Després de gairebé una setmana de saber la notícia definitiva que hem estat esperant durant dies, setmanes, mesos, anys!!!, encara no sabem exactament què vol dir...
Vol dir tranquil·litat, vol dir emoció, vol dir somniar en un futur millor i ara possible, vol dir poder fer plans (relativament, fins que no sapiguem la plaça de l’Albert tampoc podem planejar-ho tot), vol dir poder pensar en totes aquestes coses somrient, sense dir de seguida “ja ho veurem”, “si hi ha sort”, “toquem fusta”... No parem de somriure, donar bones vibracions a la gent, tenim alegria per donar i per vendre!!
Tenim il·lusions renovades, l’Albert no haurà de memoritzar res, no s’haurà de passar hores i hores tancat, podem parlar tot el temps que vulguem, podem disposar dels caps de setmana, podem sortir cada dia (quan jo no treballi), podem....
S’ha acabat patir, s’ha acabat no poder dormir, s’ha acabat controlar el temps dedicat a qualsevol cosa, prou patir per tenir els àpats preparats a temps, per no deixar que l’Albert se’n vagi a dormir massa tard, comprar llibres de contes per no temptar a l’Albert amb lectures llargues, mirar només sèries gravades per televisió per controlar el temps invertit en la tele i no anar a dormir massa tard, despertar l’Albert des de la feina, patint per si havia passat bona nit o si s’havia adormit, emportar-me’n els cables de l’ordinador per evitar-li temptacions...
S’ha acabat estar pendent de com s’ha llevat, de quin humor té avui, estar a l’expectativa de com surt de l’habitació, si ha tingut un dia satisfactori, si ja comença a estar tan nerviós per la proximitat de notícies (surten llistes al BOE, surt una convocatòria, s’acosta la data possible d’examen)...
Ja hem acabat amb la no-informació, no saber quan es farà un examen, no saber quan tindrem possibilitats de descansar, no poder concretar amb els amics i familiars si podrem celebrar alguna cosa junts perquè no sabem exactament quan serà un examen...
Prou quedar-se a casa, dir que no a sopars, excursions, sortides, àpats d’amics o familiars... Ara ja podrem organitzar viatges, vacances en èpoques normals, a l’estiu jo també hauré acabat les mates i podré deixar de demanar festa per estudiar...
Potser ara ens vindran estressos per excés d’oferta, per haver de triar què fer en cada moment, potser vindran criatures, estressos per canvis de pis, de ciutat, negociar amb la meva feina, però mira, VISCA LA LLIBERTAT D’ACCIÓ!!!
dissabte, de desembre 22, 2007
dimarts, de desembre 18, 2007
S'HA ACABAT!!!
Ahir l'Albert va saber que ha aprovat el tercer i definitiu examen per arribar a ser Notari!!!!
No sabem què passa, estem com sortpresos, feliços, al·lucinats... De moment, feliços i contents, ja anirem reaccionant...
Sobretot, gràcies a tots per la paciència i el suport incondicional que ens heu brindat... De debò, sense tots vosaltres aquest infern no hauria estat suportable!!!!
No sabem què passa, estem com sortpresos, feliços, al·lucinats... De moment, feliços i contents, ja anirem reaccionant...
Sobretot, gràcies a tots per la paciència i el suport incondicional que ens heu brindat... De debò, sense tots vosaltres aquest infern no hauria estat suportable!!!!
diumenge, de desembre 16, 2007
NO CON NUESTRO SILENCIO 1
Un amic meu ha engegat una productora per a denunciar les injustícies del món. Tenen el seu propi blog, i han fet un documental en 6 parts on hi participen alguns amics meus. Aquí en teniu una part a tall d'exemple.
"Este documental tenia dos objetivos: por un lado servir de proyecto piloto desde el punto de vista técnico, probando los equipos y por otro dar soporte ideológico a la productora a través de las opiniones de los entrevistados".
"Este documental tenia dos objetivos: por un lado servir de proyecto piloto desde el punto de vista técnico, probando los equipos y por otro dar soporte ideológico a la productora a través de las opiniones de los entrevistados".
dissabte, de desembre 15, 2007
Un divendres
Ahir va ser un dels dies més intensos de la meva vida.
Va començar normal, llevant-me al matí i preparant les coses pel que sabia que vindria, i vaig anar cap a la feina. Després de treballar fins a les 2, vem celebrar el dinar de Nadal de l’empresa, un esdeveniment que normalment ja porta cua i se’n parla abans i després durant dies, i que enguany hi havia més motius encara per parlar-ne. El fundador de l’empresa, el Dr. Prous, es retira, i s’havia pensat fer-li algun obsequi, però ell va decidir no assistir al dinar (tot i que, tradicionalment, era una de les coses que li feia més il·lusió preparar i celebrar...); a més, aquest trimestre l’empresa ha estat comprada per una multinacional americana, i això ha generat tot tipus de sensacions, reunions, vibracions i pors entre el personal, mentre no es vegin els resultats efectius de la compra-venda... En fi, el dinar va estar bé, amb una actuació de Gospel que em va agradar molt, i una estona de ball que no em va agradar tant (el DJ no era posava música del meu gust) però que vaig intentar gaudir al màxim... Vem riure una bona estona.
Després del dinar, vem anar al cóctel que oferia una companya de feina que es va casar ahir mateix. Aquí en teniu una foto.
Va ser poca estona, però també ens ho vem passar força bé, i ens vem retrobar amb alguns ex-companys de feina que també feia il·lusió veure altre cop...
Després, vaig anar a cantar el concert que us anunciava fa uns dies, al Foment Hortenc. Ens ho vem passar molt bé, especialment pels comentaris introductoris de la directora, que ahir estava especialment inspirada... I musicalment el concert va anar bé, també el vem gaudir tot i que no hi havia massa públic...
Vem plegar del concert passades les 11, i llavors teníem taula reservada per sopar tota la coral molt a prop d’allà. Un local de tapes que no estava gens malament... Som més de 30, i vem organitzar un bon merder: demanant, vem trencar una copa, vem mig destrossar una taula... I a més, ens vem donar els regals de l’amic invisible que fem cada any, amb una gran dosi d’imaginació perquè el límit són màxim 5euros de despesa... Però sempre són regals molt lluïts, el meu em va fer moooolta gràcia (era referit a aquest blog, i com que no sé de gaire cantaires que sàpiguen que el tinc, em puc imaginar una mica qui és el meu amic invisible...MOLTES GRÀCIES!!!), i el que vaig fer jo també sé que va ser encertat... I després sempre queda el dubte de si sabem qui és el nostre amic invisible... És molt divertit!!!
Però el divendres va acabar amb una nota amarga. Quan tornàvem amb el cotxe de la directora, vem tenir un accident. Estem bé, i no va ser ben bé un accident: al incorporar-nos a la Plaça Virrei Amat, venint de Fabra i Puig, anant a poc a poc, un cotxe que pujava de Fabra i Puig se’ns va tirar a sobre i a més es va donar a la fuga. Li va rebentar la roda al cotxe i van destrossar la xapa de la porta de la Gemma, la conductora. No ens ho podíem creure... Sort que vem poder recordar la matrícula: B-2027-WM. Era un cotxe gris fosc, però no podria dir el model perquè només el vem veure de darrera. Un escombriaire ho va veure tot i ens va ajudar, però tot i així vem trucar als mossos i a la guàrdia urbana (que es van escaquejar perquè no hi havia ferits i el cotxe no entorpia el trànsit), i després al RACC que sí que van venir i van canviar la roda, i així vem poder arribar a casa... Però ens van abonyegar el dia, i rebentar la seguretat i ratllar-nos de ràbia.... Si el veieu, atureu-lo!!!
Després del dinar, vem anar al cóctel que oferia una companya de feina que es va casar ahir mateix. Aquí en teniu una foto.
Va ser poca estona, però també ens ho vem passar força bé, i ens vem retrobar amb alguns ex-companys de feina que també feia il·lusió veure altre cop...
Després, vaig anar a cantar el concert que us anunciava fa uns dies, al Foment Hortenc. Ens ho vem passar molt bé, especialment pels comentaris introductoris de la directora, que ahir estava especialment inspirada... I musicalment el concert va anar bé, també el vem gaudir tot i que no hi havia massa públic...
Vem plegar del concert passades les 11, i llavors teníem taula reservada per sopar tota la coral molt a prop d’allà. Un local de tapes que no estava gens malament... Som més de 30, i vem organitzar un bon merder: demanant, vem trencar una copa, vem mig destrossar una taula... I a més, ens vem donar els regals de l’amic invisible que fem cada any, amb una gran dosi d’imaginació perquè el límit són màxim 5euros de despesa... Però sempre són regals molt lluïts, el meu em va fer moooolta gràcia (era referit a aquest blog, i com que no sé de gaire cantaires que sàpiguen que el tinc, em puc imaginar una mica qui és el meu amic invisible...MOLTES GRÀCIES!!!), i el que vaig fer jo també sé que va ser encertat... I després sempre queda el dubte de si sabem qui és el nostre amic invisible... És molt divertit!!!
