Boltaña a Streetview!

StreetView de GoogleMaps ha arribat a Boltaña. Ara ja es poden veure imatges del carrer principal de Boltaña a través de Streetview.
Si seguiu l'enllaç, i arrossegueu el ninot groc sobre un carrer podreu veure les cases de Boltaña com si hi fóssiu!

Triangular

Al Sobrarbe s'organitza, cada tardor, un cicle cultural que aquest any s'ha centrat en el teatre, la dansa i el cant coral. Aquí teniu el programa d'enguany. Les activitats es duen a terme a divereses poblacions -petites o grans- del Sobrarbe. Aquest any hi haurà actes a Torla, Tierrantona, San Juan de Plan, Palo, Labuerda, La Mata, Fanlo, Escalona, Boltaña (on es va fer la presentació del cicle fa uns quants caps de setmana) i Bárcabo. L'actuació de Bárcabo era ahir, i va coincidir que nosaltres passàvem allà la tarda.


Vem fer una mica de temps passejant per Lecina i Betorz, i a les 8 vam assistir a l'expectacle "Historias andariegas", una horeta llarga de contes, cançons, poemes i endevinalles, tot explicat per la Cristina Verbena. Ens va passar l'hora volant, vem riure, quasi plorar, ens vem emocionar, i sobretot, ens vem transportar amb la imaginació des del Japó a la llar de foc de l'àvia, en un Saló Social ple de gent, amb el caliu del públic, dels nens i del foc que també espurnejava dins la sala. Moltíssimes felicitats, Cristina, i moltes gràcies!

Segona tardor al Sobrarbe

En el nostre segon mes de novembre a Boltaña hem recorregut alguns pobles que encara no havíem visitat. Com l'any passat, la tardor ens colpeix amb la seva llum, els colors dels arbres, l'olor de l'aire, el principi del fred i fins i tot alguna nevada primerenca.

Hem visitat Asín de Broto

També Buesa

Bárcabo

Almazorre

Lecina i la seva alzina mil.lenaria

Agora

Aquest cap de setmana hem vist aquesta pel·lícula. La veritat és que ens va impressionar molt positivament a tots dos, jo per la part més científica, l'Albert per la part més històrica. A més està molt ben feta, sense gairebé efectes especials, i entren moltes ganes de tenir més informació sobre la vida d'Hepàtia (jo ja sabia que era una matemàtica grega, una de les primeres dones científiques que han passat a la història), i sobre el context històric en general. Una història apassionant, una peli fantàstica! Altament recomanable!

Superba!!

Pel meu aniversari la família ens va regalar entrades per anar a veure el darrer espectacle de la Sara Baras, al teatre Coliseum. Gairebé dues hores de flamenc, “zapateaos”, “cantes”, música, colors, i sobretot, ball.... Al.lucinant!! Un espectacle complet, només en color blanc, negre i vermell, amb molts jocs de llums i ombres, un regal per als ulls. Música de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, i evidentment dels músics en directe que canten i toquen flamenc en molts dels seus “palos”. Sara Baras, increíble, impressionant com es mou, així com els ballarins que l’acompanyen, siguin els personatges masculins, que també fan moure els peus a un ritme que jo no podria moure ni les mans, com també la resta dels ballarins, qualsevol d’ells tan perfecte com els altres. Ens vem emocionar, amb els balls, la música i els colors, però també amb les improvitzacions i el discurs que va fer la Sara al final de l’espectacle, ja que aquell dia tancava la gira.

Aquí teniu un dels moments de l'espectacle, gaudiu-ne!

Uns comencen, altres acaben...

Ahir va morir la germana més petita del meu pare, la meva tieta i padrina Maria Assumpció Sanz. El record que en guardaré sempre serà d'una dona igual que el meu pare, i sempre rient, alegre i fent bromes, i sobretot, tenint cura de tots els seus. Sempre he associat la meva padrina amb la bondat absoluta, la generositat, i el cristianisme pur. Si algú, sense fer miracles, mereix la santedat, és la Maria Assumpció. I potser també feia miracles, cuidant la família (marit, filles, germanes, néts, sogres...), treient temps i diners d'on semblava impossible que n'hi hagués, i sempre, sempre, amb una paciència infinita i sense queixar-se mai, amb un somriure d'orella a orella... No me la imagino seria ni enfadada, i segur que ara mateix ens somriu des del cel.
La trobarem molt a faltar!!!

Nova vida a Granollers

La meva germana Anna va inaugurar oficialment, el cap de setmana passat, el seu nou pis a Granollers, i vem aprofitar per fer la castanyada en família. Regals, rialles, llibres, jocs per pensar, i evidentment, castanyes, panellets i moniatos!!! Un bon dinar! Moltes gràcies, família!

Benvinguda Martina!!

Dissabte passat vem assistir al bateig de la Martina Capell Roig. Envoltada de familiars i amics, una cerimònia senzilla i acollidora a l’església de Sant Pol va donar oficialment (al menys, per a la comunitat cristiana) la benvinguda a la neboda de l’Albert en aquest món. A continuació, un gran berenar va alimentar-nos durant toooota la tarda, amb entrepans, canapès, begudes, cava, vi, truites, croquetes, empanadilles... I quan semblava que ja no podíem menjar més, va començar la castanyada, o sigui: un munt de castanyes torrades i panelletes casolans! Evidentment, vem acabar ben tips, però amb la bona companyia de la família i els amics de la Martina, va ser una vetllada magnífica!