Visites

Fa uns dies van venir uns amics de l'Albert a veure'ns a Boltaña. Són tant o més aquàtics que l'Albert, que ja és dir, o sigui que a part de visitar Boltaña, Ainsa i Jànovas, ens vem banyar tots dos dies. Vem fer tots els passejos amb el Naranjito, i és una de les coses que el Nico recorda millor d'aquells dies! Nosaltres, com sempre, ens ho vem passar molt bé!!

El meu nou llibre!

Ja sé que no l'he escrit jo, però al menys, surt el meu nom i el de l'Esmeralda Sánchez com a revisores del llibre de solucions de Matemàtiques per a ciències socials de segon de batxillerat, de McGraw Hill. Unes fotos ho proven:

Friends

Altre cop, estem enganxats a la sèrie "Friends". Quan passa això no paro de buscar coses per internet a veure què trobo. Gràcies a www.friendspeich.com vaig trobar aquesta versió de la sintonia de la sèrie. Podeu veure l'original a aquesta entrada anterior. Però quasi m'agrada més aquesta... Es pot fer tot el que vulguis cantant "a capella"!!!

Harry Potter i el misteri del Príncep

Aquesta setmana s'ha estrenat la sisena pel.lícula de Harry Potter. Seguint la tradició, vem anar a veure-la en versió original, el dia de l'estrena, amb la meva germana i el seu xicot. Aquí teniu un dels tràilers.



Si no has llegit el llibre, la pel.lícula és divertida, amb menys acció que les anteriors, i ens ho vem passar molt bé. Però és la més diferent del llibre, i això deceb una mica als que ens l'hem llegit...

Benvinguda Martina!

Divendres dia 10 de juliol va néixer la Martina Capell Roch, la filla del germà petit de l'Albert. Va mesurar 50 cm, i va pesar 3.3 kg, i mare i filla es van trobar perfectament. Ara ja són a casa! Aquí teniu la família al complet, i alguna foto més. Moltes felicitats a tots!!!

La fi del cagalàstics

Aquest cap de setmana hem passat mil aventures (com el Mono Amedio!) en companyia d’alguns dels “meus amics més antics”, dos dies absolutament extraordinaris en molts sentits. Van arribar divendres, just a temps de veure on vivim i sopar quatre coses.

L’endemà estàvem convidats a “la Suelta del Puerto”, una festa que organitzen l’ajuntament de Fanlo i el de Fiscal, per celebrar el tradicional desplaçament dels ramats a les pastures d’alta muntanya. És l’únic dia de l’any que, amb invitació expressa d’algun dels organitzadors, es pot entrar al Parc d’Ordesa amb cotxe. Vem pujar fins a Nerín, i d’allà vem recórrer camins i prats per veure unes vistes precioses de la Vall d’Ordesa des de dalt. Un paisatge espectacular!

A continuació, cap a la festa! Una carpa blanca enorme protegia els participants d’una més que probable tempesta (el cel estava gris, cada cop més negre...), mentre es menjava pa, llonganissa i xoriço a la brasa, i finalment xai també a la brasa, tot boníssim. De postres, també es va repartir macedònia, i després cafè i copa, acompanyats de la música excepcional del Grupo La Fueva, a estones amb alguns artistes convidats. Vem menjar, xerrar amb gent d’allà, ballar, descansar, caminar una mica...

Quan la música començava a decaure, i intentant aprofitar que no plovia en cap moment (semblava que la pluja ens rodejava però ens respectava!), vem decidir fer una mica de visita pels voltants. Amb el Naranjito, vem fer uns quants quilòmetres de bots i salts, fins que temíem massa per la nostra integritat física, i com que ja no quedava gaire per arribar a les vistes espectaculars, vem fer l’últim tros a peu. Un penya-segat enorme ens separava de la Cola de Caballo, el final de la Vall d’Ordesa, i ens permetia unes vistes espectaculars sobre les Tres Sorores (Mont Perdut i companyia), la Brecha de Roldán, i tots els pics del voltant. Quan ja havíem fet unes quantes fotos, algú va suggerir pujar al pic més proper, que no sabem quin nom té. Com que ens semblava que no era massa estona, ens hi vem apuntar tots. Al final, vem veure la posta de sol des de dalt (2407 m), que va ser preciosa ja que finalment els núvols amenaçadors van anar desapareixent. Va ser una tarda esplèndida, amb el regal final d’uns isards que es van deixar veure quan ja estàvem baixant del pic que vem batejar com “el pic de la Suelta”, en honor al dia que el vem conquerir.

Però l’aventura acabava de començar.
Vam arribar on teníem el cotxe, al costat de la carpa, cap a les 10 del vespre. Resulta que ja no hi quedava ningú, però, tot i que hi havia el nostre cotxe allà, havien tancat la barrera d’accés al Parc, que naturalment queda tancada al públic en general excepte només aquest dia. Ja ens vèiem allà fins l’any que ve! Vem constatar que no hi havia més que vaques a la carpa, i que no teníem cobertura al mòbil, així que només teníem dues opcions: o quedar-nos a dormir allà, o intentar travessar la barrera d’entrada al Parc. La tanca de ferro semblava totalment infranquejable, i estava flanquejada per una roca enorme que impedia el pas per l’únic lloc transitable al voltant de la barrera. Se’ns va fer patent que la nostra darrera opció era moure aquella pedra. Mostrant valentia, enginy, treball d’equip, confiança en la victòria i molta força (física i de voluntat), vem tardar una hora i mitja, però vem aconseguir moure el roc fins a poder marxar d’allà!!! La nostra alegria era enorme, i ens felicitàvem mútuament, a cadascú per la seva aportació a l’èxit final...

... fins que, després de recórrer uns quants quilòmetres de pista forestal, ens vem trobar amb UNA ALTRA barrera com la primera, a només un parell de quilòmetres de Nerín, i aquest cop no hi havia cap altra pedra per poder moure... Però sí que teníem cobertura, així que, tot i que ja eren les 12 de la nit, vem trucar demanant ajuda i en 10 minuts ens van venir a obrir. El nostre sentiment de vergonya només era comparable a l’alegria anterior i l’astorament del nostre salvador...
L’endemà, evidentment, ens vem regalar un bon esmorzar, un matí tranquil per Boltaña, i un dinar espectacular a Abizanda.
Aquest cap de setmana entrarà als annals dels records del grup d’amics més antics de la Laura, segurament batejada com “la fi del cagalàstics”, juntament a d’altres aventures d’institut i del viatge de fi de COU...
MOLTES GRÀCIES!!!

Evidentment, hi ha més fotos!

Banys públics

A Boltaña, a l'estiu, hi pot arribar a fer moooolta calor. Així que es fa imprescindible trobar llocs on refrescar-se. Ja l'any passat vem tastar els llocs més habituals, com La Gorga (sota el pont, a la sortida del poble), i Balupor (anant ja cap a Jánovas), uns trams de l'Ara amb moltes "pozas" i gorgues grans, ample i amb "platges" de còdols. Però aquests llocs tenen l'aigua molt freda, i en tot cas, sempre estan plens de gent. Buscant llocs on no hi hagués massificació, hem trobat tres llocs més:

- Las Natas, un dels barrancs que baixen cap a La Fueva, que amb el desglaç de maig porten molta aigua que s'escalfa ràpidament. Fins i tot era massa calenta, a les 9 del vespre quan ens vem banyar s'estava millor a l'aigua que fora.

- Las Pozas de San Martín. Baixa un barranc darrera de Sieste que encara porta força aigua (per les tormentes que cauen de tant en tant), i que fa uns pous espectaculars on s'hi està molt bé. Dissabte vem fer-hi un pic-nic, però marxava el sol, l'aigua estava una mica massa freda i fangosa, i només es va banyar l'Albert. Això sí, va gaudir com un nen!

- El Pantà de El Grado. Vem parar el cap de setmana passat per refrescar-nos després de visitar Monzón, on hi feia moooolta calor. Vem buscar un lloc on banyar-nos, ficant-nos per qualsevol camí que vem trobar des de la carretera, i en vem trobar un a l'alçada de Mipanas. Vem passar una tarda fantàstica!!!

Segur que encara en descobrim uns quants més!!!

Viatge en globus!!

Pel nostre casament, els meus amics més antics ens van regalar un cap de setmana a Santa Pau, amb vol en globus per la Garrotxa inclòs. Malhauradament, no hem pogut gaudir-ne fins aquest darrer cap de setmana, però n'hem gaudit i molt!

Vem marxar dissabte després de dinar, i vem arribar a Santa Pau relativament aviat, i a més ens vem estalviar una bona tempesta, segons ens van dir, que va caure abans de les 6. Ens va donar temps de fer una volta pel poble, que tenen molt maco i ben indicat per no perdre't i veure-ho tot.