Però el divendres va acabar amb una nota amarga. Quan tornàvem amb el cotxe de la directora, vem tenir un accident. Estem bé, i no va ser ben bé un accident: al incorporar-nos a la Plaça Virrei Amat, venint de Fabra i Puig, anant a poc a poc, un cotxe que pujava de Fabra i Puig se’ns va tirar a sobre i a més es va donar a la fuga. Li va rebentar la roda al cotxe i van destrossar la xapa de la porta de la Gemma, la conductora. No ens ho podíem creure... Sort que vem poder recordar la matrícula: B-2027-WM. Era un cotxe gris fosc, però no podria dir el model perquè només el vem veure de darrera. Un escombriaire ho va veure tot i ens va ajudar, però tot i així vem trucar als mossos i a la guàrdia urbana (que es van escaquejar perquè no hi havia ferits i el cotxe no entorpia el trànsit), i després al RACC que sí que van venir i van canviar la roda, i així vem poder arribar a casa... Però ens van abonyegar el dia, i rebentar la seguretat i ratllar-nos de ràbia.... Si el veieu, atureu-lo!!!
dijous, de desembre 06, 2007
Aventures i desventures viatjant
Durant aquest darrer mes i mig, que l'Albert ha anat a València repetides vegades i a Valladolid, s'ha enfrontat a l'eficàcia (?) dels transports del país. Per anar o tornar de València viatjava en tren, en l'EuroMed més concretament, sempre que l'han deixat... Ha estat un mes mogudet per les rodalies (i les llunyanies) de Barcelona. El primer viatge per tornar va ser la setmana que van començar la desconnexió pel sud de Barcelona, però quan van preguntar -insistentment- als que els venien els bitllets si hi havia incidències en el viatge, els repetien que no, que tot era normal. Les notícies de Catalunya anaven plenes dels problemes de trànsit per culpa de no tenir servei de rodalies per la part de Tarragona i el Baix Llobregat, però evidentment això no arribava a València, on (potser per coses com aquestes) han prohibit la recepció i emissió de TV3 i el Canal 33. Però, és clar, van arribar a Tarragona amb l'EuroMed procedents de València i els van fer baixar, sense explicacions, i van haver d'agafar un autocar per arribar a Barcelona. Conclusió: Havien pagat un bitllet per un tren ràpid i van arribar com si haguéssin vingut en tren "normal", de llarg recorregut, i amb moltes més incomoditats com ara haver de carregar les maletes a mig trajecte, etc.
Els següents viatges a València i de tornada van anar millor, més organitzats i sense tantes cues, però sense tenir igualment accés a la ciutat directament des del tren.
Pel que fa als viatges a Valladolid, bé, les desventures van començar amb el segon examen, van cancel.lar el vol que havia reservat l'Albert per un diumenge a la nit, i amb els nervis i tot de la proximitat de l'examen va haver de passar una nit a El Prat i volar l'endemà... Doncs aquesta setmana ha tornat a passar!!! Fa dos dies havia de volar amb Lagunair a Valladolid, en el vol de les 7 de la tarda. I fins a l'últim moment no els van avisar que hi havia boira allà i que no podien aterrar els avions: van cancel.lar el vol altre cop! Va tornar a passar la nit a El Prat (aquest cop no hi havia gairebé nervis, però sí ràbia!), i l'endemà van volar de Barcelona... a Salamanca!!! Des d'allà, altre cop en autocar, els van portar fins a Valladolid... Es veu que realment la boira era horrorosa, suposo que afortunadament no van volar... I avui havia de tornar. El seu vol havia de sortir a les 5 de la tarda, i es veu que la boira torna a ser molt espessa.... i de moment no han dit res, però podia ser que tornessin a cancel.lar el vol, o a enviar-los a Salamanca, o vés a saber...
El més graciós del cas és que l'aeroport de Valladolid està situat a un poble que es diu Villanubla, o sigui que ja s'ho podien imaginar... Perquè no posaven millors condicions per un aeroport!!???!!!
Els següents viatges a València i de tornada van anar millor, més organitzats i sense tantes cues, però sense tenir igualment accés a la ciutat directament des del tren.
Pel que fa als viatges a Valladolid, bé, les desventures van començar amb el segon examen, van cancel.lar el vol que havia reservat l'Albert per un diumenge a la nit, i amb els nervis i tot de la proximitat de l'examen va haver de passar una nit a El Prat i volar l'endemà... Doncs aquesta setmana ha tornat a passar!!! Fa dos dies havia de volar amb Lagunair a Valladolid, en el vol de les 7 de la tarda. I fins a l'últim moment no els van avisar que hi havia boira allà i que no podien aterrar els avions: van cancel.lar el vol altre cop! Va tornar a passar la nit a El Prat (aquest cop no hi havia gairebé nervis, però sí ràbia!), i l'endemà van volar de Barcelona... a Salamanca!!! Des d'allà, altre cop en autocar, els van portar fins a Valladolid... Es veu que realment la boira era horrorosa, suposo que afortunadament no van volar... I avui havia de tornar. El seu vol havia de sortir a les 5 de la tarda, i es veu que la boira torna a ser molt espessa.... i de moment no han dit res, però podia ser que tornessin a cancel.lar el vol, o a enviar-los a Salamanca, o vés a saber...
El més graciós del cas és que l'aeroport de Valladolid està situat a un poble que es diu Villanubla, o sigui que ja s'ho podien imaginar... Perquè no posaven millors condicions per un aeroport!!???!!!
dimarts, de desembre 04, 2007
Més concerts!
Al Cor Ariadna no parem... Sobretot per Nadal (i també a final de curs), fem uns quants concerts. Aquest any, un el dia 14 de desembre, divendres, al Foment Hortenc, i un altre el dia 23 de desembre, juntament amb la resta de cors de l'Agrupació Cor Madrigal. El repertori és interessant i divertit, si no teniu algun àpat d'empresa o familiar, veniu, que segur que us agradarà!!
dijous, de novembre 29, 2007
Detalls de Barcelona
Em considero una barcelonina empedreïda i orgullosa de la meva ciutat... Tinc (potser massa) idealitzats els jocs olímpics de 1992, com una de les millors experiències de la meva vida...
Cada dia passo per davant d'aquesta façana. Està bastant amagada, l'heu de trobar en aquell encreuament estrany entre la Diagonal, el carrer Aragó, el carrer Marina, el carrer Enamorats... És la plaça de la Hispanitat. Vaig sentir a la radio un dia que els personatges que s'hi veuen són coneguts i identificables... Si veieu les fotos dels personatges de més a prop, els sabríeu identificar? N'heu de trobar 26.
Cada dia passo per davant d'aquesta façana. Està bastant amagada, l'heu de trobar en aquell encreuament estrany entre la Diagonal, el carrer Aragó, el carrer Marina, el carrer Enamorats... És la plaça de la Hispanitat. Vaig sentir a la radio un dia que els personatges que s'hi veuen són coneguts i identificables... Si veieu les fotos dels personatges de més a prop, els sabríeu identificar? N'heu de trobar 26.
La resposta més endavant....
El mural es diu "Balcons de Barcelona", i es considera un exemple perfecte de l'art d'estil Trompe l'oeil. El va realitzar la cooperativa "Cité de la création" i es va inaugurar aquell mateix any, 1992.
diumenge, de novembre 25, 2007
Un diumenge quasi perfecte
L'Albert s'ha llevat bastant aviat, darrerament no dorm gaire, però jo m'he llevat passades les 10, i encara he fet el mandra una estona més. Després de parlar amb amics i familiars, hem decidit anar al Delta del Llobregat, per passar un dia tranquil i assolellat. Hem agafat la moto cap a les 12, hem parat per comprar dinar i posar benzina, i hem agafat la carretera direcció Castelldefels. Havíem acabat de mirar la web del Parc Natural per acabar de refrescar la ruta, i hem intentat seguir les seves indicacions. Maleïdes obres, no sé si de l'Ave o de l'Aeorport...!!! Ens han fet donar voltes durant una hora i mitja abans no hem trobat la ruta per arribar als aiguamolls!!! Finalment, hi hem arribat. Aquí teniu unes fotos (perdoneu la baixa resolució...) dels animals que hi hem vist: uns quants ànecs de coll verd, Bernats pescaires, Martinets de nit, Martinets blancs, evidentment gavines, cabussets, fotges, fredelugues, xarxets i xibecs... He estrenat la guía Peterson, ha anat genial!
També hem vist alguna rapinyaire que no hem pogut identificar, i sobretot, moooooolts avions!!! Passaven exactament per sobre dels aiguamolls cada dos minuts, molt a prop i fent molt soroll... Hem passat bastant de fred, tot i que feia solet feia un vent força gelat, que ens ha forçat a no estar gaire estona per allà...
Després de menjar els entrepans i el que haviem comprat per dinar, hem fet una volta més i hem tornat cap a Barcelona (tot i que tampoc era fàcil la sortida...).
Allà, l'Albert s'ha relaxat una mica amb les gates....
Un dia quasi perfecte!!!
dijous, de novembre 22, 2007
Què demanaràs als Reis?
La meva neboda, Mariona, que té 7 anys i ja li han caigut unes quantes dents, va contestar-li a ma mare, quan li va fer aquesta pregunta, que li demanaria mooooltes dents per donar-les al "ratoncito Pérez" i que ELL li fes els regals corresponents... "O millor" - va dir - "els hi demanaré una FOTO del ratoncito Pérez!!!".
En fi, els nens no deixen de sorprendre't cada dia...
En fi, els nens no deixen de sorprendre't cada dia...
Proper concert Cor Ariadna!!
El proper dissabte dia 24 de novembre el Cor Ariadna farà un concert a l'Església de Sant Pere, a Gavà, a partir de les 9 del vespre. Repertori de Rheinberger, Oltra i cançons populars de sud-Amèrica i catalanes. Més informació
diumenge, de novembre 18, 2007
El dia D+1
Ahir l'Albert va fer el tercer examen, escrit. Diu que va ser mooooolt difícil, però que afortunadament la temporada a València li ha servit per poder afrontar amb dignitat l'examen, i el va poder acabar (que ja és més del que va poder fer la darrera vegada!). Ara només toca esperar, segurament fins d'aquí un mes no sortiran les notes... una altra agonia....
dissabte, de novembre 17, 2007
Love Actually
Ahir vaig estar veient (per enèssima vegada!) aquesta pel.li... M'encanta! I m'agrada molt aquesta escena. En els extres del DVD expliquen que la noia tenia 10 anys quan va gravar la cançó, i que realment canta ella. Al.lucinant!
