Ahir, després d’una setmana sencera de pluges, va fer un dia esplèndid, encara que una mica fred. Però el vam aprofitar per anar d’excursió, i pujar la muntanya que tenim més a la vora de Boltaña: Navaín. Després d’arribar a Ascaso en cotxe, vam començar a caminar, encara que ens va costar una mica trobar el camí correcte. La pujada és considerable, uns 800 m de desnivell des d’Ascaso, i per sort alguns núvols tapaven el sol espaterrant que queia sobre nosaltres. Tot i així, la pujada la vam fer poc a poc, sense presses, i vam fer cim a les 3 de la tarda, tres hores després de sortir.
Ascaso, amb el Naranjito
Durant la pujada, a part de gaudir de les vistes espectaculars, ens va sorprendre la quantitat de fòssils que hi havia. De fet, havíem llegit a la pujada de Silves que tota aquesta zona està plena de Nummulites, els organismes marins amb closca que omplien els mars d’aquesta zona, i que van formar aglomerats i roques senceres. De fet, dóna la sensació que tota la muntanya de Navaín està feta d’aquests fòssils.
Fòssils i més fòssils!
Vistes de la quasi omnipresent Peña Montañesa
Quan ja ens començava a agafar fred, vam emprendre la baixada, però també sense presses. Vam arribar a Ascaso a les 6, sense esma de res més que anar a casa, descansar, recuperar forces amb una bona ració de tortellini, dutxar-nos i dormir. Una bona excursió i un bon dia! I més fotos...
La foto que testifica que vem fer el cim!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada