El vaixell de vela

Els Reis a l'Albert li van regalar un vaixell de vela tele-dirigit. A ell li agrada recordar que és un vaixell sense motor, i del qual només es dirigeixen el timó i les veles amb un comandament a distància, o sigui que fer-lo navegar requereix els mateixos coneixements de l'aigua on circula, de les corrents i del vent, que per navegar amb un veler al mar. I per això li va agradar molt quan va veure alguns amics seus fent regates al mar amb aquesta mena de vaixells, i per això els Reis van pensar que li agradaria el regal.

Com que fins ara havíem estat molt enfeinats i fent altres coses els caps de setmana, encara no l'havíem acabat de muntar ni provat de fer navegar. Aquest cap de setmana passat, que vem rebre la visita sorpresa de la nostra bona amiga Laura, vem aprofitar que va marxar aviat el diumenge per acabar de muntar-lo i provar-lo al pantà de Mediano.
Vem buscar un racó on fes una mica de vent però que no hi hagués gaire possibilitats de perdre el vaixell, no sabíem tampoc quin abast té el comandament a distància. Vem trobar un lloc prop d'Abizanda, i el vem posar a l'aigua. La primera prova no va ser del tot satisfactòria, no havíem estudiat prou els vents i les corrents per saber com reaccionaria el vaixell, i a sobre, quan ja portàvem estona fent proves i intentant fer tornar el vaixell a la nostra riba, va començar una tormenta. Una bona tormenta, amb llamps, trons, i una pluja que ens va deixar ben xops. Sort que els arbres ens van resguardar bastant... i que es va aixecar una mica de vent que va afavorir que, finalment, poguéssim recuperar el vaixell.
Acabada la tormenta, el cel ens va oferir aquest meravellós arc de Sant Martí.

Fundación Quebrantahuesos

Me he puesto en contacto con la Fundación para la conservación del Quebrantahuesos, que tienen sede en Aínsa y una Estación Biológica "Monte Perdido" en Revilla, en la entrada de la garganta de Escuaín, también en el Sobrarbe. Tienen un montón de proyectos entre manos que podéis consultar en su página web. Entre ellos, la recuperación de un muladar, un "comedero" para aves carroñeras, que en esta comarca abundan mucho (buitres, alimoches, y evidentemente, aunque no abundan, los quebrantahuesos). Está situado en el término de Aínsa, y lo inaugurarán el próximo lunes 18 de mayo. ¡Espero que acepten mi colaboración para participar en alguno de sus proyectos! De momento, estoy invitada a este acto de inauguración. Os iré contando más proyectos a medida que me vaya informando.

Tremp

Aquest cap de setmana, que la gran majoria recordarà per l'històric 2 a 6 del Madrid-Barça, nosaltres el recordarem per haver estat a Tremp, amb els nostres amics Emilio, Merche, Iñaki i Sandra, i els seus fills. Un dissabte tranquil: després d'un dinar boníssim i sense nens, vem anar-los a buscar per compartir amb ells uns "autos chocones", i a continuació uns vem anar a intentar gaudir/patir (per parts iguals) del partit, buscant llocs on poder seure o veure'l en bones condicions, mentre altres banyàvem i donavem de sopar als nens; després,vem sopar nosaltres, unes pizzes boníssimes acompanyades d'amanida, enmig de les celebracions del partidàs del Barça.
Aquí teniu unes quantes fotos del dissabte.

Diumenge vem estar només els Roselló-Cuevas i nosaltres, vem descobrir junts el poblet de Rivert, les seves fonts i cases enclavades a la roca, i després de deixar els nens per dinar sols, vem anar a Talarn, dinar i passejada pel poble.
Una zona molt maca, i una companyia genial, ens van regalar un cap de setmana inoblidable. motles gràcies!

Primavera

Vem tornar de Jordània, i potser pel contrast, potser perquè va ploure aquí durant tota la setmana santa... Boltaña ens va rebre amb una explosió primaveral, verd i tendre per tot arreu, els arbres que havíem deixat pelats i grisos al marxar ara estan plens de brots i llueixen un verd nou i brillant. Alguns núvols descansen la vista del sol, aquí també ben brillant i amb una llum nova... Sembla mentida que amb deu dies el paisatge pugui canviar tan radicalment. Amb el nou ambient, la fresca, alguna pluja, alguns núvols... han arribat també els costipats. Què hi farem! És el preu que s'ha de pagar per la primavera, però el paguem de gust, a canvi de gaudir d'aquest nou paisatge!
Benvinguda primavera!