A més, aquesta canço diu que "tot el que vull per Nadal és a tu". Ara mateix, comparteixo totalment aquest desig: ara que comencem a pensar en els regals de Nadal, jo només desitjo que l'Albert hagi aprovat, però per sobre de tot, desitjo que comencem una vida plegats com qualsevol parella: convivint de veritat i fent moooltes coses junts...
El dia D
Ha arribat el dia: l'Albert fa aquesta tarda el seu darrer examen. Serà un dia llarg, i a més, a diferència dels altres cop, no sabrem el resultat fins d'aquí unes setmanes, així que avui comença, altre cop, una llarga agonia... Et desitjo moltíssima sort!!!
dimarts, de novembre 13, 2007
Pipi Calzaslargas
o Pipi Langstrum, era una sèrie infantil protagonitzada per aquesta nena una mica estranya, que vivia sense pares amb un cavall i un mico. M'agradava, em vaig disfressar de Pipi un carnestoltes...
Avui fa 100 anys que va néixer la seva autora, Astrid Lindgren. També va escriure més contes infantils, com Miquel de Lonneberga, que també em va agradar molt. Però es va fer famosa per la sèrie infantil. Què se n'ha fet de la Pipi? En aquesta foto la veieu tal com està ara, encara reconeixible...
Porqué no te callas?
Això és el que li diu el Rey Juan Carlos a Hugo Chávez, president de Veneçuela. No sóc especialment monàrquica, però m'han convençut que si alguna funció té el Rei és la diplomàcia internacional. Així que si li han fet perdre els papers, o bé és que s'està fent gran, o és que respon a algú que no té coneixements de diplomàcia. He estat temptada de no comentar aquestes imatges, perquè en el fons són la resposta a una provocació que probablement buscava aquesta resposta i aquest rebombori mediàtic que ara li permet qualsevol discurs radical... En fi, un tema més per comentar.
Los papeles de Ivan
Sembla que l'Ivan té els mateixos problemes amb els papers i la feina a Brasil que els immigrants sud-americans quan arriben a buscar feina per aquí...
dijous, de novembre 08, 2007
The Rembrandts - I'll Be There For You
Una de les millors sèries: FRIENDS.
Hi ha capítols que no em canso que els repeteixin... I a sobre, la música té ganxo, i el vídeo és divertit!!!
dissabte, de novembre 03, 2007
"El Orfanato"
Acabo de sortir del cine de veure "El Orfanato". Buff! Quanta tensió acumulada! He acabat esgotada, m'he passat els darrers 10 minuts pensant: "Ja prou, no cal patir més..."
És una bona peli, m'ha agradat, no espanta tant com m'havia imaginat (tres o quatre ensurts ben donats, que realment m'han fet saltar de la butaca) però fa estar en tensió fins al final... Una actuació excel.lent de la Belén Rueda, un bon guió... Més aviat de sentiments que de trerror. De fet, no diria que és de terror, és de suspense. En tot cas, molt recomanable!
És una bona peli, m'ha agradat, no espanta tant com m'havia imaginat (tres o quatre ensurts ben donats, que realment m'han fet saltar de la butaca) però fa estar en tensió fins al final... Una actuació excel.lent de la Belén Rueda, un bon guió... Més aviat de sentiments que de trerror. De fet, no diria que és de terror, és de suspense. En tot cas, molt recomanable!
divendres, de novembre 02, 2007
Jornades de Matemàtiques
Dissabte de la setmana que vé, dia 10 de novembre, passaré una estona per les X Jornada Didàctica Matemàtica d'ABEAM (Associació de Barcelona per a l'estudi i l'aprenentatge de les Matemàtiques) per escoltar la conferència del Dr. Josep Pla Carrera sobre Euler, Euclides i Fermat. Ja us diré què tal.
dijous, de novembre 01, 2007
Castanyada
Avui és Tots Sants, però per una no-practicant com jo, bàsicament és el dia de la castanyada. Recordo quan a l'escola ens passàvem la setmana anterior fabricant un recipient on posar els panellets que faríem el darrer dia... No sóc molt entusiasta dels panellets, però és una tradició de les que m'agraden: acompanyats de castanyes i, sobretot, de moniatos a la brasa, genials!!
Com podeu comprovar, una tradició (com totes les d'hivern) dedicada a l'augment de calories: suposo que, com molts animals, l'instint et diu que augmentis els nivells de greix per passar millor l'hivern (no saps quan podràs trobar aliment, es suporta millor el fred...). En fi...
Aquí teniu un parell de receptes:
PANELLETS
Per obtenir-ne un kilo aproximadament.
Per fer la pasta base:
- 1/2 kg. d'ametlles ratllades
- 1/2 Kg. de sucre
- 1 patata o moniato de 200g (bullits)
- 1 rovell d'ou
Es barregen tots aquest ingredients i tindrem la pasta base. Es deixa reposar 4 hores.
Amb 150g de pinyons: Es fan boletes, es passen per clara d'ou batuda i s'hi enganxen els pinyons. Amb un pinzell es pinten amb rovell d'ou per donar un color daurat.
Es poden fer amb diversos gustos i formes. Afegint-hi:
- coco ratllat
- cacau en pols
- cafè en pols
- ratlladura de pela de llimona, etc.
Es couen al forn al màxim uns 5/10 minuts.
PANELLETS SENSE AMETLLA
També vaig veure ahir la secció de cuina del programa "La Tarda", de BTV. Explicaven com fer panellets sense ametlla, més lleugers, i de fet, la recepta és bastant semblant a la que seguíem quan jo anava a escola:
Posem en un bol la mateixa quantitat de sucre que de coco ratllat (per exemple, 100 grams de cada) i una clara d'ou. Com que les proporcions variaran segons el tamany de l'ou, podem afegir sucre i coco (sempre a parts iguals) fins que quedi una pasta bastant compactada.
Posem el bol al bany maria, mentre anem "amassant" la pasta amb els dits, fins que notem que la massa està tèbia.
Llavors podem donar forma a les boletes de massa, i les ficarem al forn, que ja tindrem calent a 225 graus, durant un parell de minuts.
La idea és que quedin una mica tous, quan es refredin ja tindran la textura adequada.
Podem decorar-los amb sucre en pols o cacau per sobre.
Com podeu comprovar, una tradició (com totes les d'hivern) dedicada a l'augment de calories: suposo que, com molts animals, l'instint et diu que augmentis els nivells de greix per passar millor l'hivern (no saps quan podràs trobar aliment, es suporta millor el fred...). En fi...
Aquí teniu un parell de receptes:
PANELLETS
Per obtenir-ne un kilo aproximadament.
Per fer la pasta base:
- 1/2 kg. d'ametlles ratllades
- 1/2 Kg. de sucre
- 1 patata o moniato de 200g (bullits)
- 1 rovell d'ou
Es barregen tots aquest ingredients i tindrem la pasta base. Es deixa reposar 4 hores.
Amb 150g de pinyons: Es fan boletes, es passen per clara d'ou batuda i s'hi enganxen els pinyons. Amb un pinzell es pinten amb rovell d'ou per donar un color daurat.
Es poden fer amb diversos gustos i formes. Afegint-hi:
- coco ratllat
- cacau en pols
- cafè en pols
- ratlladura de pela de llimona, etc.
Es couen al forn al màxim uns 5/10 minuts.
PANELLETS SENSE AMETLLA
També vaig veure ahir la secció de cuina del programa "La Tarda", de BTV. Explicaven com fer panellets sense ametlla, més lleugers, i de fet, la recepta és bastant semblant a la que seguíem quan jo anava a escola:
Posem en un bol la mateixa quantitat de sucre que de coco ratllat (per exemple, 100 grams de cada) i una clara d'ou. Com que les proporcions variaran segons el tamany de l'ou, podem afegir sucre i coco (sempre a parts iguals) fins que quedi una pasta bastant compactada.
Posem el bol al bany maria, mentre anem "amassant" la pasta amb els dits, fins que notem que la massa està tèbia.
Llavors podem donar forma a les boletes de massa, i les ficarem al forn, que ja tindrem calent a 225 graus, durant un parell de minuts.
La idea és que quedin una mica tous, quan es refredin ja tindran la textura adequada.
Podem decorar-los amb sucre en pols o cacau per sobre.
Simbologia
Ahir a classe d'Història de les mates II vem començar un tema que sempre m'ha interessat: d'on surten els símbols matemàtics? Qui se'ls va inventar?
Estem estudiant els segles X-XVII, que es veu que és l'època en que, bàsicament per estalviar paper (que era caríssim!) i temps escrivint, van començar a abreviar les notacions (una mica com el "llenguatge" dels SMS d'avui dia... ).
En aquella època, ho escrivien tot: "una cosa elevada al quadrat sumada a la cosa multiplicada per 3 és igual a 28", i ara ho escriuríem: x^2 + 3x = 28
De moment ens van explicar d'on ha sortit el signe de la suma, +. Resulta que en llatí (la llengua vehicular del segle XIV), per dir que dues coses es sumaven usaven la partícula "et" (com nosaltres diem "3 i 3 fan sis"). Com que escrivien a mà, de les dues lletres de "et" en va quedar una, la t, que mica en mica va anar derivant en una simple creu: el signe de la suma! Això era per l'any 1350, quan de fet ja sabien resoldre equacions de segon grau, però no les escrivien com nosaltres... Us imagineu, si ja costa ara entendre les mates amb tots els símbols, com devia ser quan ho escrivien tot paraula per paraula...????
