Comparació Boltaña-Barcelona

Hem estat uns dies a Barcelona per qüestions mèdiques. Fa exactament una setmana estàvem obrint-nos pas entre la multitud de visitants dels Encants Vells, el "mercadillo" de Barcelona, on hi pots trobar literalment de tot. Nosaltres ens vem firar uns quants llibres, cables per connectar el DVD amb un disc dur extern, manxes per fer anar amb el peu (a 2 euros cada una!), uns plats japonesos que serviran de safates per amanides... L'ambient és conegut: molta gent, xivarri, molt soroll, converses en idiomes de tot arreu, brutícia, olors diverses (totes relacionades amb la gent i la contaminació), colors en general grisos...
Avui, a Boltaña, he anat a buscar el pa. Eren quarts d'onze del matí, però en la mitja hora que he fet durar el passeig, no m'he creuat amb més de 5 persones. Els que no són del país s'identifiquen de seguida: van abrigats fins a les orelles, com si fossin al Pol Nord, i amb roba esportiva o de muntanya; no et saluden quan et creues amb ells; i sobretot, no els coneixes ni de vista! Tampoc he vist circular més de quatre cotxes. I alguns dels que estaven aparcats, tenien les finestres obertes, sense por a ser robats.
Les vistes, bé, ja he posat moltes fotos en altres posts: muntanyes amb una mica de neu, cases no gaire altes, colors verd i marró... L'aire es respira fresc, net, que omple els pulmons sense necessitat d'estossegar.
Se senten les olors de les coses: algú fa foc de llenya, l'olor dels arbres (l'Albert sempre diu que una de les coses que el va impressionar més quan va arribar a Boltaña per primer cop va ser l'olor de pins), l'olor del pa, de l'aigua del riu...
El riu i els ocells són quasi els únics sorolls que se senten. Alguna conversa individualitzada, algun cotxe que cirula, però sobretot, se sent la natura que mica en mica es desperta cap a la primavera.
I el gust... Bé, al forn de pa potser no tenen molta varietat de pans: tenen pa de barra, pa rodó (gran o petit), pa de motllo (integral, normal o amb llavors), alguns dies fan pa de barra integral, i per ser cap de setmana, també tenien unes quantes pastes dolces variades, però res a veure amb la varietat que ofereixen actualment els forns de ciutat. Però tampoc ofereixen un pa natural, acabat de fer, cruixent tot el dia, i amb gust de pa! Això per no parlar de la resta d'aliments frescos (verdures, carns)...
I per sobre de tot, a Boltaña hi ha la calma. Quatre dies a Barcelona i ja estàs estressat. Sempre sembla que arribes tard a tot arreu, has de calcular el temps del transport (vigilar si agafes el cotxe: on aparques?, hi haurà trànsit?)... A Boltaña, hi ha "el horario del pais", que vol dir que, es queda a una hora, però tampoc cal agobiar-se si s'arriba, posem, mitja hora tard. Per exemple, no et pots refiar gaire de l'horari de les botigues, i fins i tot l'escola comença a les 10, per no estressar els nens que vénen dels pobles del voltant...
Per això aquest matí, a quarts d'onze, el poble semblava que encara dormia...

La Mercè

Aquest any, evidentment, no he pogut participar de les festes de la Mercè, la festa major de Barcelona... Ara el meu poble és Boltaña! Però espero que les festes hagin complert les expectatives de tothom! Si podeu, no us perdeu el Piromusical, acostuma a ser bastant impressionant!

Adéu Castillejos!

En un cap de setmana de Barcelonada, hem tancat uns quants temes. El més important va ser donar per clausurat el pis de Castillejos, on he viscut els darrers 10 anys. Com que el buidat i trasllat del pis l'hem fet en moltes etapes, ha durat un parell de mesos, i com que tenia moltes ganes de deixar el pis, que necessitava unes bones reformes (al menys, la instal.lació elèctrica i les finestres, i sobretot una bona mà de pintura), doncs ha resultat que no em va emocionar gens ni mica quan vem tancar la porta per darrera vegada, amb l'Albert, divendres passat de matinada.
Això sí, quan l'endemà vem agafar el metro i em vaig adonar que no havia de baixar a Glòries "com sempre", se'm va fer molt estrany...
En fi, ara puc dir del tot que hem començat una nova etapa, que ha de començar per acabar de buidar les caixes que tenim encara del trasllat!

