dimarts, de desembre 09, 2008

Cap de setmana


Amics. Rialles. Abraçades. Emocions. Cafè. Excursió, taronget. Pineta: neu! Paisatge. Caminet? No... Nina de neu! Guants. Fred, rialles. Peus mullats. Ametlles!!! Caminet....? No. Xerrades. Entrepà i visita, Bielsa. Caminet........? NO!!! Feina. Passeig, xerrades, riallades. Tornada. Consulta. Prou de taronget. Parada i fonda!!!! Xerrada, rialles, copeta... Bona nit!
Bon dia! Esmorzar i sortir. Taronget, CAMINET!!! Salts i bots. Fang, neu! Caminada, xerrades. Sort de les ametlles! Borda. Més bots i salts i rialles. Caminet! Murillo de San Pietro, converses, confidències. Més salts i bots, fang i taronget. Mandarines! Boira... Entrepà, xerrada, emocions. Aire de diumenge a la tarda... Abraçades, petons, rialles. Moltíssimes gràcies! Fins aviat!


diumenge, de novembre 30, 2008

Nevada a Boltaña!


Aquest cap de setmana hem rebut dues magnífiques visites a Boltaña: la neu, en abundància, i la família Collado-Serra, uns bons amics.
Van arribar de nit, i sense veure res del poble ni del paisatge del voltant, els vem ensenyar el pis, les gates, les oficines... I després de sopar i un bon joc amb els nens, vem anar a dormir, per intentar aprofitar el dissabte. Però ens vem llevar que estava nevant!! Nevava molt, i estava tot blanc... No es veia ni tan sols el casc antic del poble!
Abans d’esmorzar, no ens vem estar de trepitjar la neu i fer una mini-guerra, al mig del carrer. Després, vem organitzar una visita a Ainsa, que no comportava perill pels cotxes, i un dinar a Labuerda. Al vespre, una mini-excursió pels voltants del poble, fent una mica el cabra amb el cotxe, visita inevitable al casc antic, una mica més de jocs, sopar i una moooolt bona sobre-taula amb els amics, d’aquelles que no acabaries mai, amb un bon vi, bon licor, bona companyia... Què més es pot demanar?
Diumenge, se’ns va arreglar el dia, i tot i que no vem poder fer la passejada a cavall que vem prometre als nens, al menys vem anar a visitar Muro de Roda, un castell enrunat que no havíem vist (l’Albert i jo) en bones condicions, que permet unes vistes magnífiques sobre La Fueva i el pantà de Mediano. Quan la gana ens va vèncer, vem atravessar La Fueva per arribar a Abizanda on ens esperava un dinar magnífic i una nova sobre-taula que vem escurçar per poder visitar una mica el poble. Té unes edificacions antigues fantàstiques, molt ben conservades, però feia tant fred que de seguida vem donar per acabat el cap de setmana. Això sí, amb moooolt bones sensacions, millors records i amb ganes de tornar-hi! Moltes gràcies als Collado-Serra per acompanyar-nos i facilitar-nos aquests moments tan deliciosos!


divendres, de novembre 21, 2008

Turismo por el Sobrarbe


El fin de semana pasado estuvimos visitando varias zonas del Sobrarbe, que está precioso con sus colores otoñales. El sábado nos decidimos a recorrer el Cañón de Añisclo, con su preciosa y minimalista ermita de San Úrbez, y sus aguas frescas y transparentes. Este es el aspecto que tenía el Cañón y sus alrededores.


El domingo, le tocó el turno a La Fueva, ese valle que se extiende al sur de la Peña Montañesa, entre Aínsa y Campo, hasta el embalse de Mediano. El valle es precioso, y la ermita de San Salvador (Charo), y los restos de Muro de Roda, preciosos. Además, las vistas son preciosas. Aquí tenéis unas fotos más de La Fueva


dimecres, de novembre 05, 2008

Lazy Daisy por Les Luthiers

Encara no us havia parlat de Les Luthiers?? Genials, simplement impressionants. Aquí teniu les dues peces que m'agraden més d'ells, en un sol vídeo!

La Casa Azul - La Revolución Sexual

Vem descobrir aquest grup al Periférias de Huesca, però porten funcionant des de fa deu anys! Tenen un directe súper espectacular i marxós... Em va enganxar de seguida. I havien d'anar a Eurovisión en comptes de Chikilicuatre! També van composar "Amo a Laura", per mi una cançó totalment sarcàstica...

dimarts, de novembre 04, 2008

Paisatges de Boltaña

Boltaña-Tardor08


Aquí teniu unes quantes fotos de la darrera setmana a Boltaña. Sort que ha tornat el bon temps!

dilluns, de novembre 03, 2008

30 horas en Huesca

Este fin de semana hemos aceptado la invitación de unos amigos en Huesca, principalmente para participar del festival "Periférias", que organiza el Ayuntamiento, y con unas magníficas actuaciones de todo tipo: performances callejeras que quizás necesitan de una traducción, grupos revelación locales e internacionales (Picore, La Casa Azul), y recuperación (en exclusiva) de grupos que revolucionaron alguna tendencia musical en sus incios: The Slits fueron las creadoras del Punky-Reaggie, y Model 500, del Techno. Culminó nuestra noche con la actuación de R.V.B., con su Techtronik, lo último en baile moderno.
Nos lo pasamos muy bien por la noche, especialmente con la actuación para mí espectacular de La Casa Azul. Pero antes, también tuvimos tiempo de visitar los alrededores: alucinamos con el Castillo de Loarre, muy cerca de la capital, el Castillo Medieval mejor conservado de Europa. ¡Espectacular! Y también espectaculares los Mallos de Riglos, con un montón de pájaros que se iban ya a dormir (estaba anocheciendo)... Y al día siguiente, un paseo bajo el paraguas por Huesca, que evidentemente merece una segunda visita con mejor tiempo, ya que descubrimos un montón de rincones dignos de visitar.

dijous, d’octubre 23, 2008

Passejos matinals





Als matins, quan el temps acompanya i ens llevem prou aviat, surto a fer una passejada pels volts del poble. Avui el paisatge era espectacular. Un aire fred m'ha donat la benvinguda, al sortir de casa, i uns rajos de sol començaven a brillar per sobre la boira que es diposita sobre Ainsa. El sol vermellós destacava les fulles esgrogueïdes dels arbres de fulla caduca, i feia pujar també la boira per la banda de Jánovas... Però sobre Boltaña, el cel blau! Durant el meu passeig, he vist un milà que sembla que visqui sobre casa nostra, sempre volant per aquí a prop, i un parell de dotzenes de voltors que semblaven buscar menjar per sobre el castell de Boltaña. També uns quants fredolics a la vista del camí, bastants bassals (ahir va estar plovent i fent mal temps tot el dia), i sobretot, el riu que va molt carregat d'aigua i una mica revoltat.
Tot plegat, acompanyat per la música que escolto aquests dies (que he anat penjant al blog darrament), fa que comenci el dia amb molts ànims. BON DIA!

divendres, d’octubre 17, 2008

Próximo concierto Cor Ariadna!


