Motos

Esta Setmana Santa también hemos aprovechado para desconectar un poco del estrés (o sea, del móvil) cogiendo la moto junto con Esmeralda i Nacho, i nos hemos dejado llevar por carreteras por donde Albert ha disfrutado conducir la moto, hasta Mura, donde nos hemos encontrado con un restaurante donde comimos mucho, bueno y barato. El sitio es precioso, y la compañía genial!! Gracias por hacernos descubrir rincones epsectaculares a la vuelta de la esquina!

Cómo no, las fotos.

Calçotades!

A l'hivern els catalans també aprofitem per fer grans menjars, i des de fa relativament poc es fan calçotades. El que es menja, doncs, són principalment els calçots, que són cebes que s'han conreat de manera especial, deixant-les mig colgades i mentre van creixent es van colgant cada cop una mica més (es van calçant, d'aquí el nom), de manera que la ceba creix llarga i esprimatxada, sense desenvolupar totalment el seu bulb natural. Aquesta ceba especial es cou sense treure'n els restes de terra, i directament sobre flama viva, fins que queda renegrida. El que és més divertit és, però menjar els calçots: s'han de pelar, o sigui, treure les capes externes de la ceba que han quedat més cremades, i sucar la part blanca i cuita a la salsa, tradicionalment una salsa romesco, i menjar la ceba aixecant-la per sobre el cap, des de l'arrel fins a les fulles. Com que la postura facilita les taques, la vestimenta s'ha de complimentar amb un pitet, un trap o tovalló penjat del coll. Per tant, la calçotada és un àpat poc decorós i que surt de tot protocol, i per això és tan divertit. A continuació dels calçots, que es pot considerar un primer plat, es menja carn a la brasa, com una barbacoa qualsevol. Personalment, però, gaudeixo molt més dels calçots que de la resta...

Enguany només hem fet una calçotada, a la casa que la família del Nacho tenen a Rellinars, i ens vem renunir uns quants amics, amb el nou nebot de l'Esmeralda i el gos de la germana inclosos. Aquí teniu el document gràfic que ho certifica.

La Mona de Pasqua

Segons la Wikipèdia:

"La mona de Pasqua és dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat.

El nom prové de la munna terme àrab que significa "provisió de la boca", regal que els moriscs feien als seus senyors.

Les mones presenten una gran diversitat. En un principi era una massa de pastís amb ous a sobre, tal i com es mostra al dibuix de la dreta del segle XIX, però amb el temps els ous van esdevenir de xocolata i al final va acabar esdevenint la base de la mona. Al País Valencià i Múrcia, per contra, no va evolucionar i encara manté la forma original de pastís (tonya) amb l'ou dur al damunt.

Tradicionalment el padrí regalava la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida després de missa. El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d'amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el que no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.

Gairebé a tot Catalunya i al País Valencià, és tradicional que el padrí obsequiï el seu fillol, amb la mona, en la que sempre hi ha l'ou. La tradició de la Mona de Pasqua va aparellada amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata."

Evidentment, nosaltres vem complir amb la tradició i vem portar la Mona als nebots de l'Albert, ja que ell és padrí de l'Alba. Aquí teniu les fotos de la mona i els nebots.

Los Notarios también se divierten

Los nuevos Notarios deben asistir, en cuanto han aprobado la oposición, a un curso para aprender algunas cosas y el uso de herramientas para el día a día de una Notaría, todo lo referente a los temas no juridicos. Esta vez se realizaron en Salamanca, hace un par de meses. Pero como todos eran recién aprobados, también celebraron muchas cosas... Y aquí teneis documentos gráficos de esos días. No parecen tan serios como nos los imaginamos, ¿verdad?

Noticias de Ivan

Por problemas de papeles (cómo no, si es que La Tierra no es un sólo mundo, sino que uno tiene que pedir permiso para vivir en cualquier lado!), Ivan ha tenido que volver a Tenerife durante un tiempo. Creo que no tardará mucho en volver a buscar un destino para seguir con su aventura, pero de momento su vuelta al mundo se ha visto momentáneamente interrumpida. En cuanto reinaugure su periplo, su blog se actualizará con nuevos escritos.
De momento, este es su comentario a mi invitación de boda.

Ja és oficial!!!

L'Albert ja és oficialment Notari!! Ha sortit publicat al Boletín Oficial del Estado (alias BOE) d'ahir:

http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=personal&id=2008/04932&txtlen=1000

Felicitats!!!

Plans

Doncs sí, sembla que va de debò, i ens casarem!!! Serà el dia 31 de maig, a la tarda. De moment, ja sabem el lloc, l'hora, ja tenim decidit on farem el convit, i jo ja he encarregat el vestit... Però falten tantes coses!!! Que si la música de la cerimònia, la música del convit i del ball (sobretot, el ball!! Que volem ballar molt aquell dia!!), que si el menú, la llista de convidats, distribuir les taules, flors, fotos, com serà la cerimònia, qui porta què, qui diu què... uff!!

I tot això barrejat amb els tràmits burocràtics, amb els maldecaps d'intentar decidir les opcions geogràfiques d'on volem viure durant el proper any, el viatge de noces, la feina, les mates, els alumnes de l'Albert....

En fi, que no parem. Però tot el que fem, per sort, ens fa il.lusió!! O sigui que, com solen dir, sarna con gusto no pica!

Nou teatre a Barcelona!

Visc a sobre el Versus Teatre , una sala alternativa, de petit format, que dóna oportunitats i un espai per a la gent que comença, tant actors i actrius com als escriptors de teatre, i també programa teatre i titelles per nens, els matins dels caps de setmana. El seu director és veí de l'escala, Ever Blanchet, i ens coneixem força. Ara han obert un nou teatre: el Teatre Gaudí Barcelona , que té dues sales, una de gran (fins a 200 persones!) on ara mateix hi fan un musical amb banda sonora de Sonheim, i una altra de petita, amb capacitat d'unes 50 persones, que ara ofereix uns monòlegs de Simone de Beauvoir... Molt interessant! Esperem que tingui molt futur, que en aquesta ciutat hi falten teatres!!

Felicitats, Ever!!!

Javier Bardem Guanya l'Oscar 2008

No he vist la peli, i no sé si s'ho mereix... Però té molta raó quan diu que els Cohen han aconseguit fer-li el pitjor pentinat de la seva carrera!!! De totes maneres, m'agrada com a actor!

Dire Straits - Brothers in arms (1985)

Una de les millors cançons que conec, i un dels vídeos més currats... Aquí teniu la lletra:
These mist covered mountains
Are a home now for me
But my home is the lowlands
And always will be
Some day youll return to
Your valleys and your farms
And youll no longer burn
To be brothers in arms

Through these fields of destruction
Baptisms of fire
Ive watched all your suffering
As the battles raged higher
And though they did hurt me so bad
In the fear and alarm
You did not desert me
My brothers in arms

Theres so many different worlds
So many differents suns
And we have just one world
But we live in different ones

Now the suns gone to hell
And the moons riding high
Let me bid you farewell
Every man has to die
But its written in the starlight
And every line on your palm
Were fools to make war
On our brothers in arms