Sant Jordi

Per mi Sant Jordi és fins i tot més Diada que la Diada de l’11 de Setembre. Per mi significa molt més que la Diada oficial. Com deia el Jordi Basté a Rac1 aquest matí:

"Sant Jordi és una diada tan esplèndida, tan nostrada, tant “de fer país” […]. Sant Jordi és una diada de llibres, de roses, d’amor, d’amistat, de passeig, de mirar, de sentir, de petó. És una festa sense ser-ho, que són les millors, les que no ens obliguen, les que ens surten de dins, les que fan fer campana a l’escola, escapar de la feina, no anar a classe a la facultat. És una diada tan simbòlica, que ens la prenem com una segona Diada Nacional […]"

És un dia per sortir al carrer i sentir-te orgullós de ser català, per sentir-te acompanyat per la gent, per olorar les flors que omplen qualsevol cantonada de la ciutat, per llegir, buscar, remirar llibres, triar i remenar, per trobar-te amb els escriptors… A més (com darrerament) avui el dia ha estat esplèndid, amb un sol que ha acompanyat tot el dia, ha forçat la gent a sortir al carrer i oblidar-se que aquest vespre juga el Barça…
Barcelona es vesteix de festa encara que no ho sigui, els carrers estan plens de senyeres, de gent, de paradetes de llibres i roses… Sempre he procurat ser a Catalunya per Sant Jordi, i només he estat fora en dues ocasions: un any era a Tübingen, visitant una amiga que hi viu, i un altre era a València, visitant l’Albert que hi feia un curs… Però sempre he trobat el moment per passejar i mirar llibres, comprar-ne…
Enguany, el rànquing de llibres més venuts per Sant Jordi és:
El Juego del Ángel / El joc de l'àngel (Zafón)
Te daré la tierra / Et donaré la terra (Lloréns)
El chico del pijama a rayas / El noi del pijama de ratlles (Boyne)
El asombroso viaje de Pomponio Flato (Mendoza)

Jo m'he comprat el del Mendoza (sempre en cau algun... M'encanta!) i "De tot cor", d'Andreu Martin, de qui havia llegit els llibres que ha escrit en col.laboració amb Jaume Ribera (els protagonitzats per en Flanagan i l'Esquius), i me l'ha signat.

Per primer cop des que ens coneixem, l'Albert i jo hem passat el dia de Sant Jordi separats, ja que ell havia de ser a Pamplona uns dies... Però ahir ja em va regalar una rosa preciosa i vem comprar alguns llibres.

I d'on vé la tradició?

La llegenda de Sant Jordi diu que en un poble hi va aparèixer un drac que necessitava menjar gent, i que per no suportar atacs del drac, sortejaven la víctima entre la gent del poble. Fins que li va tocar a la filla del rei, que a més era la més bonica del poble. Per salvar-la, va aparèixer Sant Jordi, que va lluitar contra el drac i el va travessar amb una llança que li va fer vessar sang, que al caure a terra van fer sortir un roser de roses vermelles.
A la Wikipèdia trobeu molta informació en tots els idiomes de Sant Jordi, que és patró de molts llocs del món (entre ells, Anglaterra i Aragó). També és patró de Catalunya però el dia 23 d’abril no és festiu...

Aquí teniu més fotos que he fet aquesta tarda a Barcelona

Els Balcons de Barcelona

Aquí teniu la llista dels personatges que es poden trobar al mural pictòric "Balcons de Barcelona", de Cité de la Création, al principi del carrer Enamorats:

http://www.ub.es/geohum/inventari/fitxes/invt019.htm

Detalls de Barcelona

Em considero una barcelonina empedreïda i orgullosa de la meva ciutat... Tinc (potser massa) idealitzats els jocs olímpics de 1992, com una de les millors experiències de la meva vida...
Cada dia passo per davant d'aquesta façana. Està bastant amagada, l'heu de trobar en aquell encreuament estrany entre la Diagonal, el carrer Aragó, el carrer Marina, el carrer Enamorats... És la plaça de la Hispanitat. Vaig sentir a la radio un dia que els personatges que s'hi veuen són coneguts i identificables... Si veieu les fotos dels personatges de més a prop, els sabríeu identificar? N'heu de trobar 26.

La resposta més endavant....

El mural es diu "Balcons de Barcelona", i es considera un exemple perfecte de l'art d'estil Trompe l'oeil. El va realitzar la cooperativa "Cité de la création" i es va inaugurar aquell mateix any, 1992.