Carnestoltes

L'any passat ja us vaig explicar que el carnestoltes es celebra molt al Sobrarbe. Els vem celebrar a Bielsa, on són molt tradicionals, especials i coneguts. Enguany són aquest cap de setmana, però nosaltres no hi hem anat (avui hem anat a esquiar, un dels millors dies d'esquí que hem tigut mai, molt sol, molt bona neu, no gaire gent, al nostre ritme... Hem aprofitat fins a l'últim minut!).
Però també heu anat veient que al Sobrarbe els agraden molt les festes i les ballarugues, i no en perdonen ni una. Per tal que no coincideixin tots els carnavals de la comarca en un cap de setmana, a cada poble els celebren un dia diferent. Per exemple, a Boltaña seran el darrer cap de setmana de febrer (en plena Quaresma!!!). Aquí teniu un calendari dels dies on es celebra el carnestoltes dels principals pobles de la comarca.
Un altre carnestoltes molt conegut és el Carnaval Itinerant de La Fueva.
La Fueva és una vall molt gran, que s'extén des dels peus de la Peña Montañesa fins gairebé el pantà de El Grado, al límit de la comarca. Però alhora és un municipi, tot i que no hi ha cap nucli urbà que es digui La Fueva: és un conjunt de pobles i pedanias que tenen un Ajuntament comú, situat a Tierrantona (al mig de la vall). Per tant, el carnestoltes és itinerant. Cada poble ofereix un àpat diferent al llarg del dia: uns l'esmorzar, altres el dinar... La ruta habitual és la següent:
- Tierrantona
- Troncedo
- Formigales
- Humo de Muro
- Palo
- Murillo
- Buetas
- Solipueyo
- Rañín
- Fosado
- Fuendecampo
- Samper
- La Cabezonada
- Charo
- Tierrantona, on hi ha el ball final fins a la matinada.
Es va de poble en poble en intervals de 30-40 minuts, i evidentment a tot arreu ofereixen menjar, beure i música!!
Potser ens hi acostarem dissabte que vé una estona…

Santa Agueda

I finalment, acabo el repàs del que ha passat aquestes darreres setmanes amb el que hem fet aquest cap de setmana: divendres va ser Santa Àgueda, i com sempre, el dissabte més proper al dia 5 de febrer es celebra el Dia de las Mujeres: uns quants actes previs, i finalment dissabte, actuació de la Ronda de Boltaña a la Casa de Cultura, i després sopar al Monasterio de Boltaña, només dones.

Unes 130 dones del poble (i algunes de fora, que de fet celebraven la despedida de soltera d'una d'elles i els va fer gràcia apuntar-se!) reunides en un menjador enorme, amb bon menjar i millor companyia... Es va fer un sorteig d'obsequis d'un munt de patrocinadors de Boltaña, i en un dels moments més emocionants de la nit, es va anunciar quines quatre dones seran les responsables de l'organització de les festes de Santa Agueda de l'any que vé. A continuació la Charanga La Fiesta va animar-nos mentre es servien els licors i cafès, i finalment la festa es va traslladar al poliesportiu, on ens esperaven alguns dels homes del poble i l'orquestra Tatuaje. Una bona festa!

I avui encara hem pogut aprofitar el dia. Es celebrava la Ferieta d'Ainsa, on es promocionen les diferents races d'animals de granja i domèstics de la comarca, les tòfones, i tota mena de productes artesanals i de menjar fets a mà. També es fa una foguera al mig de la plaça Major, on es poden coure les llonganisses, cansalades i menjars diversos que es vulgui. Enguany la Ferieta ha tingut moltíssim èxit. Feia un dia fantàstic, i la gent s'ha acumulat per visitar les paradetes de tota mena que hi havia a la plaça. Afortunadament, nosaltres hem arribat una mica tard, i hem pogut gaudir de la fira, passejar-nos per les paradetes, admirar els animals, el menjar, les artesanies... Hem menjat, hem passejat, hem comprat, hem xerrat... I quan ja ho desmuntaven tot, com que encara hi havia llum de dia, hem anat caminant fins a la Cruz Cubierta i fins a la Ermita de San Felices, que encara no havíem visitat. Una zona preciosa just al costat d'Aínsa, una planície enorme, sorprenent i amb unes vistes genials!

Un final perfecte per un cap de setmana genial!

Hogueras de San Pablo

L'any passat ens vem perdre la festa major d'hivern de Boltaña, en honor del seu patró, San Pablo, el dia 25 de gener. Aquest any hi hem participat! El programa de festes inclou dissabte a la tarda rondant (amb la Ronda de Boltaña, clar!) pels carrers. El dia abans de San Pablo, a la nit, fogueres al carrer on es cou la carn que cadascú aporta i es comparteix tot plegat amb tot el poble. I l'endemà, el dia de San Pablo, festa local, hi ha palotiau durant el matí, i s'acaba amb un dinar popular, on els regidors municipals i l'Alcalde fan de cambrers per a tothom.

Enguany hem tingut companyia durant el cap de setmana, i vem sortir a sopar i de copes amb ells fins altes hores de la matinada tant divendres com dissabte. Però dissabte encara vem tenir ànims per seguir la Ronda durant mitja tarda... No va ser tan llarga com la d'estiu, quan hi ha moltes més cases obertes on parar i menjar o beure el que bonament ofereixen, però va acabar a l'hora de sopar.

I diumenge al vespre vem participar a las Hogueras. Ens vem quedar impressionats. En tota la pujada cap al casc antic, des de la Glorieta de Ramón Giménez fins davant dels jutjats, hi havia cinc o sis fogueres, i moltíssima gent rodejant-les per xerrar, beure, menjar, mantenir-se calent... Tot amenitzat per la Charanga Tardienta, i rodejats per les corredisses dels nens. Ens ho vem passar molt bé, fins i tot quan plovisquejava i alguns van marxar, i quan ja no quedava ningú, vem seguir la xerrera al Parador. De totes maneres el cap de setmana havia estat dur i vem marxar relativament aviat.

I per acabar, un magnífic dinar, dilluns dia de San Pablo, al poliesportiu municipal. Unes tres-centes persones entaulades i ateses pels regidors i l'alcalde. Una sopa d'all boníssima! Després, un estofat perfecte, tot regat amb vi, i cava al final per acompanyar els postres. I finalment, un ball al mateix poliesportiu. Un dia perfecte!


Ah, i he pres algunes fotos de la festa de les fogueres, jo no en vaig fer cap!

Amb cert endarreriment... Cap d'any

Aquest cop ens hem tornat a quedar a Boltaña per Can d'any, però ens hem apuntat al sopar popular i festa posterior al Salón Social de Labuerda. Un sopar amb quasi tot el poble, repartits entre les dues sales del Salón Social, amb un bon menú d'amanida, sopa, vedella amb bolets, torta de Huesca, torrons... Mooolt bon sopar, mooolt bona companyia, i una vetllada culminada amb la música de Súper López, una mena d'home-orquestra, ell sol canta, toca el piano, i ens ha acompanyat fins passades les 5 del matí. No semblava que ningú volgués marxar!
Finalment, hem recollit i hem pujat a l'Ula, el bar de Boltaña, que no tanca fins que marxa l'últim. Hem desitjat un bon any nou a tothom que ho estava celebrant allà, i finalment ens hem rendit i hem anat a dormir. El dia 1 ha estat el més curt de l'any, hem dormit quasi tot el dia, i només ens hem llevat per anar a buscar unes pizzes per sopar... Una molt bona entrada d'any!
Per sort o per desgràcia, no hi ha fotos.... ;-)

Amb cert endarreriment... Nadal

Bé, finalment he trobat una estona lliure per poder fer un resum del que ha passat en aquests darrers mesos.

Primer de tot, ha passat un altre Nadal. Ja us havia explicat tot el referent a les tradicions del CagaTió, el Cap d'Any, els Reis... Així que només falta dir que aquest any per Nadal hem anat a Sant Pol, a Barcelona, àpats i regals, amics i família, bones notícies i millors intencions per part de tothom. Han estat unes bones festes, durant les quals hem pogut menjar, riure, menjar, fer cagar el Tió, menjar, compartir-ho tot plegat amb nous membres de la família... També els aniversaris del Quim i l'Anna!