També ens han avançat que la majoria de les notacions actuals les va introduir Isaac Newton... al segle XVII!! D'això, com qui diu, fa quatre dies...
Estem estudiant els segles X-XVII, que es veu que és l'època en que, bàsicament per estalviar paper (que era caríssim!) i temps escrivint, van començar a abreviar les notacions (una mica com el "llenguatge" dels SMS d'avui dia... ).
En aquella època, ho escrivien tot: "una cosa elevada al quadrat sumada a la cosa multiplicada per 3 és igual a 28", i ara ho escriuríem: x^2 + 3x = 28
De moment ens van explicar d'on ha sortit el signe de la suma, +. Resulta que en llatí (la llengua vehicular del segle XIV), per dir que dues coses es sumaven usaven la partícula "et" (com nosaltres diem "3 i 3 fan sis"). Com que escrivien a mà, de les dues lletres de "et" en va quedar una, la t, que mica en mica va anar derivant en una simple creu: el signe de la suma! Això era per l'any 1350, quan de fet ja sabien resoldre equacions de segon grau, però no les escrivien com nosaltres... Us imagineu, si ja costa ara entendre les mates amb tots els símbols, com devia ser quan ho escrivien tot paraula per paraula...????
També ens han avançat que la majoria de les notacions actuals les va introduir Isaac Newton... al segle XVII!! D'això, com qui diu, fa quatre dies...
Unwritten
Una cançó que fa temps que escolto sovint i que m'agrada, però sobretot m'agrada el que diu. La lletra de la tornada és:
Staring at the blank page before you
Open up the dirty window
Let the sun illuminate the words
That you could not find
Reaching for something in the distance
So close you can almost taste it
Release your inhibitions
Feel the rain on your skin
No one else can feel it for you
Only you can let it in
No one else, no one else
Can speak the words on your lips
Drench yourself in words unspoken
Live your life with arms wide open
Today is where your book begins
The rest is still unwritten.
Us ho tradueixo:
Mirant la pàgina en blanc que tens davant
obre la finestra bruta
deixa que el sol il.lumini les paraules
que no has pogut trobar
buscant alguna cosa llunyana
tan propera que quasi la pots tastar
desinhibeix-te!
Nota la pluja a la teva pell
Ningú més pot notar-la per tu
Només tu pots deixar-la entrar
ningú més, ningú més,
pot dir les paraules dels teus llavis
empapa't de paraules mai dites
viu la vida amb els braços oberts
avui és quan el teu llibre comença
la resta encara no està escritra.
Comentaris a continuació dels posts
No sé si us hi heu fixat, però aquest blog és dels pocs que incorpora els comentaris que escriviu a continuació del post... Em va costar una mica trobar com fer-ho, la majoria de plantilles de blogs no contemplen aquesta possibilitat, i per això us ho explicaré aquí. La informació la vaig treure del blog d'un altre (que es defineix com a hacker!):
El que diu és que heu de tocar el format HTML del blog. Sobretot, si no esteu segurs del que fareu, millor que no toqueu res, o que no graveu els canvis.
Porto una bona estona intentant fer una traducció del que diu el post, i potser fer-ho més planer, però no sóc prou coneixedora del funcionament del blog, i no sóc capaç d'insertar trossos de codi HTML i que es vegi... Si pretenc que es pugui copiar i enganxar el que es necessita, no puc guardar el codi com a imatge... Així que he fet un document word que podeu trobar aquí. Només he traduit el que vaig fer servir jo; hi ha uns apartats sobre "peek-a-boo functionalities" que no sé què són, però a mi em funciona sense aplicar-los.
Atenció: no sóc una experta programadora ni en llenguatge HTML, així que si no us funciona, millor que els dubtes els dirigiu al propietari del blog d'on vaig treure la info.
dimarts, d’octubre 30, 2007
Soleta
Aquests dies l'Albert està a València per preparar-se pel tercer examen. Afortunadament (o no), tinc mooooolta feina a la feina, moltes classes i deures a fer, de manera que no tinc temps per sentir-me sola... Però sí, trobo a faltar l'Albert. Estic altre cop com fa cinc anys o més, quan vivia sola, només acompanyada de les gates (i encara sort!)... En aquella època em semblava genial, però ara, trobo a faltar l'Albert... I mira que, en èpoques fortes d'estudi no el veia gaire més que ara, i no teníem converses més llargues de les que tenim ara per telèfon... però, evidentment no és el mateix.
Vaig passar la prova de foc el primer cap de setmana, no me'n vaig sortir gaire bé: sense dutxar-me ni sortir de casa, només fent coses de mates i d'aquest blog, una estona de puzzle... Aquest cap de setmana que vé, que a més té un dia de festa extra, no permetré que la mandra (el meu gran pecat capital) em venci altre cop! Ja explicaré com el passo... (també hauré de buscar temps per estudiar, tinc un examen d'aquí poc, he de presentar un treball i un problema a classe!!!)
Aquestes sensacions de soledat, però, són el pa de cada dia de la "opositora consorte" (com ens auto-anomenem en alguns cercles). Ningú pot posar-se exactament en el teu lloc, tampoc et pots posar en el lloc de l'Estudiant, has d'estar preparada per canvis d'humor, tristeses, depressions temporals, i agobios diversos de la parella, sense que els teus propis maldecaps afectin el seu ritme d'estudi. Intentar que, si ell ho vol així, no noti la teva presència, ni per excés ni per defecte, és un equilibri difícil de trobar. Però sempre hi ha algunes recompenses, al menys l'Albert m'ho ha fet sentir sempre així: un "gràcies" de tot cor, una conversa en la que sembla que ajudo a passar un mal moment, prendre les decisions per consens (o al menys, tenir molt en compte la meva opinió), aquestes coses reafirmen la relació, et fan palès que el que estem suportant entre els dos ens fa forts, ens uneixen i ens donem suport mútuament...
Però ara, la sensació de soledat és diferent. Per sort, s'acabarà aviat!!!!
Vaig passar la prova de foc el primer cap de setmana, no me'n vaig sortir gaire bé: sense dutxar-me ni sortir de casa, només fent coses de mates i d'aquest blog, una estona de puzzle... Aquest cap de setmana que vé, que a més té un dia de festa extra, no permetré que la mandra (el meu gran pecat capital) em venci altre cop! Ja explicaré com el passo... (també hauré de buscar temps per estudiar, tinc un examen d'aquí poc, he de presentar un treball i un problema a classe!!!)
Aquestes sensacions de soledat, però, són el pa de cada dia de la "opositora consorte" (com ens auto-anomenem en alguns cercles). Ningú pot posar-se exactament en el teu lloc, tampoc et pots posar en el lloc de l'Estudiant, has d'estar preparada per canvis d'humor, tristeses, depressions temporals, i agobios diversos de la parella, sense que els teus propis maldecaps afectin el seu ritme d'estudi. Intentar que, si ell ho vol així, no noti la teva presència, ni per excés ni per defecte, és un equilibri difícil de trobar. Però sempre hi ha algunes recompenses, al menys l'Albert m'ho ha fet sentir sempre així: un "gràcies" de tot cor, una conversa en la que sembla que ajudo a passar un mal moment, prendre les decisions per consens (o al menys, tenir molt en compte la meva opinió), aquestes coses reafirmen la relació, et fan palès que el que estem suportant entre els dos ens fa forts, ens uneixen i ens donem suport mútuament...
Però ara, la sensació de soledat és diferent. Per sort, s'acabarà aviat!!!!
dissabte, d’octubre 27, 2007
dijous, d’octubre 25, 2007
diumenge, d’octubre 21, 2007
Lanzarote (4)
Aquestes són les fotos de la ruta en autocar pel Timanfaya:
A més, vem poder pujar a un volcà que no sabem com es diu, i l'hem anomenat "el nostre volcà":
A més, vem poder pujar a un volcà que no sabem com es diu, i l'hem anomenat "el nostre volcà":
Lanzarote (3)
També vem fer el turista un dia, però va valer la pena: vem fer la visita als volcans de Timanfaya, en camell, també en autocar, i ens van demostrar que caminem sobre el foc:
http://www.flickr.com/photos/14918078@N06/sets/72157602577883351/
Impressionant!!! Els paisatges més diferents, immensos i al.lucinants que hagi vist mai.
http://www.flickr.com/photos/14918078@N06/sets/72157602577883351/
Impressionant!!! Els paisatges més diferents, immensos i al.lucinants que hagi vist mai.
Lanzarote (2)
Aquí teniu unes quantes fotos més del viatge a Lanzarote. Aquestes són del darrer dia, que ens vem dedicar a prendre el sol a la Illa de La Graciosa (MOLTES GRÀCIES, NÚRIA; sense els teus consells no hi hauriem anat mai, ni a La Graciosa ni a d'altres llocs de Lanzarote!!!). Encara en queden moltes!
http://www.flickr.com/photos/14918078@N06/sets/72157602574521886/
http://www.flickr.com/photos/14918078@N06/sets/72157602574521886/
dissabte, d’octubre 20, 2007
Més Guernika
Doncs tot i que fa temps que no posava una peça (després de les vacances, el posar-me al dia amb les classes i tot plegat...) , es veu diferent oi? Clar que de tant en tant em bloquejo i no sé per on seguir... Sempre penso que no tinc prou ben classificades les peces, però, entre tants grisos i línies negres, com us ho faríeu?
divendres, d’octubre 19, 2007
Reflexió
Aquests dies he tingut diversos contratemps deguts a la era de la (in)comunicació en la qual ens ha tocat viure. Jo ja havia apreciat que una xerrada per telèfon no és el mateix que prendre un te amb algú, que encara és menys una carta, molt menys un missatge de mòbil, i especialment, el problema el tenim amb els mails i les comunicacions que escrivim per ordinador (i es pot incloure el contingut d'aquest Blog):
No tenim expressivitat, perdem els gestos, les cares, els tons i els èmfasis: és el mateix per tothom si escrivim en majúscules? Vol dir que estem cridant? No es detecten les ironies fàcilment, ni si estem esverats, enfadats, somrient, amb cara tranquil.la, amb ganes de provocar... Hem d'anar amb compte perquè molts cops, escrivim de pressa, sense adonar-nos de que, un cop pitgem la tecla "Enter" ja està, no són paraules que s'endugui el vent, i que el lector no sempre les interpreta de la mateixa manera que nosaltres les hem escrit... fins i tot si rellegim el text diverses vegades, com més hi pensem més dobles i triples lectures hi podem donar...