Esta vez, casi sin querer, el Cor Ariadna viene al lado de casa a ofrecer su próximo concierto. Será en Labuerda, en el Salón Social, a las 7 de la tarde del próximo sábado 25 de Octubre. Es un concierto gratuito, así que, ¡esperamos vuestra asistencia!
(clicar sobre la imagen para leerlo mejor)

Explicació de la crisi


Sense comentaris...

dimarts, d’octubre 14, 2008

Nueva web sobre Boltaña

Ha salido a la luz de Internet una nueva página web, la de la Oficina de Turismo de Boltaña. Muy interesante, un montón de información y de imágenes.

dilluns, d’octubre 06, 2008

Visita de la family


Aquest cap de setmana, com a celebració previa al meu aniversari, va venir tota la família Sanz Rubiralta a Boltaña. Ens ho vem passar molt bé, des del primer minut a l’últim.
Gràcies a la mare per cuinar i pels seus consells, sempre encertats i savis, i per l'esforç de quedar-vos a la visita a Jánovas; i al meu pare per fer de manetes a la Notaria i a casa, i per quedar-se fins tan tard que es va perdre el millor partit del Barça!
Gràcies als meus germans i cunyats per compartir els secrets de la mermelada, dels ordinadors, per la passejada pel bosc, per les endevinalles dels regals… i per compartir la boletada!!!
Gràcies a la Mariona per les seves rialles, per la partida d’Scrabble, per les figuretes i la pintura…
Gràcies a tots per venir de tan lluny, per compartir el cap de setmana i per deixar-me fer d’amfitriona, i demostrar-me en tot moment que us ho veu passar molt bé!
I moltes gràcies, com sempre, a l’Albert, per la il.lusió compartida de la visita i de gaudir de la família tots junts, tot i la feina que tenia.
Un cap de setmana inigualable, que em dóna forces per començar aquest meu 38è any de vida!

dissabte, de setembre 27, 2008

Jánovas



Acabamos de volver de nuestra primera visita a Jánovas, con motivo de su fiesta mayor (su patrón es San Miguel).
La historia de Jánovas es impresionante, por lo impactante, por lo reciente... Afortunadamente aún no ha terminado, gracias a un sentimiento popular que no se ha dejado torcer (reblar, como dicen aquí).
En 1951 una Orden Ministerial aprueba el "Plan de construcción de los aprovechamientos del río Ara entre Fiscal y Ainsa", que fuerza el embargo de las tierras y casas de los habitantes de Jánovas, Lavelilla y Lacort, y los pueblos de La Solana, para construir un pantano que anegaría todo el valle.
En 1960 se publica en el BOE la relación de fincas y propietarios a expropiar. Empiezan así 25 años de resistencia en el valle, que pasan por la expropiación forzosa y a la fuerza de algunas de las casas, que se dinamitaron al día siguiente a su expropiación, por la destrucción de cosechas y acequias, e incluso por la humillación pública de la maestra del pueblo a quien sacaron a rastras del colegio en medio de una clase, y delante de todos los niños.
La abuela de una amiga nuestra, Eva, resistió hasta el año 1984, cuando casi quedaba sola en el pueblo. Eva siguió disfrutando de sus veranos en Jánovas hasta que se presentó la Guardia Civil, armada y amenazante, a vaciar literalmente la casa de su abuela. Eva aún lo recuerda con lágrimas en los ojos... "¡Cuántas veces habré yo merendado en este pedrizo que ahora se comen las hierbas...!"
En medio de todo este proceso, la empresa propietaria del futuro pantano fue perdiendo plazos sin poder empezar las obras, y finalmente en 1993 construyen un tunel que debe servir para desviar el cauce del río y posteriormente construir la presa en el cauce antiguo. Las obras no avanzan más, y en 1998 una crecida del río Ara destruye todo lo construido, vuelve a correr el agua por el cauce antiguo, pero con una avalancha que puso en peligro las riberas del río en todo su recorrido hasta Aínsa. Este desastre acaba de convencer a las autoridades de que deben parar el proyecto. Se unieron fuerzas en el Sobrarbe, surgió la Ronda de Boltaña con sus canciones reivindicativas, la Asociación Río Ara, y mucho movimiento social en solidaridad con las gentes del valle.
La lucha ha seguido, y en julio de 2008 se ha aprobado la reversión de los terrenos y casas de la gente de Jánovas. Aunque la abuela de Eva ya no lo verá, el alma del pueblo sigue vivo y pronto se revitalizará del todo. Sólo había que ver hoy la fiesta mayor, con más de 300 personas participando de su comida popular y el baile que ha durado hasta pasadas las 10 de la noche.
Aquí encontraréis unas fotos del día de hoy.
Podéis leer más en su página web: http://janovasnorebla.blogspot.com/
¡Felicidades, Jánovas! Una historia... ¡con mucho futuro!

Paul Newman



Avui és dia de dol a tot el món, ha mort Paul Newman! Sí, ja sabem que fumava molt i tenia cancer de pulmó, i que de fet tenia ja 83 anys, i de fet tard o d'hora havia de passar... Però trobarem a faltar els seus ulls blaus i aquell caminar tan característic! Sort que ens queden un munt de pel·lícules bones (alguna segurament no tant) i imatges seves per donar i per vendre.
Algunes de les pelis que he vist que ha protagonitzat i que m'han agradat:

- La gata sobre el tejado de zinc
- El Golpe (perfecta, una de les meves pelis preferides)
- Dos hombres i un destino
- Veredicto final
- Harry e hijo
- Ni un pelo de tonto (el meu germà diu que, de gran, vol ser com en Paul Newman a aquesta peli)

Però té una seixantena de pel·lícules al seu currículum, que li han merescut dos premis Oscar, i un munt de nominacions i premis més. Sens dubte, un actor de gran talent que també havia merescut lloances a nivell personal, per no deixar-se dur per la vida de Hollywood, així com per la Fundació que va crear en honor al seu fill per ajudar als drogadictes.
El trobarem a faltar!

dimecres, de setembre 24, 2008

Bon Dia - Els Pets

Una de les millors cançons per aixecar els ànims a qualsevol!! I el vídeo el trobo molt encertat!

La Mercè

Aquest any, evidentment, no he pogut participar de les festes de la Mercè, la festa major de Barcelona... Ara el meu poble és Boltaña! Però espero que les festes hagin complert les expectatives de tothom! Si podeu, no us perdeu el Piromusical, acostuma a ser bastant impressionant!

dilluns, de setembre 22, 2008

Doctor en Alaska (Northern exposure) i Robert Palmer

Dins el capítol "Spring break" un dels somnis eròtics que tenen els protagonistes és aquesta imitació del vídeo de Robert Palmer. L'original més avall.

Robert Palmer - Simply Irresistible

Un vídeo espectacular d'una cançó que m'encanta. Me la va recordar una escena de la nostra sèrie favorita (Doctor en Alaska, Northern Exposure), que us penjo a continuació.

diumenge, de setembre 21, 2008

Festa major a Laspuña!

El cap de setmana passat, festa a Aínsa... Aquest, a Laspuña, un poblet preciós penjat dalt d'una muntanya, amb vistes sobre tota la vall del Cinca. Ahir vem anar-hi, començant per un sopar a Casa Sidora, un lloc acollidor, on fan menjar abundant, gustós i casolà, i on per casualitat gairebé compartim taula amb l'orquestra que més tard tocava a la plaça del poble.

Convenientment protegida per una carpa, on al final fins i tot hi feia calor, l'orquestra Alta Tensión ens va oferir un amplíssim repertori de cançons (des dels típics pasodobles i chachachás fins a Loquillo o Paulina Rubio) i de vestits (les noies es van canviar de vestuari, pel cap baix, una dotzena de vegades!). La música, interpretada més amb bona intenció i animant al públic que amb afinació, ens va tenir enganxats a la pista, ballant, parlant amb la gent i passant-nos-ho molt bé fins passades les 4 de la matinada. Quan encara el públic en volia més, es va acabar la festa, al menys a la carpa.

Avui, ens intentem recuperar de la ressaca...

diumenge, de setembre 14, 2008

La Flor de la Canela

El viernes pasado compartimos cena y música con La Ronda de Boltaña después de su Ronda por Aínsa. Entre las canciones que entonaron y entonamos incluyeron esta "Flor de la Canela"... que me trajo recuerdos inmediatos de mi abuelo, un fan incondicional de María Dolores Pradera. Aunque no he ido nunca (ni mi abuelo tampoco) a Perú, es la versión de Youtube que más me gusta de esta canción cantada por María Dolores Pradera. ¡Va por mi abuelo!

Imágenes de Boltaña


El otro día llovía y a la vez el día estaba espléndido, así que el Arco Iris no faltó a su cita...




Esto es lo que veo por la ventana de mi "despacho". Cualquiera trabaja así, ¿verdad?

dijous, de setembre 11, 2008

Les notes musicals

El meu germà m'ha demanat l'equivalència entre les notes musicals occidentals i les anglosaxones. L'equivalència és:

A = La
B = Si
C = Do
D = Re
E = Mi
F = Fa
G = Sol

Per acabar de confirmar-ho, he consultat la Wikipedia, i he trobat informació molt interessant. D'on vénen els noms de les notes occidentals? Doncs d'un poema en llatí, del monjo Pau el Diaca:

Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Ioannes

Usant les primeres síl·labes de l'Himne a Sant Joan Baptista, es van designar els noms a cada una de les notes. Aquest poema es pot traduir com (aproximadament, perdoneu):

Per tal que els teus servents puguin exaltar amb tota l'ànima, Sant Joan dissol els pecats dels llavis impurs

dilluns, de setembre 08, 2008

Adéu Castillejos!

En un cap de setmana de Barcelonada, hem tancat uns quants temes. El més important va ser donar per clausurat el pis de Castillejos, on he viscut els darrers 10 anys. Com que el buidat i trasllat del pis l'hem fet en moltes etapes, ha durat un parell de mesos, i com que tenia moltes ganes de deixar el pis, que necessitava unes bones reformes (al menys, la instal.lació elèctrica i les finestres, i sobretot una bona mà de pintura), doncs ha resultat que no em va emocionar gens ni mica quan vem tancar la porta per darrera vegada, amb l'Albert, divendres passat de matinada.
Això sí, quan l'endemà vem agafar el metro i em vaig adonar que no havia de baixar a Glòries "com sempre", se'm va fer molt estrany...
En fi, ara puc dir del tot que hem començat una nova etapa, que ha de començar per acabar de buidar les caixes que tenim encara del trasllat!

dimecres, de setembre 03, 2008

Hey Jude

Aquesta també està molt bé. El single més llarg dels Beatles, que el mes passat va complir 40 anys des que es va gravar.
En el video, hi ha moments que es nota que tenien la gravació alhora que ells cantaven, una mena de Play Back a estones...

All You Need Is Love - The Beatles

Una de les millors cançons de la meva vida. Per això va sonar, també, al nostre casament!

dimarts, de setembre 02, 2008

La Morisma de Aínsa

El pasado domingo asistimos a La Morisma de Ainsa, un acto que llena de color, tradición, historia y humor la Plaza Mayor del pueblo. Es una representación de lo que pasó en la zona en época de Garci Jimeno, allá por el siglo VIII, y su lucha contra la invasión musulmana, que culminó con la aparición de una cruz en llamas sobre una carrasca (y que actualmente forma parte del escudo de la comarca).
La representación, que reúne a unas trescientas personas (entre actores amateurs y figurantes), cuenta con una ambientación espectacular, y un diseño de vestuario muy acertado. Pasamos un buen rato, riendo con "los dichos" (fragmentos de texto que hacen referencia a los habitantes de la comarca) y emocionandonos con las escenas de guerra y muerte.
Además, el acto culminó con el homenaje a Anchel Conte, quien recibió el honor de ser investido Caballero de la Orden de La Morisma. Anchel Conte fue profesor del entonces Instituto de Enseñanza Libre Adoptada de Aínsa, hace 35 años, e impulsó durante muchos años la revitalización de los usos, costumbres y el folclore del Sobrarbe. ¡Felicidades, Anchel!
También hicimos unas cuantas fotos, que podéis ver aquí.

diumenge, d’agost 24, 2008

La Ronda de Boltaña

El viernes por la tarde en Boltaña hubo ronda. Es una tradición que han rescatado el grupo (ellos consideran que no son músicos) que se ha llegado a llamar “La Ronda de Boltaña”, y que consiste en salir a la calle con los instrumentos a cuestas y cantar a la gente, bajo los balcones y en las puertas de las casas. Allí se amontonan los oyentes, y los boltañeses abren sus balcones y sus casas, y haciendo gala de su hospitalidad, ofrecen bebida en porrón, y pastas caseras para todo aquél que se acerque a rondar.
Ya habíamos escuchado la Ronda en CD, y su música popular y de estilo folklórico nos llegó al alma, hasta el punto que una de sus canciones (“El país perdido” que se ha llegado a convertir en el himno de la comarca) sonó en nuestra boda. Pero no habíamos VIVIDO la Ronda todavía… y la experiencia es emocionante.
Es una expresión de patria en el sentido más amplio, una actividad que aúna la gente, que afianza el sentimiento de pertenencia a un lugar, a un grupo, a una sociedad con tus mismas aficiones y sentimientos. Este tipo de cosas traspasan fronteras, y aunque aun no podemos considerarnos del todo boltañeses, el sentimiento que se respira cuando todo un pueblo canta a coro “Días de albahaca” mientras llueven ramas perfumadas de un balcón, o “Habanera triste” con todos los pensamientos y corazones puestos en Jánovas, ese sentimiento te llega al corazón y hace humedecer los ojos. La sorpresa de ver mi corazón unir latidos con el grupo que rondaba me hizo sentirme un poco más boltañesa. También hizo que acompañáramos a la Ronda durante toda la tarde, y nos uniéramos a su fin de fiesta en el local que tienen en la plaza de la iglesia, donde ofrecieron, otra vez, comer y beber a quien lo necesitara.
Además, el Heraldo de Aragón publicó ayer una foto que da testimonio de nuestra afición a La Ronda.

divendres, d’agost 22, 2008

Webs de Boltaña

L'Ajuntament del poble té una web molt informativa, i també trobem la informació de les activitats i de tot el que passa al poble (inclosa la cartellera del Cine!) a la web de noticies, no oficial.

A Boltaña són festes!

Ara ja fa gairebé un mes que l'Albert treballa a Boltaña, jo m'hi vaig instal.lar el dia 1 d'agost. Estem molt enfeinats i encara no hem agafat del tot el ritme, però ens anem adaptant molt bé. Això és genial, i la gent molt hospitalària!
Aquesta setmana a Boltaña celebren les "Fiestas de la Convivencia", que és la Festa Major d'estiu. Aquí teniu el programa de les festes. De moment, el que hem fet ens ha encantat!

diumenge, de juny 29, 2008

E pur si muove!!!


Tot just acabem de concloure el curs de la coral amb una estrena mundial en un concert espectacular. Estrena mundial de “E pur si muove”, l’espectacle que el Cor Ariadna ha estat preparant durant mesos i que han ofert avui a una sala “Pere Pruna” plena a rebentar, contra tot pronòstic tenint en compte la oferta esportiva d’avui a la mateixa hora.
El concert, del qual només he participat a la primera part i he gaudit plenament la segona, tenia una dificultat afegida per un cor tradicionalment –i quasi exclusivament- de música clàssica: una coreografia ideada per Toni Jodar, professional del tema i ara ja amic del Cor.
Nois, enhorabona. Pels assistents al concert potser només ha estat un concert lleugerament diferent, que ha sonat, com sempre, immillorable, i amb una nova posada en escena... però jo sé el que ha costat que sortís tal com ha sortit avui. Molts dies d’assajos, molta preparació, correccions, suor i rialles, que avui han vist el seu fruit. I només puc que felicitar-vos. Tinc ganes de veure altre cop l’espectacle, m’heu fet moure cos i ànima!!
De moment, unes fotos.

dijous, de juny 26, 2008

Concert Cor Ariadna!




diumenge, de juny 01, 2008

L'enigma dels Voluntaris

Els meus amics de Voluntaris (que van ser Voluntaris per als Jocs Olímpics de Barcelona’92 i ens vem conèixer en un curs d’anglès que va organitzar el comitè olímpic a Huddersfield), ens van regalar un cofre que, per saber com obrir-lo, havíem de resoldre el següent enigma.

“Una vegada hi havia un Rajà que va repartir una pila de perles entre les seves filles. En va donar una a la més gran, més una setena part de les que quedaven; a la segona, en va donar dues més una setena part de les que quedaven, i així successivament.
Després de que les germanes petites es queixessin del que consideraven un tracte injust, el Notari de la ciutat que sabia resoldre enigmes com aquest, va dictaminar que el repartiment era totalment equitatiu. Quantes perles i quantes filles tenia el Rajà?”

El que és més important per a resoldre el problema és adonar-se que el Notari dictamina que el repartiment era equitatiu. Per tant, de moment no cal saber quantes filles tenia el Rajà, i comencem igualant les perles que obtenen les dues germanes més grans:

si anomenem x el nombre total de perles, tenim la següent equació:


Així, arreglant-la una mica, tenim:


D’on fàcilment obtenim:

7x-7=49+7x-20-x , i per tant: x=36

Un cop sabem la quantitat de perles que hi ha, podem saber quantes en té la primera germana: 1+35/7 = 6. Per tant, a cada germana n’hi tocaven 6, i això vol dir que tenim 36/6 = 6 germanes.

Ara només falta saber quantes monedes hi ha al cofre... però això ja és una altra història!

MOLTES GRÀCIES AMICS PER SEMPRE!!!

El Casament

No puc expressar en paraules tot el que sento...

Ahir va ser un gran dia. Segurament, el millor dia de les nostres vides. Va sortir tot tal i com volíem (excepte la pluja, però que no va aconseguir "aguarnos la fiesta"), tothom estava encantat i va gaudir molt.

La cerimònia va ser perfecta, gràcies a la Coral (com, no, vau estar genials, com sempre!), al Ricard, que la va fer encara més personalitzada, a la Núria (en nom del "col·lectiu d'amics més antics de la Laura"), al José Miguel (en nom dels amics més íntims de l'Albert), al David (el Padrí) i al Pau (en nom dels amics que van aconseguir que ens coneguéssim, alhora que testimonis del matrimoni)... Tots ells van fer possible una cerimònia distreta (tot i que va durar una hora!), divertida, amena, amb moments emotius, i sobretot, amb l'expressió en paraules de moltes coses que sortien de dins... Una cerimònia civil diferent, però perfecta per a nosaltres!!!

Però després encara vem seguir la festa, amb l'aperitiu, les fotos (aquest moment va ser una mica crític, però el vem salvar), el sopar que estava boníssim, i sobretot, la festa de després. Va ser tot exactament com jo, personalment, m'ho imaginava: música sempre coneguda, amb la pista sempre plena de gent amiga i estimada ballant i passant-s'ho d'allò més bé, oferint una bona festa a tothom qui estimem, amb l'Albert parlant més que ballant, jo ballant i cantant més que parlant.... Tot perfecte!!!

Aquesta matinada i matí no he pogut dormir, no parava de tenir imatges, records de tot el que va passar ahir: no em puc treure del cap la meva neboda, la Mariona, ballant, saltant i botant com una desenfrenada, es van esgotar abans als seus pares que ella; els meus cosins sent el centre de la festa, compartint protagonisme amb el Nacho, el Germán, el Pau, el grup de Voluntaris, i tants d'altres que no deixaven de divertir-se en tota l'estona...

Tampoc podia parar de repetir mentalment un munt de paraules dolces, sentides i amables per part de tothom...

De debò, aquest dia tan especial, meravellós i únic no hauria estat possible sense tots vosaltres.

MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!!
I ara, ens n'anem a la quinta Xina!!

divendres, de maig 30, 2008

Dia D -1

Demà és el gran dia. Només esperem que no plogui perquè una part de la festa serà a la terrassa de l'hotel, però la resta està gairebé tot a punt. Només falten els darrers detalls...
I això que hem portat unes setmanes de bojos, com no podia ser d'una altra manera tenint en compte que ho hem organitzat tot en tres mesos!! Però segur que ens ho passem bé, i demà serà una gran festa.

Demà a aquesta hora ja estarem casats, i a punt de sopar... No m'ho puc imaginar... Serà estrany? Total, ja fa temps que vivim junts... Serà diferent? Serà divertit!!!

Fins aviat!

Títol de Notari

La setmana passada la Casa Reial va convocar l'Albert perquè el Príncep oferia una recepció als Nous Notaris. L'Albert és el de blau. El més baixet.








Després, el Ministre de Justícia els va donar a tots el seu Títol que els acredita com a Notaris. Encara no ha pres possessió de la plaça, i per tant encara no ha jurat el càrrec, però ja té un document que certifica que les autoritats jurídiques han de tenir en compte el seu parer.




Com podeu comprovar, tot i ser actes protocolaris, l'Albert s'ho passa bé i no para de somriure!!

dissabte, de maig 24, 2008

Indiana Jones

No vull desvetllar res, però ahir vem anar a veure la peli de l'Indiana Jones, voliem aprofitar que ja no hem d'estudiar cap dels dos, i distreure'ns una mica de totes les coses que tenim al cap...

Distreta, divertida a estones, l'argument una mica fluix però això en les pelis d'aventures com aquesta acostuma a ser perdonable... També passarem per alt les incongruències geogràfiques i històriques de la peli, no crec que aquesta saga hagi estat mai històricament contrastada. M'ha agradat molt la Cate Blanchet, evidentment, i que fan broma dels anys que han passat des de la darrera peli,
però potser més recomanable per veure a casa que pagar el cine...

La recta final (2)

Falta una setmana. Set dies. Però afortunadament no queden gaire coses per fer... Jo ja tinc el vestit gairebé a punt, l'Albert també, i les coses del banquet i de la cerimònia estan gairebé totes a punt. Per tant, pocs nervis... però ganes de arribi el dia, moltes!!! Serà una gran festa, segur que ens ho passem molt bé.

Ahir vaig fer el darrer examen, crec que realment serà l'últim!!! Em va anar força bé, dilluns diran el resultat. Una altra cosa menys de què preocupar-nos. Encara no me'n faig a la idea, que no hauré de pensar més en si he d'estudiar o no, en matricular-me, en combinar horaris amb la feina... Al setembre suposo que me n'adonaré!! Tindré temps de llegir, d'escoltar música, d'anar al cine i al teatre.... Quines ganes!!!

També tenim tots els papers a punt per poder marxar a Shanghai, això sí que podria ser demà mateix i me n'aniria encantada!!!

dimecres, de maig 21, 2008

La recta final

La tradició a la facultat de matemàtiques de la UB és que tot estudiant que acabi (o tingui previst acabar) aquell any, sigui llançat pels seus companys a l’estanyol del mig del pati de ciències de l’Edifici Històric de la UB.
Com que tinc intenció d’acabar enguany (més concretament, demà passat!), he participat més activament que mai en aquesta cerimònia.
Cal puntualitzar que quan a la facultat hi havia uns quants centenars d’estudiants (o fins i tot algun miler), aquest dia era molt més multitudinari, i amb més aconteixements.
A les 12 de migdia hi havia uns quants estudiants (els que feien el viatge de fi de carrera) que muntaven una traca monumental que petava al voltant de totes les columnes del pati. Alhora, es venien els darrers pastissos i material que s’havia intentat vendre per aconseguir diners per fer el viatge de fi de carrera...
En fi, ja fa uns anys que van prohibir fer la traca (era un perill per la integritat de l’edifici) i ja no hi ha prou alumnes per organitzar un viatge de fi de carrera... Així que l’únic que passa el darrer dimecres de classe a les 12 és que uns quants alumnes es van llançant a l’estanyol els uns als altres.
Finalment, després de 10 anys (!!!) m’ha tocat a mi!!!! Els meus pares i els meus sogres, i sobretot, l’Albert, no s’ho han volgut perdre. Aquí teniu el resum del reportatge gràfic.
No sabeu com m’heu ajudat tots plegats a que aquest dia hagi arribat. Jo sola m’hauria rendit. La tossuderia de l’Albert, les carmanyoles de la mare i el “taxi” del pare, la paciència de tots plegats, la comprensió de l’empresa per donar-me permís per fer horaris raríssims i vacances sempre fora de temporada... Els apunts de molts companys, les hores d’estudi compartides amb la Sandra i l’Esmeralda, la Cinta, el Sergio, el German, i tants d’altres... Tot això ha fet possible que aconseguís la gran fita: SER LLICENCIADA EN MATEMÀTIQUES!!

MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!!

dimecres, de maig 07, 2008

Amaral - Marta, Sebas, Guille y los demás

Dedicada a todos mis amigos, los que participarán en la boda, los que vendrán y los que no. Un beso a todos!!!

Coti y Andrés Calamaro - Nada fue un error

Aquesta també em fa ballar!

dimecres, d’abril 30, 2008

Santana ft. Rob Thomas - Smooth (Official MTV)

Una de les cançons que em fan ballar!!!

Vaya con Dios - trailer

Aquí en teniu el trailer... en alemany (ho sento!)

"Vaya con Dios"

Diumenge passat ens vem quedar enganxats a BTV veient una peli que després vem descobrir que era "Vaya con Dios", una producció alemanya amb el mateix títol original. Té tocs divertits, surrealistes, espirituals, música gregoriana que, pels qui no els agrada, fa fins i tot de bon sentir... Absolutament recomanable. Aquí en teniu més informació. Evidentment, en Daniel Brühl guapíssim, encara que faci de monjo...!!

dimarts, d’abril 29, 2008

Enhorabuena, Itziar!