Aquí teniu algunes fotos!

Cagant el Tió a Sant Pol

Cagant el Tió a Barcelona

L'Albert amb la Martina

L'Avi bufant les espelmes amb la néta

I evidentment, unes quantes fotos extra de Barcelona (per la Nausi), de Sant Pol, i dels aniversaris.

Nova vida a Granollers

La meva germana Anna va inaugurar oficialment, el cap de setmana passat, el seu nou pis a Granollers, i vem aprofitar per fer la castanyada en família. Regals, rialles, llibres, jocs per pensar, i evidentment, castanyes, panellets i moniatos!!! Un bon dinar! Moltes gràcies, família!

Fiestas de la Convivencia

Boltaña se ha vestido de fiesta esta semana. Aunque tradicionalmente la Fiesta Mayor se celebraba en septiembre, varios motivos propiciaron que se trasladara la fecha para celebrarla al tercer viernes de cada mes de agosto: celebrarlas en agosto sintoniza con la afluencia de visitantes y turistas; en septiembre normalmente coincidía la festividad con las fiestas de la cercana Aínsa, y se entraba en una absurda competencia de festivales y actividades; además, como el patrón es San Pablo y su festividad ya se celebra en invierno, no había necesidad de mantener la fecha en septiembre, así que se trasladó a ese fin de semana de agosto, y se pasaron a denominar Fiestas de la Convivencia, sin encomendarse a ningún santo.
Así que, como se viene haciendo en los últimos 40 años, este fin de semana se han celebrado las Fiestas de la Convivencia. En estos momentos se clausurarán oficialmente con unos Fuegos Artificiales, y a continuación con un baile en la Plaza Mayor.
Pero la fiesta empieza con unas cuantas actividades previas, deportivas en su mayor parte, pero también con una cena popular el miércoles pasado, que reunió en perfecta armonía a casi 300 personas en la Plaza Mayor para devorar con fruición unas cuantas delicatessen, aunque todo el mundo esperaba probar la ternera que se había estado cociendo durante todo el día en la misma plaza. A continuación de la cena hubo un concierto de “Los Gandules”, que ya vinieron en las dos últimas ediciones de las fiestas, y a partir de las 3 de la madrugada, la plaza se animó con el “Comando Cucaracha”. En fin, las fiestas empezaron oficialmente el jueves y terminan hoy, pero esta vez sabíamos mejor que el año pasado qué nos esperaba y nos hemos dosificado un poco mejor las fuerzas (y básicamente hemos dormido más y mejor). Además, conocíamos a mucha más gente que el verano pasado, y por tanto nos lo pasamos mejor. Ha habido un montón de baile, calor, música, peñas, crepes, cenas, copas y bebidas y, por supuesto, hemos "charrado" mucho con los amigos…
Pero este año ha habido dos momentos especiales para mí. El primero, el pregón: este año corrió a cargo de Manuel Domínguez, el Registrador de la Propiedad, en representación de la Ronda de Boltaña. Manuel consiguió un pregón emocionante, divertido, poético, mágico, con toques espectaculares, con la participación de todos… Y además se concluyó el acto con todo el pueblo cantando la “La Ronda enamorada”. Realmente emocionante, vi un montón de lágrimas en muchos de los ojos que admiraban lo que Manuel decía.
Y el segundo, protagonizado por Albert, que subió por primera vez a un escenario delante de centenares de personas para dar fe del sorteo que organizó el Ayuntamiento: regalaban una moto y un viaje. Un momento especial, diferente, cercano y divertido…

Nuestro final de fiesta fue ver amanecer en la Plaza Mayor, al son de la Disco Móvil, después de pasar por unas cuantas peñas y bailar como locos con la orquesta Tándem, y comiendo las crepes matinales para desayunar, acompañando a los centenares de personas de todas las edades que seguían bailando, sin querer dar por finalizadas las Fiestas de la Convivencia. ¡Ahora sí que deberemos despedir las fiestas hasta el año que viene!

