Santana ft. Rob Thomas - Smooth (Official MTV)

Una de les cançons que em fan ballar!!!

Vaya con Dios - trailer

Aquí en teniu el trailer... en alemany (ho sento!)

"Vaya con Dios"

Diumenge passat ens vem quedar enganxats a BTV veient una peli que després vem descobrir que era "Vaya con Dios", una producció alemanya amb el mateix títol original. Té tocs divertits, surrealistes, espirituals, música gregoriana que, pels qui no els agrada, fa fins i tot de bon sentir... Absolutament recomanable. Aquí en teniu més informació. Evidentment, en Daniel Brühl guapíssim, encara que faci de monjo...!!

Enhorabuena, Itziar!

Enhorabuena por haber sido escogida Presidenta de Amnistía Internacional España!!! Conozco a Itziar desde hace muchos años, y siempre ha sido para mí un referente respecto al activismo, la solidaridad, la empatía, la generosidad, el no restar impasible ante las injustícias... ¡Felicidades! Un puesto de responsabilidad, pero con tu historial, est bien merecido. Aquí teneis la noticia.

Sant Jordi

Per mi Sant Jordi és fins i tot més Diada que la Diada de l’11 de Setembre. Per mi significa molt més que la Diada oficial. Com deia el Jordi Basté a Rac1 aquest matí:

"Sant Jordi és una diada tan esplèndida, tan nostrada, tant “de fer país” […]. Sant Jordi és una diada de llibres, de roses, d’amor, d’amistat, de passeig, de mirar, de sentir, de petó. És una festa sense ser-ho, que són les millors, les que no ens obliguen, les que ens surten de dins, les que fan fer campana a l’escola, escapar de la feina, no anar a classe a la facultat. És una diada tan simbòlica, que ens la prenem com una segona Diada Nacional […]"

És un dia per sortir al carrer i sentir-te orgullós de ser català, per sentir-te acompanyat per la gent, per olorar les flors que omplen qualsevol cantonada de la ciutat, per llegir, buscar, remirar llibres, triar i remenar, per trobar-te amb els escriptors… A més (com darrerament) avui el dia ha estat esplèndid, amb un sol que ha acompanyat tot el dia, ha forçat la gent a sortir al carrer i oblidar-se que aquest vespre juga el Barça…
Barcelona es vesteix de festa encara que no ho sigui, els carrers estan plens de senyeres, de gent, de paradetes de llibres i roses… Sempre he procurat ser a Catalunya per Sant Jordi, i només he estat fora en dues ocasions: un any era a Tübingen, visitant una amiga que hi viu, i un altre era a València, visitant l’Albert que hi feia un curs… Però sempre he trobat el moment per passejar i mirar llibres, comprar-ne…
Enguany, el rànquing de llibres més venuts per Sant Jordi és:
El Juego del Ángel / El joc de l'àngel (Zafón)
Te daré la tierra / Et donaré la terra (Lloréns)
El chico del pijama a rayas / El noi del pijama de ratlles (Boyne)
El asombroso viaje de Pomponio Flato (Mendoza)

Jo m'he comprat el del Mendoza (sempre en cau algun... M'encanta!) i "De tot cor", d'Andreu Martin, de qui havia llegit els llibres que ha escrit en col.laboració amb Jaume Ribera (els protagonitzats per en Flanagan i l'Esquius), i me l'ha signat.

Per primer cop des que ens coneixem, l'Albert i jo hem passat el dia de Sant Jordi separats, ja que ell havia de ser a Pamplona uns dies... Però ahir ja em va regalar una rosa preciosa i vem comprar alguns llibres.

I d'on vé la tradició?

La llegenda de Sant Jordi diu que en un poble hi va aparèixer un drac que necessitava menjar gent, i que per no suportar atacs del drac, sortejaven la víctima entre la gent del poble. Fins que li va tocar a la filla del rei, que a més era la més bonica del poble. Per salvar-la, va aparèixer Sant Jordi, que va lluitar contra el drac i el va travessar amb una llança que li va fer vessar sang, que al caure a terra van fer sortir un roser de roses vermelles.
A la Wikipèdia trobeu molta informació en tots els idiomes de Sant Jordi, que és patró de molts llocs del món (entre ells, Anglaterra i Aragó). També és patró de Catalunya però el dia 23 d’abril no és festiu...

