Detalls de Barcelona

Em considero una barcelonina empedreïda i orgullosa de la meva ciutat... Tinc (potser massa) idealitzats els jocs olímpics de 1992, com una de les millors experiències de la meva vida...
Cada dia passo per davant d'aquesta façana. Està bastant amagada, l'heu de trobar en aquell encreuament estrany entre la Diagonal, el carrer Aragó, el carrer Marina, el carrer Enamorats... És la plaça de la Hispanitat. Vaig sentir a la radio un dia que els personatges que s'hi veuen són coneguts i identificables... Si veieu les fotos dels personatges de més a prop, els sabríeu identificar? N'heu de trobar 26.

La resposta més endavant....

El mural es diu "Balcons de Barcelona", i es considera un exemple perfecte de l'art d'estil Trompe l'oeil. El va realitzar la cooperativa "Cité de la création" i es va inaugurar aquell mateix any, 1992.

Un diumenge quasi perfecte

L'Albert s'ha llevat bastant aviat, darrerament no dorm gaire, però jo m'he llevat passades les 10, i encara he fet el mandra una estona més. Després de parlar amb amics i familiars, hem decidit anar al Delta del Llobregat, per passar un dia tranquil i assolellat. Hem agafat la moto cap a les 12, hem parat per comprar dinar i posar benzina, i hem agafat la carretera direcció Castelldefels. Havíem acabat de mirar la web del Parc Natural per acabar de refrescar la ruta, i hem intentat seguir les seves indicacions. Maleïdes obres, no sé si de l'Ave o de l'Aeorport...!!! Ens han fet donar voltes durant una hora i mitja abans no hem trobat la ruta per arribar als aiguamolls!!! Finalment, hi hem arribat. Aquí teniu unes fotos

(perdoneu la baixa resolució...) dels animals que hi hem vist: uns quants ànecs de coll verd, Bernats pescaires, Martinets de nit, Martinets blancs, evidentment gavines, cabussets, fotges, fredelugues, xarxets i xibecs... He estrenat la guía Peterson, ha anat genial!
També hem vist alguna rapinyaire que no hem pogut identificar, i sobretot, moooooolts avions!!! Passaven exactament per sobre dels aiguamolls cada dos minuts, molt a prop i fent molt soroll... Hem passat bastant de fred, tot i que feia solet feia un vent força gelat, que ens ha forçat a no estar gaire estona per allà...

Després de menjar els entrepans i el que haviem comprat per dinar, hem fet una volta més i hem tornat cap a Barcelona (tot i que tampoc era fàcil la sortida...).

Allà, l'Albert s'ha relaxat una mica amb les gates....

Un dia quasi perfecte!!!

Què demanaràs als Reis?

La meva neboda, Mariona, que té 7 anys i ja li han caigut unes quantes dents, va contestar-li a ma mare, quan li va fer aquesta pregunta, que li demanaria mooooltes dents per donar-les al "ratoncito Pérez" i que ELL li fes els regals corresponents... "O millor" - va dir - "els hi demanaré una FOTO del ratoncito Pérez!!!".
En fi, els nens no deixen de sorprendre't cada dia...

Proper concert Cor Ariadna!!

El proper dissabte dia 24 de novembre el Cor Ariadna farà un concert a l'Església de Sant Pere, a Gavà, a partir de les 9 del vespre. Repertori de Rheinberger, Oltra i cançons populars de sud-Amèrica i catalanes. Més informació

El dia D+1

Ahir l'Albert va fer el tercer examen, escrit. Diu que va ser mooooolt difícil, però que afortunadament la temporada a València li ha servit per poder afrontar amb dignitat l'examen, i el va poder acabar (que ja és més del que va poder fer la darrera vegada!). Ara només toca esperar, segurament fins d'aquí un mes no sortiran les notes... una altra agonia....

Love Actually

Ahir vaig estar veient (per enèssima vegada!) aquesta pel.li... M'encanta! I m'agrada molt aquesta escena. En els extres del DVD expliquen que la noia tenia 10 anys quan va gravar la cançó, i que realment canta ella. Al.lucinant!
A més, aquesta canço diu que "tot el que vull per Nadal és a tu". Ara mateix, comparteixo totalment aquest desig: ara que comencem a pensar en els regals de Nadal, jo només desitjo que l'Albert hagi aprovat, però per sobre de tot, desitjo que comencem una vida plegats com qualsevol parella: convivint de veritat i fent moooltes coses junts...