El nostre carnestoltes a Bielsa

Dissabte passat vem anar a veure el Carnestoltes de Bielsa, que ens havien dit que estava molt bé, i ho havíem imaginat quan vem veure el museu dels costums de Bielsa. Vem anar-hi cap a les 5 de la tarda, amb uns amics, sense disfressar, només per veure què tal era. La intenció era després tornar per sopar a Boltaña i veure el concurs de disfresses del poble.... Però tal com diuen per aquí, "pillamos un capazo" a les 7 de la tarda i no el vem deixar anar fins a les 7 del matí: o sigui, ens vem trobar a gent coneguda, del poble, que ens van acompanyar, convèncer i allotjar fins l'endemà al matí. Gent molt acollidora, ens van deixar casa seva per menjar, dormir, i fins i tot ens van deixar unes disfresses!

A Bielsa hi ha molta festa, i com a tot Aragó, corre molt la beguda durant les festes. I es balla molt. I es xerra molt. I t'ho passes mooolt bé!
Les disfresses més vistes a Bielsa van ser les de Trancas i Barrancas (les formigues de peluix de "El Hormiguero"). Algunes eren comprades, però d'altres disfresses es veien fetes a mà... fins i tot un portava el cap de la formiga fet de pasta de paper (paper-maché)! I evidentment, ens vem trobar la "charanga", unes quantes "trangas", unes quantes "madamas", un parell de "onsos" i els seus domadors... Com que aquestes disfresses cansen molt, segons ens van dir, a la nit, després de sopar, ja no se'n veien.
Vem fer durar la festa fins les 7 del matí, i després de dormir unes quantes hores, tornem-hi! Més xaranga, un vermutet, amb més pernil, formatge, xorisso, pa, i com no, cervesa i vi... Finalment, morts de cansament, vem tornar a casa cap a les 4 de la tarda. Encara ens estem recuperant!
Malhauradament, no portava càmera, però vaig fer algunes fotos amb el mòbil. Perdoneu la mala qualitat!

El carnaval tradicional de Bielsa

En Bielsa, el Carnaval (o carnabal en belsetano) es una fiesta tan importante, o más, como su fiesta mayor. El programa de festejos empieza el jueves, en que se monta a Cornelio, el muñeco de paja culpable de todos los pecados del valle, y a quien se cuelga de la fachada del Ayuntamiento, desde donde será testigo de las fiestas de los siguientes días, hasta el domingo, cuando será quemado en la Plaza Mayor. Cada año el diseño de Cornelio cambia, este año tenía un par de armas, iba encapuchado y tenía el pene a la vista.

Las fiestas se basan en el pasacalles o charanga, que va tocando por todo el pueblo, recibiendo algo de picar y bebida por parte de todo aquél que quiera ofrecerles algo, y que llaman a todo el mundo al baile, que puede organizarse de manera espontánea en los bares del pueblo, o en el local social, donde se baila con una orquesta hasta altas horas, y luego con la disco móvil.

Lo que hace de los Carnavales de Bielsa una fiesta especial es que han conservado sus trajes tradicionales:

- Las trangas. Los jóvenes del pueblo se ponen unas pieles y cornamenta de cabra en la cabeza, se calzan las sandalias tradicionales, se pintan la cara de negro, se ponen unos dientes postizos y unas faldas largas, y persiguen a las mozas y las embisten con gestos obscenos en todas partes. Pueden llegar a asustar, y en todo caso no se les reconoce...

- Los osos (los onsos) y el domador. También algunos jóvenes se ponen una paca de paja en la espalda, y se dejan atizar por su domador. También usan las sandalias tradicionales y se pintan la cara de negro. Llevan dos palos para apoyarse al suelo y también para hacer ruido y espantar al personal. El domador controla a su oso porque le lleva atado de una cadena.

- Las madamas. Las chicas casaderas, a partir de los 15 años, se visten con faldas y medias, zapatos blancos, se pintan y se recogen el pelo a modo tradicional, y especialmente, se hacen una pechera con cintas de colores, que atan a la blusa sólo con alfileres, y que se deshace al final de carnaval.

