Visita dels pares!

Els meus pares van venir a passar un parell de dies a Boltaña, i vam aconseguir que el temps ens acompanyés com per gaudir d'una visita a alguns dels pobles del Biello Sobrarbe (la zona al sud de Boltaña, cap a Guara).

Així, vam esmorzar a la font de Latorrecilla, que de fet està a peu de carretera, i després vam visitar Santa Maria de Buil.

Església de San Martín de Buil

El meu pare i l'Albert, enfilats a dalt del campanar

A continuació, seguint la ruta cap al sud, vam aturar-nos a Eripol , per veure els seus carrers, i a Almazorre per visitar l'Esconjuradero que tenen.


Finalment, vam arribar a Lecina, on vam dinar (com sempre, tot molt bo) a La Choca, i després d'un deliciós cafè i la sobre-taula a la terrassa, vam anar a veure la seva Encina Milenaria. Després d'admirar la seva grandiositat, i la de les alzines del voltant, vam visitar Betorz, on vam saber que el Madrid estava perdent, i vam encaminar-nos a casa per poder veure al menys part del partit del Barça (que malauradament també va perdre...).

Església de Santa Maria de Buil

Ahir, vam marxar tots junts cap a Barcelona, ja que nosaltres teníem un bateig... però això es mereix un altre post.

Excursió post-boda

Després del casament de l'Anna i el Bernat, i aprofitant que estàvem per la zona del pantà de Sau, la família Sanz-Rubiralta (excepte els nuvis, clar!) vam fer una visita a Sant Pere de Casserres, un monestir que recordàvem en estat ruïnós (quan érem petits estiuejàvem per la zona) i que han restaurat. Està impressionant!

El Parador on vem fer nit

Sant Pere de Casserres

L'Espòrting Club (o el que en queda), on passàvem les vacances de petits

Boda Anna i Bernat!!

Els nuvis durant la cerimònia

Doncs sí, la meva germana Anna s'ha casat aquest cap de setmana amb el Bernat, amb qui ja convivia de feia més de dos anys.

Els nuvis acabats de casar!

Com tots els casaments, reflecteixen la personalitat dels nuvis. Per tant, aquesta boda havia de ser poc convencional, una mica "kumba", amb molta participació dels amics, però sense treure romanticisme, diversió, bon menjar...

No ho sembla, però a més d'arròs hi ha llenties!!!

Després d'una cerimònia senzilla però emotiva, amb lectures d'amics i parents, vam arribar com vam poder al lloc del convit, on els amics de l'Anna i el Bernat van organitzar una sèrie de proves per donar el vist-i-plau al matrimoni. Van passar les proves amb bona nota, així que van casar-se per partida doble.

Ball després del convit

Segur que ells diran moltes més coses, però jo m'emportaré el record d'un cap de setmana de família i amics, ple d'amor (entre ells, amb la família, amb els amics), i música. Tampoc podia faltar el foc, un dels nexes d'unió entre els nuvis i amb molts dels seus amics... Ens ho vam passar molt bé!!!

Vegeu el comentari per tenir més fotos (n'hi ha moltíssimes més!!!)

Benvinguda Mariona!!!

El David, germà de l'Albert, i la seva dona, Sònia, han tingut la seva segona filla, que va arribar dimecres passat (1 de desembre) sense cap complicació. Diumenge vam baixar a Barcelona i vam conèixer la noieta, que es porta molt bé, menja molt, dorm sense problemes, i és molt guapa!!!

Aquí la teniu...

Les dones de la família Capell-Roc

I la família al complet

El meu besavi!

M'ha fet il·lusió trobar avui la resenya del meu besavi (pare de la meva àvia materna) a la Viquipèdia. Ja sabia que tota la família havien estat músics, que van formar entre tots els germans una cobla sardanista, i tinc unes quantes partitures de sardanes escrites pel meu besavi (una d'elles dedicada a la meva mare!), però no m'imaginava que fossin tan coneguts com per constar a l'enciclopèdia...
Aquí podeu llegir-ne el text:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Juanola_i_Reixach

