Viatge en globus!!

Pel nostre casament, els meus amics més antics ens van regalar un cap de setmana a Santa Pau, amb vol en globus per la Garrotxa inclòs. Malhauradament, no hem pogut gaudir-ne fins aquest darrer cap de setmana, però n'hem gaudit i molt!

Vem marxar dissabte després de dinar, i vem arribar a Santa Pau relativament aviat, i a més ens vem estalviar una bona tempesta, segons ens van dir, que va caure abans de les 6. Ens va donar temps de fer una volta pel poble, que tenen molt maco i ben indicat per no perdre't i veure-ho tot.

Santa Pau

Després, ens tenien preparat un sopar magnífic al Restaurant Masnou, basat en un menú de degustació que ens va deixar ben plens i amb molt bon gust a la boca. Destacaríem el foie amb salsa de violetes, els escamarlans fresquíssims, la crema d'albergínia i la de carbassó, evidentment els fesols.... uf, no acabaríem! Llàstima que l'endemà ens havíem de llevat aviat i no vem poder fer una bona sobretaula.

Després d'una nit (curta) a Can Menció, l'hostal més cèntric de Santa Pau, vem anar de seguida on ens recollien pel viatge en globus. Ens va encantar el procés d'enlairament, molt més ràpid del que em pensava, i molt interessant. Un cop a la cistella, escalfant l'aire del globus, i de seguida ens vem enlairar. Unes vistes impressionants, des del golf de Roses fins al Pedraforca i Montserrat... La visibilitat potser no era la millor, però vem veure moltíssimes coses! Vem estar més d'una hora veient coses, controlant els altres globus, buscant corrents d'aire que ens portessin on volíem, i bevent cava i menjant coca per esmorzar. Finalment, vem començar a triar un lloc on baixar: un camp sense arbres, pla, que no estigués acabat de sembrar ni tingués brots tendres, i si podia ser, d'un propietari que no es molestés gaire per la invasió.

Globus sobre el golf de Roses

Vem fer un primer intent en un cap acabat de llaurar, però massa remogut per desmuntar el globus amb tranquilitat, i on la furgoneta que ens havia de recollir no podia entrar. Per tant, vem fer un "saltet" amb el globus, ens vem enlairar per sobre els arbres que rodejaven el primer camp per caure en un altre, molt semblant, però més sec i accessible per la furgoneta. Dos aterratges en un!

Segon intent d'aterratge!

Després d'ajudar a desmuntar el globus i carregar-lo al remolc de la furgoneta, ens van portar als cotxes mentre comentàvem les aventures i desventures del viatge i d'altres viatges del nostre "pilot", en Jaume. Ens van guiar fins al càmping on ens van donar l'esmorzar: pa amb tomàquet, embotit, i evidentment, butifarra amb fesols de Santa Pau. Boníssim, i molt abundant!

Després de rebre els diplomes acreditatius del vol, ens va venir la nostra sorpresa personal: només per a nosaltres, un lot de productes de la comarca!!!! Impressionants el bull blanc, negre, llangonissa, iogurts, coca... això sí que no ens ho esperàvem!!

Per acabar d'aprofitar el dia, abans de tornar al "nostre" Pirineu, vem fer una volta per aquesta part de la serralada que és nou per nosaltres però no sembla tant diferent. Els volcans, la fageda, impressionants, en tot el seu esplendor primaveral, i totalment diferents al que trobem al voltant de casa!

Aquí teniu el reportatge fotogràfic

Altre cop, moltíssimes gràcies a l'Àlex, l'Eva, el Francesc, el Marc, la Mònica, la Núria i el Pepe, pel vostre regal!!!

L'enigma dels Voluntaris

Els meus amics de Voluntaris (que van ser Voluntaris per als Jocs Olímpics de Barcelona’92 i ens vem conèixer en un curs d’anglès que va organitzar el comitè olímpic a Huddersfield), ens van regalar un cofre que, per saber com obrir-lo, havíem de resoldre el següent enigma.

“Una vegada hi havia un Rajà que va repartir una pila de perles entre les seves filles. En va donar una a la més gran, més una setena part de les que quedaven; a la segona, en va donar dues més una setena part de les que quedaven, i així successivament.
Després de que les germanes petites es queixessin del que consideraven un tracte injust, el Notari de la ciutat que sabia resoldre enigmes com aquest, va dictaminar que el repartiment era totalment equitatiu. Quantes perles i quantes filles tenia el Rajà?”

El que és més important per a resoldre el problema és adonar-se que el Notari dictamina que el repartiment era equitatiu. Per tant, de moment no cal saber quantes filles tenia el Rajà, i comencem igualant les perles que obtenen les dues germanes més grans:

si anomenem x el nombre total de perles, tenim la següent equació:


Així, arreglant-la una mica, tenim:

D’on fàcilment obtenim:

7x-7=49+7x-20-x , i per tant: x=36

Un cop sabem la quantitat de perles que hi ha, podem saber quantes en té la primera germana: 1+35/7 = 6. Per tant, a cada germana n’hi tocaven 6, i això vol dir que tenim 36/6 = 6 germanes.