Enhorabuena por haber sido escogida Presidenta de Amnistía Internacional España!!! Conozco a Itziar desde hace muchos años, y siempre ha sido para mí un referente respecto al activismo, la solidaridad, la empatía, la generosidad, el no restar impasible ante las injustícias... ¡Felicidades! Un puesto de responsabilidad, pero con tu historial, est bien merecido. Aquí teneis la noticia.

dimecres, d’abril 23, 2008

Sant Jordi







Per mi Sant Jordi és fins i tot més Diada que la Diada de l’11 de Setembre. Per mi significa molt més que la Diada oficial. Com deia el Jordi Basté a Rac1 aquest matí:

"Sant Jordi és una diada tan esplèndida, tan nostrada, tant “de fer país” […]. Sant Jordi és una diada de llibres, de roses, d’amor, d’amistat, de passeig, de mirar, de sentir, de petó. És una festa sense ser-ho, que són les millors, les que no ens obliguen, les que ens surten de dins, les que fan fer campana a l’escola, escapar de la feina, no anar a classe a la facultat. És una diada tan simbòlica, que ens la prenem com una segona Diada Nacional […]"

És un dia per sortir al carrer i sentir-te orgullós de ser català, per sentir-te acompanyat per la gent, per olorar les flors que omplen qualsevol cantonada de la ciutat, per llegir, buscar, remirar llibres, triar i remenar, per trobar-te amb els escriptors… A més (com darrerament) avui el dia ha estat esplèndid, amb un sol que ha acompanyat tot el dia, ha forçat la gent a sortir al carrer i oblidar-se que aquest vespre juga el Barça…
Barcelona es vesteix de festa encara que no ho sigui, els carrers estan plens de senyeres, de gent, de paradetes de llibres i roses… Sempre he procurat ser a Catalunya per Sant Jordi, i només he estat fora en dues ocasions: un any era a Tübingen, visitant una amiga que hi viu, i un altre era a València, visitant l’Albert que hi feia un curs… Però sempre he trobat el moment per passejar i mirar llibres, comprar-ne…
Enguany, el rànquing de llibres més venuts per Sant Jordi és:
El Juego del Ángel / El joc de l'àngel (Zafón)
Te daré la tierra / Et donaré la terra (Lloréns)
El chico del pijama a rayas / El noi del pijama de ratlles (Boyne)
El asombroso viaje de Pomponio Flato (Mendoza)

Jo m'he comprat el del Mendoza (sempre en cau algun... M'encanta!) i "De tot cor", d'Andreu Martin, de qui havia llegit els llibres que ha escrit en col.laboració amb Jaume Ribera (els protagonitzats per en Flanagan i l'Esquius), i me l'ha signat.

Per primer cop des que ens coneixem, l'Albert i jo hem passat el dia de Sant Jordi separats, ja que ell havia de ser a Pamplona uns dies... Però ahir ja em va regalar una rosa preciosa i vem comprar alguns llibres.

I d'on vé la tradició?
La llegenda de Sant Jordi diu que en un poble hi va aparèixer un drac que necessitava menjar gent, i que per no suportar atacs del drac, sortejaven la víctima entre la gent del poble. Fins que li va tocar a la filla del rei, que a més era la més bonica del poble. Per salvar-la, va aparèixer Sant Jordi, que va lluitar contra el drac i el va travessar amb una llança que li va fer vessar sang, que al caure a terra van fer sortir un roser de roses vermelles.
A la Wikipèdia trobeu molta informació en tots els idiomes de Sant Jordi, que és patró de molts llocs del món (entre ells, Anglaterra i Aragó). També és patró de Catalunya però el dia 23 d’abril no és festiu...
Aquí teniu més fotos que he fet aquesta tarda a Barcelona

dilluns, d’abril 14, 2008

Boltaña

Aquest cap de setmana hem visitat un dels pobles on és possible que anem a viure, un dels llocs escollits per a què l’Albert treballi i per tant hi visquem. Es Boltaña, un “pueblo con encanto”, com no parava de repetir la noia de l’Oficina d’Informació Turística d’allà, entusiasta com ella sola que ens va donar més informació per minut que l’Albert quan cantava els seus temes… I vem estar amb ella més d’una hora!! Realment, la Maria José es va guanyar el sou…

El poble és petit, té poc més de 1000 habitants, però és preciós, un típic poble del Pirineu, al costat de L’Ainsa. Té moltíssimes possibilitats: esports d’aventura baixant en piragua pel riu Ara, o fent descens de barrancs per la zona de la Serra de Guara, que té al costat; excursions fins a esgotar-te, pel Parque Nacional Ordesa y Monte Perdido, pel Parque Natural Posets Madaleta, o per diferents rutes grans o petites de la zona (PR, GR…).
Crec que no ens avorriríem, i tenim moltes ganes de començar aquesta aventura!!
Aquí teniu unes quantes fotos del dia que vem passar ahir.

dissabte, de març 29, 2008

Motos



Esta Setmana Santa también hemos aprovechado para desconectar un poco del estrés (o sea, del móvil) cogiendo la moto junto con Esmeralda i Nacho, i nos hemos dejado llevar por carreteras por donde Albert ha disfrutado conducir la moto, hasta Mura, donde nos hemos encontrado con un restaurante donde comimos mucho, bueno y barato. El sitio es precioso, y la compañía genial!! Gracias por hacernos descubrir rincones epsectaculares a la vuelta de la esquina!

Cómo no, las fotos.

Calçotades!

A l'hivern els catalans també aprofitem per fer grans menjars, i des de fa relativament poc es fan calçotades. El que es menja, doncs, són principalment els calçots, que són cebes que s'han conreat de manera especial, deixant-les mig colgades i mentre van creixent es van colgant cada cop una mica més (es van calçant, d'aquí el nom), de manera que la ceba creix llarga i esprimatxada, sense desenvolupar totalment el seu bulb natural. Aquesta ceba especial es cou sense treure'n els restes de terra, i directament sobre flama viva, fins que queda renegrida. El que és més divertit és, però menjar els calçots: s'han de pelar, o sigui, treure les capes externes de la ceba que han quedat més cremades, i sucar la part blanca i cuita a la salsa, tradicionalment una salsa romesco, i menjar la ceba aixecant-la per sobre el cap, des de l'arrel fins a les fulles. Com que la postura facilita les taques, la vestimenta s'ha de complimentar amb un pitet, un trap o tovalló penjat del coll. Per tant, la calçotada és un àpat poc decorós i que surt de tot protocol, i per això és tan divertit. A continuació dels calçots, que es pot considerar un primer plat, es menja carn a la brasa, com una barbacoa qualsevol. Personalment, però, gaudeixo molt més dels calçots que de la resta...

Enguany només hem fet una calçotada, a la casa que la família del Nacho tenen a Rellinars, i ens vem renunir uns quants amics, amb el nou nebot de l'Esmeralda i el gos de la germana inclosos. Aquí teniu el document gràfic que ho certifica.

divendres, de març 28, 2008

La Mona de Pasqua

Segons la Wikipèdia:

"La mona de Pasqua és dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat.

El nom prové de la munna terme àrab que significa "provisió de la boca", regal que els moriscs feien als seus senyors.

Les mones presenten una gran diversitat. En un principi era una massa de pastís amb ous a sobre, tal i com es mostra al dibuix de la dreta del segle XIX, però amb el temps els ous van esdevenir de xocolata i al final va acabar esdevenint la base de la mona. Al País Valencià i Múrcia, per contra, no va evolucionar i encara manté la forma original de pastís (tonya) amb l'ou dur al damunt.

Tradicionalment el padrí regalava la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida després de missa. El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d'amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el que no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.

Gairebé a tot Catalunya i al País Valencià, és tradicional que el padrí obsequiï el seu fillol, amb la mona, en la que sempre hi ha l'ou. La tradició de la Mona de Pasqua va aparellada amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata."

Evidentment, nosaltres vem complir amb la tradició i vem portar la Mona als nebots de l'Albert, ja que ell és padrí de l'Alba. Aquí teniu les fotos de la mona i els nebots.

dissabte, de març 15, 2008

Los Notarios también se divierten

Los nuevos Notarios deben asistir, en cuanto han aprobado la oposición, a un curso para aprender algunas cosas y el uso de herramientas para el día a día de una Notaría, todo lo referente a los temas no juridicos. Esta vez se realizaron en Salamanca, hace un par de meses. Pero como todos eran recién aprobados, también celebraron muchas cosas... Y aquí teneis documentos gráficos de esos días. No parecen tan serios como nos los imaginamos, ¿verdad?

