L'excursió repetida

Aquest cap de setmana hem descobert llocs nous en companyia dels meus pares, que feia temps que no venien. Hem gaudit d'uns dies molt assolellats encara que amb molt de fred, però hem pogut veure uns paisatges meravellosos.

Van arribar divendres tard, i només vem tenir temps de preparar el sopar.

Dissabte, després d'un bon esmorzar i de parar a la ferreteria per comprar alguna eina que faltava, vem dirigir-nos a San Juan de Toledo, però abans d'arribar-hi vem aturar-nos a Arro, un poble per on haviem passat de llarg moltes vegades però no l'haviem arribat a visitar. Petitó però molt maco, amb algunes cases antigues i algunes rehabilitades.

L'església d'Arro

També vem fer una petita parada a Atiart, de camí a San Juan de Toledo. Però quan hi vem arribar, oh meravella! És una església romànica preciosa, amb un àbside en forma de trèbol molt especial. Llàstima que només es pot visitar a l'estiu, potser ho farem l'any que vé, ens han dit que té uns frescos impressionants.

San Juan de Toledo

Com que s'acostava l'hora de dinar vem decidir dirigir-nos al restaurant d'Oncins que ja coneixíem, però sense tornar a Arro, vem intentar trobar el camí que, passant pel Monasterio de San Victorián, arriba a Oncins. Vem fer un parell d'intents en camins que atravessaven torrents totalment glaçats, que indefectiblement acabaven en camps o en barrancs sense sortida, així que vem atravessar Fosado i Moliniás, i finalment vem pujar fins a La Mula, on ens vem trobar un porc de granja prenent el sol a l'era i que ni es va immutar quan vem fonar-hi la volta. Però no era el camí que buscàvem... Sort que anàvem amb el Naranjito, perquè alguns dels trams eren realment molt complicats!

Així que vem trucar al restaurant altre i ens van donar les indicacions necessàries per arribar, i donant uns quants bots pel camí, vem arribar a San Victorián i en pocs minuts (ara ja per carretera) fins a Oncins, on ens esperaven per dinar.

Vista de San Victorián des de La Mula

Un dinar, per cert, boníssim, molt abundant i elaborat, deliciós... Vem menjar molt i bé.

Aviat es va fer l'hora del partit del Barça (el meu pare no se'l volia perdre!) i vem fer un primer intent de marxar. Però quan ens acomiadàvem, els caçadors que també dinaven al restaurant van dir que tenien intenció de despellar-lo i escorxar-lo en aquell moment... Com a bons urbanites, no ho havíem vist mai, així que lluitant com vem poder contra el fred, vem veure com treien la pell, les entranyes, i escorxaven un porc senglar que havien matat d'un tret aquell matí.
I ens en van regalar una cuixa!! Mentrestant s'anava fent fosc...




Al descans del partit (i com que el Barça perdia 1-0) vem anar cap a casa. Però llavors el Kim es va adonar que s'havia deixat el mòbil en algun lloc... Vem trucar al restaurant, i no el tenien!

Després d'encarregar unes paneres de Nadal mentre el Kim gaudia de la remuntada del Barça que l'enviava directe als titulars de tot el món, vem anar cap a casa, donant per acabada l'excursió.

Però com que el Kim seguia sense mòbil, diumenge al matí, una mica més aviat que dissabte, vem decidir tornar a fer l'excursió del dia abans, fil per randa, per veure si el trobàvem. El telèfon donava senyal, o sigui que encara existia i no s'havia congelat durant la nit...

Quan ja havíem fet quatre de les parades que havíem fet el dia abans, mentre seguíem intentant sentir el timbre del telèfon per intentar localitzar-lo, ens van contestar!!! Una senyora, a Oncins, s'havia trobat el mòbil a l'era de casa seva i finalment l'havia sentit sonar!

En mitja hora arribàvem a casa seva i vem recuperar el mòbil. Ara sí que el Kim tenia la felicitat completa!
Amb això, ja donaven el cap de setmana per acabat. Nosaltres vem tornar a Boltaña, on vem passar el dinar i la tarda amb una amiga.