Jordania

Hem estat 10 dies a Jordània. Un país impressionant, diferent, amb un munt de coses per veure i per descobrir. Hem estat deu dies al sol, exposats al vent, a la sorra, al desert, i al mar (al mar Mort i al Mar Roig), veient runes, tombes excavades a la roca, vides diferents, animals diferents... Un país de color vermell, rosa, marró, beige, ocre... on de tant en tant et colpia una roca de color ben groc o blau... La llum, els olors, els aires, el color del cel, tot és diferent.
Una gent hospitalària, amable, amb ganes d'ajudar encara que les barreres idiomàtiques ho impedissin, amb costums ben diferents, xoc cultural, xoc religiós... Encara que n'haguem sentit a parlar o n'haguem llegit molt, o per moltes imatges que es vegin als medis de comunicació, impacta la quantitat de dones tapades fins les celles (literalment), la poca quantitat de dones treballadores (però algunes, amb llocs de responsabilitat en hotels de categoria), sobten els cants dels religiosos cridant a la pregària, i la quantitat de beduins practicants que interrompen les visites i les explicacions per complir els rituals musulmans...
He intentat fer una molt resumida selecció del que hem arribat a fotografiar a Jordània. Crec que són les fotos representatives del viatge.

Olsón

Hace unos días tuvimos ocasión de visitar Olsón, uno de los pueblos de la Sierra de Guara, con su magnífica Iglesia Parrioguial dedicada a Santa Eulalia, y pudimos disfrutar del paisaje de finales de invierno. Estas son algunas de las fotos de esa tarde.

Fotos del Sobrarbe

En todo este tiempo que no he escrito casi nada no hemos dejado de movernos por la comarca, en compañía de unos u otros, y también solos... descubriendo este magnífico país que ahora despierta a la primavera. El paisaje cambia día a día, hoy lluvioso, ayer soleado y con viento, pero sobre todo, los grises dominantes de invierno se van convirtiendo en verdes luminosos de los campos cultivados, amarillos y blancos de la genista y los almendros en flor... Cada estación es tan diferente a la anterior (muchísimo más que en Barcelona), la explosión de la naturaleza es tan evidente, que cada estación nos deja anonadados con sus peculiaridades y bellezas.
Tengo unas cuantas fotos que ilustran nuestras aventuras por el Sobrarbe.

Vista del pantano de Mediano a media subida hacia los castillos de Samitier.

Puente romano, a las afueras de Boltaña.

El Pueyo de Araguás.

Boltaña, vista desde Guaso.

En estos enlaces tenéis más fotos de estas excursiones.

Samitier

Puente Romano

Por Pueyo de Araguás

Con los matemáticos

Club Atletico Sobrarbe

Un club de més de 300 socis que promociona l'esport per la zona, bàsicament caminades, excursions, atletisme... però també piragüisme i esports per a la canalla.
Tenim ganes de participar en alguna de les sortides que proposen!
Tenen una web, molt ben feta i amb moltíssima informació.

El nostre carnestoltes a Bielsa

Dissabte passat vem anar a veure el Carnestoltes de Bielsa, que ens havien dit que estava molt bé, i ho havíem imaginat quan vem veure el museu dels costums de Bielsa. Vem anar-hi cap a les 5 de la tarda, amb uns amics, sense disfressar, només per veure què tal era. La intenció era després tornar per sopar a Boltaña i veure el concurs de disfresses del poble.... Però tal com diuen per aquí, "pillamos un capazo" a les 7 de la tarda i no el vem deixar anar fins a les 7 del matí: o sigui, ens vem trobar a gent coneguda, del poble, que ens van acompanyar, convèncer i allotjar fins l'endemà al matí. Gent molt acollidora, ens van deixar casa seva per menjar, dormir, i fins i tot ens van deixar unes disfresses!

A Bielsa hi ha molta festa, i com a tot Aragó, corre molt la beguda durant les festes. I es balla molt. I es xerra molt. I t'ho passes mooolt bé!
Les disfresses més vistes a Bielsa van ser les de Trancas i Barrancas (les formigues de peluix de "El Hormiguero"). Algunes eren comprades, però d'altres disfresses es veien fetes a mà... fins i tot un portava el cap de la formiga fet de pasta de paper (paper-maché)! I evidentment, ens vem trobar la "charanga", unes quantes "trangas", unes quantes "madamas", un parell de "onsos" i els seus domadors... Com que aquestes disfresses cansen molt, segons ens van dir, a la nit, després de sopar, ja no se'n veien.
Vem fer durar la festa fins les 7 del matí, i després de dormir unes quantes hores, tornem-hi! Més xaranga, un vermutet, amb més pernil, formatge, xorisso, pa, i com no, cervesa i vi... Finalment, morts de cansament, vem tornar a casa cap a les 4 de la tarda. Encara ens estem recuperant!
Malhauradament, no portava càmera, però vaig fer algunes fotos amb el mòbil. Perdoneu la mala qualitat!

El carnaval tradicional de Bielsa

En Bielsa, el Carnaval (o carnabal en belsetano) es una fiesta tan importante, o más, como su fiesta mayor. El programa de festejos empieza el jueves, en que se monta a Cornelio, el muñeco de paja culpable de todos los pecados del valle, y a quien se cuelga de la fachada del Ayuntamiento, desde donde será testigo de las fiestas de los siguientes días, hasta el domingo, cuando será quemado en la Plaza Mayor. Cada año el diseño de Cornelio cambia, este año tenía un par de armas, iba encapuchado y tenía el pene a la vista.