Santa Pau

Després, ens tenien preparat un sopar magnífic al Restaurant Masnou, basat en un menú de degustació que ens va deixar ben plens i amb molt bon gust a la boca. Destacaríem el foie amb salsa de violetes, els escamarlans fresquíssims, la crema d'albergínia i la de carbassó, evidentment els fesols.... uf, no acabaríem! Llàstima que l'endemà ens havíem de llevat aviat i no vem poder fer una bona sobretaula.

Després d'una nit (curta) a Can Menció, l'hostal més cèntric de Santa Pau, vem anar de seguida on ens recollien pel viatge en globus. Ens va encantar el procés d'enlairament, molt més ràpid del que em pensava, i molt interessant. Un cop a la cistella, escalfant l'aire del globus, i de seguida ens vem enlairar. Unes vistes impressionants, des del golf de Roses fins al Pedraforca i Montserrat... La visibilitat potser no era la millor, però vem veure moltíssimes coses! Vem estar més d'una hora veient coses, controlant els altres globus, buscant corrents d'aire que ens portessin on volíem, i bevent cava i menjant coca per esmorzar. Finalment, vem començar a triar un lloc on baixar: un camp sense arbres, pla, que no estigués acabat de sembrar ni tingués brots tendres, i si podia ser, d'un propietari que no es molestés gaire per la invasió.

Globus sobre el golf de Roses

Vem fer un primer intent en un cap acabat de llaurar, però massa remogut per desmuntar el globus amb tranquilitat, i on la furgoneta que ens havia de recollir no podia entrar. Per tant, vem fer un "saltet" amb el globus, ens vem enlairar per sobre els arbres que rodejaven el primer camp per caure en un altre, molt semblant, però més sec i accessible per la furgoneta. Dos aterratges en un!

Segon intent d'aterratge!

Després d'ajudar a desmuntar el globus i carregar-lo al remolc de la furgoneta, ens van portar als cotxes mentre comentàvem les aventures i desventures del viatge i d'altres viatges del nostre "pilot", en Jaume. Ens van guiar fins al càmping on ens van donar l'esmorzar: pa amb tomàquet, embotit, i evidentment, butifarra amb fesols de Santa Pau. Boníssim, i molt abundant!

Després de rebre els diplomes acreditatius del vol, ens va venir la nostra sorpresa personal: només per a nosaltres, un lot de productes de la comarca!!!! Impressionants el bull blanc, negre, llangonissa, iogurts, coca... això sí que no ens ho esperàvem!!

Per acabar d'aprofitar el dia, abans de tornar al "nostre" Pirineu, vem fer una volta per aquesta part de la serralada que és nou per nosaltres però no sembla tant diferent. Els volcans, la fageda, impressionants, en tot el seu esplendor primaveral, i totalment diferents al que trobem al voltant de casa!

Aquí teniu el reportatge fotogràfic

Altre cop, moltíssimes gràcies a l'Àlex, l'Eva, el Francesc, el Marc, la Mònica, la Núria i el Pepe, pel vostre regal!!!

Dies d'estiu

Els darrers tres dies hem començat les típiques activitats d'estiu.

Divendres, aprofitant que l'Albert va marxar aviat de la feina, vem tastar les aigües calentes de Las Natas, un dels afluents del Cinca, que té el recorregut constantment escalfat pel sol, i en alguns trams on l'aigua baixa calmada i fa algunes gorgues, un s'hi pot banyar sense xisclar de fred. Encara érem dins l'aigua a quarts de deu del vespre!! Hi havia llum (no s'acaba de pondre el sol fins més enllà d'un quart d'onze!), però sobretot, s'estava millor dins l'aigua que fora!

Dissabte vem assistir a un dels dinars populars que es fan per la zona quan comença el bon temps. Més endavant, coincidint amb les Festes Majors de cada poble, els dinars populars es converteixen en sopars. Es busca un lloc adequat per aplegar tothom qui vulgui participar, i es posen en comú tota mena de viandes i begudes. En aquest cas, a El Cornato, una zona de la vall de Pineta, que pertany a Bielsa i on hi ha el camp de futbol municipal, evidentment amb gespa natural. Hi va haver partit abans de dinar (veterans contra equip actual de la Unión Deportiva del Alto Cinca, UDAC; van guanyar els veterans a la tanda de penals!), i també després (cadets de l'UDAC contra cadets de l'Ainsa, van guanyar els locals), però sobretot, molt menjar, molt sol i moltes converses. L'Albert va practicar amb un Quad, i després vem sobreviure a les picades de mosquit a base de jugar al Guiñote. A veure si algun dia podem participar en alguna timba...!