Aquí teniu més fotos que he fet aquesta tarda a Barcelona

Boltaña

Aquest cap de setmana hem visitat un dels pobles on és possible que anem a viure, un dels llocs escollits per a què l’Albert treballi i per tant hi visquem. Es Boltaña, un “pueblo con encanto”, com no parava de repetir la noia de l’Oficina d’Informació Turística d’allà, entusiasta com ella sola que ens va donar més informació per minut que l’Albert quan cantava els seus temes… I vem estar amb ella més d’una hora!! Realment, la Maria José es va guanyar el sou…

El poble és petit, té poc més de 1000 habitants, però és preciós, un típic poble del Pirineu, al costat de L’Ainsa. Té moltíssimes possibilitats: esports d’aventura baixant en piragua pel riu Ara, o fent descens de barrancs per la zona de la Serra de Guara, que té al costat; excursions fins a esgotar-te, pel Parque Nacional Ordesa y Monte Perdido, pel Parque Natural Posets Madaleta, o per diferents rutes grans o petites de la zona (PR, GR…).
Crec que no ens avorriríem, i tenim moltes ganes de començar aquesta aventura!!
Aquí teniu unes quantes fotos del dia que vem passar ahir.

Motos

Esta Setmana Santa también hemos aprovechado para desconectar un poco del estrés (o sea, del móvil) cogiendo la moto junto con Esmeralda i Nacho, i nos hemos dejado llevar por carreteras por donde Albert ha disfrutado conducir la moto, hasta Mura, donde nos hemos encontrado con un restaurante donde comimos mucho, bueno y barato. El sitio es precioso, y la compañía genial!! Gracias por hacernos descubrir rincones epsectaculares a la vuelta de la esquina!

Cómo no, las fotos.

Calçotades!

A l'hivern els catalans també aprofitem per fer grans menjars, i des de fa relativament poc es fan calçotades. El que es menja, doncs, són principalment els calçots, que són cebes que s'han conreat de manera especial, deixant-les mig colgades i mentre van creixent es van colgant cada cop una mica més (es van calçant, d'aquí el nom), de manera que la ceba creix llarga i esprimatxada, sense desenvolupar totalment el seu bulb natural. Aquesta ceba especial es cou sense treure'n els restes de terra, i directament sobre flama viva, fins que queda renegrida. El que és més divertit és, però menjar els calçots: s'han de pelar, o sigui, treure les capes externes de la ceba que han quedat més cremades, i sucar la part blanca i cuita a la salsa, tradicionalment una salsa romesco, i menjar la ceba aixecant-la per sobre el cap, des de l'arrel fins a les fulles. Com que la postura facilita les taques, la vestimenta s'ha de complimentar amb un pitet, un trap o tovalló penjat del coll. Per tant, la calçotada és un àpat poc decorós i que surt de tot protocol, i per això és tan divertit. A continuació dels calçots, que es pot considerar un primer plat, es menja carn a la brasa, com una barbacoa qualsevol. Personalment, però, gaudeixo molt més dels calçots que de la resta...

Enguany només hem fet una calçotada, a la casa que la família del Nacho tenen a Rellinars, i ens vem renunir uns quants amics, amb el nou nebot de l'Esmeralda i el gos de la germana inclosos. Aquí teniu el document gràfic que ho certifica.

La Mona de Pasqua

Segons la Wikipèdia:

"La mona de Pasqua és dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat.

El nom prové de la munna terme àrab que significa "provisió de la boca", regal que els moriscs feien als seus senyors.

Les mones presenten una gran diversitat. En un principi era una massa de pastís amb ous a sobre, tal i com es mostra al dibuix de la dreta del segle XIX, però amb el temps els ous van esdevenir de xocolata i al final va acabar esdevenint la base de la mona. Al País Valencià i Múrcia, per contra, no va evolucionar i encara manté la forma original de pastís (tonya) amb l'ou dur al damunt.

Tradicionalment el padrí regalava la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida després de missa. El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d'amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el que no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.

Gairebé a tot Catalunya i al País Valencià, és tradicional que el padrí obsequiï el seu fillol, amb la mona, en la que sempre hi ha l'ou. La tradició de la Mona de Pasqua va aparellada amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata."

Evidentment, nosaltres vem complir amb la tradició i vem portar la Mona als nebots de l'Albert, ja que ell és padrí de l'Alba. Aquí teniu les fotos de la mona i els nebots.

Los Notarios también se divierten

Los nuevos Notarios deben asistir, en cuanto han aprobado la oposición, a un curso para aprender algunas cosas y el uso de herramientas para el día a día de una Notaría, todo lo referente a los temas no juridicos. Esta vez se realizaron en Salamanca, hace un par de meses. Pero como todos eran recién aprobados, también celebraron muchas cosas... Y aquí teneis documentos gráficos de esos días. No parecen tan serios como nos los imaginamos, ¿verdad?

Noticias de Ivan

Por problemas de papeles (cómo no, si es que La Tierra no es un sólo mundo, sino que uno tiene que pedir permiso para vivir en cualquier lado!), Ivan ha tenido que volver a Tenerife durante un tiempo. Creo que no tardará mucho en volver a buscar un destino para seguir con su aventura, pero de momento su vuelta al mundo se ha visto momentáneamente interrumpida. En cuanto reinaugure su periplo, su blog se actualizará con nuevos escritos.
De momento, este es su comentario a mi invitación de boda.

