Llibres

Darrerament he estat llegint un parell de llibres molt recomanables.
El primer, "Historias de Londres", de Enric González, periodista de El País, és una visió de Londres i els seus habitants còmica i diferent, des del punt de vista d'un periodista mentre va ser corresponsal allà. Ens ho vem passar molt bé llegint-lo mentre érem a Londres, i a més ens suggeria llocs on anar, anècdotes relacionades amb els llocs que visitàvem... Molt entretingut!

El segon, "Fortalesa digital", de Dan Brown (gràcies, Oriol) és la primera novela de l'autor de "El Codi Da Vinci". Com potser ha passat a molta gent, he llegit els tres primers llibres de l'autor en ordre invers a com es van escriure. Aquest, afortunadament, no tracta de grans conspiracions ni de l'església, sino de criptografia. Llevat algunes imprecisions tècniques (es va escriure al 1998, molta tecnologia de la qual parla estava encara a les beceroles), i potser la manca d'explicacions riguroses sobre criptografia, la novela és trepidant i es llegeix ràpidament, em va agradar molt.
Informant-me sobre l'autor, a més, vaig llegir que li van posar una querella a Gran Bretanya per plagi (de fet, ja ho sabia), però el jutge va dictaminar a favor de l'acusat. El més graciós és que a la sentència, el mateix jutge Smith hi va amagar un codi per a ser desxifrat. En el text linkat, heu de buscar lletres en negreta i cursiva, que us duran a una frase indesxifrable, que comença amb "smithycodeja...", o sigui "Smithy code", i una sèrie de lletres. Alguns llocs expliquen com desxifrar-ho, tot i que per mi no era fàcil. Però com que tenia a veure amb criptografia, i amb la successió de Fibonacci, em va fer molta gràcia!
Només una recomanació: a la darrera pàgina de la novela hi ha una sèrie de números (128 - 10 - 93 - 85 - 10 - 128 - 98 - 112 - 6 - 6 - 25 - 126 - 39 - 1 - 68 - 78), que de seguida fan pensar en un possible codi per ser desxifrat. Malhauradament, el traductor ho hauria d'haver tingut en compte, ja que té a veure amb lletres, capítols i/o pàgines de la mateixa novela, i amb la traducció es perd la clau per desxifrar-lo... Llàstima!

Sant Jordi

Per mi Sant Jordi és fins i tot més Diada que la Diada de l’11 de Setembre. Per mi significa molt més que la Diada oficial. Com deia el Jordi Basté a Rac1 aquest matí:

"Sant Jordi és una diada tan esplèndida, tan nostrada, tant “de fer país” […]. Sant Jordi és una diada de llibres, de roses, d’amor, d’amistat, de passeig, de mirar, de sentir, de petó. És una festa sense ser-ho, que són les millors, les que no ens obliguen, les que ens surten de dins, les que fan fer campana a l’escola, escapar de la feina, no anar a classe a la facultat. És una diada tan simbòlica, que ens la prenem com una segona Diada Nacional […]"

És un dia per sortir al carrer i sentir-te orgullós de ser català, per sentir-te acompanyat per la gent, per olorar les flors que omplen qualsevol cantonada de la ciutat, per llegir, buscar, remirar llibres, triar i remenar, per trobar-te amb els escriptors… A més (com darrerament) avui el dia ha estat esplèndid, amb un sol que ha acompanyat tot el dia, ha forçat la gent a sortir al carrer i oblidar-se que aquest vespre juga el Barça…
Barcelona es vesteix de festa encara que no ho sigui, els carrers estan plens de senyeres, de gent, de paradetes de llibres i roses… Sempre he procurat ser a Catalunya per Sant Jordi, i només he estat fora en dues ocasions: un any era a Tübingen, visitant una amiga que hi viu, i un altre era a València, visitant l’Albert que hi feia un curs… Però sempre he trobat el moment per passejar i mirar llibres, comprar-ne…
Enguany, el rànquing de llibres més venuts per Sant Jordi és:
El Juego del Ángel / El joc de l'àngel (Zafón)
Te daré la tierra / Et donaré la terra (Lloréns)
El chico del pijama a rayas / El noi del pijama de ratlles (Boyne)
El asombroso viaje de Pomponio Flato (Mendoza)

Jo m'he comprat el del Mendoza (sempre en cau algun... M'encanta!) i "De tot cor", d'Andreu Martin, de qui havia llegit els llibres que ha escrit en col.laboració amb Jaume Ribera (els protagonitzats per en Flanagan i l'Esquius), i me l'ha signat.