Ahir, per rematar el cap de setmana, vem voler tornar a posar en marxa la moto. La pobra s'ha estat tot l'hivern (millor dit, des que van començar les nevades, a l'octubre!!) i tota la primavera (fins que han tornat el carnet a l'Albert) sense moure's del pàrquing, i clar, no tenia bateria... Van coincidir les nostres peripècies per posar-la en marxa amb l'exhibició de Judo dels nens de la comarca, i toooots els pares del Sobrarbe van saber que teníem problemes amb la moto. Finalment, la Guàrdia Civil ens va fer un pont i la moto va engegar. Després d'unes quantes voltes i reescalfar el motor, vem aconseguir anar prou tranquils com per donar una volta.


Torla

Vem descobrir l'Albella, Ligüerre del Ara, Fragen, Linàs de Broto, Broto, Torla, la vall del Bujaruelo, l'inici de la vall d'Ordesa... Tot estava preciós i vem aprofitar fins a l'últim moment. Llàstima que el temps no era perfecte, amenaçava pluja i no anàvem del tot tranquils amb la moto. Això vol dir que hi haurem de tornar!

Cérvol i calamarsa

En els darrers dos dies, hem vist al Sobrarbe el que encara no haviem pogut veure: un cérvol al costat de la carretera, menjant tranquil.lament i deixant-se fotografiar, i una tempesta amb pluja, llamps, trons i calamarsa, impressionants.

Aquí hi ha algunes fotos més.

Roma

Hem estat un cap de setmana a Roma, celebrant el nostre primer aniversari de casats, i hem tingut molta sort.
Teníem molts números que sortissin moltes coses malament o que ens espatllessin el viatge: el dia abans de la nostra arribada, el Barça va guanyar la tercera copa de la Champions (la Copa d'Europa) a Roma, i havíem de ser a l'aeroport de Barcelona a la mateixa hora que els jugadors del Barça arribaven triomfals; a més, anunciaven pluges pel cap de setmana; a Roma, es celebrava la darrera etapa del Giro d'Itàlia, el diumenge que encara hi érem; també vem saber que es van convocar manifestacions en contra de la reunió dels ministres de justícia i d'interior del G8 que també es va fer a Roma; i finalment, encara que no a Roma, es corria el Gran Premi de Motociclisme d'Itàlia aquest cap de setmana.... Tot semblava que passava a Roma (o Itàlia) aquests dies!
Afortunadament, vem tenir molta sort i vem poder veure moltes coses de la ciutat sense gaires entrebancs ni pluja: només un parell de carrers tallats per les manifestacions i pel Giro, i un vespre de pluja justament quan no duiem paraigua, però tampoc ens vem mullar.
Un viatge preciós, encara que curt, en una ciutat caòtica on, tot i que està plena de turistes tot l'any, no la tenen neta ni preparada (en quant a transport públic, per exemple) per als visitants: sembla que sàpiguen que la gent no deixa de visitar-los encara que la tinguin així... Això sí, és una ciutat on, passejant sense rumb, segur que et trobes algun monument mil.lenari o centenari digne de visitar, i amb alguna ressenya a la guia turística... Impressionant!

El millor, segurament, el primer que vem veure de casualitat, sense buscar-ho, la primera nit: Santa Maria la Maggiore.

El vaixell de vela

Els Reis a l'Albert li van regalar un vaixell de vela tele-dirigit. A ell li agrada recordar que és un vaixell sense motor, i del qual només es dirigeixen el timó i les veles amb un comandament a distància, o sigui que fer-lo navegar requereix els mateixos coneixements de l'aigua on circula, de les corrents i del vent, que per navegar amb un veler al mar. I per això li va agradar molt quan va veure alguns amics seus fent regates al mar amb aquesta mena de vaixells, i per això els Reis van pensar que li agradaria el regal.