En família

Fa unes setmanes va venir tota la meva família a Boltaña per a celebrar els aniversaris de la Mare i la Mariona. Per la Mare va ser tota una sorpresa, i crec que la vam fer molt feliç. Sempre que ens reunim passem molt bona estona, rient, amb converses interessants, i normalment també menjant molt. Aquest cop, a més, com que era a Boltaña, vam compartir més coses, paisatge, natura, bon temps... Més de 36 hores junts, sempre divertides.
Vam anar dues vegades al pantà de Mediano, amb el remolc nou carregat amb la planxa de windsurf de l’Albert, que ens va servir per fer unes quantes palades i navegar pel pantà. Tothom es va banyar, excepte el Kim, que temia que l’aigua fos massa freda i el cos no li resistís del tot. Però s’ho va passar la mar de bé fent fotos, i llegint, i observant com els altres ens ho passàvem millor banyant-nos. L’aigua no estava massa freda, i com que feia força calor, venia molt de gust ficar-s’hi.

Tots a l'aigua, barallant-nos per la planxa de surf!

Els pares, en el seu ll0c d'observació

El segon dia de bany

Ens vam passar dos dies de banys, menjar, sortides, regals, i més banys. A més, l’Anna i el Bernat ens van obsequiar amb una exhibició de malabars amb foc, un espectacle impressionant!

No ho sembla, però el Bernat i l'Anna estan enmig dels anells de foc!

I finalment, els pares es van quedar un parell de dies més, i el Kim es va inaugurar en el bany (i es lamentava no haver-ho fet abans!).

El Kim sobre la planxa de surf!!

Aquest dia vam haver de marxar corrent del pantà perquè es posava a ploure, i vam aprofitar per anar a la presa de Mediano i fins a dalt del Castell de Samitier i l'Ermita de San Emeterio y San Celedonio. Paisatge, com smpre, impressionant!
Aquí teniu unes quantes fotos més.

Punt i final

Aquest cop, el meu cosí Ivan ha decidit donar per acabat el seu viatge-aventura per Nova Zelanda abans del que molts ens pensàvem. Segur que té raons poderoses per deixar el país on ha descobert moltes coses, cultures noves, paisatges diferents... I segur que n'ha tret moltíssim creixement personal de l'experiència, però no deixa de sorprendre'ns...
En tot cas, benvingut de nou a casa!
I per repassar el que ha donat de sí el seu viatge en les seves pròpies paraules, aquí teniu el seu blog.

Amb cert endarreriment... Nadal

Bé, finalment he trobat una estona lliure per poder fer un resum del que ha passat en aquests darrers mesos.

Primer de tot, ha passat un altre Nadal. Ja us havia explicat tot el referent a les tradicions del CagaTió, el Cap d'Any, els Reis... Així que només falta dir que aquest any per Nadal hem anat a Sant Pol, a Barcelona, àpats i regals, amics i família, bones notícies i millors intencions per part de tothom. Han estat unes bones festes, durant les quals hem pogut menjar, riure, menjar, fer cagar el Tió, menjar, compartir-ho tot plegat amb nous membres de la família... També els aniversaris del Quim i l'Anna!

Aquí teniu algunes fotos!

Cagant el Tió a Sant Pol

Cagant el Tió a Barcelona

L'Albert amb la Martina

L'Avi bufant les espelmes amb la néta

I evidentment, unes quantes fotos extra de Barcelona (per la Nausi), de Sant Pol, i dels aniversaris.

L'excursió repetida

Aquest cap de setmana hem descobert llocs nous en companyia dels meus pares, que feia temps que no venien. Hem gaudit d'uns dies molt assolellats encara que amb molt de fred, però hem pogut veure uns paisatges meravellosos.

Van arribar divendres tard, i només vem tenir temps de preparar el sopar.

Dissabte, després d'un bon esmorzar i de parar a la ferreteria per comprar alguna eina que faltava, vem dirigir-nos a San Juan de Toledo, però abans d'arribar-hi vem aturar-nos a Arro, un poble per on haviem passat de llarg moltes vegades però no l'haviem arribat a visitar. Petitó però molt maco, amb algunes cases antigues i algunes rehabilitades.

L'església d'Arro

També vem fer una petita parada a Atiart, de camí a San Juan de Toledo. Però quan hi vem arribar, oh meravella! És una església romànica preciosa, amb un àbside en forma de trèbol molt especial. Llàstima que només es pot visitar a l'estiu, potser ho farem l'any que vé, ens han dit que té uns frescos impressionants.