El dia D

Ha arribat el dia: l'Albert fa aquesta tarda el seu darrer examen. Serà un dia llarg, i a més, a diferència dels altres cop, no sabrem el resultat fins d'aquí unes setmanes, així que avui comença, altre cop, una llarga agonia... Et desitjo moltíssima sort!!!

Pipi Calzaslargas

o Pipi Langstrum, era una sèrie infantil protagonitzada per aquesta nena una mica estranya, que vivia sense pares amb un cavall i un mico. M'agradava, em vaig disfressar de Pipi un carnestoltes...

Avui fa 100 anys que va néixer la seva autora, Astrid Lindgren. També va escriure més contes infantils, com Miquel de Lonneberga, que també em va agradar molt. Però es va fer famosa per la sèrie infantil. Què se n'ha fet de la Pipi? En aquesta foto la veieu tal com està ara, encara reconeixible...

Porqué no te callas?

Això és el que li diu el Rey Juan Carlos a Hugo Chávez, president de Veneçuela. No sóc especialment monàrquica, però m'han convençut que si alguna funció té el Rei és la diplomàcia internacional. Així que si li han fet perdre els papers, o bé és que s'està fent gran, o és que respon a algú que no té coneixements de diplomàcia. He estat temptada de no comentar aquestes imatges, perquè en el fons són la resposta a una provocació que probablement buscava aquesta resposta i aquest rebombori mediàtic que ara li permet qualsevol discurs radical... En fi, un tema més per comentar.

Los papeles de Ivan

Sembla que l'Ivan té els mateixos problemes amb els papers i la feina a Brasil que els immigrants sud-americans quan arriben a buscar feina per aquí...

The Rembrandts - I'll Be There For You

Una de les millors sèries: FRIENDS.
Hi ha capítols que no em canso que els repeteixin... I a sobre, la música té ganxo, i el vídeo és divertit!!!

"El Orfanato"

Acabo de sortir del cine de veure "El Orfanato". Buff! Quanta tensió acumulada! He acabat esgotada, m'he passat els darrers 10 minuts pensant: "Ja prou, no cal patir més..."
És una bona peli, m'ha agradat, no espanta tant com m'havia imaginat (tres o quatre ensurts ben donats, que realment m'han fet saltar de la butaca) però fa estar en tensió fins al final... Una actuació excel.lent de la Belén Rueda, un bon guió... Més aviat de sentiments que de trerror. De fet, no diria que és de terror, és de suspense. En tot cas, molt recomanable!

Jornades de Matemàtiques

Dissabte de la setmana que vé, dia 10 de novembre, passaré una estona per les X Jornada Didàctica Matemàtica d'ABEAM (Associació de Barcelona per a l'estudi i l'aprenentatge de les Matemàtiques) per escoltar la conferència del Dr. Josep Pla Carrera sobre Euler, Euclides i Fermat. Ja us diré què tal.

Castanyada

Avui és Tots Sants, però per una no-practicant com jo, bàsicament és el dia de la castanyada. Recordo quan a l'escola ens passàvem la setmana anterior fabricant un recipient on posar els panellets que faríem el darrer dia... No sóc molt entusiasta dels panellets, però és una tradició de les que m'agraden: acompanyats de castanyes i, sobretot, de moniatos a la brasa, genials!!
Com podeu comprovar, una tradició (com totes les d'hivern) dedicada a l'augment de calories: suposo que, com molts animals, l'instint et diu que augmentis els nivells de greix per passar millor l'hivern (no saps quan podràs trobar aliment, es suporta millor el fred...). En fi...
Aquí teniu un parell de receptes:

PANELLETS

Per obtenir-ne un kilo aproximadament.

Per fer la pasta base:
- 1/2 kg. d'ametlles ratllades
- 1/2 Kg. de sucre
- 1 patata o moniato de 200g (bullits)
- 1 rovell d'ou

Es barregen tots aquest ingredients i tindrem la pasta base. Es deixa reposar 4 hores.

Amb 150g de pinyons: Es fan boletes, es passen per clara d'ou batuda i s'hi enganxen els pinyons. Amb un pinzell es pinten amb rovell d'ou per donar un color daurat.

Es poden fer amb diversos gustos i formes. Afegint-hi:
- coco ratllat
- cacau en pols
- cafè en pols
- ratlladura de pela de llimona, etc.

Es couen al forn al màxim uns 5/10 minuts.


PANELLETS SENSE AMETLLA

També vaig veure ahir la secció de cuina del programa "La Tarda", de BTV. Explicaven com fer panellets sense ametlla, més lleugers, i de fet, la recepta és bastant semblant a la que seguíem quan jo anava a escola:

Posem en un bol la mateixa quantitat de sucre que de coco ratllat (per exemple, 100 grams de cada) i una clara d'ou. Com que les proporcions variaran segons el tamany de l'ou, podem afegir sucre i coco (sempre a parts iguals) fins que quedi una pasta bastant compactada.

