Després de gairebé una setmana de saber la notícia definitiva que hem estat esperant durant dies, setmanes, mesos, anys!!!, encara no sabem exactament què vol dir...
Vol dir tranquil·litat, vol dir emoció, vol dir somniar en un futur millor i ara possible, vol dir poder fer plans (relativament, fins que no sapiguem la plaça de l’Albert tampoc podem planejar-ho tot), vol dir poder pensar en totes aquestes coses somrient, sense dir de seguida “ja ho veurem”, “si hi ha sort”, “toquem fusta”... No parem de somriure, donar bones vibracions a la gent, tenim alegria per donar i per vendre!!
Tenim il·lusions renovades, l’Albert no haurà de memoritzar res, no s’haurà de passar hores i hores tancat, podem parlar tot el temps que vulguem, podem disposar dels caps de setmana, podem sortir cada dia (quan jo no treballi), podem....
S’ha acabat patir, s’ha acabat no poder dormir, s’ha acabat controlar el temps dedicat a qualsevol cosa, prou patir per tenir els àpats preparats a temps, per no deixar que l’Albert se’n vagi a dormir massa tard, comprar llibres de contes per no temptar a l’Albert amb lectures llargues, mirar només sèries gravades per televisió per controlar el temps invertit en la tele i no anar a dormir massa tard, despertar l’Albert des de la feina, patint per si havia passat bona nit o si s’havia adormit, emportar-me’n els cables de l’ordinador per evitar-li temptacions...
S’ha acabat estar pendent de com s’ha llevat, de quin humor té avui, estar a l’expectativa de com surt de l’habitació, si ha tingut un dia satisfactori, si ja comença a estar tan nerviós per la proximitat de notícies (surten llistes al BOE, surt una convocatòria, s’acosta la data possible d’examen)...
Ja hem acabat amb la no-informació, no saber quan es farà un examen, no saber quan tindrem possibilitats de descansar, no poder concretar amb els amics i familiars si podrem celebrar alguna cosa junts perquè no sabem exactament quan serà un examen...
Prou quedar-se a casa, dir que no a sopars, excursions, sortides, àpats d’amics o familiars... Ara ja podrem organitzar viatges, vacances en èpoques normals, a l’estiu jo també hauré acabat les mates i podré deixar de demanar festa per estudiar...
Potser ara ens vindran estressos per excés d’oferta, per haver de triar què fer en cada moment, potser vindran criatures, estressos per canvis de pis, de ciutat, negociar amb la meva feina, però mira, VISCA LA LLIBERTAT D’ACCIÓ!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Això vol dir que ens veiem al sopar d'aquesta nit? ;-)
Publica un comentari a l'entrada