Com que fins ara havíem estat molt enfeinats i fent altres coses els caps de setmana, encara no l'havíem acabat de muntar ni provat de fer navegar. Aquest cap de setmana passat, que vem rebre la visita sorpresa de la nostra bona amiga Laura, vem aprofitar que va marxar aviat el diumenge per acabar de muntar-lo i provar-lo al pantà de Mediano.
Vem buscar un racó on fes una mica de vent però que no hi hagués gaire possibilitats de perdre el vaixell, no sabíem tampoc quin abast té el comandament a distància. Vem trobar un lloc prop d'Abizanda, i el vem posar a l'aigua. La primera prova no va ser del tot satisfactòria, no havíem estudiat prou els vents i les corrents per saber com reaccionaria el vaixell, i a sobre, quan ja portàvem estona fent proves i intentant fer tornar el vaixell a la nostra riba, va començar una tormenta. Una bona tormenta, amb llamps, trons, i una pluja que ens va deixar ben xops. Sort que els arbres ens van resguardar bastant... i que es va aixecar una mica de vent que va afavorir que, finalment, poguéssim recuperar el vaixell.
Acabada la tormenta, el cel ens va oferir aquest meravellós arc de Sant Martí.

Fundación Quebrantahuesos

Me he puesto en contacto con la Fundación para la conservación del Quebrantahuesos, que tienen sede en Aínsa y una Estación Biológica "Monte Perdido" en Revilla, en la entrada de la garganta de Escuaín, también en el Sobrarbe. Tienen un montón de proyectos entre manos que podéis consultar en su página web. Entre ellos, la recuperación de un muladar, un "comedero" para aves carroñeras, que en esta comarca abundan mucho (buitres, alimoches, y evidentemente, aunque no abundan, los quebrantahuesos). Está situado en el término de Aínsa, y lo inaugurarán el próximo lunes 18 de mayo. ¡Espero que acepten mi colaboración para participar en alguno de sus proyectos! De momento, estoy invitada a este acto de inauguración. Os iré contando más proyectos a medida que me vaya informando.

Tremp

Aquest cap de setmana, que la gran majoria recordarà per l'històric 2 a 6 del Madrid-Barça, nosaltres el recordarem per haver estat a Tremp, amb els nostres amics Emilio, Merche, Iñaki i Sandra, i els seus fills. Un dissabte tranquil: després d'un dinar boníssim i sense nens, vem anar-los a buscar per compartir amb ells uns "autos chocones", i a continuació uns vem anar a intentar gaudir/patir (per parts iguals) del partit, buscant llocs on poder seure o veure'l en bones condicions, mentre altres banyàvem i donavem de sopar als nens; després,vem sopar nosaltres, unes pizzes boníssimes acompanyades d'amanida, enmig de les celebracions del partidàs del Barça.
Aquí teniu unes quantes fotos del dissabte.

Diumenge vem estar només els Roselló-Cuevas i nosaltres, vem descobrir junts el poblet de Rivert, les seves fonts i cases enclavades a la roca, i després de deixar els nens per dinar sols, vem anar a Talarn, dinar i passejada pel poble.
Una zona molt maca, i una companyia genial, ens van regalar un cap de setmana inoblidable. motles gràcies!

Primavera

Vem tornar de Jordània, i potser pel contrast, potser perquè va ploure aquí durant tota la setmana santa... Boltaña ens va rebre amb una explosió primaveral, verd i tendre per tot arreu, els arbres que havíem deixat pelats i grisos al marxar ara estan plens de brots i llueixen un verd nou i brillant. Alguns núvols descansen la vista del sol, aquí també ben brillant i amb una llum nova... Sembla mentida que amb deu dies el paisatge pugui canviar tan radicalment. Amb el nou ambient, la fresca, alguna pluja, alguns núvols... han arribat també els costipats. Què hi farem! És el preu que s'ha de pagar per la primavera, però el paguem de gust, a canvi de gaudir d'aquest nou paisatge!
Benvinguda primavera!