Per primer cop des que ens coneixem, l'Albert i jo hem passat el dia de Sant Jordi separats, ja que ell havia de ser a Pamplona uns dies... Però ahir ja em va regalar una rosa preciosa i vem comprar alguns llibres.

I d'on vé la tradició?

La llegenda de Sant Jordi diu que en un poble hi va aparèixer un drac que necessitava menjar gent, i que per no suportar atacs del drac, sortejaven la víctima entre la gent del poble. Fins que li va tocar a la filla del rei, que a més era la més bonica del poble. Per salvar-la, va aparèixer Sant Jordi, que va lluitar contra el drac i el va travessar amb una llança que li va fer vessar sang, que al caure a terra van fer sortir un roser de roses vermelles.
A la Wikipèdia trobeu molta informació en tots els idiomes de Sant Jordi, que és patró de molts llocs del món (entre ells, Anglaterra i Aragó). També és patró de Catalunya però el dia 23 d’abril no és festiu...

Aquí teniu més fotos que he fet aquesta tarda a Barcelona

Fira del Llibre de Frànkfurt

Havia sentit a parlar tant d'aquesta fira (mai abans que la cultura catalana hi fos convidada) que quan vaig sentir a la ràdio aquesta setmana que finalment s'inaugurava, el primer que vaig dir va ser: "però no s'havia fet ja, la fira?"

Doncs encara no s'havia fet. De moment, vaig veure un tros de la cerimònia d'inauguració. Però del que s'està parlant, i molt, és del discurs inaugural de Quim Monzó. Sempre genial. (Sigui dit de pas, em vaig introduir en els seus contes amb "Uf, va dir ell", i no he parat... Per afegir a la llista anterior).

Per si el voleu escoltar, a la web de Rac 1 hi és. Si preferiu llegir-lo, cliqueu aquí.

Llibres

He confessat ser una addicta a la tele... però també llegeixo molt (la meva família, especialment la meva germana, diuen que de petita no jugava: llegia...). Aquí teniu alguns dels llibres que m'han agradat més:

Per riure: "Sin noticias de Gurb", de Eduardo Mendoza. Genial, no es pot llegir al metro perquè et tronxes. També m'agrada, del mateix autor, "La ciudad de los prodigios", i altres...

També per riure: "Mi familia y otros animales", de Gerald Durrell. Una mena d'autobiografia d'una època determinada de la seva vida, molt divertida (visca l'humor anglès) i amb les seves experiències com a naturalista jove i inexpert, però amb molta passió pels animals... Em va despertar interès per la carrera de biologia.

De mates: "El enigma de Fermat", de Simon Singh. Un dels primers llibres sobre mates que vaig llegir, quan ja estudiava la carrera. Per a tots els públics, molt interessant, i em va fer tenir ganes de ser matemàtica....

Juvenils: la sèrie de Harry Potter, de J.K. Rowlings. Ja me'ls he llegit (i rellegit) tots, un món nou...

Ciència-ficció: "Jo, Robot", de Isaac Asimov. Sens dubte, la millor novela del gènere que he llegit. Un autor que, en ciència-ficció, m'encanta. També he llegit "Fundació", o "I fins i tot els déus", que encara em va agradar més.

Novel·la anglosaxona: "Dissabte", de Ian McEwan. Genial, senzillament.

Tinc mala memòria per la lectura i les pel·lícules, i això em permet gaudir-ne gairebé com el primer cop cada cop que llegeixo llibres que m'han agradat... Així que aquest estiu, a part de l'últim Potter he rellegit bastant... però seguirem informant.