Ara només falta saber quantes monedes hi ha al cofre... però això ja és una altra història!

MOLTES GRÀCIES AMICS PER SEMPRE!!!

El Casament

No puc expressar en paraules tot el que sento...

Ahir va ser un gran dia. Segurament, el millor dia de les nostres vides. Va sortir tot tal i com volíem (excepte la pluja, però que no va aconseguir "aguarnos la fiesta"), tothom estava encantat i va gaudir molt.

La cerimònia va ser perfecta, gràcies a la Coral (com, no, vau estar genials, com sempre!), al Ricard, que la va fer encara més personalitzada, a la Núria (en nom del "col·lectiu d'amics més antics de la Laura"), al José Miguel (en nom dels amics més íntims de l'Albert), al David (el Padrí) i al Pau (en nom dels amics que van aconseguir que ens coneguéssim, alhora que testimonis del matrimoni)... Tots ells van fer possible una cerimònia distreta (tot i que va durar una hora!), divertida, amena, amb moments emotius, i sobretot, amb l'expressió en paraules de moltes coses que sortien de dins... Una cerimònia civil diferent, però perfecta per a nosaltres!!!

Però després encara vem seguir la festa, amb l'aperitiu, les fotos (aquest moment va ser una mica crític, però el vem salvar), el sopar que estava boníssim, i sobretot, la festa de després. Va ser tot exactament com jo, personalment, m'ho imaginava: música sempre coneguda, amb la pista sempre plena de gent amiga i estimada ballant i passant-s'ho d'allò més bé, oferint una bona festa a tothom qui estimem, amb l'Albert parlant més que ballant, jo ballant i cantant més que parlant.... Tot perfecte!!!

Aquesta matinada i matí no he pogut dormir, no parava de tenir imatges, records de tot el que va passar ahir: no em puc treure del cap la meva neboda, la Mariona, ballant, saltant i botant com una desenfrenada, es van esgotar abans als seus pares que ella; els meus cosins sent el centre de la festa, compartint protagonisme amb el Nacho, el Germán, el Pau, el grup de Voluntaris, i tants d'altres que no deixaven de divertir-se en tota l'estona...

Tampoc podia parar de repetir mentalment un munt de paraules dolces, sentides i amables per part de tothom...

De debò, aquest dia tan especial, meravellós i únic no hauria estat possible sense tots vosaltres.

MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!!

I ara, ens n'anem a la quinta Xina!!

Dia D -1

Demà és el gran dia. Només esperem que no plogui perquè una part de la festa serà a la terrassa de l'hotel, però la resta està gairebé tot a punt. Només falten els darrers detalls...
I això que hem portat unes setmanes de bojos, com no podia ser d'una altra manera tenint en compte que ho hem organitzat tot en tres mesos!! Però segur que ens ho passem bé, i demà serà una gran festa.

Demà a aquesta hora ja estarem casats, i a punt de sopar... No m'ho puc imaginar... Serà estrany? Total, ja fa temps que vivim junts... Serà diferent? Serà divertit!!!

Fins aviat!

La recta final (2)

Falta una setmana. Set dies. Però afortunadament no queden gaire coses per fer... Jo ja tinc el vestit gairebé a punt, l'Albert també, i les coses del banquet i de la cerimònia estan gairebé totes a punt. Per tant, pocs nervis... però ganes de arribi el dia, moltes!!! Serà una gran festa, segur que ens ho passem molt bé.

Ahir vaig fer el darrer examen, crec que realment serà l'últim!!! Em va anar força bé, dilluns diran el resultat. Una altra cosa menys de què preocupar-nos. Encara no me'n faig a la idea, que no hauré de pensar més en si he d'estudiar o no, en matricular-me, en combinar horaris amb la feina... Al setembre suposo que me n'adonaré!! Tindré temps de llegir, d'escoltar música, d'anar al cine i al teatre.... Quines ganes!!!

També tenim tots els papers a punt per poder marxar a Shanghai, això sí que podria ser demà mateix i me n'aniria encantada!!!

Plans

Doncs sí, sembla que va de debò, i ens casarem!!! Serà el dia 31 de maig, a la tarda. De moment, ja sabem el lloc, l'hora, ja tenim decidit on farem el convit, i jo ja he encarregat el vestit... Però falten tantes coses!!! Que si la música de la cerimònia, la música del convit i del ball (sobretot, el ball!! Que volem ballar molt aquell dia!!), que si el menú, la llista de convidats, distribuir les taules, flors, fotos, com serà la cerimònia, qui porta què, qui diu què... uff!!

I tot això barrejat amb els tràmits burocràtics, amb els maldecaps d'intentar decidir les opcions geogràfiques d'on volem viure durant el proper any, el viatge de noces, la feina, les mates, els alumnes de l'Albert....

En fi, que no parem. Però tot el que fem, per sort, ens fa il.lusió!! O sigui que, com solen dir, sarna con gusto no pica!