Islàndia!!!

Hem estat una mica desconnectats perquè hem marxat de vacances... a Islàndia!! Hem estat nou dies per l'illa, amb uns amics, compartint apartament i cotxe, i visitant tot el que hem pogut sense moure'ns de Reykjavik, excepte els dos darrers dies que vem allunyar-nos una mica per visitar el glaciar més gran d'Europa ben de prop. THANK YOU VERY MUCH HRÖNN FOR YOUR GUIDED TOUR!!!

Amb grampons per sobre el glaciar Vatnajökull

També vam estar als peus del volcà que el mes de març va col.lapsar l'espai aeri europeu, i encara fumejava!!

Islàndia és un país gran, més gran del que sembla, i amb espais naturals immensos. En un país que és com la meitat de la península Ibèrica, hi viuen només unes 300.000 persones, gairebé totes a la capital i la seva àrea metropolitana. Fora d'allà, només hi ha paisatges extensíssims, sense boscos, i en l'època que hem estat nosaltres tot era verd brillant, i com a molt, amb la cendra i la terra negra volcànica.

Cascada de 60 m (Skogafoss) sobre terra volcànica

Hem vist molts animals (foques, dofins, balenes, frarets, ocells de tota mena i mentre caçaven...), molta aigua, molts rius i cascades, i també, com no, glaceres! Aquesta seria la part "freda" de l'illa, acompanyat de núvols, pluja, i un vent gelat que ens deixava sense alè.

Rorcual just després de respirar, a tocar del nostre vaixell

Però Islàndia també és una illa calenta, clar, amb molts volcans i activitat tèrmica, començant pels volcans actius, i continuant pels géisers, fumaroles i sortides de vapor d'aigua de les entranyes de la terra, i acabant per la gent, molt amable.

El geiser Strokkur en la seva alçada màxima, regant l'Albert

Un país de contrastos i de paisates impressionants... Genial, molt recomanable!!!

Com sempre, una selecció de les fotos (un 10% de les que vam fer !!) aquí!

Praga

Hem estat un cap de setmana llarg a Praga. Una ciutat preciosa, on sorprenen les vistes des de qualsevol lloc elevat per la quantitat de teulades vermelles que la coronen, plena d'edificis restaurats i amb façanes precioses i molt decorades, i plena de parcs, jardins i arbres frondosos...

Praga des de dalt: el Castell a l'esquerra, parcs, i sobretot, moltes teulades!

Una ciutat amb una oferta cultural, especialment de música, inigualable: a qualsevol església, qualsevol dia, fan un concert de música clàssica, amb músics de molt alt nivell; i a qualsevol carreró, pati o terrassa de bar ofereixen, als vespres, concerts gratuits de jazz de bona qualitat.

Músics al carrer

Ens hem passat cinc dies passejant, respirant l'ambient de la ciutat, amb molta calor (un temps molt poc freqüent allà, es nota amb la poca quantitat d'aires acondicionats que et trobes per tot arreu, la majoria de botigues, bars i restaurants tenien els ventiladors a tota pastilla, fins al punt que al vespre s'estava millor al carrer que a qualsevol local), que ens va obligar a banyar-nos al riu Moldava (o Vltava), tot i el color verd-grogós de les seves aigües...

Foto típica amb el castell i el pont de Carles al fons


Foto semblant, però de nit. Preciós!

Hem gaudit molt, i hem fet més de trescentes fotos, però aquí només en presento unes quantes.

Punt i final

Aquest cop, el meu cosí Ivan ha decidit donar per acabat el seu viatge-aventura per Nova Zelanda abans del que molts ens pensàvem. Segur que té raons poderoses per deixar el país on ha descobert moltes coses, cultures noves, paisatges diferents... I segur que n'ha tret moltíssim creixement personal de l'experiència, però no deixa de sorprendre'ns...
En tot cas, benvingut de nou a casa!
I per repassar el que ha donat de sí el seu viatge en les seves pròpies paraules, aquí teniu el seu blog.

Una nova experiència, un nou blog

La nostra amiga Núria ha començat a escriure un blog per detallar la seva experiència laboral a Vietnam, on fa una setmana que s'ha traslladat per començar una nova feina. El blog és VIETNAMESE EXPERIENCE.
Segur que aprèn molt, i es pot deduir de les primeres impressions que s'ho passarà molt bé, encara que a nivell de feina haurà de canviar coses...
Molta sort, Núria!