San Juan de Toledo

Com que s'acostava l'hora de dinar vem decidir dirigir-nos al restaurant d'Oncins que ja coneixíem, però sense tornar a Arro, vem intentar trobar el camí que, passant pel Monasterio de San Victorián, arriba a Oncins. Vem fer un parell d'intents en camins que atravessaven torrents totalment glaçats, que indefectiblement acabaven en camps o en barrancs sense sortida, així que vem atravessar Fosado i Moliniás, i finalment vem pujar fins a La Mula, on ens vem trobar un porc de granja prenent el sol a l'era i que ni es va immutar quan vem fonar-hi la volta. Però no era el camí que buscàvem... Sort que anàvem amb el Naranjito, perquè alguns dels trams eren realment molt complicats!

Així que vem trucar al restaurant altre i ens van donar les indicacions necessàries per arribar, i donant uns quants bots pel camí, vem arribar a San Victorián i en pocs minuts (ara ja per carretera) fins a Oncins, on ens esperaven per dinar.

Vista de San Victorián des de La Mula

Un dinar, per cert, boníssim, molt abundant i elaborat, deliciós... Vem menjar molt i bé.

Aviat es va fer l'hora del partit del Barça (el meu pare no se'l volia perdre!) i vem fer un primer intent de marxar. Però quan ens acomiadàvem, els caçadors que també dinaven al restaurant van dir que tenien intenció de despellar-lo i escorxar-lo en aquell moment... Com a bons urbanites, no ho havíem vist mai, així que lluitant com vem poder contra el fred, vem veure com treien la pell, les entranyes, i escorxaven un porc senglar que havien matat d'un tret aquell matí.
I ens en van regalar una cuixa!! Mentrestant s'anava fent fosc...




Al descans del partit (i com que el Barça perdia 1-0) vem anar cap a casa. Però llavors el Kim es va adonar que s'havia deixat el mòbil en algun lloc... Vem trucar al restaurant, i no el tenien!

Després d'encarregar unes paneres de Nadal mentre el Kim gaudia de la remuntada del Barça que l'enviava directe als titulars de tot el món, vem anar cap a casa, donant per acabada l'excursió.

Però com que el Kim seguia sense mòbil, diumenge al matí, una mica més aviat que dissabte, vem decidir tornar a fer l'excursió del dia abans, fil per randa, per veure si el trobàvem. El telèfon donava senyal, o sigui que encara existia i no s'havia congelat durant la nit...

Quan ja havíem fet quatre de les parades que havíem fet el dia abans, mentre seguíem intentant sentir el timbre del telèfon per intentar localitzar-lo, ens van contestar!!! Una senyora, a Oncins, s'havia trobat el mòbil a l'era de casa seva i finalment l'havia sentit sonar!

En mitja hora arribàvem a casa seva i vem recuperar el mòbil. Ara sí que el Kim tenia la felicitat completa!
Amb això, ja donaven el cap de setmana per acabat. Nosaltres vem tornar a Boltaña, on vem passar el dinar i la tarda amb una amiga.

Uns comencen, altres acaben...

Ahir va morir la germana més petita del meu pare, la meva tieta i padrina Maria Assumpció Sanz. El record que en guardaré sempre serà d'una dona igual que el meu pare, i sempre rient, alegre i fent bromes, i sobretot, tenint cura de tots els seus. Sempre he associat la meva padrina amb la bondat absoluta, la generositat, i el cristianisme pur. Si algú, sense fer miracles, mereix la santedat, és la Maria Assumpció. I potser també feia miracles, cuidant la família (marit, filles, germanes, néts, sogres...), treient temps i diners d'on semblava impossible que n'hi hagués, i sempre, sempre, amb una paciència infinita i sense queixar-se mai, amb un somriure d'orella a orella... No me la imagino seria ni enfadada, i segur que ara mateix ens somriu des del cel.
La trobarem molt a faltar!!!

Nova vida a Granollers

La meva germana Anna va inaugurar oficialment, el cap de setmana passat, el seu nou pis a Granollers, i vem aprofitar per fer la castanyada en família. Regals, rialles, llibres, jocs per pensar, i evidentment, castanyes, panellets i moniatos!!! Un bon dinar! Moltes gràcies, família!

Benvinguda Martina!!

