Laguarta i Torrolluela del Obico

El cap de setmana passat ens vem quedar a Boltaña, i per variar, sols. Però no vem desaprofitar l'ocasió de descobrir coses noves. Dissabte ens vem dedicar a buscar bolets, aquest cop per Saravillo. Vem trobar un camí que s'enfilava muntanya amunt, i gairebé dalt de tot vem arribar a recollir tres cistells de bolets. Dos quilos de rovellons, mig de camagrocs, i uns quants fredolics, rossinyols, i un parell de Macrolepiotes, uns bolets grans i inconfusibles. D'aquests en vem fer una mena d'entrpà, posant els barrets dels dos bolets un sobre l'altre, i farcits de carn picada; després, arrebossats i fregits. Estaven boníssims! Els camagrocs, clar, per fer-ne truita, i la resta per fer-ne salsa per uns espaguetis i per acompanyar carns.
Diumenge ens vem decidir per una ruta de les que es poden trobar al llibre: "La montaña olvidada: Despoblados del alto Alcanadre", del nostre amic Arturo González Rodríguez.

Vem veure que una de les rutes, properes a Boltaña, i que impliquen poca estona de caminar, és anar fins a Torrolluela del Obico. Per arribar-hi vem parar a Laguarta (primer poble de l'Alto Gállego, per la carretera de Sabiñánigo), on vem dinar molt bé. A més, la casa està molt ben restaurada, i l'església també està preciosa.

Després de dinar vem anar fins a Torrolluela. Pel camí encara vem trobar algun bolet més, i vem arribar al poble, deshabitat però amb alguna borda que encara s'usa, que vem trobar preciós i molt interessant.
Aquí en teniu algunes fotos.

Setembre (4)

No podíem començar la tardor sense una primera recerca de bolets. Com que vem tenir un indici d'on se'n podrien trobar quan vem pujar per la Solana amb els Edwards, hi vem tornar entre setmana... I vem aconseguir 7 quilos de rovellons (que van quedar reduïts a la meitat un cop eliminats els que tenien habitants...), en poc més d'una hora!!!


Absolutament satisfets, en vem fer truita i salsa per una pasta.

Dissabte passat ho vem tornar a intentar, però com que estàvem enmig del pont de la Mercè (festa a Barcelona) i de Santa Tecla (festa a Tarragona), molts catalans se'ns havien avançat, i de fet no vem collir-ne més que un parell de quilos, però aquest cop de molta més qualitat, i se'n van salvar un quilo i mig.

Ens encanta anar a buscar bolets! I menjar-los també!!!

Setembre (3)

Three days after our last guest left we received our friends from Huddersfield, the Edwards’, who were travelling around the Pyrenees and landed with their caravan in Boltaña. We spent five days together, two of them along with my parents, and we tried to show them lots of places around here, which they loved. We had to wait until the rain stopped here, as on Friday was raining all day long, sometimes very hard.
We discovered together some little villages in La Solana, were we collected lots of blackberries in Giral, and some mushrooms up at the top of the hill. It was late, at the end, so we finished our day at Fiscal. Men tried again to find some more mushrooms near Boltaña, but it was impossible.

The following day we went to Belsierre, Puértolas, Bestué, Puyarruego (were we had a cup of coffee) and the Añisclo Canyon. We had a puncture there, but the Park Guards helped us to mend it, and we could follow our journey home.

And finally, after my parents left, we went to Sin and Serveto, and enjoyed with the walks and the views through and from those villages.

Each day we had great meals, whether at El Callizo, in Ainsa, or home (roast-beef, in spite of the oven, delicious; barbacue as well)... Everything was perfect! Thank you very much!!!

Some pictures here.

Setembre (2)

El relleu dels amics el va prendre una ex-opositora (nova notària) que va venir a fer pràctiques a la Notaria de l’Albert. Va estar tota la setmana a casa (jo me’n vaig haver d’anar un parell de dies, per anar a Barcelona a fer uns quants encàrrecs i visites mèdiques), i segons ella va aprendre molt, tant de l’Albert com de les noies que treballen amb ell. I evidentment, vem xerrar molt, i va intentar prendre algunes decisions sobre la seva nova notaria...