Per això, perdoneu qualsevol imprecisió, ofensa o malentès que aquest blog o qualsevol missatge que escrigui pugui ocasionar, espero que hi hagi presunció de bona fe i bones intencions...
No tenim expressivitat, perdem els gestos, les cares, els tons i els èmfasis: és el mateix per tothom si escrivim en majúscules? Vol dir que estem cridant? No es detecten les ironies fàcilment, ni si estem esverats, enfadats, somrient, amb cara tranquil.la, amb ganes de provocar... Hem d'anar amb compte perquè molts cops, escrivim de pressa, sense adonar-nos de que, un cop pitgem la tecla "Enter" ja està, no són paraules que s'endugui el vent, i que el lector no sempre les interpreta de la mateixa manera que nosaltres les hem escrit... fins i tot si rellegim el text diverses vegades, com més hi pensem més dobles i triples lectures hi podem donar...
Per això, perdoneu qualsevol imprecisió, ofensa o malentès que aquest blog o qualsevol missatge que escrigui pugui ocasionar, espero que hi hagi presunció de bona fe i bones intencions...
Ivan des de Brasil (2)
Subject: capitulo 2Date: Mon, 15 Oct 2007 23:39:39 +0000
asentando las bases:
La fuerte impresion que me daba los primeros dias el salir a la calle y ver la pobreza que se ve, va aminorandose, por suerte o por desgracia uno acaba por acostumbrarse y eso hace q cada vez duela menos. Sin embargo hoy, algo me hizo vovler a tener remover las entranhas, estaba en sau paulo en avendida as naciones unidas, ( un lugar digno de cualquier país europeo desarrollado), estaba comiendo una hamburguesa y un zumo por 6 reias (3,5e) cuando un ninho, se m acerco y m pidio, no sabia si m pedia dinero o comida, le senhale la hamburguesa y m dijo q si, q era eso lo q qria, le di la mitad de mi hamburguesa m dio las gracias y se fue, el resto d la hamburguesa....me la comi xo.... como si no lo hubiese exo.
Hoy me he pegado 2 horas, tenia q coger 2 metros y 2 trenes xa llegar A. as naciones unidas, para ir bien, pero al vovler q staba cansado m he perdido y he dado una vuelta digna de contar, me di cuenta tarde, pero m di cuenta, me baje y pregunte al policia ( en todas las paradas de tren hay dos policias por via ) y me lo confirmo habia vuelto a mi lugar de origen, sin ser esa mi intención, pero bueno saco algo en positivo, recorri el doble de distancia de la que qria, y pague lo mismo!!!! (catalan think´s)
He descubierto, los contrastes de los que ya habia oido hablar, el tren que me llevo a la avenida con mas rascacielos que he visto en 23 anhos, donde todas las multinacionales del mundo se peleean por estar, donde un piso t puede costar de alquiler 3000e al mes; ese tren 10 minutos antes, paso por la mayor concetracion de basura que he visto nunk, una fabela que vista de lejos parecia una urbanización, de lo grande que era.
bueno ahora me voy a ir a duxar, que si los ordenadores apestaran, estarias fumigando la pantalla con ambientador....o con matarratas. Y más tarde me ire a comer un perrito, que para los interesados en hacer negocios en europa, aqui ademas d todo lo q ponen en el mundo desarrollado, (que cada vez es menos) han tenido la santa idea de ponerle pure de papas, quitad la cara de asco y probadlo!!!
ivan '07 sau paulo a 15-10-2007
asentando las bases:
La fuerte impresion que me daba los primeros dias el salir a la calle y ver la pobreza que se ve, va aminorandose, por suerte o por desgracia uno acaba por acostumbrarse y eso hace q cada vez duela menos. Sin embargo hoy, algo me hizo vovler a tener remover las entranhas, estaba en sau paulo en avendida as naciones unidas, ( un lugar digno de cualquier país europeo desarrollado), estaba comiendo una hamburguesa y un zumo por 6 reias (3,5e) cuando un ninho, se m acerco y m pidio, no sabia si m pedia dinero o comida, le senhale la hamburguesa y m dijo q si, q era eso lo q qria, le di la mitad de mi hamburguesa m dio las gracias y se fue, el resto d la hamburguesa....me la comi xo.... como si no lo hubiese exo.
Hoy me he pegado 2 horas, tenia q coger 2 metros y 2 trenes xa llegar A. as naciones unidas, para ir bien, pero al vovler q staba cansado m he perdido y he dado una vuelta digna de contar, me di cuenta tarde, pero m di cuenta, me baje y pregunte al policia ( en todas las paradas de tren hay dos policias por via ) y me lo confirmo habia vuelto a mi lugar de origen, sin ser esa mi intención, pero bueno saco algo en positivo, recorri el doble de distancia de la que qria, y pague lo mismo!!!! (catalan think´s)
He descubierto, los contrastes de los que ya habia oido hablar, el tren que me llevo a la avenida con mas rascacielos que he visto en 23 anhos, donde todas las multinacionales del mundo se peleean por estar, donde un piso t puede costar de alquiler 3000e al mes; ese tren 10 minutos antes, paso por la mayor concetracion de basura que he visto nunk, una fabela que vista de lejos parecia una urbanización, de lo grande que era.
bueno ahora me voy a ir a duxar, que si los ordenadores apestaran, estarias fumigando la pantalla con ambientador....o con matarratas. Y más tarde me ire a comer un perrito, que para los interesados en hacer negocios en europa, aqui ademas d todo lo q ponen en el mundo desarrollado, (que cada vez es menos) han tenido la santa idea de ponerle pure de papas, quitad la cara de asco y probadlo!!!
ivan '07 sau paulo a 15-10-2007
Ivan des de Brasil (1)
Subject: brasil 07 (ivan)
Date: Fri, 12 Oct 2007 22:10:55
buenas noxes aunq son las 7 d la tarde, para todos aquellos cn los q no he hablado por el mssger, doy las primeras senales d vida. llegue a brasil, sano y salvo, toy hoy mismo viernes qdandome en un albergue en el q tgo internet!! q si, q esto no es el tercer mundo, q tb hay internet!!!hombre por la calle no tnmos un tranvia!! xq gracias a diioss no se sabe si para bien o para mal en el mundo solo hay un miguel zerolo excsimo.alcalde de santacruz, aqui tenmos de todas maneras un metro q me rio yo dl mcclaren de Alonso, bueno mal ejemplo ya q ese coxe ultimamente esta mas trapixado, q un metro cuadrado de tierra en marbella. Aqui tenemos 4 horas menos q vosotros es decir: una hora menos en canarias y 4 menos en sau paulo, q si sumamos dixas horas d menos podriamos hacer una rima rapida, en la cual no pienso caer, dada su facilidad y bajeza!!
Aqui las cosas no son tan bonitas, no son tan iluminadas y no huelen tan bien como en europa, pero siguen siendo personas y te tratan como tal asi q no puedo quejarme. Es mas, las latas de refresco aqui no son de 33cl, esta gente son mas detallistas, te ponen 35cl Para q ? pos joder, para ese fissquito qe siempre acabas esperando q caiga de la lata cuando la pones ya d forma totalmente vertical sobre tu cabeza inclinada hacia atras!! pos esa cantidad q siempre has qrido q caiga, eso son 2cl q aqui te dan por la cara!! aqui puedes coger metro, una guagua o una furgoneta!!! pos en la furgoneta t subes t tragas el sobaco del vecino y cuando intuyes q el nota dijo loq tienes apuntado en la libreta, t preparas, avisas y el tio t coge y t abre la puerta con la misma y avolar!!!
de comer hay unas empanadillas gigantes q d momento es mi forma d subsistencia y unas fantas d naranja, q son de naranja como los boligrafos xa resaltar, florescentes!! xo bueno sera q las naranjas d aqui toman muxo el sol!!
bueno hasta aqui mis primeras senales, ya hablare con todos vosotros mas adelante, una abrazo para todos.
ivan 12 de octubre 2007 sau paolo (brasil)
Date: Fri, 12 Oct 2007 22:10:55
buenas noxes aunq son las 7 d la tarde, para todos aquellos cn los q no he hablado por el mssger, doy las primeras senales d vida. llegue a brasil, sano y salvo, toy hoy mismo viernes qdandome en un albergue en el q tgo internet!! q si, q esto no es el tercer mundo, q tb hay internet!!!hombre por la calle no tnmos un tranvia!! xq gracias a diioss no se sabe si para bien o para mal en el mundo solo hay un miguel zerolo excsimo.alcalde de santacruz, aqui tenmos de todas maneras un metro q me rio yo dl mcclaren de Alonso, bueno mal ejemplo ya q ese coxe ultimamente esta mas trapixado, q un metro cuadrado de tierra en marbella. Aqui tenemos 4 horas menos q vosotros es decir: una hora menos en canarias y 4 menos en sau paulo, q si sumamos dixas horas d menos podriamos hacer una rima rapida, en la cual no pienso caer, dada su facilidad y bajeza!!
