Ara ja fa un mes que vivim a la casa nova. Al final, les obres es van allargar una mica, i fins a mitjans d'Octubre no vàrem començar a traslladar coses... Pel pont de novembre, ja ho teníem tot enllestit, és a dir, ja no teníem res al pis on hem viscut els darrers tres anys i mig, i jo teníem tot a la casa.
Clar que ens falten mobles, i moltes coses ens han quedat en caixes que ja veurem quan les buidarem, però hem inaugurat la casa amb pares, sogres, alguns amics i germans...
Estem molt contents, ha estat una recta final dura i llarga, i de fet encara falten moltes coses per sentir-nos totalment a gust. Però ja quasi no recordem com s'estava al pis!
Aquesta és la nostra habitació:
1 comentari:
Hola!!! No se com vaig anar a caure al vostre blog pero m'encanta el fet de fer, sí m'ho permeteu, el seguiment de la vostra aventura. Soc de bcn de pares nascuts a boltana. Ells em van ensenyar a estimar el sobrarbe i ordesa en concret, dels quals vaig fer a la vegada enamorar la meva dona i el meu fill que acaba de neixer i que aquest estiu va visitar els meus indrets secrets i enigmatics. Sí us agrada la muntanya, aquesta vall i els cims que l'envolten us faran embogir.Conec la professio jurídica en profunditat i estic segur que sera un meravellos primer desti com a notari i un paradis per a gaudir de la natura,la gent i el bon menjar. Felicitats pel desti i molta sort. PD: prego disculpeu els accents pero el gadget que faig servir no en te ( 6 d’octubre de 2008 23:07 )
Recordeu el meu comentari? Jajajaja :), veig que no m'he equivocat i que esteu arrelant fins el punt de fer-vos una bonica casa !!
Moltes felicitats !! i que sigueu molt feliços !!! Construir una llar i obrir-la a tothom és una de les coses, per a mi, més fascinants que es poden fer a la vida.
Vaig llegir que un xiprer plantat a l'entrada d'una casa vol dir que el visitant és benvingut, que dos xipresos vol dir que el visitant és pot quedar inclús a dinar i a sopar, i que tres xipresos convida a que el visitant es quedi fins i tot a dormir.
El meu avi, a qui no vaig conèixer, va fer plantar tres xipresos a la porta de la casa de la familia que avui gairabé està ensorrada, però que els tres arbres s'aixequen imponents dominant una vall. Quan ja no quedi res de la casa, em queda el consol que almenys, perduraran en el temps.
Vosaltres suposo que no plantareu els xipresos, però crec que, indiscutiblement, en sou gent de tres xipresos.
Aquest Sobrarbe em torna boig i em feu enveja sana, doncs el que jo només tinc a l'estiu, vosaltres ho teniu cada dia. Enhorabona !
I em quedo amb una veritat com una Catedral que vaig llegir una vegada al vostre relaxant blog:
Boltaña i el Sobrarbe te una olor especial a "nosequé", una barreja d'olor a arbres, riu i vegetació que jo no he percebut en cap altre lloc dels que hi he estat.
Una abraçada !
Publica un comentari a l'entrada