Més aventurers

Una altra que se n’ha anat a l’aventura és la nostra amiga Núria, que ha aconseguit una feina A VIETNAM!!! Fa una setmana que està allà, i explica moltes coses impressionants, tampoc és el mateix viatjar que anar-hi a viure, i no només hi ha dificultats d’idioma, també, sobre tot, culturals!! Però és una noia amb moooolta empenta, que davant els reptes “se crece”, i segur que se’n sortirà, i es guanyarà el respecte i l’afecte de molta gent!
Molts ànims, Núria, i ja ens mantindràs al dia! Quan estigui més centrada potser fa un blog propi, ja el lincaré.

Noves aventures de l'Ivan

El meu cosí Ivan ha tornat a agafar la motxilla i ha sortit disparat cap a Nova Zelanda. Si segueix relatant-me les seves aventures per mail com havia fet en el seu anterior viatge a Brasil, les penjaré al blog que vaig obrir en nom seu. Esperem que aquest cop no hagi de marxar del país, com l'altre vegada, per falta de papers!
Bon viatge!

Madrid

El cap de setmana passat vem visitar Madrid, i ens vem reunir amb alguns amics de la promoció de Notaris de l'any 2008 (la de l'Albert), en un dinar amb més de 30 persones, que va continuar amb copes i xerrades durant tota la tarda, i fins a altes hores de la matinada... Nosaltres ens vem "escapar" una estona per anar a veure Garrick, del Tricicle. Vem riure moltíssim!!! I ens va servir per no beure tant i poder seguir la festa amb la resta de la colla fins a la matinada.
Diumenge, amb bastant de fred, vem visitar una fira de llibres antics al costat d'Atocha, i després ens vem trobar amb la Itziar, encantadora com sempre i amb moltes ganes de xerrar... Feia més de dos anys que no ens vèiem!!! Moltes gràcies per un matí fantàstic!

London

Pel meu aniversari l'Albert em va regalar un viatge de 5 dies, el cap de setmana passat (fins dimecres) a London, una ciutat que ens encanta als dos. Vem estar molt bé, en un apartament d'una habitació amb menjador i cuina, al barri "pijo" de Chelsea, a Sloane Avenue. A més vem tenir molt bon temps, i només vem repetir, respecte el darrer viatge a London, Portobello Road, l'Speaker's corner de diumenge al matí, i alguns carrers. Però vem visitar per primer cop Saint Paul's Cathedral per dins, Westminster Abbey, el barri de Chelsea, el Tower Bridge, l'East End, vem recórrer tota la riba del Thames (la nord i la sud), i evidentment vem passejar per Hyde Park, el Soho i Oxford Street.

Vem viatjar molts cops en autobús (amb la Oyster card, més barato que el metro), vem veure Stomp, però sobretot, vem caminar molt, vem menjar Fish and Chips i Jacked Potatos, i vem fer una cerveseta al Pub que ens vingués més de camí cada dia.

Ens vem sentir bastant londinencs, i ens ho vem passar molt bé!!!

Aquí teniu algunes fotos!

Viatge en globus!!

Pel nostre casament, els meus amics més antics ens van regalar un cap de setmana a Santa Pau, amb vol en globus per la Garrotxa inclòs. Malhauradament, no hem pogut gaudir-ne fins aquest darrer cap de setmana, però n'hem gaudit i molt!

Vem marxar dissabte després de dinar, i vem arribar a Santa Pau relativament aviat, i a més ens vem estalviar una bona tempesta, segons ens van dir, que va caure abans de les 6. Ens va donar temps de fer una volta pel poble, que tenen molt maco i ben indicat per no perdre't i veure-ho tot.

Santa Pau

Després, ens tenien preparat un sopar magnífic al Restaurant Masnou, basat en un menú de degustació que ens va deixar ben plens i amb molt bon gust a la boca. Destacaríem el foie amb salsa de violetes, els escamarlans fresquíssims, la crema d'albergínia i la de carbassó, evidentment els fesols.... uf, no acabaríem! Llàstima que l'endemà ens havíem de llevat aviat i no vem poder fer una bona sobretaula.

Després d'una nit (curta) a Can Menció, l'hostal més cèntric de Santa Pau, vem anar de seguida on ens recollien pel viatge en globus. Ens va encantar el procés d'enlairament, molt més ràpid del que em pensava, i molt interessant. Un cop a la cistella, escalfant l'aire del globus, i de seguida ens vem enlairar. Unes vistes impressionants, des del golf de Roses fins al Pedraforca i Montserrat... La visibilitat potser no era la millor, però vem veure moltíssimes coses! Vem estar més d'una hora veient coses, controlant els altres globus, buscant corrents d'aire que ens portessin on volíem, i bevent cava i menjant coca per esmorzar. Finalment, vem començar a triar un lloc on baixar: un camp sense arbres, pla, que no estigués acabat de sembrar ni tingués brots tendres, i si podia ser, d'un propietari que no es molestés gaire per la invasió.

