Ahir va morir la germana més petita del meu pare, la meva tieta i padrina Maria Assumpció Sanz. El record que en guardaré sempre serà d'una dona igual que el meu pare, i sempre rient, alegre i fent bromes, i sobretot, tenint cura de tots els seus. Sempre he associat la meva padrina amb la bondat absoluta, la generositat, i el cristianisme pur. Si algú, sense fer miracles, mereix la santedat, és la Maria Assumpció. I potser també feia miracles, cuidant la família (marit, filles, germanes, néts, sogres...), treient temps i diners d'on semblava impossible que n'hi hagués, i sempre, sempre, amb una paciència infinita i sense queixar-se mai, amb un somriure d'orella a orella... No me la imagino seria ni enfadada, i segur que ara mateix ens somriu des del cel.
La trobarem molt a faltar!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Em sap greu, trucaré al teu pare, espero que no es deprimeixi pensant que era més jove ........
Publica un comentari a l'entrada