El cap de setmana se’ns va afegir el seu xicot, i els vem portar a fer un parell de voltes amb cotxe, i alguna passejada curta. Evidentment, amb el Naranjito!

Setembre (1)

Perdoneu el silenci aquest mes de setembre, però a continuació us relato el que hem estat fent, que ens ha ocupat tot el temps…

El primer cap de setmana vem rebre la visita dels postres amics i testimonis de casament, amb tots els seus fills: Pau, Carla, Marc, Aina, Jan, Ritxi, Mònica, Roger i Siara.

Vem passar un cap de setmana passejant, buscant rutes amb bicicleta, banyant-nos a l’Ara (el primer dia, molt fred, i el segon, molt millor!), fent pic-nics, veient animals, tractors, i especialment, trotant amb el Naranjito, la joguina dels nens!!!

Evidentment vem fer un munt de fotos, aquí en teniu una mostra.

Provant l'aigua de l'Ara, gelada!

Les bicis dels Surís! (finalment les vem fer servir!)

La Siara, prenent decisions als seus 5 mesos

"Yo para ser feliz quiero un tractor"

Fiestas de la Convivencia

Boltaña se ha vestido de fiesta esta semana. Aunque tradicionalmente la Fiesta Mayor se celebraba en septiembre, varios motivos propiciaron que se trasladara la fecha para celebrarla al tercer viernes de cada mes de agosto: celebrarlas en agosto sintoniza con la afluencia de visitantes y turistas; en septiembre normalmente coincidía la festividad con las fiestas de la cercana Aínsa, y se entraba en una absurda competencia de festivales y actividades; además, como el patrón es San Pablo y su festividad ya se celebra en invierno, no había necesidad de mantener la fecha en septiembre, así que se trasladó a ese fin de semana de agosto, y se pasaron a denominar Fiestas de la Convivencia, sin encomendarse a ningún santo.
Así que, como se viene haciendo en los últimos 40 años, este fin de semana se han celebrado las Fiestas de la Convivencia. En estos momentos se clausurarán oficialmente con unos Fuegos Artificiales, y a continuación con un baile en la Plaza Mayor.
Pero la fiesta empieza con unas cuantas actividades previas, deportivas en su mayor parte, pero también con una cena popular el miércoles pasado, que reunió en perfecta armonía a casi 300 personas en la Plaza Mayor para devorar con fruición unas cuantas delicatessen, aunque todo el mundo esperaba probar la ternera que se había estado cociendo durante todo el día en la misma plaza. A continuación de la cena hubo un concierto de “Los Gandules”, que ya vinieron en las dos últimas ediciones de las fiestas, y a partir de las 3 de la madrugada, la plaza se animó con el “Comando Cucaracha”. En fin, las fiestas empezaron oficialmente el jueves y terminan hoy, pero esta vez sabíamos mejor que el año pasado qué nos esperaba y nos hemos dosificado un poco mejor las fuerzas (y básicamente hemos dormido más y mejor). Además, conocíamos a mucha más gente que el verano pasado, y por tanto nos lo pasamos mejor. Ha habido un montón de baile, calor, música, peñas, crepes, cenas, copas y bebidas y, por supuesto, hemos "charrado" mucho con los amigos…
Pero este año ha habido dos momentos especiales para mí. El primero, el pregón: este año corrió a cargo de Manuel Domínguez, el Registrador de la Propiedad, en representación de la Ronda de Boltaña. Manuel consiguió un pregón emocionante, divertido, poético, mágico, con toques espectaculares, con la participación de todos… Y además se concluyó el acto con todo el pueblo cantando la “La Ronda enamorada”. Realmente emocionante, vi un montón de lágrimas en muchos de los ojos que admiraban lo que Manuel decía.
Y el segundo, protagonizado por Albert, que subió por primera vez a un escenario delante de centenares de personas para dar fe del sorteo que organizó el Ayuntamiento: regalaban una moto y un viaje. Un momento especial, diferente, cercano y divertido…

Nuestro final de fiesta fue ver amanecer en la Plaza Mayor, al son de la Disco Móvil, después de pasar por unas cuantas peñas y bailar como locos con la orquesta Tándem, y comiendo las crepes matinales para desayunar, acompañando a los centenares de personas de todas las edades que seguían bailando, sin querer dar por finalizadas las Fiestas de la Convivencia. ¡Ahora sí que deberemos despedir las fiestas hasta el año que viene!

Sant Pol!!

Per l'Albert, un estiu sense Sant Pol no és estiu. Per completar aquest estiu, doncs, hem estat uns dies a aquest meravellós poble de la costa catalana.
Uns dies de retrobades amb amics que només ens trobem allà, estiu rere estiu, compartint sopars i copes, platja, sol i sorra... Ens expliquem els canvis del darrer any, noves idees, filosofades... Són dies de no tenir horari, de no fer plans per demà, d'improvitzar a cada moment, segons qui et trobes, qui hi ha a la platja, o l'hora que et lleves, de no tenir compromís amb ningú, però saber que, vagis on vagis, trobaràs algú conegut amb qui compartir l'estona.
Per casualitat (o no), sempre acabem per Sant Pol en aquestes dates, quan hi ha la Fira Alternativa, un seguit de paradetes que venen artesanies i menjars casolans de tota mena, on els nens tenen un espai per vendre manualitats i guanyar uns quants euros, i on es fan activitats per a grans i petits, dia i nit, amb pallassos, atraccions, música, copes, concerts, disc-joquei... Sempre ens ho passem molt bé!
I també coincidint amb aquestes dates i les visites a Sant Pol, s'hi afegeixen la família Canals-Garcia. Hi ha fotos per il.lustrar aquests dies.

Voluntaris a Boltaña!!

Finalment, la pimera representació de la colla de Voluntaris han pogut venir a veure'ns a Boltaña. Només han estat uns dies, però hem aprofitat per fer unes excursions. Primer vem pujar a Samitier, que nosaltres ja coneixíem, però ho vem fer a plena tarda, amb tot el sol, passant molta calor... Afortunadament, les vistes des de dalt són genials, i vem passar una bona estona... a més, vem tenir la recompensa d'un bon bany al pantà de Mediano, a peu de Samitier, que ens va retornar una mica el vigor desgastat.

Ahir vem pujar a Pineta, i ens vem envalentonar per fer una excursió una mica més llarga, però a una hora potser més decent, fins a los Llanos de La Larri. No hi havíem pujat mai abans, i ens vem trobar una pujada sorprenentment dura però per sort a l'ombra, i un paisatge a dalt preciós, decorat amb alguns animals, cascades, però també, molta gent. Tot i així, molt maco! Després de dinar, altre cop, ens vem refrescar, aquest cop a Balupor, cap al tard. Un dia ben xulo!

Avui les he hagut de deixar soles per treballar una mica, i han anat a Bujaruelo. Espero que s'ho estiguin passant bé!

Com sempre, unes quantes fotos.

Cine y aventuras

Ayer fuimos al cine de Boltaña. La verdad que siempre hemos pensado que es una buena instalación, moderna y grande, donde hacen buenas pelis de estreno. Ayer echaban "Harry Potter y el misterio del príncipe", que Albert no había visto (y a mí nunca me importa repetir...).
Pero tuvimos la desgracia de que a media película empezó a llover, a diluviar. El problema es que el ruido de la lluvia ahogaba totalmente el sonido de la película, y cuando llevábamos veinte minutos sin entender nada, nos fuimos.
Pero claro, ¡fuera estaba diluviando! Por suerte traíamos un paraguas, pero para los dos, y con el viento que soplaba, no servía de mucho... Llegamos a casa empapados, con ganas de terminar de ver la peli, y encima tuvimos que recoger el agua que se había colado por las ventanas...!!!
En fin, aventuras dentro y fuera del cine... Aunque recomendaríamos que aislaran un poco mejor el techo del Palacio de Congresos.

Visites

Fa uns dies van venir uns amics de l'Albert a veure'ns a Boltaña. Són tant o més aquàtics que l'Albert, que ja és dir, o sigui que a part de visitar Boltaña, Ainsa i Jànovas, ens vem banyar tots dos dies. Vem fer tots els passejos amb el Naranjito, i és una de les coses que el Nico recorda millor d'aquells dies! Nosaltres, com sempre, ens ho vem passar molt bé!!

El meu nou llibre!

Ja sé que no l'he escrit jo, però al menys, surt el meu nom i el de l'Esmeralda Sánchez com a revisores del llibre de solucions de Matemàtiques per a ciències socials de segon de batxillerat, de McGraw Hill. Unes fotos ho proven:

Friends

Altre cop, estem enganxats a la sèrie "Friends". Quan passa això no paro de buscar coses per internet a veure què trobo. Gràcies a www.friendspeich.com vaig trobar aquesta versió de la sintonia de la sèrie. Podeu veure l'original a aquesta entrada anterior. Però quasi m'agrada més aquesta... Es pot fer tot el que vulguis cantant "a capella"!!!

Harry Potter i el misteri del Príncep

Aquesta setmana s'ha estrenat la sisena pel.lícula de Harry Potter. Seguint la tradició, vem anar a veure-la en versió original, el dia de l'estrena, amb la meva germana i el seu xicot. Aquí teniu un dels tràilers.



Si no has llegit el llibre, la pel.lícula és divertida, amb menys acció que les anteriors, i ens ho vem passar molt bé. Però és la més diferent del llibre, i això deceb una mica als que ens l'hem llegit...

Benvinguda Martina!

Divendres dia 10 de juliol va néixer la Martina Capell Roch, la filla del germà petit de l'Albert. Va mesurar 50 cm, i va pesar 3.3 kg, i mare i filla es van trobar perfectament. Ara ja són a casa! Aquí teniu la família al complet, i alguna foto més. Moltes felicitats a tots!!!

La fi del cagalàstics

Aquest cap de setmana hem passat mil aventures (com el Mono Amedio!) en companyia d’alguns dels “meus amics més antics”, dos dies absolutament extraordinaris en molts sentits. Van arribar divendres, just a temps de veure on vivim i sopar quatre coses.

L’endemà estàvem convidats a “la Suelta del Puerto”, una festa que organitzen l’ajuntament de Fanlo i el de Fiscal, per celebrar el tradicional desplaçament dels ramats a les pastures d’alta muntanya. És l’únic dia de l’any que, amb invitació expressa d’algun dels organitzadors, es pot entrar al Parc d’Ordesa amb cotxe. Vem pujar fins a Nerín, i d’allà vem recórrer camins i prats per veure unes vistes precioses de la Vall d’Ordesa des de dalt. Un paisatge espectacular!

A continuació, cap a la festa! Una carpa blanca enorme protegia els participants d’una més que probable tempesta (el cel estava gris, cada cop més negre...), mentre es menjava pa, llonganissa i xoriço a la brasa, i finalment xai també a la brasa, tot boníssim. De postres, també es va repartir macedònia, i després cafè i copa, acompanyats de la música excepcional del Grupo La Fueva, a estones amb alguns artistes convidats. Vem menjar, xerrar amb gent d’allà, ballar, descansar, caminar una mica...

Quan la música començava a decaure, i intentant aprofitar que no plovia en cap moment (semblava que la pluja ens rodejava però ens respectava!), vem decidir fer una mica de visita pels voltants. Amb el Naranjito, vem fer uns quants quilòmetres de bots i salts, fins que temíem massa per la nostra integritat física, i com que ja no quedava gaire per arribar a les vistes espectaculars, vem fer l’últim tros a peu. Un penya-segat enorme ens separava de la Cola de Caballo, el final de la Vall d’Ordesa, i ens permetia unes vistes espectaculars sobre les Tres Sorores (Mont Perdut i companyia), la Brecha de Roldán, i tots els pics del voltant. Quan ja havíem fet unes quantes fotos, algú va suggerir pujar al pic més proper, que no sabem quin nom té. Com que ens semblava que no era massa estona, ens hi vem apuntar tots. Al final, vem veure la posta de sol des de dalt (2407 m), que va ser preciosa ja que finalment els núvols amenaçadors van anar desapareixent. Va ser una tarda esplèndida, amb el regal final d’uns isards que es van deixar veure quan ja estàvem baixant del pic que vem batejar com “el pic de la Suelta”, en honor al dia que el vem conquerir.

Però l’aventura acabava de començar.
Vam arribar on teníem el cotxe, al costat de la carpa, cap a les 10 del vespre. Resulta que ja no hi quedava ningú, però, tot i que hi havia el nostre cotxe allà, havien tancat la barrera d’accés al Parc, que naturalment queda tancada al públic en general excepte només aquest dia. Ja ens vèiem allà fins l’any que ve! Vem constatar que no hi havia més que vaques a la carpa, i que no teníem cobertura al mòbil, així que només teníem dues opcions: o quedar-nos a dormir allà, o intentar travessar la barrera d’entrada al Parc. La tanca de ferro semblava totalment infranquejable, i estava flanquejada per una roca enorme que impedia el pas per l’únic lloc transitable al voltant de la barrera. Se’ns va fer patent que la nostra darrera opció era moure aquella pedra. Mostrant valentia, enginy, treball d’equip, confiança en la victòria i molta força (física i de voluntat), vem tardar una hora i mitja, però vem aconseguir moure el roc fins a poder marxar d’allà!!! La nostra alegria era enorme, i ens felicitàvem mútuament, a cadascú per la seva aportació a l’èxit final...

... fins que, després de recórrer uns quants quilòmetres de pista forestal, ens vem trobar amb UNA ALTRA barrera com la primera, a només un parell de quilòmetres de Nerín, i aquest cop no hi havia cap altra pedra per poder moure... Però sí que teníem cobertura, així que, tot i que ja eren les 12 de la nit, vem trucar demanant ajuda i en 10 minuts ens van venir a obrir. El nostre sentiment de vergonya només era comparable a l’alegria anterior i l’astorament del nostre salvador...
L’endemà, evidentment, ens vem regalar un bon esmorzar, un matí tranquil per Boltaña, i un dinar espectacular a Abizanda.
Aquest cap de setmana entrarà als annals dels records del grup d’amics més antics de la Laura, segurament batejada com “la fi del cagalàstics”, juntament a d’altres aventures d’institut i del viatge de fi de COU...
MOLTES GRÀCIES!!!

Evidentment, hi ha més fotos!

Banys públics

A Boltaña, a l'estiu, hi pot arribar a fer moooolta calor. Així que es fa imprescindible trobar llocs on refrescar-se. Ja l'any passat vem tastar els llocs més habituals, com La Gorga (sota el pont, a la sortida del poble), i Balupor (anant ja cap a Jánovas), uns trams de l'Ara amb moltes "pozas" i gorgues grans, ample i amb "platges" de còdols. Però aquests llocs tenen l'aigua molt freda, i en tot cas, sempre estan plens de gent. Buscant llocs on no hi hagués massificació, hem trobat tres llocs més:

- Las Natas, un dels barrancs que baixen cap a La Fueva, que amb el desglaç de maig porten molta aigua que s'escalfa ràpidament. Fins i tot era massa calenta, a les 9 del vespre quan ens vem banyar s'estava millor a l'aigua que fora.

- Las Pozas de San Martín. Baixa un barranc darrera de Sieste que encara porta força aigua (per les tormentes que cauen de tant en tant), i que fa uns pous espectaculars on s'hi està molt bé. Dissabte vem fer-hi un pic-nic, però marxava el sol, l'aigua estava una mica massa freda i fangosa, i només es va banyar l'Albert. Això sí, va gaudir com un nen!

- El Pantà de El Grado. Vem parar el cap de setmana passat per refrescar-nos després de visitar Monzón, on hi feia moooolta calor. Vem buscar un lloc on banyar-nos, ficant-nos per qualsevol camí que vem trobar des de la carretera, i en vem trobar un a l'alçada de Mipanas. Vem passar una tarda fantàstica!!!

Segur que encara en descobrim uns quants més!!!

Viatge en globus!!

Pel nostre casament, els meus amics més antics ens van regalar un cap de setmana a Santa Pau, amb vol en globus per la Garrotxa inclòs. Malhauradament, no hem pogut gaudir-ne fins aquest darrer cap de setmana, però n'hem gaudit i molt!

Vem marxar dissabte després de dinar, i vem arribar a Santa Pau relativament aviat, i a més ens vem estalviar una bona tempesta, segons ens van dir, que va caure abans de les 6. Ens va donar temps de fer una volta pel poble, que tenen molt maco i ben indicat per no perdre't i veure-ho tot.

Santa Pau

Després, ens tenien preparat un sopar magnífic al Restaurant Masnou, basat en un menú de degustació que ens va deixar ben plens i amb molt bon gust a la boca. Destacaríem el foie amb salsa de violetes, els escamarlans fresquíssims, la crema d'albergínia i la de carbassó, evidentment els fesols.... uf, no acabaríem! Llàstima que l'endemà ens havíem de llevat aviat i no vem poder fer una bona sobretaula.

Després d'una nit (curta) a Can Menció, l'hostal més cèntric de Santa Pau, vem anar de seguida on ens recollien pel viatge en globus. Ens va encantar el procés d'enlairament, molt més ràpid del que em pensava, i molt interessant. Un cop a la cistella, escalfant l'aire del globus, i de seguida ens vem enlairar. Unes vistes impressionants, des del golf de Roses fins al Pedraforca i Montserrat... La visibilitat potser no era la millor, però vem veure moltíssimes coses! Vem estar més d'una hora veient coses, controlant els altres globus, buscant corrents d'aire que ens portessin on volíem, i bevent cava i menjant coca per esmorzar. Finalment, vem començar a triar un lloc on baixar: un camp sense arbres, pla, que no estigués acabat de sembrar ni tingués brots tendres, i si podia ser, d'un propietari que no es molestés gaire per la invasió.

Globus sobre el golf de Roses

Vem fer un primer intent en un cap acabat de llaurar, però massa remogut per desmuntar el globus amb tranquilitat, i on la furgoneta que ens havia de recollir no podia entrar. Per tant, vem fer un "saltet" amb el globus, ens vem enlairar per sobre els arbres que rodejaven el primer camp per caure en un altre, molt semblant, però més sec i accessible per la furgoneta. Dos aterratges en un!

Segon intent d'aterratge!

Després d'ajudar a desmuntar el globus i carregar-lo al remolc de la furgoneta, ens van portar als cotxes mentre comentàvem les aventures i desventures del viatge i d'altres viatges del nostre "pilot", en Jaume. Ens van guiar fins al càmping on ens van donar l'esmorzar: pa amb tomàquet, embotit, i evidentment, butifarra amb fesols de Santa Pau. Boníssim, i molt abundant!

Després de rebre els diplomes acreditatius del vol, ens va venir la nostra sorpresa personal: només per a nosaltres, un lot de productes de la comarca!!!! Impressionants el bull blanc, negre, llangonissa, iogurts, coca... això sí que no ens ho esperàvem!!

Per acabar d'aprofitar el dia, abans de tornar al "nostre" Pirineu, vem fer una volta per aquesta part de la serralada que és nou per nosaltres però no sembla tant diferent. Els volcans, la fageda, impressionants, en tot el seu esplendor primaveral, i totalment diferents al que trobem al voltant de casa!

Aquí teniu el reportatge fotogràfic

Altre cop, moltíssimes gràcies a l'Àlex, l'Eva, el Francesc, el Marc, la Mònica, la Núria i el Pepe, pel vostre regal!!!

Dies d'estiu

Els darrers tres dies hem començat les típiques activitats d'estiu.

Divendres, aprofitant que l'Albert va marxar aviat de la feina, vem tastar les aigües calentes de Las Natas, un dels afluents del Cinca, que té el recorregut constantment escalfat pel sol, i en alguns trams on l'aigua baixa calmada i fa algunes gorgues, un s'hi pot banyar sense xisclar de fred. Encara érem dins l'aigua a quarts de deu del vespre!! Hi havia llum (no s'acaba de pondre el sol fins més enllà d'un quart d'onze!), però sobretot, s'estava millor dins l'aigua que fora!