Jordania

Hem estat 10 dies a Jordània. Un país impressionant, diferent, amb un munt de coses per veure i per descobrir. Hem estat deu dies al sol, exposats al vent, a la sorra, al desert, i al mar (al mar Mort i al Mar Roig), veient runes, tombes excavades a la roca, vides diferents, animals diferents... Un país de color vermell, rosa, marró, beige, ocre... on de tant en tant et colpia una roca de color ben groc o blau... La llum, els olors, els aires, el color del cel, tot és diferent.
Una gent hospitalària, amable, amb ganes d'ajudar encara que les barreres idiomàtiques ho impedissin, amb costums ben diferents, xoc cultural, xoc religiós... Encara que n'haguem sentit a parlar o n'haguem llegit molt, o per moltes imatges que es vegin als medis de comunicació, impacta la quantitat de dones tapades fins les celles (literalment), la poca quantitat de dones treballadores (però algunes, amb llocs de responsabilitat en hotels de categoria), sobten els cants dels religiosos cridant a la pregària, i la quantitat de beduins practicants que interrompen les visites i les explicacions per complir els rituals musulmans...
He intentat fer una molt resumida selecció del que hem arribat a fotografiar a Jordània. Crec que són les fotos representatives del viatge.

Olsón

Hace unos días tuvimos ocasión de visitar Olsón, uno de los pueblos de la Sierra de Guara, con su magnífica Iglesia Parrioguial dedicada a Santa Eulalia, y pudimos disfrutar del paisaje de finales de invierno. Estas son algunas de las fotos de esa tarde.

Fotos del Sobrarbe

En todo este tiempo que no he escrito casi nada no hemos dejado de movernos por la comarca, en compañía de unos u otros, y también solos... descubriendo este magnífico país que ahora despierta a la primavera. El paisaje cambia día a día, hoy lluvioso, ayer soleado y con viento, pero sobre todo, los grises dominantes de invierno se van convirtiendo en verdes luminosos de los campos cultivados, amarillos y blancos de la genista y los almendros en flor... Cada estación es tan diferente a la anterior (muchísimo más que en Barcelona), la explosión de la naturaleza es tan evidente, que cada estación nos deja anonadados con sus peculiaridades y bellezas.
Tengo unas cuantas fotos que ilustran nuestras aventuras por el Sobrarbe.

Vista del pantano de Mediano a media subida hacia los castillos de Samitier.

Puente romano, a las afueras de Boltaña.

El Pueyo de Araguás.

Boltaña, vista desde Guaso.

En estos enlaces tenéis más fotos de estas excursiones.

Samitier

Puente Romano

Por Pueyo de Araguás

Con los matemáticos

Club Atletico Sobrarbe

Un club de més de 300 socis que promociona l'esport per la zona, bàsicament caminades, excursions, atletisme... però també piragüisme i esports per a la canalla.
Tenim ganes de participar en alguna de les sortides que proposen!
Tenen una web, molt ben feta i amb moltíssima informació.

El nostre carnestoltes a Bielsa

Dissabte passat vem anar a veure el Carnestoltes de Bielsa, que ens havien dit que estava molt bé, i ho havíem imaginat quan vem veure el museu dels costums de Bielsa. Vem anar-hi cap a les 5 de la tarda, amb uns amics, sense disfressar, només per veure què tal era. La intenció era després tornar per sopar a Boltaña i veure el concurs de disfresses del poble.... Però tal com diuen per aquí, "pillamos un capazo" a les 7 de la tarda i no el vem deixar anar fins a les 7 del matí: o sigui, ens vem trobar a gent coneguda, del poble, que ens van acompanyar, convèncer i allotjar fins l'endemà al matí. Gent molt acollidora, ens van deixar casa seva per menjar, dormir, i fins i tot ens van deixar unes disfresses!

A Bielsa hi ha molta festa, i com a tot Aragó, corre molt la beguda durant les festes. I es balla molt. I es xerra molt. I t'ho passes mooolt bé!
Les disfresses més vistes a Bielsa van ser les de Trancas i Barrancas (les formigues de peluix de "El Hormiguero"). Algunes eren comprades, però d'altres disfresses es veien fetes a mà... fins i tot un portava el cap de la formiga fet de pasta de paper (paper-maché)! I evidentment, ens vem trobar la "charanga", unes quantes "trangas", unes quantes "madamas", un parell de "onsos" i els seus domadors... Com que aquestes disfresses cansen molt, segons ens van dir, a la nit, després de sopar, ja no se'n veien.
Vem fer durar la festa fins les 7 del matí, i després de dormir unes quantes hores, tornem-hi! Més xaranga, un vermutet, amb més pernil, formatge, xorisso, pa, i com no, cervesa i vi... Finalment, morts de cansament, vem tornar a casa cap a les 4 de la tarda. Encara ens estem recuperant!
Malhauradament, no portava càmera, però vaig fer algunes fotos amb el mòbil. Perdoneu la mala qualitat!