No tengo fotos propias, pero os pongo alguna que ilustra los trajes.

Crónica de Santa Águeda

Pues sí: celebramos la fiesta de las mujeres. Asistimos al concierto de la Ronda de Boltaña en la Casa de la Cultura de Boltaña: mi primer concierto en local cerrado, sin rondar, pero igualmente emocionante y redondo. Los pobres venían de rondar por Sarvisé, con mucho frío y nevando, pero aun así no quisieron defraudar al público que llenaba la sala y cantaron durante casi una hora, sin su voz principal. No faltaron "Dias de albahaca", "La ronda enamorada", "Primavera rondadora", "Pasodoble de los pizcos", "Habanera triste", "El País perdido"... Una gozada que nos abrió el apetito, preparándonos para el resto de la velada.

Una buena cena en el Monasterio de Boltaña, con unas 150 mujeres llenando el comedor de su restaurante, muy buena compañía, risas, el sorteo de un montón de regalos, la venta de los colgantes hechos en el Centro Ocupacional Comarcal de Atades (Huesca) en Boltaña, la "nominación" de la nueva Comisión organizadora para el año que viene, y finalmente los Mariachis... ¡Lo pasamos en grande!
Y luego, como no podía faltar, el baile en el Pabellón Polideportivo, con la Orquesta Tatuaje, que nos ofreció un repertorio variado para bailar y cantar junto a los hombres de pueblo. La velada terminó para algunos a las 5 de la madrugada, seguro que muchos siguieron la fiesta en algún otro lugar...

Esta semana: ¡Santa Águeda!

Es una de las tradiciones en Aragón: la fiesta de las mujeres por Santa Águeda, el día 5 de febrero. En Boltaña, el sábado más cercano a esta fecha todas las mujeres del pueblo (y las que se apunten, pero sin hombres) cenan juntas y luego, baile junto con los hombres. Lo organiza todo la Asociación de Mujeres de Santa Águeda, delegando en 4 de ellas (La Comisión de Fiestas, una chica joven, una mayor, una soltera, una casada, a ser posible) para hacer actividades diversas durante todo el año. Evidentemente la mayoría de actos y actividades se celebran esta misma semana. Este año, empezaron el día 1 de febrero con una merienda en el Centro de Mayores de Boltaña. Luego:

- Miércoles 4 a las 18.30, proyección de "Cometas en el cielo" en la Casa de Cultura.
- Viernes 6 a las 19.30, charla-coloquio "Dolor de espalda y hábitos posturales" por la fisioterapeuta Dra. Consuelo Vicente Fernández, en la Casa de Cultura.
- Sábado 7 a las 19.00, misa en honor de Santa Águeda en la iglesia Parroquial de Boltaña.
- Sábado 7 a las 19.45, actuación de la Ronda de Boltaña, en la Casa de Cultura.
- Sábado 7 a las 21.30, cena en el Monasterio de Boltaña. MENÚ:

1. Saquitos de hortalizas y hongos con salsa de pistachos verdes
2. Rosada con muselina de manzanas al gratén
3. Tacos de buey a la parrilla con jugo tibio de pimientos
4. Hojaldre de crema con frutos de temporada

- Sábado 7 a las 0.30, Gran Verbena en el Polideportivo, con la Orquestra Tatuaje

Y los actos siguen la semana que viene:

- Jueves 12 a las 16.00, charla "Pensar bien, sentirse mejor" impartida por la licenciada en Psicología Cognitiva, Mª Jesús Castán Borderias, en la Casa de Cultura.

Un programa muy interesante, que intentaré disfrutar al máximo. ¡Al menos, la cena y el baile seguro!

Hogueras de San Pablo

Este fin de semana en Boltaña se celebra la Fiesta Mayor de Invierno, o la fiesta menor, en honor a San Pablo. El programa de festejos lo encontraréis en noticias.boltana.net . La celebración más interesante es la actuación de la Ronda de Boltaña, que rondará a partir de las 16.30 por todo el casco antiguo, hasta que empiezen las hogueras en la Glorieta Ramón Giménez, donde cada uno traerá la comida para asarla en el mismo fuego.
Este año nos las vamos a perder, hemos delegado en mis padres para que asistan, vivan su primera ronda, y nos cuenten la experiencia. ¡Seguro que lo disfrutarán! Pero el año que viene, nos marcaremos bien grande que las fiestas de San Pablo no se pueden perder!
Para compensar, y tener un indicio de lo que podrá ser mañana, nos fuimos el fin de semana pasado a Labuerda, donde organizaban también hogueras en honor a San Sebastián. En ese caso, al ser menos gente, la cena popular corría a cargo del pueblo, así que disfrutamos del fuego, la generosidad de la gente, y sus patatas, longaniza y chorizo asados, seguidos del baile en el Salón Social. Todo un lujo, nos lo pasamos en grande hasta pasadas las 2 de la madrugada...

Los Reyes Magos llegan a Boltaña

El lunes por la noche, poco después de ponerse el sol, llegó la carroza de Sus Majestades los Reyes Magos tirada por un precioso tractor. Llegaron por la Avenida Ordesa y subieron hasta el Barrio Alto rodeados de la multitud de niños que les salían a recibir (y a recoger los caramelos que podían).
Una vez allí y después de saludar a todos los que pudieron, Sus Majestades entraron en la iglesia donde todos los niños del pueblo esperaban ansiosos a que les llamaran para recibir de manos de uno de los tres Reyes un adelanto de los regalos que encontrarían al día siguiente en sus casas. Se vivieron situaciones de nervios, algunos lloros por parte de los más pequeños, y mucha, mucha ilusión. Incluso algunos de los mayores también fueron llamados a recibir algún regalo...
Este es un mini-reportaje

Uvas de Fin de año

En Nochevieja, la noche del 31 de diciembre al 1 de enero, en cada país celebran el cambio de año de maneras distintas. En España se comen 12 granos de uva, uno por cada última campanada del año, y evidentemente se dice que quien no se termina las uvas antes de terminar el año (o sea, antes de la última campanada) tendrá mala suerte durante el año que empieza. Pero esta tradición no hace tanto que empezó, como muchas veces ocurre (el Papá Noel de rojo y blanco, el día de San Valentín...), fue con fundamento económico: hubo un excedente de uvas en Elche a principios del siglo XX (1909 según la Wikipedia), y los comerciantes propulsaron esta costumbre que se ha convertido en tradición. Evidentemente, esto se hace al final de una cena con familia o amigos, después de las uvas (y sin atragantarse) se brinda con Cava, y se abraza, besa y se desea buen año a todos los reunidos. Después empieza la fiesta, que puede durar hasta bien entrado el día siguiente, cuando es tradición también la retransmisión por televisión del Concierto de Año Nuevo desde Viena, y la competición de Saltos de esquí des de Garmisch-Partenkirchen.
En nuestro caso, este año cenamos en casa una comida bien copiosa que nos dio sueño antes de las 12, nos tumbamos para una mini-siesta y nos despertamos con los petardos de año nuevo, que algún vecino lanzó... Y nos comimos las uvas a toda prisa, esperemos que no sea cierto que tendremos mala suerte este año... Eso sí, hubo fiesta en el pueblo y nos retiramos cuando no podíamos más, pasadas las 4.30 de la madrugada. ¡Feliz año nuevo!

La Morisma de Aínsa

El pasado domingo asistimos a La Morisma de Ainsa, un acto que llena de color, tradición, historia y humor la Plaza Mayor del pueblo. Es una representación de lo que pasó en la zona en época de Garci Jimeno, allá por el siglo VIII, y su lucha contra la invasión musulmana, que culminó con la aparición de una cruz en llamas sobre una carrasca (y que actualmente forma parte del escudo de la comarca).
La representación, que reúne a unas trescientas personas (entre actores amateurs y figurantes), cuenta con una ambientación espectacular, y un diseño de vestuario muy acertado. Pasamos un buen rato, riendo con "los dichos" (fragmentos de texto que hacen referencia a los habitantes de la comarca) y emocionandonos con las escenas de guerra y muerte.
Además, el acto culminó con el homenaje a Anchel Conte, quien recibió el honor de ser investido Caballero de la Orden de La Morisma. Anchel Conte fue profesor del entonces Instituto de Enseñanza Libre Adoptada de Aínsa, hace 35 años, e impulsó durante muchos años la revitalización de los usos, costumbres y el folclore del Sobrarbe. ¡Felicidades, Anchel!
También hicimos unas cuantas fotos, que podéis ver aquí.