Ja és oficial!!!

L'Albert ja és oficialment Notari!! Ha sortit publicat al Boletín Oficial del Estado (alias BOE) d'ahir:

http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=personal&id=2008/04932&txtlen=1000

Felicitats!!!

Plans

Doncs sí, sembla que va de debò, i ens casarem!!! Serà el dia 31 de maig, a la tarda. De moment, ja sabem el lloc, l'hora, ja tenim decidit on farem el convit, i jo ja he encarregat el vestit... Però falten tantes coses!!! Que si la música de la cerimònia, la música del convit i del ball (sobretot, el ball!! Que volem ballar molt aquell dia!!), que si el menú, la llista de convidats, distribuir les taules, flors, fotos, com serà la cerimònia, qui porta què, qui diu què... uff!!

I tot això barrejat amb els tràmits burocràtics, amb els maldecaps d'intentar decidir les opcions geogràfiques d'on volem viure durant el proper any, el viatge de noces, la feina, les mates, els alumnes de l'Albert....

En fi, que no parem. Però tot el que fem, per sort, ens fa il.lusió!! O sigui que, com solen dir, sarna con gusto no pica!

Nou teatre a Barcelona!

Visc a sobre el Versus Teatre , una sala alternativa, de petit format, que dóna oportunitats i un espai per a la gent que comença, tant actors i actrius com als escriptors de teatre, i també programa teatre i titelles per nens, els matins dels caps de setmana. El seu director és veí de l'escala, Ever Blanchet, i ens coneixem força. Ara han obert un nou teatre: el Teatre Gaudí Barcelona , que té dues sales, una de gran (fins a 200 persones!) on ara mateix hi fan un musical amb banda sonora de Sonheim, i una altra de petita, amb capacitat d'unes 50 persones, que ara ofereix uns monòlegs de Simone de Beauvoir... Molt interessant! Esperem que tingui molt futur, que en aquesta ciutat hi falten teatres!!

Felicitats, Ever!!!

Javier Bardem Guanya l'Oscar 2008

No he vist la peli, i no sé si s'ho mereix... Però té molta raó quan diu que els Cohen han aconseguit fer-li el pitjor pentinat de la seva carrera!!! De totes maneres, m'agrada com a actor!

Dire Straits - Brothers in arms (1985)

Una de les millors cançons que conec, i un dels vídeos més currats... Aquí teniu la lletra:
These mist covered mountains
Are a home now for me
But my home is the lowlands
And always will be
Some day youll return to
Your valleys and your farms
And youll no longer burn
To be brothers in arms

Through these fields of destruction
Baptisms of fire
Ive watched all your suffering
As the battles raged higher
And though they did hurt me so bad
In the fear and alarm
You did not desert me
My brothers in arms

Theres so many different worlds
So many differents suns
And we have just one world
But we live in different ones

Now the suns gone to hell
And the moons riding high
Let me bid you farewell
Every man has to die
But its written in the starlight
And every line on your palm
Were fools to make war
On our brothers in arms

Esquiada a Baqueira

Hem estat una setmana esquiant a Baqueira-Beret i Bonaigua, gràcies a que els nostres amics José Miguel i Esther ens han acollit a casa seva, a Vielha. També gràcies a les lliçons magistrals del José Miguel hem millorat molt el nostre estil i hem aconseguit baixar (decentment i sense lesions) per pistes negres! Ens ho hem passat molt bé, i aquí en teniu algunes proves.

Més fotos en aquest link:

http://picasaweb.google.es/ninosha/Ski2008

Ells tenen un gos, el Knave, que s'ho passa bomba a la neu, revolcant-s'hi i menjant-se-la... Vem anar una tarda a passejar amb ell i fer proves amb el nou cotxe, i aquí podeu veure com s'ho passa de bé:

http://picasaweb.google.es/ninosha/KnaveNeu

Web dels amics

Regaleu-vos la vista amb una magnífica web de fotografia i muntanya que han creat els meus amics Pepe i Núria. Felicitats, guapos!!! És genial!!

Conferències

Estan fent un cicle de conferències al CosmoCaixa, que porta per títol: "Les grans conjectures matemàtiques". Crec que la primera ja me l'he perdut, però intentaré assistir a alguna de les que queden....

Notes

De tant en tant, una notícia que reconforta tots els esforços: he tret un Excel.lent de la penúltima assignatura de la carrera de mates, Història de les Matemàtiques II. L'examen m'havia anat bé, i m'havia esforçat bastant en els treballs que vem haver de presentar, però sempre sembla que es pot millorar alguna cosa... Aquest cop, m'han recompensat l'esforç, i amb escreix!!!!