup of coffee) and the Añisclo Canyon. We had a puncture there, but the Park Guards helped us to mend it, and we could follow our journey home.

And finally, after my parents left, we went to Sin and Serveto, and enjoyed with the walks and the views through and from those villages.

Each day we had great meals, whether at El Callizo, in Ainsa, or home (roast-beef, in spite of the oven, delicious; barbacue as well)... Everything was perfect! Thank you very much!!!

Some pictures here.

Setembre (2)

El relleu dels amics el va prendre una ex-opositora (nova notària) que va venir a fer pràctiques a la Notaria de l’Albert. Va estar tota la setmana a casa (jo me’n vaig haver d’anar un parell de dies, per anar a Barcelona a fer uns quants encàrrecs i visites mèdiques), i segons ella va aprendre molt, tant de l’Albert com de les noies que treballen amb ell. I evidentment, vem xerrar molt, i va intentar prendre algunes decisions sobre la seva nova notaria...

El cap de setmana se’ns va afegir el seu xicot, i els vem portar a fer un parell de voltes amb cotxe, i alguna passejada curta. Evidentment, amb el Naranjito!

Setembre (1)

Perdoneu el silenci aquest mes de setembre, però a continuació us relato el que hem estat fent, que ens ha ocupat tot el temps…

El primer cap de setmana vem rebre la visita dels postres amics i testimonis de casament, amb tots els seus fills: Pau, Carla, Marc, Aina, Jan, Ritxi, Mònica, Roger i Siara.

Vem passar un cap de setmana passejant, buscant rutes amb bicicleta, banyant-nos a l’Ara (el primer dia, molt fred, i el segon, molt millor!), fent pic-nics, veient animals, tractors, i especialment, trotant amb el Naranjito, la joguina dels nens!!!

Evidentment vem fer un munt de fotos, aquí en teniu una mostra.

Provant l'aigua de l'Ara, gelada!

Les bicis dels Surís! (finalment les vem fer servir!)

La Siara, prenent decisions als seus 5 mesos

"Yo para ser feliz quiero un tractor"