Sant Jordi

Per mi Sant Jordi és fins i tot més Diada que la Diada de l’11 de Setembre. Per mi significa molt més que la Diada oficial. Com deia el Jordi Basté a Rac1 aquest matí:

"Sant Jordi és una diada tan esplèndida, tan nostrada, tant “de fer país” […]. Sant Jordi és una diada de llibres, de roses, d’amor, d’amistat, de passeig, de mirar, de sentir, de petó. És una festa sense ser-ho, que són les millors, les que no ens obliguen, les que ens surten de dins, les que fan fer campana a l’escola, escapar de la feina, no anar a classe a la facultat. És una diada tan simbòlica, que ens la prenem com una segona Diada Nacional […]"

És un dia per sortir al carrer i sentir-te orgullós de ser català, per sentir-te acompanyat per la gent, per olorar les flors que omplen qualsevol cantonada de la ciutat, per llegir, buscar, remirar llibres, triar i remenar, per trobar-te amb els escriptors… A més (com darrerament) avui el dia ha estat esplèndid, amb un sol que ha acompanyat tot el dia, ha forçat la gent a sortir al carrer i oblidar-se que aquest vespre juga el Barça…
Barcelona es vesteix de festa encara que no ho sigui, els carrers estan plens de senyeres, de gent, de paradetes de llibres i roses… Sempre he procurat ser a Catalunya per Sant Jordi, i només he estat fora en dues ocasions: un any era a Tübingen, visitant una amiga que hi viu, i un altre era a València, visitant l’Albert que hi feia un curs… Però sempre he trobat el moment per passejar i mirar llibres, comprar-ne…
Enguany, el rànquing de llibres més venuts per Sant Jordi és:
El Juego del Ángel / El joc de l'àngel (Zafón)
Te daré la tierra / Et donaré la terra (Lloréns)
El chico del pijama a rayas / El noi del pijama de ratlles (Boyne)
El asombroso viaje de Pomponio Flato (Mendoza)

Jo m'he comprat el del Mendoza (sempre en cau algun... M'encanta!) i "De tot cor", d'Andreu Martin, de qui havia llegit els llibres que ha escrit en col.laboració amb Jaume Ribera (els protagonitzats per en Flanagan i l'Esquius), i me l'ha signat.

Per primer cop des que ens coneixem, l'Albert i jo hem passat el dia de Sant Jordi separats, ja que ell havia de ser a Pamplona uns dies... Però ahir ja em va regalar una rosa preciosa i vem comprar alguns llibres.

I d'on vé la tradició?

La llegenda de Sant Jordi diu que en un poble hi va aparèixer un drac que necessitava menjar gent, i que per no suportar atacs del drac, sortejaven la víctima entre la gent del poble. Fins que li va tocar a la filla del rei, que a més era la més bonica del poble. Per salvar-la, va aparèixer Sant Jordi, que va lluitar contra el drac i el va travessar amb una llança que li va fer vessar sang, que al caure a terra van fer sortir un roser de roses vermelles.
A la Wikipèdia trobeu molta informació en tots els idiomes de Sant Jordi, que és patró de molts llocs del món (entre ells, Anglaterra i Aragó). També és patró de Catalunya però el dia 23 d’abril no és festiu...

Aquí teniu més fotos que he fet aquesta tarda a Barcelona

Calçotades!

