Sequera

Ja fa moltes setmanes que no plou, que no plou al menys amb prou quantitat com per mantenir un bon nivell d'aigua als rius i als pantans de la comarca. Ahir vam aprofitar per trepitjar el fons del Pantà de Mediano, que està pràcticament buit, cedint la seva aigua al de El Grado. Evidentment, vam anar-hi amb el Naranjito, i vam poder anar caminant fins a la porta de l'església enfonsada de Mediano i el seu Esconjuradero.

Les fotos s'expliquen soles.

Saint Lary i Arreau

Aquests dies de bon temps, hem anat a buscar la fresca una mica més al nord i hem visitat els pobles agermanats amb Boltaña i Ainsa: Saint Lary i Arreau (respectivament).
Saint Lary és un poble típicament dedicat a l'esquí, amb moltes botigues on aconseguir material per practicar aquest esport, uns telecabines directes del poble a les pistes, moltes cases unifamiliars sense cap estètica uniforme.... sense gaire encant. A més, el dia no acompanyava gaire, estava tot ennuvolat i a les 2 de migdia estàvem a poc més de 15 ºC...
Vam desplaçar-nos una mica més amunt, fins a Arreau, i allà ens vam trobar amb un poble totalment diferent, amb molt encant, cases típiques, carrers estrets, i bastant més animat que Saint Lary, que només deu tenir gent pels carrers a l'hivern.
Aquí teniu una mostra de les curiositats que ens vam trobar per allà.

I la resta de fotos

Orquídies al Sobrarbe

Un exemplar d'Ophrys fusca amb dues flors

Una altra flor de la mateixa espècie

Fa uns dies vam acompanyar un amic nostre a fer un dels seus passejos pels voltants de Boltaña, a peu, i recórrer alguns racons on ell ha anat trobant.. orquídies!! Va voler compartir amb nosaltres el secret dels llocs on es poden trobar, però no us ho explicaré aquí...

El que sí veureu són els primers brots de les primeres orquídies que vam trobar. Intentarem fer-ne un seguiment i fotografiar-les en totes les seves fases de creixement.

Un brot, ja veurem quina flor surt!!

Una altra a punt d'ensenyar-nos la seva meravella!

Excursió post-boda

Després del casament de l'Anna i el Bernat, i aprofitant que estàvem per la zona del pantà de Sau, la família Sanz-Rubiralta (excepte els nuvis, clar!) vam fer una visita a Sant Pere de Casserres, un monestir que recordàvem en estat ruïnós (quan érem petits estiuejàvem per la zona) i que han restaurat. Està impressionant!

El Parador on vem fer nit

Sant Pere de Casserres

L'Espòrting Club (o el que en queda), on passàvem les vacances de petits

Nova visita a l'Entremón

Fa uns dies vam anar amb uns amics, altre cop, a Entremón, un dels nostres llocs predilectes de la comarca, des d'on es poden tenir unes molt bones vistes, si el dia acompanya.

La torre del campanar de l'església de Mediano, també anomenada "La Dama del Lago"

I aquest cop, sí que va acompanyar el temps i la visibilitat! Només cal veure les fotos!

Vistes sobre el pantà de Mediano

A continuació, després d'acomiadar els visitants, vam arribar a pujar al Tozal de Palo, un lloc que encara no coneixíem però que també val molt la pena! Les vistes sobre La Fueva són espectaculars! A més, vam poder gaudir de la posta de sol sobre el Cotiella i toootes les muntanyes.

La Fueva des del Tozal de Palo

El Cotiella a la posta de sol


Aquí teniu la resta de fotos del dia

Nous pobles

Dimecres, un cop ens vem quedar sols, vam aprofitar el matí per anar a visitar uns quants pobles de la comarca que encara no coneixíem. Vem trobar cases i detalls molt bonics a Camporrotuno i a Castejón de Sobrarbe.

Plaça de Camporrotuno

Detall d'una casa de Camporrotuno

Porta a Camporrotuno, amb el típic picaporta de la comarca

Església de Castejón de Sobrarbe

Escut a l'església de Castejón de Sobrarbe

Tres dies matemàtics

Aquest pont també hem rebut la visita dels meus companys de la facultat de Matemàtiques, però no ens ha acompanyat el temps ni la salut. Volíem anar a esquiar però no ha parat de ploure, i això no només hauria fet l'esquiada incòmoda, sino que a més va desfer bastant la neu i hauria estat perillós... Per això no vem anar-hi. Però ens vem acostar a Pineta, on hi havia bastanta neu però també aigua.