Globus sobre el golf de Roses

Vem fer un primer intent en un cap acabat de llaurar, però massa remogut per desmuntar el globus amb tranquilitat, i on la furgoneta que ens havia de recollir no podia entrar. Per tant, vem fer un "saltet" amb el globus, ens vem enlairar per sobre els arbres que rodejaven el primer camp per caure en un altre, molt semblant, però més sec i accessible per la furgoneta. Dos aterratges en un!

Segon intent d'aterratge!

Després d'ajudar a desmuntar el globus i carregar-lo al remolc de la furgoneta, ens van portar als cotxes mentre comentàvem les aventures i desventures del viatge i d'altres viatges del nostre "pilot", en Jaume. Ens van guiar fins al càmping on ens van donar l'esmorzar: pa amb tomàquet, embotit, i evidentment, butifarra amb fesols de Santa Pau. Boníssim, i molt abundant!

Després de rebre els diplomes acreditatius del vol, ens va venir la nostra sorpresa personal: només per a nosaltres, un lot de productes de la comarca!!!! Impressionants el bull blanc, negre, llangonissa, iogurts, coca... això sí que no ens ho esperàvem!!

Per acabar d'aprofitar el dia, abans de tornar al "nostre" Pirineu, vem fer una volta per aquesta part de la serralada que és nou per nosaltres però no sembla tant diferent. Els volcans, la fageda, impressionants, en tot el seu esplendor primaveral, i totalment diferents al que trobem al voltant de casa!

Aquí teniu el reportatge fotogràfic

Altre cop, moltíssimes gràcies a l'Àlex, l'Eva, el Francesc, el Marc, la Mònica, la Núria i el Pepe, pel vostre regal!!!

Roma

Hem estat un cap de setmana a Roma, celebrant el nostre primer aniversari de casats, i hem tingut molta sort.
Teníem molts números que sortissin moltes coses malament o que ens espatllessin el viatge: el dia abans de la nostra arribada, el Barça va guanyar la tercera copa de la Champions (la Copa d'Europa) a Roma, i havíem de ser a l'aeroport de Barcelona a la mateixa hora que els jugadors del Barça arribaven triomfals; a més, anunciaven pluges pel cap de setmana; a Roma, es celebrava la darrera etapa del Giro d'Itàlia, el diumenge que encara hi érem; també vem saber que es van convocar manifestacions en contra de la reunió dels ministres de justícia i d'interior del G8 que també es va fer a Roma; i finalment, encara que no a Roma, es corria el Gran Premi de Motociclisme d'Itàlia aquest cap de setmana.... Tot semblava que passava a Roma (o Itàlia) aquests dies!
Afortunadament, vem tenir molta sort i vem poder veure moltes coses de la ciutat sense gaires entrebancs ni pluja: només un parell de carrers tallats per les manifestacions i pel Giro, i un vespre de pluja justament quan no duiem paraigua, però tampoc ens vem mullar.
Un viatge preciós, encara que curt, en una ciutat caòtica on, tot i que està plena de turistes tot l'any, no la tenen neta ni preparada (en quant a transport públic, per exemple) per als visitants: sembla que sàpiguen que la gent no deixa de visitar-los encara que la tinguin així... Això sí, és una ciutat on, passejant sense rumb, segur que et trobes algun monument mil.lenari o centenari digne de visitar, i amb alguna ressenya a la guia turística... Impressionant!

El millor, segurament, el primer que vem veure de casualitat, sense buscar-ho, la primera nit: Santa Maria la Maggiore.

Jordania

Hem estat 10 dies a Jordània. Un país impressionant, diferent, amb un munt de coses per veure i per descobrir. Hem estat deu dies al sol, exposats al vent, a la sorra, al desert, i al mar (al mar Mort i al Mar Roig), veient runes, tombes excavades a la roca, vides diferents, animals diferents... Un país de color vermell, rosa, marró, beige, ocre... on de tant en tant et colpia una roca de color ben groc o blau... La llum, els olors, els aires, el color del cel, tot és diferent.
Una gent hospitalària, amable, amb ganes d'ajudar encara que les barreres idiomàtiques ho impedissin, amb costums ben diferents, xoc cultural, xoc religiós... Encara que n'haguem sentit a parlar o n'haguem llegit molt, o per moltes imatges que es vegin als medis de comunicació, impacta la quantitat de dones tapades fins les celles (literalment), la poca quantitat de dones treballadores (però algunes, amb llocs de responsabilitat en hotels de categoria), sobten els cants dels religiosos cridant a la pregària, i la quantitat de beduins practicants que interrompen les visites i les explicacions per complir els rituals musulmans...
He intentat fer una molt resumida selecció del que hem arribat a fotografiar a Jordània. Crec que són les fotos representatives del viatge.