Noticias de Ivan

Por problemas de papeles (cómo no, si es que La Tierra no es un sólo mundo, sino que uno tiene que pedir permiso para vivir en cualquier lado!), Ivan ha tenido que volver a Tenerife durante un tiempo. Creo que no tardará mucho en volver a buscar un destino para seguir con su aventura, pero de momento su vuelta al mundo se ha visto momentáneamente interrumpida. En cuanto reinaugure su periplo, su blog se actualizará con nuevos escritos.
De momento, este es su comentario a mi invitación de boda.

Ja és oficial!!!

L'Albert ja és oficialment Notari!! Ha sortit publicat al Boletín Oficial del Estado (alias BOE) d'ahir:

http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=personal&id=2008/04932&txtlen=1000

Felicitats!!!

Plans

Doncs sí, sembla que va de debò, i ens casarem!!! Serà el dia 31 de maig, a la tarda. De moment, ja sabem el lloc, l'hora, ja tenim decidit on farem el convit, i jo ja he encarregat el vestit... Però falten tantes coses!!! Que si la música de la cerimònia, la música del convit i del ball (sobretot, el ball!! Que volem ballar molt aquell dia!!), que si el menú, la llista de convidats, distribuir les taules, flors, fotos, com serà la cerimònia, qui porta què, qui diu què... uff!!

I tot això barrejat amb els tràmits burocràtics, amb els maldecaps d'intentar decidir les opcions geogràfiques d'on volem viure durant el proper any, el viatge de noces, la feina, les mates, els alumnes de l'Albert....

En fi, que no parem. Però tot el que fem, per sort, ens fa il.lusió!! O sigui que, com solen dir, sarna con gusto no pica!

dimecres, de març 05, 2008

Nou teatre a Barcelona!

Visc a sobre el Versus Teatre , una sala alternativa, de petit format, que dóna oportunitats i un espai per a la gent que comença, tant actors i actrius com als escriptors de teatre, i també programa teatre i titelles per nens, els matins dels caps de setmana. El seu director és veí de l'escala, Ever Blanchet, i ens coneixem força. Ara han obert un nou teatre: el Teatre Gaudí Barcelona , que té dues sales, una de gran (fins a 200 persones!) on ara mateix hi fan un musical amb banda sonora de Sonheim, i una altra de petita, amb capacitat d'unes 50 persones, que ara ofereix uns monòlegs de Simone de Beauvoir... Molt interessant! Esperem que tingui molt futur, que en aquesta ciutat hi falten teatres!!

Felicitats, Ever!!!

dilluns, de març 03, 2008

Javier Bardem Guanya l'Oscar 2008

No he vist la peli, i no sé si s'ho mereix... Però té molta raó quan diu que els Cohen han aconseguit fer-li el pitjor pentinat de la seva carrera!!! De totes maneres, m'agrada com a actor!

Dire Straits - Brothers in arms (1985)

Una de les millors cançons que conec, i un dels vídeos més currats... Aquí teniu la lletra:
These mist covered mountains
Are a home now for me
But my home is the lowlands
And always will be
Some day youll return to
Your valleys and your farms
And youll no longer burn
To be brothers in arms

Through these fields of destruction
Baptisms of fire
Ive watched all your suffering
As the battles raged higher
And though they did hurt me so bad
In the fear and alarm
You did not desert me
My brothers in arms

Theres so many different worlds
So many differents suns
And we have just one world
But we live in different ones

Now the suns gone to hell
And the moons riding high
Let me bid you farewell
Every man has to die
But its written in the starlight
And every line on your palm
Were fools to make war
On our brothers in arms

diumenge, de febrer 17, 2008

Esquiada a Baqueira

Hem estat una setmana esquiant a Baqueira-Beret i Bonaigua, gràcies a que els nostres amics José Miguel i Esther ens han acollit a casa seva, a Vielha. També gràcies a les lliçons magistrals del José Miguel hem millorat molt el nostre estil i hem aconseguit baixar (decentment i sense lesions) per pistes negres! Ens ho hem passat molt bé, i aquí en teniu algunes proves.





Ells tenen un gos, el Knave, que s'ho passa bomba a la neu, revolcant-s'hi i menjant-se-la... Vem anar una tarda a passejar amb ell i fer proves amb el nou cotxe, i aquí podeu veure com s'ho passa de bé:

dimecres, de febrer 06, 2008

Web dels amics

Regaleu-vos la vista amb una magnífica web de fotografia i muntanya que han creat els meus amics Pepe i Núria. Felicitats, guapos!!! És genial!!

dijous, de gener 31, 2008

Conferències

Estan fent un cicle de conferències al CosmoCaixa, que porta per títol: "Les grans conjectures matemàtiques". Crec que la primera ja me l'he perdut, però intentaré assistir a alguna de les que queden....

dimecres, de gener 30, 2008

Notes

De tant en tant, una notícia que reconforta tots els esforços: he tret un Excel.lent de la penúltima assignatura de la carrera de mates, Història de les Matemàtiques II. L'examen m'havia anat bé, i m'havia esforçat bastant en els treballs que vem haver de presentar, però sempre sembla que es pot millorar alguna cosa... Aquest cop, m'han recompensat l'esforç, i amb escreix!!!!

dimarts, de gener 29, 2008

La Cenerentola


Fa uns dies vem anar al Liceu i vem veure "La Cenerentola", de Rossini. Un plaer per a tots els sentits!! Aquí teniu la informació de la web del Liceu, i algunes fotos més. Com podreu comprovar, l'escenografia espectacular dels Comediants (especialment unes ratetes que no consten al llibret però que actuaven molt bé i feien molta gràcia) donava un aspecte molt més animat i divertit a la comèdia, molt adequat per un conte infantil. A més, tot i que ens van avisar que la cantant protagonista tenia una afecció a la gola, tots els cantants van estar perfectes. Vem gaudir-ne molt!

dissabte, de gener 26, 2008

Destí...??

Les possibilitats de l’Albert de treballar a Catalunya en primer destí són cada cop més baixes… Tot i tenir una bona posició en el resultat final de la oposició, no podrà accedir a places de Catalunya a causa de l’Estatut.
La Generalitat està executant l’Estatut, segons el qual té competències en matèria de concursos de Notaris, o sigui que tenen potestat per oferir les places de Notaris de Catalunya quan vulguin (en el temps que porta de vigència el Nou Estatut, no han fet cap concurs, i en canvi a nivell estatal se n’han fet 3 o 4). Com a conseqüència l’Estat només posa a concurs les places de fora de Catalunya.
Per altra banda, els nous Notaris han de concursar a totes les places que s’ofereixin en el primer concurs, o sigui que si el proper concurs és només de la Generalitat, obligaran a 125 Notaris de fora de Catalunya a treballar, al menys durant un any, a Catalunya. I si el primer concurs és de l’Estat, obligaran als nous notaris catalans a treballar, al menys durant un any, fora de Catalunya.
El que fa més ràbia, però, és que per qüestions polítiques no es posin d'acord la Generalitat i el Govern de l'Estat per fer un concurs conjunt, i per culpa d'això estan limitant les opcions dels que estan al mig: els opositors a notaries....
I representa que hem d'estar contents amb el "nou estatut"???

Examen!

He fet el penútlim examen de la carrera!! Vaig aprovar Passejades a l'Atzar per notes de curs (uns problemes que vem fer, un parell d'examens -un amb un 4.95 i un amb un 6.5- i un treball de final de curs), i després de fer un parell de treballs d'Història de les Matemàtiques II (sobre el primer algebrista: François Viète, i un altre sobre el gran Isaac Newton), hem hagut de fer un altre examen. Ha estat força assequible, i per tant crec que no l'hauré de repetir. Aquí teniu una de les preguntes de l'examen:

Interpreta el següent text (traducció de l'original italià extreta del llibre Cardano y Tartaglia, las matemáticas en el Renacimiento italiano de F.M. Casalderrey, ed. Nívola):

Cuando está el cubo con las cosas preso
y se iguala a algún número discreto
busca otros dos que difieran en eso

Después tú harás esto que te espeto
que su producto sea igual
al tercio cubo de la cosa neto

Después el resultado general
de sus lados cúbico bien restados
te dará a ti la cosa principal


Resposta:
Això és el que li va dir Tartaglia a Cardano com a fórmula per a resoldre les equacions de tercer grau. Per tant, s'ha d'interpretar que si tenim l'equació: x^3+px=q, hem de trobar u i v tals que

u-v=q
uv=p/3

Si resolem el sistema, finalment tenim que x= (u^1/3)-(v^1/3) (o sigui, la resta de les arrels cúbiques de la u i v trobades).

Esperem que vagi bé i realment hagi parovat...

divendres, de gener 25, 2008

Els Balcons de Barcelona

Aquí teniu la llista dels personatges que es poden trobar al mural pictòric "Balcons de Barcelona", de Cité de la Création, al principi del carrer Enamorats:

http://www.ub.es/geohum/inventari/fitxes/invt019.htm

El blog de Agustín!!

Mi amigo Agustín de Granada también tiene su blog (él lo califica de "blog profesional") desde hace tiempo. Es periodista, así que seguro que merece más la pena que el mío...

Un abrazo, Agus!!

divendres, de gener 04, 2008

Conferència de l'ABEAM

Recordeu aquella conferència a la qual vaig assistir fa un parell de mesos? La donava Josep Pla Carrera, un Professor de Lògica i Història de les Matemàtiques que havia tingut a la facultat, i em va agradar molt. Doncs aquí teniu la presentació que fa fer servir durant la conferència. Molt interessant!!!

dimecres, de gener 02, 2008

Nadal (2)

A Sant Pol també es fa cagar el tió, amb alguna variant del Pare Nostre, i també de la cançó per fer-lo cagar. Però la il·lusió és la mateixa, i aquestes fotos ho demostren:

http://picasaweb.google.es/ninosha/NadalSantPol

... y conclusión

Este es el final (más o menos feliz) de la historia de este amigo mío:

"La vida, por suerte y a pesar de los indeseables que habitan este planeta, tiene en ocasiones momentos que le hacen a uno reconciliarse con la especie humana. Hoy he vivido en primera persona una de esas situaciones, con origen en el robo que sufrí el otro día en la Estación Sur de Autobuses de Madrid.

Al revisar el miércoles las llamadas perdidas que había recibido en mi teléfono móvil en los tres días anteriores, encontré una de origen desconocido. Aunque habitualmente no devuelvo llamadas procedentes de números desconocidos, en ese caso hice una excepción. Al otro lado del teléfono se encontraba Urbano, un señor al que, efectivamente, no conozco de nada. "Le he llamado porque el lunes encontré por casualidad, en la Estación Sur de Autobuses, un bolso que contenía varios efectos personales y documentación a su nombre", me dijo. Entre ese contenido había una tarjeta de visita; gracias a ella, me ha podido llamar. "Y, en este momento, al ver que no conseguía localizarle, iba a mandarle un correo electrónico", añadió.

En un correo-e de ayer, jueves, Urbano me comentó además lo siguiente: "La casualidad quiso que yo tuviera que esperar media hora en dicha estación y opté por sentarme. En ese momento me di cuenta de que observaban tu cartera. Llamé a seguridad para que se hicieran cargo y no quisieron (los que observaban dijeron que una pareja se la dejó). Nadie quiso hacerse cargo y la policía hasta las nueve de la mañana no llegaba. Me lo traje y lo demás lo conoces. Sólo que en el interior no va el efectivo de que me hablas, todo lo demás sí. Hoy voy a una mensajería a enviártelo". Y hoy, viernes, he recibido mis cosas.

Este gesto, como podréis imaginar, me ha evitado muchos trámites de solicitar duplicados de la documentación que alguien me había quitado. Y también me ha ahorrado el dinero que me hubiese terminado gastando en... ¿Alguien lo adivina? Sí, os hablo de mi cámara de fotos, con sus dos tarjetas de memoria y sus cuatro pilas recargables. Aún, por más vueltas que le doy al tema, no he conseguido salir de mi asombro: ¿Cómo hay algún ladrón que me roba el bolso, se queda el poco dinero que llevaba y, sin embargo, me deja una cámara que vale bastante más? También he recuperado un libro que llevaba para ocupar los ratos muertos que se suelen pasar en los viajes, aunque en este caso, como ya sabéis, yo pasé la mayoría de ese tiempo durmiendo."

Aventuras en Madrid...

Un buen amigo mío me contó la siguiente aventura sufrida hace poco en primera persona:

"La verdad es que los días que pasamos en Madrid me sentaron muy bien. Siempre le gusta a uno estar con sus amigos; en este caso, regresé con la sensación de haber pasado un puente muy bueno, que tampoco sé ahora cómo definir con más precisión pero al que bien me podría referir como uno de esos momentos en los que uno, de encontrarse tan a gusto, está con la sensación de estar soñando despierto, de estar pasando uno de esos momentos en los que se siente un privilegiado de tener las amistades que tiene. Y, en esta ocasión, además, he conocido a gente nueva: he estado unos días con Yolanda, he puesto cara a Txema (ya sabía que estabas ahí, pero no te había conocido personalmente ni había tratado contigo como en estos tres o cuatro días) y también he pasado una noche con Ana, Ainhoa, Edu y Marga. Gracias, Itzíar, por tu hospitalidad y por compartir tus amistades conmigo. Y gracias también, Elena, por haberme hecho sentir la emoción que me entró en el cuerpo al verte aquella noche; para eso sí que no tengo palabras, te lo aseguro.

Por otra parte, podéis preguntar lo que os dé la gana, pero ya adelanto que ni siquiera yo mismo sé muy bien cómo pasó lo que os voy a contar en las próximas líneas...

Me robaron el bolso, pero no tengo ni la menor idea de cómo. Sólo sé que, de repente, me vi sin él, así que deduzco que me quedé dormido en algún banco de la estación y algún amigo de lo ajeno aprovechó para mangarme lo que pudo.

A todo esto, me quedé tan dormido que perdí el primer autobús... y, con él, mi maleta, que unos minutos antes había dejado en el maletero, sin que el sueño me permitiera subirme al autobús ni sacar la maleta a tiempo. "Tampoco hay que dramatizar", me dije de todas formas. "No deja de ser un billete de autobús, así que voy a comprar otro y ya recuperaré mi equipaje cuando llegue a casa".

Después vino algo que, en cierto modo, me preocupó. Abrí los ojos y vi dos cosas: que ya era 10 de diciembre y que mi bolso ya no estaba conmigo. "No puede ser", pensé en ese momento. "Me habré puesto a jugar con el reloj y habré cambiado sin querer la fecha". Segundo autobús perdido en apenas unas horas.

Como sabéis quienes me conocéis de más tiempo, la comida es para mí uno de los aspectos importantes de la vida. En este caso, fue la que me hizo poner los pies en la tierra y empezar a tomar conciencia de lo que me había pasado. Me acerqué a tomar algo al restaurante de la estación: "Esto, como lo del reloj, tampoco puede ser cierto. Cuando he llegado ofrecían paella mixta y pescado en el menú y ahora tienen macarrones 'a la no sé qué' de primero y 'no recuerdo qué plato' de segundo. Algo falla".

Entonces decidí ir, con mi estómago aún vacío, al quiosco de periódicos, pensando que mi reloj podía estar equivocado y los del restaurante podían haber hecho un cambio de última hora. Me dediqué a ver las portadas, sobre todo las fechas. ¿El Mundo Deportivo? Lunes 10 de diciembre. ¿Abc? Lunes 10 de diciembre. ¿El País? Lunes 10 de diciembre. Y así con todos los demás periódicos que les quedaban.

Ya digo que no sé muy bien cómo me pasó todo esto. Por eso, cuando me di cuenta que había transcurrido unas 20 horas conmigo durmiendo, me entró el momento 'susto'. ¿Me habrán dado alguna paliza tan grande que, aunque yo no sienta dolor, me hayan hecho perder la memoria y el sentido de la orientación? La solución, en el espejo del aseo: por suerte, yo estaba perfectamente, con la misma cara que tenía hasta unas horas antes, sin que nadie me la hubiera rajado ni me hubiera puesto ningún ojo morado. Y el resto del cuerpo, otro tanto.