Dissabte vem assistir a un dels dinars populars que es fan per la zona quan comença el bon temps. Més endavant, coincidint amb les Festes Majors de cada poble, els dinars populars es converteixen en sopars. Es busca un lloc adequat per aplegar tothom qui vulgui participar, i es posen en comú tota mena de viandes i begudes. En aquest cas, a El Cornato, una zona de la vall de Pineta, que pertany a Bielsa i on hi ha el camp de futbol municipal, evidentment amb gespa natural. Hi va haver partit abans de dinar (veterans contra equip actual de la Unión Deportiva del Alto Cinca, UDAC; van guanyar els veterans a la tanda de penals!), i també després (cadets de l'UDAC contra cadets de l'Ainsa, van guanyar els locals), però sobretot, molt menjar, molt sol i moltes converses. L'Albert va practicar amb un Quad, i després vem sobreviure a les picades de mosquit a base de jugar al Guiñote. A veure si algun dia podem participar en alguna timba...!

Ahir, per rematar el cap de setmana, vem voler tornar a posar en marxa la moto. La pobra s'ha estat tot l'hivern (millor dit, des que van començar les nevades, a l'octubre!!) i tota la primavera (fins que han tornat el carnet a l'Albert) sense moure's del pàrquing, i clar, no tenia bateria... Van coincidir les nostres peripècies per posar-la en marxa amb l'exhibició de Judo dels nens de la comarca, i toooots els pares del Sobrarbe van saber que teníem problemes amb la moto. Finalment, la Guàrdia Civil ens va fer un pont i la moto va engegar. Després d'unes quantes voltes i reescalfar el motor, vem aconseguir anar prou tranquils com per donar una volta.


Torla

Vem descobrir l'Albella, Ligüerre del Ara, Fragen, Linàs de Broto, Broto, Torla, la vall del Bujaruelo, l'inici de la vall d'Ordesa... Tot estava preciós i vem aprofitar fins a l'últim moment. Llàstima que el temps no era perfecte, amenaçava pluja i no anàvem del tot tranquils amb la moto. Això vol dir que hi haurem de tornar!

Cérvol i calamarsa

En els darrers dos dies, hem vist al Sobrarbe el que encara no haviem pogut veure: un cérvol al costat de la carretera, menjant tranquil.lament i deixant-se fotografiar, i una tempesta amb pluja, llamps, trons i calamarsa, impressionants.

Aquí hi ha algunes fotos més.

Roma

Hem estat un cap de setmana a Roma, celebrant el nostre primer aniversari de casats, i hem tingut molta sort.
Teníem molts números que sortissin moltes coses malament o que ens espatllessin el viatge: el dia abans de la nostra arribada, el Barça va guanyar la tercera copa de la Champions (la Copa d'Europa) a Roma, i havíem de ser a l'aeroport de Barcelona a la mateixa hora que els jugadors del Barça arribaven triomfals; a més, anunciaven pluges pel cap de setmana; a Roma, es celebrava la darrera etapa del Giro d'Itàlia, el diumenge que encara hi érem; també vem saber que es van convocar manifestacions en contra de la reunió dels ministres de justícia i d'interior del G8 que també es va fer a Roma; i finalment, encara que no a Roma, es corria el Gran Premi de Motociclisme d'Itàlia aquest cap de setmana.... Tot semblava que passava a Roma (o Itàlia) aquests dies!
Afortunadament, vem tenir molta sort i vem poder veure moltes coses de la ciutat sense gaires entrebancs ni pluja: només un parell de carrers tallats per les manifestacions i pel Giro, i un vespre de pluja justament quan no duiem paraigua, però tampoc ens vem mullar.
Un viatge preciós, encara que curt, en una ciutat caòtica on, tot i que està plena de turistes tot l'any, no la tenen neta ni preparada (en quant a transport públic, per exemple) per als visitants: sembla que sàpiguen que la gent no deixa de visitar-los encara que la tinguin així... Això sí, és una ciutat on, passejant sense rumb, segur que et trobes algun monument mil.lenari o centenari digne de visitar, i amb alguna ressenya a la guia turística... Impressionant!

El millor, segurament, el primer que vem veure de casualitat, sense buscar-ho, la primera nit: Santa Maria la Maggiore.