Dissabte passat vem assistir al bateig de la Martina Capell Roig. Envoltada de familiars i amics, una cerimònia senzilla i acollidora a l’església de Sant Pol va donar oficialment (al menys, per a la comunitat cristiana) la benvinguda a la neboda de l’Albert en aquest món. A continuació, un gran berenar va alimentar-nos durant toooota la tarda, amb entrepans, canapès, begudes, cava, vi, truites, croquetes, empanadilles... I quan semblava que ja no podíem menjar més, va començar la castanyada, o sigui: un munt de castanyes torrades i panelletes casolans! Evidentment, vem acabar ben tips, però amb la bona companyia de la família i els amics de la Martina, va ser una vetllada magnífica!

Setembre (3)

Three days after our last guest left we received our friends from Huddersfield, the Edwards’, who were travelling around the Pyrenees and landed with their caravan in Boltaña. We spent five days together, two of them along with my parents, and we tried to show them lots of places around here, which they loved. We had to wait until the rain stopped here, as on Friday was raining all day long, sometimes very hard.
We discovered together some little villages in La Solana, were we collected lots of blackberries in Giral, and some mushrooms up at the top of the hill. It was late, at the end, so we finished our day at Fiscal. Men tried again to find some more mushrooms near Boltaña, but it was impossible.

The following day we went to Belsierre, Puértolas, Bestué, Puyarruego (were we had a cup of coffee) and the Añisclo Canyon. We had a puncture there, but the Park Guards helped us to mend it, and we could follow our journey home.

And finally, after my parents left, we went to Sin and Serveto, and enjoyed with the walks and the views through and from those villages.

Each day we had great meals, whether at El Callizo, in Ainsa, or home (roast-beef, in spite of the oven, delicious; barbacue as well)... Everything was perfect! Thank you very much!!!

Some pictures here.

Sant Pol!!

Per l'Albert, un estiu sense Sant Pol no és estiu. Per completar aquest estiu, doncs, hem estat uns dies a aquest meravellós poble de la costa catalana.
Uns dies de retrobades amb amics que només ens trobem allà, estiu rere estiu, compartint sopars i copes, platja, sol i sorra... Ens expliquem els canvis del darrer any, noves idees, filosofades... Són dies de no tenir horari, de no fer plans per demà, d'improvitzar a cada moment, segons qui et trobes, qui hi ha a la platja, o l'hora que et lleves, de no tenir compromís amb ningú, però saber que, vagis on vagis, trobaràs algú conegut amb qui compartir l'estona.
Per casualitat (o no), sempre acabem per Sant Pol en aquestes dates, quan hi ha la Fira Alternativa, un seguit de paradetes que venen artesanies i menjars casolans de tota mena, on els nens tenen un espai per vendre manualitats i guanyar uns quants euros, i on es fan activitats per a grans i petits, dia i nit, amb pallassos, atraccions, música, copes, concerts, disc-joquei... Sempre ens ho passem molt bé!
I també coincidint amb aquestes dates i les visites a Sant Pol, s'hi afegeixen la família Canals-Garcia. Hi ha fotos per il.lustrar aquests dies.

Benvinguda Martina!

Divendres dia 10 de juliol va néixer la Martina Capell Roch, la filla del germà petit de l'Albert. Va mesurar 50 cm, i va pesar 3.3 kg, i mare i filla es van trobar perfectament. Ara ja són a casa! Aquí teniu la família al complet, i alguna foto més. Moltes felicitats a tots!!!

Visita de la family

Aquest cap de setmana, com a celebració previa al meu aniversari, va venir tota la família Sanz Rubiralta a Boltaña. Ens ho vem passar molt bé, des del primer minut a l’últim.
Gràcies a la mare per cuinar i pels seus consells, sempre encertats i savis, i per l'esforç de quedar-vos a la visita a Jánovas; i al meu pare per fer de manetes a la Notaria i a casa, i per quedar-se fins tan tard que es va perdre el millor partit del Barça!
Gràcies als meus germans i cunyats per compartir els secrets de la mermelada, dels ordinadors, per la passejada pel bosc, per les endevinalles dels regals… i per compartir la boletada!!!
Gràcies a la Mariona per les seves rialles, per la partida d’Scrabble, per les figuretes i la pintura…
Gràcies a tots per venir de tan lluny, per compartir el cap de setmana i per deixar-me fer d’amfitriona, i demostrar-me en tot moment que us ho veu passar molt bé!
I moltes gràcies, com sempre, a l’Albert, per la il.lusió compartida de la visita i de gaudir de la família tots junts, tot i la feina que tenia.
Un cap de setmana inigualable, que em dóna forces per començar aquest meu 38è any de vida!

