Llibres

Darrerament he estat llegint un parell de llibres molt recomanables.
El primer, "Historias de Londres", de Enric González, periodista de El País, és una visió de Londres i els seus habitants còmica i diferent, des del punt de vista d'un periodista mentre va ser corresponsal allà. Ens ho vem passar molt bé llegint-lo mentre érem a Londres, i a més ens suggeria llocs on anar, anècdotes relacionades amb els llocs que visitàvem... Molt entretingut!

El segon, "Fortalesa digital", de Dan Brown (gràcies, Oriol) és la primera novela de l'autor de "El Codi Da Vinci". Com potser ha passat a molta gent, he llegit els tres primers llibres de l'autor en ordre invers a com es van escriure. Aquest, afortunadament, no tracta de grans conspiracions ni de l'església, sino de criptografia. Llevat algunes imprecisions tècniques (es va escriure al 1998, molta tecnologia de la qual parla estava encara a les beceroles), i potser la manca d'explicacions riguroses sobre criptografia, la novela és trepidant i es llegeix ràpidament, em va agradar molt.
Informant-me sobre l'autor, a més, vaig llegir que li van posar una querella a Gran Bretanya per plagi (de fet, ja ho sabia), però el jutge va dictaminar a favor de l'acusat. El més graciós és que a la sentència, el mateix jutge Smith hi va amagar un codi per a ser desxifrat. En el text linkat, heu de buscar lletres en negreta i cursiva, que us duran a una frase indesxifrable, que comença amb "smithycodeja...", o sigui "Smithy code", i una sèrie de lletres. Alguns llocs expliquen com desxifrar-ho, tot i que per mi no era fàcil. Però com que tenia a veure amb criptografia, i amb la successió de Fibonacci, em va fer molta gràcia!
Només una recomanació: a la darrera pàgina de la novela hi ha una sèrie de números (128 - 10 - 93 - 85 - 10 - 128 - 98 - 112 - 6 - 6 - 25 - 126 - 39 - 1 - 68 - 78), que de seguida fan pensar en un possible codi per ser desxifrat. Malhauradament, el traductor ho hauria d'haver tingut en compte, ja que té a veure amb lletres, capítols i/o pàgines de la mateixa novela, i amb la traducció es perd la clau per desxifrar-lo... Llàstima!

L'enigma dels Voluntaris

Els meus amics de Voluntaris (que van ser Voluntaris per als Jocs Olímpics de Barcelona’92 i ens vem conèixer en un curs d’anglès que va organitzar el comitè olímpic a Huddersfield), ens van regalar un cofre que, per saber com obrir-lo, havíem de resoldre el següent enigma.

“Una vegada hi havia un Rajà que va repartir una pila de perles entre les seves filles. En va donar una a la més gran, més una setena part de les que quedaven; a la segona, en va donar dues més una setena part de les que quedaven, i així successivament.
Després de que les germanes petites es queixessin del que consideraven un tracte injust, el Notari de la ciutat que sabia resoldre enigmes com aquest, va dictaminar que el repartiment era totalment equitatiu. Quantes perles i quantes filles tenia el Rajà?”

El que és més important per a resoldre el problema és adonar-se que el Notari dictamina que el repartiment era equitatiu. Per tant, de moment no cal saber quantes filles tenia el Rajà, i comencem igualant les perles que obtenen les dues germanes més grans:

si anomenem x el nombre total de perles, tenim la següent equació:


Així, arreglant-la una mica, tenim:

D’on fàcilment obtenim:

7x-7=49+7x-20-x , i per tant: x=36

Un cop sabem la quantitat de perles que hi ha, podem saber quantes en té la primera germana: 1+35/7 = 6. Per tant, a cada germana n’hi tocaven 6, i això vol dir que tenim 36/6 = 6 germanes.

Ara només falta saber quantes monedes hi ha al cofre... però això ja és una altra història!

MOLTES GRÀCIES AMICS PER SEMPRE!!!

Més Guernika

Doncs tot i que fa temps que no posava una peça (després de les vacances, el posar-me al dia amb les classes i tot plegat...) , es veu diferent oi? Clar que de tant en tant em bloquejo i no sé per on seguir... Sempre penso que no tinc prou ben classificades les peces, però, entre tants grisos i línies negres, com us ho faríeu?

Va prenent forma...

Gairebé una setmana després de la primera foto del puzzle, ara està així... Ha millorat una mica, no?

Sudokus

Un altre passatemps que tinc són els Sudokus. Qualsevol cosa per no quedar-me embobada davant la caixa tonta. Una manera de jugar: a Sudokusweb tenen 5 nivells de dificultat, es pot jugar online, imprimir-los o jugar pel mòbil. Cada dia els renoven! Si jugues online pots comprovar si ho estàs fent bé(en cas de quedar-te encallat) i pots mirar directament la solució.

També tenim els de Count to nine, amb les mateixes prestacions.

El Gernika

Estic fent passar les hores d'espera fins que torni a començar classes i/o l'Albert s'examini fent el puzzle de 3000 peces del quadre "Gernika", de Picasso. Una matada? Potser sí. És un repte, com les mates.

Vaig tardar un dia a classificar les peces (i ara hauria de fer una segona classificació), i un altre dia només per fer el marge. Ja porto 10 dies fent el que puc els caps de setmana i algunes tardes, i ara mateix l'aspecte que té és aquest. Com podeu veure, ocupa tota la taula del menjador de casa (fa 144*69 cm), sort en tinc del rulo que s'han inventat els maníacs dels puzzles per poder guardar-lo cada dia i fer servir la taula pel que serveix... Si algú vol donar-me un cop de mà...