Primera mini-incursió a la Serra de Guara

Diumenge, després de recuperar-nos de la festa de les dones de Boltaña, vem aprofitar el que semblava un bon dia d'hivern per fer la primera visita a la Serra de Guara, on de moment encara no haviem entrat. Vem començar per la carretera que va a Sabiñánigo, fins arribar a Pueyo de Morcat. Allà vem recórrer les quatre cases que encara queden, inclosa l'església que està reciclada com a magatzem-deixalleria, i la casa principal del poble, abandonada i mig enrunada, però que encara conserva quasi intacta la xemeneia, i per dins, la Cadiera: és un banc de fusta que envolta la llar de foc central, que servia de cuina i de lloc de reunió, ja que era el lloc més calent de la casa. En vem marxar quan va començar a nevar. Després vem fer una incursió per un camí que només eren les roderes d'algú altre, vem corregir la ruta fins a Morcat, on vem arribar que es feia fosc, però encara ens va donar temps de visitar les cases mig enrunades que hi queden. En una d'elles hi vem trobar dues ovelles que jeien al terra, però no vem trobar la resta del ramat per enlloc. Unes quantes cabres sí, però més ovelles, no.

Quan ja es va fer definitivament de nit, vem seguir per la pista fins a Sieste, i d'allà a Boltaña. Encara que no vem endinsar-nos molt a la Serra de Guara, ja vem copsar la grandiositat i bellesa dels seus paisatges, secs però en aquests moments nevats, i sobretot, despoblats i solitaris. El reportatge fotogràfic, aquí.

Cap de setmana

Ens hem perdut la Ronda de Boltaña... però malhauradament tampoc va ser una Ronda típica. Vem tenir notícies del que passava a cada moment, els meus pares ens van fer de reporters... Una llàstima, la seva primera ronda i el temps no la va permertre. Com tampoc les fogueres, va ploure tant que la Ronda de Boltaña va fer un concert al Palau de Congressos de Boltaña, i clar, no és el mateix que rondar pels carrers... De totes maneres, els meus pares ho van disfrutar igualment, veient el poble i els de fora totalment entregats a les cançons de la Ronda. Es veu que a partir de les 12 de la nit va deixar de ploure i van rondar una mica, i van poder encendre les fogueres, però els meus pares estaven rendits i no hi van participar. Tot i així ens expliquen que han passat un cap de setmana increíble, i només sentir-los la veu es nota que han sortit de la rutina!

I mentrestant, nosaltres hem estat per Madrid, en teoria per feina de l'Albert, però al final hem tingut un cap de setmana molt interessant. Hem conegut gent molt interessant, de tot arreu del país, que a més han viscut a molts llocs, amb professions molt diverses i de totes les edats, però amb moltes coses en comú. Només unes quantes hores de passeig i converses tranquil.les, i un parell d'àpats, ens han permès conèixer aquesta gent magnífica i passar un molt bon cap de setmana.
Encara ens va donar temps d'anar a teatre, a veure "Luces de Bohemia" de Valle-Inclán, una obra molt interessant que hauria entès una mica millor amb una millor dicció dels actors, però em va agradar molt l'escenografia.
I després vem sopar a La Castafiore, un lloc especial on els cambrers canten òpera i sarsuela entre plat i plat enmig d'un silenci absolut que ve precedit només d'unes notes al piano. Va ser tan entretingut que vem sortir del restaurant a les 2!
L'endemà, per acabar d'arrodonir el cap de setmana, ens vem trobar amb l'Elena i les seves filles, guapes com un sol, molt divertides. Feia molt temps que no ens vèiem, però com sempre amb els amics de sempre, no sembla que passi el temps i la tarda, encara que freda i amb bastant de vent, va passar molt ràpida... Afortunadament, de Madrid a casa només tardem 3 hores, combinant AVE i cotxe: fantàstic!

Turismo por el Sobrarbe

El fin de semana pasado estuvimos visitando varias zonas del Sobrarbe, que está precioso con sus colores otoñales. El sábado nos decidimos a recorrer el Cañón de Añisclo, con su preciosa y minimalista ermita de San Úrbez, y sus aguas frescas y transparentes. Este es el aspecto que tenía el Cañón y sus alrededores.