Després de dinar unes magnífiques hamburgueses i plats combinats, i especialment unes patates braves molt bones, vam anar cap a Boltaña, i vam visitar Ainsa, ens vem quedar prenent alguna cosa per allà, fins a l'hora de sopar.

L'Albert no es va trobar gaire bé, i l'endemà va quedar-se a casa mentre els altres anàvem a visitar el Cañón de Añisclo, tot i que tampoc feia un dia molt bo... Però el vam aprofitar, i ens ho vem passar molt bé.

Aquí teniu unes quantes fotos més.

Islàndia!!!

Hem estat una mica desconnectats perquè hem marxat de vacances... a Islàndia!! Hem estat nou dies per l'illa, amb uns amics, compartint apartament i cotxe, i visitant tot el que hem pogut sense moure'ns de Reykjavik, excepte els dos darrers dies que vem allunyar-nos una mica per visitar el glaciar més gran d'Europa ben de prop. THANK YOU VERY MUCH HRÖNN FOR YOUR GUIDED TOUR!!!

Amb grampons per sobre el glaciar Vatnajökull

També vam estar als peus del volcà que el mes de març va col.lapsar l'espai aeri europeu, i encara fumejava!!

Islàndia és un país gran, més gran del que sembla, i amb espais naturals immensos. En un país que és com la meitat de la península Ibèrica, hi viuen només unes 300.000 persones, gairebé totes a la capital i la seva àrea metropolitana. Fora d'allà, només hi ha paisatges extensíssims, sense boscos, i en l'època que hem estat nosaltres tot era verd brillant, i com a molt, amb la cendra i la terra negra volcànica.

Cascada de 60 m (Skogafoss) sobre terra volcànica

Hem vist molts animals (foques, dofins, balenes, frarets, ocells de tota mena i mentre caçaven...), molta aigua, molts rius i cascades, i també, com no, glaceres! Aquesta seria la part "freda" de l'illa, acompanyat de núvols, pluja, i un vent gelat que ens deixava sense alè.

Rorcual just després de respirar, a tocar del nostre vaixell

Però Islàndia també és una illa calenta, clar, amb molts volcans i activitat tèrmica, començant pels volcans actius, i continuant pels géisers, fumaroles i sortides de vapor d'aigua de les entranyes de la terra, i acabant per la gent, molt amable.

El geiser Strokkur en la seva alçada màxima, regant l'Albert

Un país de contrastos i de paisates impressionants... Genial, molt recomanable!!!

Com sempre, una selecció de les fotos (un 10% de les que vam fer !!) aquí!

En família

Fa unes setmanes va venir tota la meva família a Boltaña per a celebrar els aniversaris de la Mare i la Mariona. Per la Mare va ser tota una sorpresa, i crec que la vam fer molt feliç. Sempre que ens reunim passem molt bona estona, rient, amb converses interessants, i normalment també menjant molt. Aquest cop, a més, com que era a Boltaña, vam compartir més coses, paisatge, natura, bon temps... Més de 36 hores junts, sempre divertides.
Vam anar dues vegades al pantà de Mediano, amb el remolc nou carregat amb la planxa de windsurf de l’Albert, que ens va servir per fer unes quantes palades i navegar pel pantà. Tothom es va banyar, excepte el Kim, que temia que l’aigua fos massa freda i el cos no li resistís del tot. Però s’ho va passar la mar de bé fent fotos, i llegint, i observant com els altres ens ho passàvem millor banyant-nos. L’aigua no estava massa freda, i com que feia força calor, venia molt de gust ficar-s’hi.

Tots a l'aigua, barallant-nos per la planxa de surf!

Els pares, en el seu ll0c d'observació

El segon dia de bany

Ens vam passar dos dies de banys, menjar, sortides, regals, i més banys. A més, l’Anna i el Bernat ens van obsequiar amb una exhibició de malabars amb foc, un espectacle impressionant!

No ho sembla, però el Bernat i l'Anna estan enmig dels anells de foc!

I finalment, els pares es van quedar un parell de dies més, i el Kim es va inaugurar en el bany (i es lamentava no haver-ho fet abans!).

