Diumenge, després de recuperar-nos de la festa de les dones de Boltaña, vem aprofitar el que semblava un bon dia d'hivern per fer la primera visita a la Serra de Guara, on de moment encara no haviem entrat. Vem començar per la carretera que va a Sabiñánigo, fins arribar a Pueyo de Morcat. Allà vem recórrer les quatre cases que encara queden, inclosa l'església que està reciclada com a magatzem-deixalleria, i la casa principal del poble, abandonada i mig enrunada, però que encara conserva quasi intacta la xemeneia, i per dins, la Cadiera: és un banc de fusta que envolta la llar de foc central, que servia de cuina i de lloc de reunió, ja que era el lloc més calent de la casa. En vem marxar quan va començar a nevar. Després vem fer una incursió per un camí que només eren les roderes d'algú altre, vem corregir la ruta fins a Morcat, on vem arribar que es feia fosc, però encara ens va donar temps de visitar les cases mig enrunades que hi queden. En una d'elles hi vem trobar dues ovelles que jeien al terra, però no vem trobar la resta del ramat per enlloc. Unes quantes cabres sí, però més ovelles, no.
Quan ja es va fer definitivament de nit, vem seguir per la pista fins a Sieste, i d'allà a Boltaña. Encara que no vem endinsar-nos molt a la Serra de Guara, ja vem copsar la grandiositat i bellesa dels seus paisatges, secs però en aquests moments nevats, i sobretot, despoblats i solitaris. El reportatge fotogràfic, aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada