En un cap de setmana de Barcelonada, hem tancat uns quants temes. El més important va ser donar per clausurat el pis de Castillejos, on he viscut els darrers 10 anys. Com que el buidat i trasllat del pis l'hem fet en moltes etapes, ha durat un parell de mesos, i com que tenia moltes ganes de deixar el pis, que necessitava unes bones reformes (al menys, la instal.lació elèctrica i les finestres, i sobretot una bona mà de pintura), doncs ha resultat que no em va emocionar gens ni mica quan vem tancar la porta per darrera vegada, amb l'Albert, divendres passat de matinada.
Això sí, quan l'endemà vem agafar el metro i em vaig adonar que no havia de baixar a Glòries "com sempre", se'm va fer molt estrany...
En fi, ara puc dir del tot que hem començat una nova etapa, que ha de començar per acabar de buidar les caixes que tenim encara del trasllat!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Una sensació estranya quan abandones un pis on has viscut tantes coses: recordo els comiats del pis de Fastenrath i Rosselló. Fent fotos inclús de les habitacions buides... Però acomiadar-se de pisos significa estrena de pisos nous i vides noves. Endavant amb la vostra nova vida boltanyenca! ;-)
Publica un comentari a l'entrada