Aqui las cosas no son tan bonitas, no son tan iluminadas y no huelen tan bien como en europa, pero siguen siendo personas y te tratan como tal asi q no puedo quejarme. Es mas, las latas de refresco aqui no son de 33cl, esta gente son mas detallistas, te ponen 35cl Para q ? pos joder, para ese fissquito qe siempre acabas esperando q caiga de la lata cuando la pones ya d forma totalmente vertical sobre tu cabeza inclinada hacia atras!! pos esa cantidad q siempre has qrido q caiga, eso son 2cl q aqui te dan por la cara!! aqui puedes coger metro, una guagua o una furgoneta!!! pos en la furgoneta t subes t tragas el sobaco del vecino y cuando intuyes q el nota dijo loq tienes apuntado en la libreta, t preparas, avisas y el tio t coge y t abre la puerta con la misma y avolar!!!
de comer hay unas empanadillas gigantes q d momento es mi forma d subsistencia y unas fantas d naranja, q son de naranja como los boligrafos xa resaltar, florescentes!! xo bueno sera q las naranjas d aqui toman muxo el sol!!
bueno hasta aqui mis primeras senales, ya hablare con todos vosotros mas adelante, una abrazo para todos.
ivan 12 de octubre 2007 sau paolo (brasil)
dimarts, d’octubre 16, 2007
dove evolution
Ja sabíem que en publicitat no et pots creure res, això no és res més que una prova: tothom pot ser model!!
diumenge, d’octubre 14, 2007
Cine (2)
Per no haver anat al cine en mesos... Aquest cap de setmana hi he anat dos cops. Com que el primer va ser una mica desastre, el segon cop hi vaig anar amb la Tanit i vem anar sobre segur: "Ratatuille". Com han canviat les pelis de la Disney!! Res de dolents que fracassen al final, res de bons que guanyen sempre, ningú es more... Molt ben feta, tant els dibuixos com el guió... Genial! Cada cop m'agraden més les pelis de la Pixar...
Per cert, que el Ratatuille a la Niçoise és una mena de samfaina, segons ma mare i aquest link:
http://www.recetas-cocina.com.es/cocina/receta-de-ratatouille/
Per cert, que el Ratatuille a la Niçoise és una mena de samfaina, segons ma mare i aquest link:
http://www.recetas-cocina.com.es/cocina/receta-de-ratatouille/
Lanzarote (resum)
Doncs bé, he començat a organitzar les fotos de Lanzarote. Aquí en teniu un petit avançament...
http://www.flickr.com/photos/14918078@N06/sets/72157602419937763/show/
Com podeu veure, ens ho vem passar molt bé, la illa ens va encantar i vem descobrir un munt de racons espectaculars. Seguiré penjant fotos per temes.
http://www.flickr.com/photos/14918078@N06/sets/72157602419937763/show/
Com podeu veure, ens ho vem passar molt bé, la illa ens va encantar i vem descobrir un munt de racons espectaculars. Seguiré penjant fotos per temes.
dissabte, d’octubre 13, 2007
Cine
Ahir, després de mooolts mesos de no fer-ho, vem anar al cine. Feia tant que no hi anàvem, que estàvem totalment desconnectats de la cartellera, i vem triar una mica per intuició i per l'horari del cinema, no volíem anar-hi gaire tard que l'Albert estava molt cansat.
Vem veure "La gran estafa (The Hoax)". NO la recomanem gens. Potser perquè el Richard Gere no és exactament del nostre gust (penso que el personatge era més complexe del que ell va saber expressar...), potser perquè la trama no era massa interessant... Total, que l'Albert es va adormir i jo estava més pendent de si roncava que de la peli... Però tot i les circumstàncies, no val una entrada de cine... Potser la propera vegada tindrem més encert!
Clar que ja fa temps, però les darreres pelis que ens han agradat són: "El laberinto del Fauno" (una història al.lucinant en tots els sentits, genial!), "Tapas" (un ha d'oblidar que el Corbacho hi està relacionat, no té res a veure amb l'histrionisme que ens té acostumats, no hi surt, i no és més que una peli intimista i amb personatges molt normals però ben dibuixats, molt ben representats pels actors...), i per sobre de totes, potser, "Babel": simplement perfecta.
Vem veure "La gran estafa (The Hoax)". NO la recomanem gens. Potser perquè el Richard Gere no és exactament del nostre gust (penso que el personatge era més complexe del que ell va saber expressar...), potser perquè la trama no era massa interessant... Total, que l'Albert es va adormir i jo estava més pendent de si roncava que de la peli... Però tot i les circumstàncies, no val una entrada de cine... Potser la propera vegada tindrem més encert!
Clar que ja fa temps, però les darreres pelis que ens han agradat són: "El laberinto del Fauno" (una història al.lucinant en tots els sentits, genial!), "Tapas" (un ha d'oblidar que el Corbacho hi està relacionat, no té res a veure amb l'histrionisme que ens té acostumats, no hi surt, i no és més que una peli intimista i amb personatges molt normals però ben dibuixats, molt ben representats pels actors...), i per sobre de totes, potser, "Babel": simplement perfecta.
dijous, d’octubre 11, 2007
El retorno de las fieras!
Ja tinc les gates a casa!!! El dia que vem tornar de Lanzarote les vaig portar a Clinivet (Pons i Gallarza, la clínica del meu germà) per rentar-les, que estaven plenes de pols, pobretes... La veritat és que no es van queixar gaire, i després estaven ben netes i polides!
Quan van arribar a casa, van olorar quatre racons, i de seguida es van posar als seus llocs predilectes abans de “les vacances”. Havien tornat a casa! I la Fosca, per exemple, no va parar de ronronejar en tota la tarda... Tota la felicitat que poden expressar els gats, les meves gates l’expressaven perfectament! (o m’ho vaig imaginar...??). Jo crec que no estaven malament allà, però “there’s no place like home”, i elles porten quasi 10 anys vivint sempre al mateix lloc: tota la seva vida!!
Clar que l'Albert ja comença a fer conya sobre les molèsties que provoquen, però la veritat és que fan molta companyia, i me les estimo....
Quan van arribar a casa, van olorar quatre racons, i de seguida es van posar als seus llocs predilectes abans de “les vacances”. Havien tornat a casa! I la Fosca, per exemple, no va parar de ronronejar en tota la tarda... Tota la felicitat que poden expressar els gats, les meves gates l’expressaven perfectament! (o m’ho vaig imaginar...??). Jo crec que no estaven malament allà, però “there’s no place like home”, i elles porten quasi 10 anys vivint sempre al mateix lloc: tota la seva vida!!
Clar que l'Albert ja comença a fer conya sobre les molèsties que provoquen, però la veritat és que fan molta companyia, i me les estimo....
dimecres, d’octubre 10, 2007
Des de Shanghai
La meva cosina gran, Nausica, està vivint a Shanghai amb feina de periodista, tot justa acabada la carrera. És allà i no a un altre lloc perquè el seus pares hi viuen i treballen. De moment, ha escrit el seu primer reportatge:
http://www.specialolympics.cat/default.asp?q=36&p=2&lg=ct
Felicitats, Nausi!!!
PS: Davant d'aquests cosins que tinc, jo em pregunto:... i jo què hi faig, aquí, tot el dia davant de l'ordinador...???
http://www.specialolympics.cat/default.asp?q=36&p=2&lg=ct
Felicitats, Nausi!!!
PS: Davant d'aquests cosins que tinc, jo em pregunto:... i jo què hi faig, aquí, tot el dia davant de l'ordinador...???
El viaje de Ivan
Mi primo mayor Ivan (ventypocos, nacido en Barcelona y residente en Santa Cruz de Tenerife) empieza mañana la odisea de su vida: quiere viajar por todo el mundo. No os penséis que viene de una familia adinerada, qué va! Tiene intención de trabajar allí donde vaya para ganarse el pan. Esta es, para mí, la mejor manera de conocer mundo, sí señor! Su primer destino: Brasil.
Si quieres, Iva, y si tienes acceso a un mail, me puedes mandar información y reportajes que gustosamente los colgaré en el blog.
¡Muchas felicidades, muchacho! ¡¡¡Que tengas suerte en el viaje, pero no te olvides de nosotros!!!
Si quieres, Iva, y si tienes acceso a un mail, me puedes mandar información y reportajes que gustosamente los colgaré en el blog.
¡Muchas felicidades, muchacho! ¡¡¡Que tengas suerte en el viaje, pero no te olvides de nosotros!!!
Fira del Llibre de Frànkfurt
Havia sentit a parlar tant d'aquesta fira (mai abans que la cultura catalana hi fos convidada) que quan vaig sentir a la ràdio aquesta setmana que finalment s'inaugurava, el primer que vaig dir va ser: "però no s'havia fet ja, la fira?"
Doncs encara no s'havia fet. De moment, vaig veure un tros de la cerimònia d'inauguració. Però del que s'està parlant, i molt, és del discurs inaugural de Quim Monzó. Sempre genial. (Sigui dit de pas, em vaig introduir en els seus contes amb "Uf, va dir ell", i no he parat... Per afegir a la llista anterior).
Per si el voleu escoltar, a la web de Rac 1 hi és. Si preferiu llegir-lo, cliqueu aquí.
Doncs encara no s'havia fet. De moment, vaig veure un tros de la cerimònia d'inauguració. Però del que s'està parlant, i molt, és del discurs inaugural de Quim Monzó. Sempre genial. (Sigui dit de pas, em vaig introduir en els seus contes amb "Uf, va dir ell", i no he parat... Per afegir a la llista anterior).