El Kim sobre la planxa de surf!!

Aquest dia vam haver de marxar corrent del pantà perquè es posava a ploure, i vam aprofitar per anar a la presa de Mediano i fins a dalt del Castell de Samitier i l'Ermita de San Emeterio y San Celedonio. Paisatge, com smpre, impressionant!
Aquí teniu unes quantes fotos més.

Navaín: La muntanya de fòssils

Ahir, després d’una setmana sencera de pluges, va fer un dia esplèndid, encara que una mica fred. Però el vam aprofitar per anar d’excursió, i pujar la muntanya que tenim més a la vora de Boltaña: Navaín. Després d’arribar a Ascaso en cotxe, vam començar a caminar, encara que ens va costar una mica trobar el camí correcte. La pujada és considerable, uns 800 m de desnivell des d’Ascaso, i per sort alguns núvols tapaven el sol espaterrant que queia sobre nosaltres. Tot i així, la pujada la vam fer poc a poc, sense presses, i vam fer cim a les 3 de la tarda, tres hores després de sortir.

Ascaso, amb el Naranjito

Durant la pujada, a part de gaudir de les vistes espectaculars, ens va sorprendre la quantitat de fòssils que hi havia. De fet, havíem llegit a la pujada de Silves que tota aquesta zona està plena de Nummulites, els organismes marins amb closca que omplien els mars d’aquesta zona, i que van formar aglomerats i roques senceres. De fet, dóna la sensació que tota la muntanya de Navaín està feta d’aquests fòssils.

Fòssils i més fòssils!

Un cop al cim, vam gaudir de les vistes, vam menjar unes pomes, i vam visitar les runes de Santa Marina, l’ermita que hi ha dalt de tot.

Vistes de la quasi omnipresent Peña Montañesa

Quan ja ens començava a agafar fred, vam emprendre la baixada, però també sense presses. Vam arribar a Ascaso a les 6, sense esma de res més que anar a casa, descansar, recuperar forces amb una bona ració de tortellini, dutxar-nos i dormir. Una bona excursió i un bon dia! I més fotos...

La foto que testifica que vem fer el cim!

Silves, dues vegades

Vista de Boltaña des de la pujada a Silves

En els darrers dos caps de setmana hem visitat Silves dos cops. Silves és un dels pobles petits del voltant de Boltaña on ja no hi viu gairebé ningú i que formen part del seu municipi. Tot i que és un dels més propers a Boltaña, encara no l’havíem visitat.
Hi vam provar d’anar el diumenge passat, després de molts dies de pluja i tempesta, hi va haver una mica de descans a mitja tarda, i vam decidir-nos a pujar. Però a mitja pujada va començar a ploure, i pedregar, i no vem poder-lo visitar del tot. Tot i així, al baixar es va aclarir la tarda i vem poder fer algunes fotos interessants.

Conseqüències de la pluja

Però ens vem quedar amb les ganes, i avui hi hem tornat. Avui sí que feia un dia assolellat, i des d’allà hem pogut gaudir d’unes vistes espectaculars de la vall de l’Ara.
Aquí teniu unes quantes fotos, incloses les de les conseqüències de les tempestes del cap de setmana passat.

Una de les cases de Silves

Guara II

Restes de l'eglésia de Santa Maria de Dulcis

I aquest diumenge, encara vem anar més al Sud de Boltaña, fora del Sobrarbe, al Somontano. Vam visitar l’ermita de Dulcis, a Buera, que estan reconstruint, i vam descobrir Alquézar, un poble preciós i molt ben conservat, amb unes vistes espectaculars sobre el riu Vero, que recorre els canyons que ell mateix ha anat excavant. És el centre turístic de Guara, d'on surten la majoria de rutes de descens de canyons que es poden fer per aquí.

Colegiata, a Alquézar

Carrers a Alquézar

Després d’un dinar deliciós i original vam fer baixar el menjar recorrent la “ruta de las pasarelas”, un camí circular que surt d'Alquézar i baixa fins al Vero, amb unes pasarel.les de fusta i metàl.liques que aconsegueixen convertir-lo en un camí màgic.

Gorgues del Vero

Allà es notava (més que a Boltaña) que la primavera ja està en plena efervescència!

Aquí hi ha algunes fotos més