A l'hivern els catalans també aprofitem per fer grans menjars, i des de fa relativament poc es fan calçotades. El que es menja, doncs, són principalment els calçots, que són cebes que s'han conreat de manera especial, deixant-les mig colgades i mentre van creixent es van colgant cada cop una mica més (es van calçant, d'aquí el nom), de manera que la ceba creix llarga i esprimatxada, sense desenvolupar totalment el seu bulb natural. Aquesta ceba especial es cou sense treure'n els restes de terra, i directament sobre flama viva, fins que queda renegrida. El que és més divertit és, però menjar els calçots: s'han de pelar, o sigui, treure les capes externes de la ceba que han quedat més cremades, i sucar la part blanca i cuita a la salsa, tradicionalment una salsa romesco, i menjar la ceba aixecant-la per sobre el cap, des de l'arrel fins a les fulles. Com que la postura facilita les taques, la vestimenta s'ha de complimentar amb un pitet, un trap o tovalló penjat del coll. Per tant, la calçotada és un àpat poc decorós i que surt de tot protocol, i per això és tan divertit. A continuació dels calçots, que es pot considerar un primer plat, es menja carn a la brasa, com una barbacoa qualsevol. Personalment, però, gaudeixo molt més dels calçots que de la resta...

Enguany només hem fet una calçotada, a la casa que la família del Nacho tenen a Rellinars, i ens vem renunir uns quants amics, amb el nou nebot de l'Esmeralda i el gos de la germana inclosos. Aquí teniu el document gràfic que ho certifica.

La Mona de Pasqua

Segons la Wikipèdia:

"La mona de Pasqua és dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat.

El nom prové de la munna terme àrab que significa "provisió de la boca", regal que els moriscs feien als seus senyors.

Les mones presenten una gran diversitat. En un principi era una massa de pastís amb ous a sobre, tal i com es mostra al dibuix de la dreta del segle XIX, però amb el temps els ous van esdevenir de xocolata i al final va acabar esdevenint la base de la mona. Al País Valencià i Múrcia, per contra, no va evolucionar i encara manté la forma original de pastís (tonya) amb l'ou dur al damunt.

Tradicionalment el padrí regalava la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida després de missa. El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d'amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el que no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.

Gairebé a tot Catalunya i al País Valencià, és tradicional que el padrí obsequiï el seu fillol, amb la mona, en la que sempre hi ha l'ou. La tradició de la Mona de Pasqua va aparellada amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata."

Evidentment, nosaltres vem complir amb la tradició i vem portar la Mona als nebots de l'Albert, ja que ell és padrí de l'Alba. Aquí teniu les fotos de la mona i els nebots.

Nadal (2)

A Sant Pol també es fa cagar el tió, amb alguna variant del Pare Nostre, i també de la cançó per fer-lo cagar. Però la il·lusió és la mateixa, i aquestes fotos ho demostren:

http://picasaweb.google.es/ninosha/NadalSantPol

Nadal...

A Catalunya, entre la nit de Nadal i el mateix dia de Nadal, en comptes de passar el Pare Noel, o deixar regals sota l'arbre de Nadal, es fa cagar el tió: un tronc d'arbre que s'ha d'anar alimentant durant un parell de dies i que després de resar el Pare Nostre del Tió es pica amb bastons per tal de rebre els regals (com es pot veure, entre això i el Caganer del Pessebre, els catalans som molt escatològics...).
El Pare Nostre del Tió de cals Rubiralta (a cada casa és diferent):

Pare Nostre del Tió
Bona nit que Déu ens do
Ara vénen festes
Festes glorioses
Dones curioses
Menjarem galldindi
Pollastrets que vinguin
Coques ensucrades
Ametlletes dolces
Vi d'aquell tan bo
Cagarà el tió, sí o no??

Després de resar aquesta pregària en un lloc apartat de la casa, els que estan vigilant el Tió contensten la darrera pregunta: si veuen que ja hi ha regals, diuen que si. Si no en veuen, es segueix resant...

Mentre es pica el tió, encara hi ha una altra cançoneta que varia molt per totes les cases. A casa nostra:

Caga tió
D'avellana i de torró
Si no vols cagar
Garrotada va!!!

I llavors es pot aixecar la manta que normalment cobreix el tió i els regals....

Aquí teniu un exemple gràfic de com es fa. Tota la família hi participa!!!

http://picasaweb.google.es/ninosha/NadalBarcelona02