La Flor de la Canela

El viernes pasado compartimos cena y música con La Ronda de Boltaña después de su Ronda por Aínsa. Entre las canciones que entonaron y entonamos incluyeron esta "Flor de la Canela"... que me trajo recuerdos inmediatos de mi abuelo, un fan incondicional de María Dolores Pradera. Aunque no he ido nunca (ni mi abuelo tampoco) a Perú, es la versión de Youtube que más me gusta de esta canción cantada por María Dolores Pradera. ¡Va por mi abuelo!

El Casament

No puc expressar en paraules tot el que sento...

Ahir va ser un gran dia. Segurament, el millor dia de les nostres vides. Va sortir tot tal i com volíem (excepte la pluja, però que no va aconseguir "aguarnos la fiesta"), tothom estava encantat i va gaudir molt.

La cerimònia va ser perfecta, gràcies a la Coral (com, no, vau estar genials, com sempre!), al Ricard, que la va fer encara més personalitzada, a la Núria (en nom del "col·lectiu d'amics més antics de la Laura"), al José Miguel (en nom dels amics més íntims de l'Albert), al David (el Padrí) i al Pau (en nom dels amics que van aconseguir que ens coneguéssim, alhora que testimonis del matrimoni)... Tots ells van fer possible una cerimònia distreta (tot i que va durar una hora!), divertida, amena, amb moments emotius, i sobretot, amb l'expressió en paraules de moltes coses que sortien de dins... Una cerimònia civil diferent, però perfecta per a nosaltres!!!

Però després encara vem seguir la festa, amb l'aperitiu, les fotos (aquest moment va ser una mica crític, però el vem salvar), el sopar que estava boníssim, i sobretot, la festa de després. Va ser tot exactament com jo, personalment, m'ho imaginava: música sempre coneguda, amb la pista sempre plena de gent amiga i estimada ballant i passant-s'ho d'allò més bé, oferint una bona festa a tothom qui estimem, amb l'Albert parlant més que ballant, jo ballant i cantant més que parlant.... Tot perfecte!!!

Aquesta matinada i matí no he pogut dormir, no parava de tenir imatges, records de tot el que va passar ahir: no em puc treure del cap la meva neboda, la Mariona, ballant, saltant i botant com una desenfrenada, es van esgotar abans als seus pares que ella; els meus cosins sent el centre de la festa, compartint protagonisme amb el Nacho, el Germán, el Pau, el grup de Voluntaris, i tants d'altres que no deixaven de divertir-se en tota l'estona...

Tampoc podia parar de repetir mentalment un munt de paraules dolces, sentides i amables per part de tothom...

De debò, aquest dia tan especial, meravellós i únic no hauria estat possible sense tots vosaltres.

MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!!

I ara, ens n'anem a la quinta Xina!!

La Mona de Pasqua

Segons la Wikipèdia:

"La mona de Pasqua és dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat.

El nom prové de la munna terme àrab que significa "provisió de la boca", regal que els moriscs feien als seus senyors.

Les mones presenten una gran diversitat. En un principi era una massa de pastís amb ous a sobre, tal i com es mostra al dibuix de la dreta del segle XIX, però amb el temps els ous van esdevenir de xocolata i al final va acabar esdevenint la base de la mona. Al País Valencià i Múrcia, per contra, no va evolucionar i encara manté la forma original de pastís (tonya) amb l'ou dur al damunt.

Tradicionalment el padrí regalava la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida després de missa. El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d'amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el que no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.

Gairebé a tot Catalunya i al País Valencià, és tradicional que el padrí obsequiï el seu fillol, amb la mona, en la que sempre hi ha l'ou. La tradició de la Mona de Pasqua va aparellada amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata."

Evidentment, nosaltres vem complir amb la tradició i vem portar la Mona als nebots de l'Albert, ja que ell és padrí de l'Alba. Aquí teniu les fotos de la mona i els nebots.

Nadal (2)

A Sant Pol també es fa cagar el tió, amb alguna variant del Pare Nostre, i també de la cançó per fer-lo cagar. Però la il·lusió és la mateixa, i aquestes fotos ho demostren:

http://picasaweb.google.es/ninosha/NadalSantPol