El domingo, le tocó el turno a La Fueva, ese valle que se extiende al sur de la Peña Montañesa, entre Aínsa y Campo, hasta el embalse de Mediano. El valle es precioso, y la ermita de San Salvador (Charo), y los restos de Muro de Roda, preciosos. Además, las vistas son preciosas. Aquí tenéis unas fotos más de La Fueva

30 horas en Huesca

Este fin de semana hemos aceptado la invitación de unos amigos en Huesca, principalmente para participar del festival "Periférias", que organiza el Ayuntamiento, y con unas magníficas actuaciones de todo tipo: performances callejeras que quizás necesitan de una traducción, grupos revelación locales e internacionales (Picore, La Casa Azul), y recuperación (en exclusiva) de grupos que revolucionaron alguna tendencia musical en sus incios: The Slits fueron las creadoras del Punky-Reaggie, y Model 500, del Techno. Culminó nuestra noche con la actuación de R.V.B., con su Techtronik, lo último en baile moderno.
Nos lo pasamos muy bien por la noche, especialmente con la actuación para mí espectacular de La Casa Azul. Pero antes, también tuvimos tiempo de visitar los alrededores: alucinamos con el Castillo de Loarre, muy cerca de la capital, el Castillo Medieval mejor conservado de Europa. ¡Espectacular! Y también espectaculares los Mallos de Riglos, con un montón de pájaros que se iban ya a dormir (estaba anocheciendo)... Y al día siguiente, un paseo bajo el paraguas por Huesca, que evidentemente merece una segunda visita con mejor tiempo, ya que descubrimos un montón de rincones dignos de visitar.

La recta final (2)

Falta una setmana. Set dies. Però afortunadament no queden gaire coses per fer... Jo ja tinc el vestit gairebé a punt, l'Albert també, i les coses del banquet i de la cerimònia estan gairebé totes a punt. Per tant, pocs nervis... però ganes de arribi el dia, moltes!!! Serà una gran festa, segur que ens ho passem molt bé.

Ahir vaig fer el darrer examen, crec que realment serà l'últim!!! Em va anar força bé, dilluns diran el resultat. Una altra cosa menys de què preocupar-nos. Encara no me'n faig a la idea, que no hauré de pensar més en si he d'estudiar o no, en matricular-me, en combinar horaris amb la feina... Al setembre suposo que me n'adonaré!! Tindré temps de llegir, d'escoltar música, d'anar al cine i al teatre.... Quines ganes!!!

També tenim tots els papers a punt per poder marxar a Shanghai, això sí que podria ser demà mateix i me n'aniria encantada!!!

Motos

Esta Setmana Santa también hemos aprovechado para desconectar un poco del estrés (o sea, del móvil) cogiendo la moto junto con Esmeralda i Nacho, i nos hemos dejado llevar por carreteras por donde Albert ha disfrutado conducir la moto, hasta Mura, donde nos hemos encontrado con un restaurante donde comimos mucho, bueno y barato. El sitio es precioso, y la compañía genial!! Gracias por hacernos descubrir rincones epsectaculares a la vuelta de la esquina!

Cómo no, las fotos.

Noticias de Ivan

Por problemas de papeles (cómo no, si es que La Tierra no es un sólo mundo, sino que uno tiene que pedir permiso para vivir en cualquier lado!), Ivan ha tenido que volver a Tenerife durante un tiempo. Creo que no tardará mucho en volver a buscar un destino para seguir con su aventura, pero de momento su vuelta al mundo se ha visto momentáneamente interrumpida. En cuanto reinaugure su periplo, su blog se actualizará con nuevos escritos.
De momento, este es su comentario a mi invitación de boda.

Santander, las fotos

Aquí teniu unes quantes fotos dels dies a Santander. Només un resum...

http://picasaweb.google.es/ninosha/Santander

Santander

Hem estat uns dies a Santander, per tornar la visita que ens van oferir la família De Torres-Coll, fa dos anys, quan l'Albert havia suspès el darrer examen de les opos... Ells havien passat per una cosa semblant, se sentien totalment identificats amb nosaltres i en aquells moments difícils ens van ajudar molt, i ens van oferir un espai i un temps per a pensar, estar amb nosaltres mateixos, i potser, decidir coses...

D'allò ja fa dos anys, han tingut el tercer fill, i ens venia de gust tornar-hi però amb bones notícies, així que vem agafar l'avió i vem anar a Santander a passar uns dies. Ha estat fantàstic!

Bon temps (al menys en la major part), molt bon menjar i millor companyia, amb uns nens juganers i molt ben educats que ens han fet riure (i potser els hem fet plorar) de valent...

Aquí els teniu: Pablo (pare), Sylvia, Pablo (fill), Patricia i Nacho, el més petit.

Moltes gràcies per tot!!!!