Posem el bol al bany maria, mentre anem "amassant" la pasta amb els dits, fins que notem que la massa està tèbia.

Llavors podem donar forma a les boletes de massa, i les ficarem al forn, que ja tindrem calent a 225 graus, durant un parell de minuts.

La idea és que quedin una mica tous, quan es refredin ja tindran la textura adequada.

Podem decorar-los amb sucre en pols o cacau per sobre.

Simbologia

Ahir a classe d'Història de les mates II vem començar un tema que sempre m'ha interessat: d'on surten els símbols matemàtics? Qui se'ls va inventar?
Estem estudiant els segles X-XVII, que es veu que és l'època en que, bàsicament per estalviar paper (que era caríssim!) i temps escrivint, van començar a abreviar les notacions (una mica com el "llenguatge" dels SMS d'avui dia... ).
En aquella època, ho escrivien tot: "una cosa elevada al quadrat sumada a la cosa multiplicada per 3 és igual a 28", i ara ho escriuríem: x^2 + 3x = 28

De moment ens van explicar d'on ha sortit el signe de la suma, +. Resulta que en llatí (la llengua vehicular del segle XIV), per dir que dues coses es sumaven usaven la partícula "et" (com nosaltres diem "3 i 3 fan sis"). Com que escrivien a mà, de les dues lletres de "et" en va quedar una, la t, que mica en mica va anar derivant en una simple creu: el signe de la suma! Això era per l'any 1350, quan de fet ja sabien resoldre equacions de segon grau, però no les escrivien com nosaltres... Us imagineu, si ja costa ara entendre les mates amb tots els símbols, com devia ser quan ho escrivien tot paraula per paraula...????
També ens han avançat que la majoria de les notacions actuals les va introduir Isaac Newton... al segle XVII!! D'això, com qui diu, fa quatre dies...

Unwritten

Una cançó que fa temps que escolto sovint i que m'agrada, però sobretot m'agrada el que diu. La lletra de la tornada és:

Staring at the blank page before you
Open up the dirty window
Let the sun illuminate the words
That you could not find
Reaching for something in the distance
So close you can almost taste it
Release your inhibitions

Feel the rain on your skin
No one else can feel it for you
Only you can let it in
No one else, no one else
Can speak the words on your lips
Drench yourself in words unspoken
Live your life with arms wide open
Today is where your book begins
The rest is still unwritten.

Us ho tradueixo:

Mirant la pàgina en blanc que tens davant
obre la finestra bruta
deixa que el sol il.lumini les paraules
que no has pogut trobar
buscant alguna cosa llunyana
tan propera que quasi la pots tastar
desinhibeix-te!

Nota la pluja a la teva pell
Ningú més pot notar-la per tu
Només tu pots deixar-la entrar
ningú més, ningú més,
pot dir les paraules dels teus llavis
empapa't de paraules mai dites
viu la vida amb els braços oberts
avui és quan el teu llibre comença
la resta encara no està escritra.

Comentaris a continuació dels posts

No sé si us hi heu fixat, però aquest blog és dels pocs que incorpora els comentaris que escriviu a continuació del post... Em va costar una mica trobar com fer-ho, la majoria de plantilles de blogs no contemplen aquesta possibilitat, i per això us ho explicaré aquí. La informació la vaig treure del blog d'un altre (que es defineix com a hacker!):

http://singpolyma.net/2006/10/comments-on-mainarchive-page-peek-boo/

El que diu és que heu de tocar el format HTML del blog. Sobretot, si no esteu segurs del que fareu, millor que no toqueu res, o que no graveu els canvis.

Porto una bona estona intentant fer una traducció del que diu el post, i potser fer-ho més planer, però no sóc prou coneixedora del funcionament del blog, i no sóc capaç d'insertar trossos de codi HTML i que es vegi... Si pretenc que es pugui copiar i enganxar el que es necessita, no puc guardar el codi com a imatge... Així que he fet un document word que podeu trobar aquí. Només he traduit el que vaig fer servir jo; hi ha uns apartats sobre "peek-a-boo functionalities" que no sé què són, però a mi em funciona sense aplicar-los.

Atenció: no sóc una experta programadora ni en llenguatge HTML, així que si no us funciona, millor que els dubtes els dirigiu al propietari del blog d'on vaig treure la info.