Per si el voleu escoltar, a la web de Rac 1 hi és. Si preferiu llegir-lo, cliqueu aquí.
dimarts, d’octubre 09, 2007
Llibres
He confessat ser una addicta a la tele... però també llegeixo molt (la meva família, especialment la meva germana, diuen que de petita no jugava: llegia...). Aquí teniu alguns dels llibres que m'han agradat més:
Per riure: "Sin noticias de Gurb", de Eduardo Mendoza. Genial, no es pot llegir al metro perquè et tronxes. També m'agrada, del mateix autor, "La ciudad de los prodigios", i altres...
També per riure: "Mi familia y otros animales", de Gerald Durrell. Una mena d'autobiografia d'una època determinada de la seva vida, molt divertida (visca l'humor anglès) i amb les seves experiències com a naturalista jove i inexpert, però amb molta passió pels animals... Em va despertar interès per la carrera de biologia.
De mates: "El enigma de Fermat", de Simon Singh. Un dels primers llibres sobre mates que vaig llegir, quan ja estudiava la carrera. Per a tots els públics, molt interessant, i em va fer tenir ganes de ser matemàtica....
Juvenils: la sèrie de Harry Potter, de J.K. Rowlings. Ja me'ls he llegit (i rellegit) tots, un món nou...
Ciència-ficció: "Jo, Robot", de Isaac Asimov. Sens dubte, la millor novela del gènere que he llegit. Un autor que, en ciència-ficció, m'encanta. També he llegit "Fundació", o "I fins i tot els déus", que encara em va agradar més.
Novel·la anglosaxona: "Dissabte", de Ian McEwan. Genial, senzillament.
Tinc mala memòria per la lectura i les pel·lícules, i això em permet gaudir-ne gairebé com el primer cop cada cop que llegeixo llibres que m'han agradat... Així que aquest estiu, a part de l'últim Potter he rellegit bastant... però seguirem informant.
Per riure: "Sin noticias de Gurb", de Eduardo Mendoza. Genial, no es pot llegir al metro perquè et tronxes. També m'agrada, del mateix autor, "La ciudad de los prodigios", i altres...
També per riure: "Mi familia y otros animales", de Gerald Durrell. Una mena d'autobiografia d'una època determinada de la seva vida, molt divertida (visca l'humor anglès) i amb les seves experiències com a naturalista jove i inexpert, però amb molta passió pels animals... Em va despertar interès per la carrera de biologia.
De mates: "El enigma de Fermat", de Simon Singh. Un dels primers llibres sobre mates que vaig llegir, quan ja estudiava la carrera. Per a tots els públics, molt interessant, i em va fer tenir ganes de ser matemàtica....
Juvenils: la sèrie de Harry Potter, de J.K. Rowlings. Ja me'ls he llegit (i rellegit) tots, un món nou...
Ciència-ficció: "Jo, Robot", de Isaac Asimov. Sens dubte, la millor novela del gènere que he llegit. Un autor que, en ciència-ficció, m'encanta. També he llegit "Fundació", o "I fins i tot els déus", que encara em va agradar més.
Novel·la anglosaxona: "Dissabte", de Ian McEwan. Genial, senzillament.
Tinc mala memòria per la lectura i les pel·lícules, i això em permet gaudir-ne gairebé com el primer cop cada cop que llegeixo llibres que m'han agradat... Així que aquest estiu, a part de l'últim Potter he rellegit bastant... però seguirem informant.
diumenge, d’octubre 07, 2007
II Festival de Corals de Malgrat de Mar
El Cor Ariadna ha participat el darrer 4 d'octubre al 2n Festival Internacional de Corals de Malgrat de Mar, i amb una actuació de 10 minuts que va deixar ple de bones vibracions al Cor (i suposem que també al públic i el jurat) van aconseguir un segon premi molt merescut. ës una gran victòria, tenint en compte que participaven 7 cors i el primer i el tercer premis van quedar deserts. Felicitats, cor!!!
Aquí teniu unes quantes fotos que ho acrediten:
http://picasaweb.google.com/joanchaparro/20071001I07CorAriadnaConcursMalgratDeMar?authkey=2IJ6zKz8Dyk
Aquí teniu unes quantes fotos que ho acrediten:
http://picasaweb.google.com/joanchaparro/20071001I07CorAriadnaConcursMalgratDeMar?authkey=2IJ6zKz8Dyk
dijous, d’octubre 04, 2007
Lanzarote (1)
Avui és el nostre últim dia a Lanzarote. La impressió general és genial: les Canàries son les illes de la calma (potser això és general a qualsevol illa...), i això està accentuat a Lanzarote. A més, jo definiria Lanzarote com la illa sense ombra, la dels volcans, on hi ha més rotondes de les que necessiten i menys senyals de tràfic dels imprescindibles pels turistes... Una illa preciosa, de gent encantadora i moooolt amable, amb paisatges espectaculars, platges desertes, i menjar i vi molt bons. Us anticipem un muntatge fotogràfic fent el "guiri", el primer dia (ens ho mereixíem). Seguiran posts amb fotos i més comentaris, perquè vem veure coses bastant més interessants.
dijous, de setembre 27, 2007
Vacances!!
Ara que ja estem una mica menys nerviosos i que tenim assumit que aviat s'acabarà del tot la tortura, hem decidit fer vacances i ens hem regalat un viatge de 7 dies/6 nits a Lanzarote, en uns bungalows / apartaments equipats amb cuina que per les fotos d'internet sembla que estan força bé. Intentarem relaxar-nos, prendre el sol i desconnectar molt!!!
dimarts, de setembre 25, 2007
APROVAT!!!
M'acaba de trucar l'Albert! Ha arovat el segon, i amb bona nota!!!! Aquesta tortura s'ha acabat... ara falta el tercer (no serà fins al novembre)!!! La veritat és que ha sortit molt content de l'examen, però fins que no t'ho diuen... MOLTES FELICITATS, ALBERT!!! T'HO MEREIXES!!!
Castellers
Aquest any no he gaudit gaire de les festes de La Mercè, la patrona de "el meu poble" (Barcelona). Però he pogut anar a veure la diada castellera del dia 24, amb les colles de la ciutat. Els castells és una de les tradicions que més m'agraden de Catalunya, com els balls de bastons (mil vegades millors que les sardanes...). A la web dels Castellers us expliquen què són, com s'anomenen els castells i cada una de les seves parts... Per mi, són una demostració de treball en equip, força, equilibri i valor...
Córrer contra el Deute Extern
Una de les coses que més em revolten del món actual és el tema del Deute Extern dels països en desenvolupament. Aquí teniu una iniciativa (de moment, a Madrid) per a manifestar-se en contra d'aquest tema. Com diu el rètol: no corris per aprimar-te, ni per fer esport, ni per què ho digui una marca... corre per un motiu solidari!!
dilluns, de setembre 24, 2007
Evitem massacres de dofins
En aquesta web informen de la manera de fer pressió contra le Japó per a intentar evitar que segueixin matant dofins... Una de les espècies de dofins que ja sembla extingida és el dofí d'aigües dolces que vivia en els rius de la Xina... Potser es podria eviar que passés el mateix amb els dofins del Japó...
TV3 - APM: El discurs de José Montilla
El programa de l'APM? intento no perdre-me'l, precisament per coses com aquesta. Són els millors! Visca el frankfurt!
PS: No sé perquè m'havia desaparegut el vídeo del blog...
dissabte, de setembre 22, 2007
Classes
Aquesta ha estat la primera setmana de classe. Sembla que enguany o jo estic molt despistada, o la facultat de mates s'han esforçat en fer-me confondre...
Dilluns em vaig matricular (només donaven 30 minuts per a fer-ho... pitjor que per comprar entrades d'un concert!), i dimecres vaig anar a la primera classe: Història de les matemàtiques II (em vaig perdre la I, però crec que es pot seguir l'argument sense problema). Em sembla que m'agradarà, força participativa, els "problemes" són d'anàlisi de textos i traducció (em pensava que era una assignatura de mates!). Però sempre m'he preguntat com s'ho feien per escriure x^2 + y^3 = 8 quan encara no s'havien inventat aquests símbols... I m'ho explicaran.
Em pensava que dimecres també tenia classe de Probablititats. Vaig esperar al bar fins a les 10, vaig anar a l'aula, i no venia ningú... Finalment, vaig admetre que m'havia equivocat: els dimecres només tinc classe d'Història.
Dijous vaig anar a classe de Passejades a l'Atzar (que vaig saber que no és un nom ridícul per l'assignatura! Hi ha un model probabilístic que es diu així!!!). Creia que seria la primera classe, però vaig descobrir que continuàvem temari, i jo no sabia quan havia estat la primera classe... Resulta que, a diferència dels 5 anys anteriors (com a mínim), les classes no han començat en dimecres, sinó en dimarts... Total, que m'he perdut la primera classe de l'assignatura...
En fi, després de treballar i anar a classe no em queda gaire temps per fer el Puzzle, ni per estudiar, ni per actualitzar el blog, potser a partir d'ara ho faré menys sovint...
Dilluns em vaig matricular (només donaven 30 minuts per a fer-ho... pitjor que per comprar entrades d'un concert!), i dimecres vaig anar a la primera classe: Història de les matemàtiques II (em vaig perdre la I, però crec que es pot seguir l'argument sense problema). Em sembla que m'agradarà, força participativa, els "problemes" són d'anàlisi de textos i traducció (em pensava que era una assignatura de mates!). Però sempre m'he preguntat com s'ho feien per escriure x^2 + y^3 = 8 quan encara no s'havien inventat aquests símbols... I m'ho explicaran.
Em pensava que dimecres també tenia classe de Probablititats. Vaig esperar al bar fins a les 10, vaig anar a l'aula, i no venia ningú... Finalment, vaig admetre que m'havia equivocat: els dimecres només tinc classe d'Història.