Una vez que llegué a esta conclusión, vino el tiempo de intentar encontrar soluciones: paseo por la estación, preguntas en la consigna ("¿Les ha dejado alguien un bolso negro, tipo bandolera, bla, bla, bla?"), también a los vigilantes jurados y, con la confusión del momento, no recuerdo si llegué a entrar a alguna de las tiendas de la estación. La respuesta, en todo caso, fue la misma en todos los sitios: "No". Tocaba, pues, una visita a la comisaría para poner denuncia, anular las tarjetas de mi caja de ahorros, la del centro comercial donde suelo echar combustible al coche y, en resumen, todas las que impliquen alguna posibilidad de movimientos en mi cuenta. Por la noche, cuando por fin llegué a casa, una de las primeras cosas que hice fue conectarme a internet y acceder a mi cuenta de caja electrónica: mi saldo, por buena suerte, estaba intacto.

Comprobado que lo más importante (billete de vuelta a casa, esta vez el definitivo; mi cuenta con fondos, etc.) lo tenía resuelto, me asaltaron algunas dudas, que os pido me ayudéis a resolver en la medida de lo posible. "Si ni me di cuenta de cómo me robaron el bolso, he perdido dos autobuses y tampoco tengo muy claro cómo me ha ocurrido lo que me ha ocurrido... ¿Habré estado realmente en Madrid con mis amigos pasando el puente?" Una pregunta retórica, de las que ya vienen con respuesta incorporada; obviamente que sí recordaba los buenos ratos que había pasado con vosotros en esos días. Pero las dudas siguieron: "¿Puse en el fondo común los 10 euros que me faltaban el día que fuimos a cenar al restaurante italiano? ¿Le devolví a Montse y/o a Yolanda y/o a Edu el préstamo que me habían hecho durante la juerga posterior que tuve con ellos? ¿Le debo dinero a alguien: a quién, cuánto...?" Y estas cuestiones no tienen, al menos para mí de momento, respuesta. "Bueno, les comentaré lo que me pasa en un correo y que ellos me ayuden a salir de este mar de dudas", proseguí pensando a medida que mis neuronas se iban recuperando del susto. "Y ya de paso", añadí, "les pediré que me pasen su número de cuenta para hacerles un ingreso por lo que corresponda, porque una cosa es deber algún eurillo de nada, pero, tal como veo que están transcurriendo las cosas, no tengo nada claro si debo o no algo a alguien, si lo que debo es mucho o poco o nada..."

Tras esto, turno para otro momento 'comprobación' : "Me están pasando ciertas cosas que no considero normales, así que me quiero asegurar de algo: ¿Dónde estoy? Sentado en el sillón de un autobús. ¿Le he enseñado el billete al conductor o me he colado por todo mi morro? Sí, se lo he enseñado y él me ha dejado pasar sin rechistar, así que debe ser que este autobús va a Granada". De esa forma, así como con las vistas que observaba a través de la ventanilla, llegué a la conclusión de que por fin estaba en el camino correcto y eso, a decir verdad, me tranquilizó más: tampoco era plan de aparecer en la frontera de Irún.

En este contexto, leyendo el periódico que encontré en el autobús, llegó uno de esos instantes (que en mi caso no ocurren prácticamente nunca, para qué nos vamos a engañar) en los que uno piensa que el horóscopo vale para algo, aunque sólo sea para echarle un poco de humor a ciertas situaciones. El mío venía a decir, entre otras cosas, que me iba a ver en la tesitura de tener que tomar ese día importantes decisiones económicas. "¡¡¡Coño!!! Pues lo han clavado", me dije. Y es que, al menos, el 'chori' que había 'tomado prestadas' mis cosas tuvo el detalle de dejarme las gafas que tenía puestas ("Menos mal", pensé. "No me daré farolazos"), las llaves de casa (lo que me evitó tener que molestar a nadie para poder dormir en mi cama) y unos eurillos que llevaba sueltos en uno de los bolsillos. Sólo eran alrededor de 3,5 euros, pero suficiente para comprarme un bocadillo, aunque sólo fuera de sobrasada, y una botella pequeña de agua. De nuevo, la comida hizo acto de presencia, en este caso no sólo para alimentarme, sino también para ayudarme a seguir recuperando la tranquilidad hacia la que ya estaba en camino: "Por lo menos, aunque sólo sea un bocadillo, podré tomar algo antes de llegar a casa y comer en condiciones" . Tampoco era cuestión de entretenerse en llamar a nadie: "Me largo al andén desde el que saldrá mi autobús, que ya he perdido dos y no es cuestión de despistarme y quedarme también sin el tercero. Tiro para adelante con mi bocata de sobrasada".

Y así, tras todas estas aventuras y desventuras, llegué a casa. Si soy deudor de alguien, que por favor se me diga y que también se me pase el número de cuenta al que pueda enviar los euros adeudados o la dirección postal a la que pueda hacer el correspondiente giro. Y que alguien, por la parte que les pueda tocar, reenvíe de mi parte si lo tiene a bien este correo a Edu y a Yolanda. Para terminar, por si acaso las lagunas de memoria van más allá de lo que me pasó en la estación de autobuses, pediros disculpas si en algún momento hice algo de lo que no me acuerde y que os pudiera faltar al respeto o si me comporté de alguna manera impropia... Y, si lo estimas oportuno, Itzíar, les pasas el mensaje también a Txema, Ainhoa, Ana y Marga. Ahora lo cuento y estoy tan tranquilo, pero, cuando empecé a tomar conciencia de toda la historia de la estación, me asusté un poco."

dimarts, de gener 01, 2008

Nadal...

A Catalunya, entre la nit de Nadal i el mateix dia de Nadal, en comptes de passar el Pare Noel, o deixar regals sota l'arbre de Nadal, es fa cagar el tió: un tronc d'arbre que s'ha d'anar alimentant durant un parell de dies i que després de resar el Pare Nostre del Tió es pica amb bastons per tal de rebre els regals (com es pot veure, entre això i el Caganer del Pessebre, els catalans som molt escatològics...).
El Pare Nostre del Tió de cals Rubiralta (a cada casa és diferent):

Pare Nostre del Tió
Bona nit que Déu ens do
Ara vénen festes
Festes glorioses
Dones curioses
Menjarem galldindi
Pollastrets que vinguin
Coques ensucrades
Ametlletes dolces
Vi d'aquell tan bo
Cagarà el tió, sí o no??

Després de resar aquesta pregària en un lloc apartat de la casa, els que estan vigilant el Tió contensten la darrera pregunta: si veuen que ja hi ha regals, diuen que si. Si no en veuen, es segueix resant...

Mentre es pica el tió, encara hi ha una altra cançoneta que varia molt per totes les cases. A casa nostra:

Caga tió
D'avellana i de torró
Si no vols cagar
Garrotada va!!!

I llavors es pot aixecar la manta que normalment cobreix el tió i els regals....

Aquí teniu un exemple gràfic de com es fa. Tota la família hi participa!!!

http://picasaweb.google.es/ninosha/NadalBarcelona02

Santander, las fotos

Aquí teniu unes quantes fotos dels dies a Santander. Només un resum...

http://picasaweb.google.es/ninosha/Santander

Santander


Hem estat uns dies a Santander, per tornar la visita que ens van oferir la família De Torres-Coll, fa dos anys, quan l'Albert havia suspès el darrer examen de les opos... Ells havien passat per una cosa semblant, se sentien totalment identificats amb nosaltres i en aquells moments difícils ens van ajudar molt, i ens van oferir un espai i un temps per a pensar, estar amb nosaltres mateixos, i potser, decidir coses...

D'allò ja fa dos anys, han tingut el tercer fill, i ens venia de gust tornar-hi però amb bones notícies, així que vem agafar l'avió i vem anar a Santander a passar uns dies. Ha estat fantàstic!

Bon temps (al menys en la major part), molt bon menjar i millor companyia, amb uns nens juganers i molt ben educats que ens han fet riure (i potser els hem fet plorar) de valent...

Aquí els teniu: Pablo (pare), Sylvia, Pablo (fill), Patricia i Nacho, el més petit.

Moltes gràcies per tot!!!!