Soleta

Aquests dies l'Albert està a València per preparar-se pel tercer examen. Afortunadament (o no), tinc mooooolta feina a la feina, moltes classes i deures a fer, de manera que no tinc temps per sentir-me sola... Però sí, trobo a faltar l'Albert. Estic altre cop com fa cinc anys o més, quan vivia sola, només acompanyada de les gates (i encara sort!)... En aquella època em semblava genial, però ara, trobo a faltar l'Albert... I mira que, en èpoques fortes d'estudi no el veia gaire més que ara, i no teníem converses més llargues de les que tenim ara per telèfon... però, evidentment no és el mateix.
Vaig passar la prova de foc el primer cap de setmana, no me'n vaig sortir gaire bé: sense dutxar-me ni sortir de casa, només fent coses de mates i d'aquest blog, una estona de puzzle... Aquest cap de setmana que vé, que a més té un dia de festa extra, no permetré que la mandra (el meu gran pecat capital) em venci altre cop! Ja explicaré com el passo... (també hauré de buscar temps per estudiar, tinc un examen d'aquí poc, he de presentar un treball i un problema a classe!!!)

Aquestes sensacions de soledat, però, són el pa de cada dia de la "opositora consorte" (com ens auto-anomenem en alguns cercles). Ningú pot posar-se exactament en el teu lloc, tampoc et pots posar en el lloc de l'Estudiant, has d'estar preparada per canvis d'humor, tristeses, depressions temporals, i agobios diversos de la parella, sense que els teus propis maldecaps afectin el seu ritme d'estudi. Intentar que, si ell ho vol així, no noti la teva presència, ni per excés ni per defecte, és un equilibri difícil de trobar. Però sempre hi ha algunes recompenses, al menys l'Albert m'ho ha fet sentir sempre així: un "gràcies" de tot cor, una conversa en la que sembla que ajudo a passar un mal moment, prendre les decisions per consens (o al menys, tenir molt en compte la meva opinió), aquestes coses reafirmen la relació, et fan palès que el que estem suportant entre els dos ens fa forts, ens uneixen i ens donem suport mútuament...

Però ara, la sensació de soledat és diferent. Per sort, s'acabarà aviat!!!!