Dijous vaig anar a classe de Passejades a l'Atzar (que vaig saber que no és un nom ridícul per l'assignatura! Hi ha un model probabilístic que es diu així!!!). Creia que seria la primera classe, però vaig descobrir que continuàvem temari, i jo no sabia quan havia estat la primera classe... Resulta que, a diferència dels 5 anys anteriors (com a mínim), les classes no han començat en dimecres, sinó en dimarts... Total, que m'he perdut la primera classe de l'assignatura...
En fi, després de treballar i anar a classe no em queda gaire temps per fer el Puzzle, ni per estudiar, ni per actualitzar el blog, potser a partir d'ara ho faré menys sovint...
Nervis
Queden quatre dies. Jo tinc la sensació que se'n sortirà, crec que en sap molt, i s'ho sap tant, que tot i el baix rendiment que qualsevol tindria davant un examen així, el seu nivell seguirà sent suficient... I crec que ell també comença a creure-s'ho. Però no podem ser mai del tot optimistes, sempre hi ha la possibilitat que no surti bé... O que el tribunal no ho consideri suficient...
En fi, només falta esperar! Ja tenim ganes que passin aquests quatre dies!
En fi, només falta esperar! Ja tenim ganes que passin aquests quatre dies!
Dancin' Days
Per als nostàlgics... Era una caràtula trencadora per l'època i l'estil dels culebrots dels 70-80, però ja llavors era bastant ridícul...
Doctor en Alaska
Confesso que sóc addicta a la tele. Sobretot m'agraden les sèries. Suposo que els vicis els generem durant l'adolescència; com que no m'he emborratxat mai, ni he fumat, ni tenia nòvio per aquella època, el meu vici es va convertir en les sèries de televisió, potser gràcies a (o per culpa de) "Dancin' Days", que fins i tot el meu pare es mirava...
Afortunadament, he millorat el meu criteri amb el temps. Ja no em miro sèries sud-americanes...Una de les nostres sèries preferides és "Doctor en Alaska" (Northern Exposure). Ens va fer molta il.lusió quan vem saber que 8tv la reposaria els diumenges a les 22.00. Per fi!! Potser podríem veure la sèrie sencera i a una hora raonable!!! Que il.lusos... Al cap d'una o dues setmanes de complir aquest horari (i vem poder veure el primer capítol!) van canviar. Ara, segons la web de la cadena, la fan de dilluns a dijous a partir de les 23.50. Però tampoc és veritat!!!! Cada dia gravem un munt de porqueria per poder veure la sèrie... i alguns dies no la fan. Després d'alguna película interminable, posen la repetició de l'Arús (no he entès mai la gent que té debilitat per aquest home...).
L'únic que els hem de reconèixer a 8tv és que (a diferència de La2, quan la feien allà) han conservat l'ordre original dels capítols. El podeu consultar aquí.
dimecres, de setembre 19, 2007
dilluns, de setembre 17, 2007
The EVENT of the summer
This weekend I had the greatest surprise when my english family came to see me!!! After years not knowing anything from each other, they happened to be in Catalunya, so tried to find me and my family, though they weren't sure we were living at the places they remembered... But they managed!! Amazing! We spent one of those great afternoons, lots of talking, (eating!!!), laughing, hugs and kisses, as if we had been never apart.... Fantastic! I have no words to explain the feelings they left to me: love, gratitude, some shame, the sensation that time doesn't go by for our friendship, no matter how long, what happens to our lives: they will allways be there... Thanks for trying to contact this time again!! We won't allow to pass so much time until you know from us.
Sue, Laura and Geraint
Sue, Laura and Geraint
Geraint, having fun, as almost always
My (almost) two mums (Sorry, Sue, nothing compares to Elisa....)
And the two of us having a great time!
Va prenent forma...
Gairebé una setmana després de la primera foto del puzzle, ara està així... Ha millorat una mica, no?
dissabte, de setembre 15, 2007
Les Nenes!!
Us pensàveu que no us en parlaria? Doncs aquí les teniu: les meves gates, la Festa i la Fosca (endevineu quina és quina?) que de moment les tinc desterrades per facilitar els estudis de l'Albert. Crec que estan millor allà on són ara, el problema el tindrem quan les faci tornar a casa....
divendres, de setembre 14, 2007
honda choir
UN anunci al.lucinant. Si al Cor Ariadna poguéssim control.lar els sons com aquesta gent...!!!
dijous, de setembre 13, 2007
Sudokus
Un altre passatemps que tinc són els Sudokus. Qualsevol cosa per no quedar-me embobada davant la caixa tonta. Una manera de jugar: a Sudokusweb tenen 5 nivells de dificultat, es pot jugar online, imprimir-los o jugar pel mòbil. Cada dia els renoven! Si jugues online pots comprovar si ho estàs fent bé(en cas de quedar-te encallat) i pots mirar directament la solució.
També tenim els de Count to nine, amb les mateixes prestacions.
També tenim els de Count to nine, amb les mateixes prestacions.
Bienvenido Kenan
Esmeralda, amiga y compañera de suplicios en la facultad de matemáticas, ha sido tía recientemente. Su sobrino se llama Kenan, y según su madre (hermana de Esmeralda) no le hizo sufrir mucho. Es muy buen chico y evidentemente, es precioso (palabras babeantes de Esmeralda). ¡¡Muchas felicidades a toda la familia!!
Dates
Sembla que ja tenim una data gairebé segura: l'examen serà entre el 24 (dia de la Mercè) i el 25 de setembre. L'Albert ja s'ha reservat un vol, i jo em demanaré vacances pels deu dies següents. Esperem que tot vagi bé!
Nervis...
Nervis...
dimarts, de setembre 11, 2007
El Gernika
Estic fent passar les hores d'espera fins que torni a començar classes i/o l'Albert s'examini fent el puzzle de 3000 peces del quadre "Gernika", de Picasso. Una matada? Potser sí. És un repte, com les mates.
Vaig tardar un dia a classificar les peces (i ara hauria de fer una segona classificació), i un altre dia només per fer el marge. Ja porto 10 dies fent el que puc els caps de setmana i algunes tardes, i ara mateix l'aspecte que té és aquest. Com podeu veure, ocupa tota la taula del menjador de casa (fa 144*69 cm), sort en tinc del rulo que s'han inventat els maníacs dels puzzles per poder guardar-lo cada dia i fer servir la taula pel que serveix... Si algú vol donar-me un cop de mà...
dissabte, de setembre 08, 2007
La coral
No podia faltar un post sobre els meus amics i companys de cançó: el Cor Ariadna. Som un cor de veus mixtes de gent de totes les edats (de 18 a 55, aproximadament), que formem part de l'Agrupació Cor Madrigal. Ens ho passem molt bé, cantem música clàssica de tots els temps, i en porsteriors posts segur que us en parlo més. El proper esdeveniment on ens podeu venir a escoltar és el Concurs que es farà a Malgrat de Mar a principis d'octubre. Ja us aniré informant.
Simulacre
Avui hem fet un simulacre d'examen amb l'Albert. Fins ara, només m'havia demanat alguna vegada que li prengués un tema sol, i en canvi avui li he preguntat 6 temes com en un examen real. Portava uns quants dies desanimat, molt nerviós per si li sortiria tot en temps (Sempre li surten els temes massa llargs: en sap tant i ho vol dir tot!!), i al final gairebé em desanima a mi i tot... Però després del simulacre, que ha aconseguit fer en el temps estipulat, s'ha animat una mica més: es veu que l'examen que li he posat era difícil, però tot i així li ha sortit millor del que ell esperava. I jo també he superat la prova: la veritat és que se'm feia difícil imaginar-me una hora escoltant l'Albert, intentant entendre què deia, intentant control.lar els temps... Però (paradoxes del temps) m'ha passat l'hora volant!
En fi, per mi, molt tranquil.litzador, espero que per ell també i sigui una injecció de moral pels dies que queden... Ànims!!!
En fi, per mi, molt tranquil.litzador, espero que per ell també i sigui una injecció de moral pels dies que queden... Ànims!!!
divendres, de setembre 07, 2007
Prince's Trust Concert 1986
El concert de la Princesa, amb totes les guitarres a l'escenari. Dedicat a ma mare!!
dijous, de setembre 06, 2007
Les Mates
D'aquí dues setmanes tornen a començar les classes a la facultat de mates. Aquest és el meu darrer curs, faré dues optatives aquest semestre, i una última a partir de febrer. I ja seré bi-llicenciada!!! Clar que m'ha costat 18 anys... Mitja vida!
Els nebots
Ara és el torn dels nostres nebots:
L'Oriol i l'Alba, els Capell.
I la Mariona Sanz.
Oi que són guapos???
Els nostres inicis
Mònica i Ritxi, Pau i Carla. Ells ens van presentar, i van presenciar i propiciar els primers moments, les primeres interminables converses; només ells intuien en aquell moment que podríem arribar a estar com estem ara...
Esperem...
Han començat a examinar després de la parada de l'estiu. Sembla que la data més probable serà el 24 de setembre, però es podria avançar al 20... Aquesta espera barrejada amb compte enrera, aquesta sensació d'impotència que tinc és el pitjor d'aquests dies... Només puc intentar fer bé la meva part del tracte: portar la casa.
diumenge, de setembre 02, 2007
El principi
Benvinguts al blog de l'Albert i la Laura.
Vull regalar-li aquest blog a l'Albert quan acabi d'estudiar, com a diari d'una nova vida. De moment, incorporaré coses jo sola, espero que després sigui feina de dos.
Que tinguis molta sort amb els examens!
Vull regalar-li aquest blog a l'Albert quan acabi d'estudiar, com a diari d'una nova vida. De moment, incorporaré coses jo sola, espero que després sigui feina de dos.
Que tinguis molta sort amb els examens!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