Las fiestas se basan en el pasacalles o charanga, que va tocando por todo el pueblo, recibiendo algo de picar y bebida por parte de todo aquél que quiera ofrecerles algo, y que llaman a todo el mundo al baile, que puede organizarse de manera espontánea en los bares del pueblo, o en el local social, donde se baila con una orquesta hasta altas horas, y luego con la disco móvil.

Lo que hace de los Carnavales de Bielsa una fiesta especial es que han conservado sus trajes tradicionales:

- Las trangas. Los jóvenes del pueblo se ponen unas pieles y cornamenta de cabra en la cabeza, se calzan las sandalias tradicionales, se pintan la cara de negro, se ponen unos dientes postizos y unas faldas largas, y persiguen a las mozas y las embisten con gestos obscenos en todas partes. Pueden llegar a asustar, y en todo caso no se les reconoce...

- Los osos (los onsos) y el domador. También algunos jóvenes se ponen una paca de paja en la espalda, y se dejan atizar por su domador. También usan las sandalias tradicionales y se pintan la cara de negro. Llevan dos palos para apoyarse al suelo y también para hacer ruido y espantar al personal. El domador controla a su oso porque le lleva atado de una cadena.

- Las madamas. Las chicas casaderas, a partir de los 15 años, se visten con faldas y medias, zapatos blancos, se pintan y se recogen el pelo a modo tradicional, y especialmente, se hacen una pechera con cintas de colores, que atan a la blusa sólo con alfileres, y que se deshace al final de carnaval.

No tengo fotos propias, pero os pongo alguna que ilustra los trajes.

Inuksuk a Boltaña!

Aquest matí he fet un passeig dels meus pels voltants de Boltaña.

I m'he trobat això:

En una primera impressió, pot semblar una pila de pedres, amagades al costat del camí.

Apartant el boix que hi havia davant, m'ha semblat que era ben bé un Inuksuk!

Així que m'he decidit, i he fet el meu propi Inuksuk, en honor al Cristóbal. Segur que fa temps que se l'esperava!!

No som tan semblants

No us estranyava que fossim tan diferents amb els ximpanzès, per exemple, si ens deien que compartiem el 98% dels gens? Doncs resulta que no és ben bé així. Un equip de la UPC (l'Institut de Biologia Evolutiva, de la UPC i el CSIC) han determinat que hi ha fins a un 10% de diferència genètica entre humans i els grans primats, cosa que explica millor les diferències observables externament. Ha sortit publicat al Nature, i se n'han fet ressò tots els medis informatius.
Jo ho comento, a més, perquè el primer autor de l'article i coordinador de l'estudi, Tomàs Marquès, és un amic i company del Cor Ariadna, que per motius professionals va deixar de cantar però sempre el durem al cor.
MOLTES FELICITATS, TOMÀS!

Primera mini-incursió a la Serra de Guara

Diumenge, després de recuperar-nos de la festa de les dones de Boltaña, vem aprofitar el que semblava un bon dia d'hivern per fer la primera visita a la Serra de Guara, on de moment encara no haviem entrat. Vem començar per la carretera que va a Sabiñánigo, fins arribar a Pueyo de Morcat. Allà vem recórrer les quatre cases que encara queden, inclosa l'església que està reciclada com a magatzem-deixalleria, i la casa principal del poble, abandonada i mig enrunada, però que encara conserva quasi intacta la xemeneia, i per dins, la Cadiera: és un banc de fusta que envolta la llar de foc central, que servia de cuina i de lloc de reunió, ja que era el lloc més calent de la casa. En vem marxar quan va començar a nevar. Després vem fer una incursió per un camí que només eren les roderes d'algú altre, vem corregir la ruta fins a Morcat, on vem arribar que es feia fosc, però encara ens va donar temps de visitar les cases mig enrunades que hi queden. En una d'elles hi vem trobar dues ovelles que jeien al terra, però no vem trobar la resta del ramat per enlloc. Unes quantes cabres sí, però més ovelles, no.

Quan ja es va fer definitivament de nit, vem seguir per la pista fins a Sieste, i d'allà a Boltaña. Encara que no vem endinsar-nos molt a la Serra de Guara, ja vem copsar la grandiositat i bellesa dels seus paisatges, secs però en aquests moments nevats, i sobretot, despoblats i solitaris. El reportatge fotogràfic, aquí.

Crónica de Santa Águeda

Pues sí: celebramos la fiesta de las mujeres. Asistimos al concierto de la Ronda de Boltaña en la Casa de la Cultura de Boltaña: mi primer concierto en local cerrado, sin rondar, pero igualmente emocionante y redondo. Los pobres venían de rondar por Sarvisé, con mucho frío y nevando, pero aun así no quisieron defraudar al público que llenaba la sala y cantaron durante casi una hora, sin su voz principal. No faltaron "Dias de albahaca", "La ronda enamorada", "Primavera rondadora", "Pasodoble de los pizcos", "Habanera triste", "El País perdido"... Una gozada que nos abrió el apetito, preparándonos para el resto de la velada.

Una buena cena en el Monasterio de Boltaña, con unas 150 mujeres llenando el comedor de su restaurante, muy buena compañía, risas, el sorteo de un montón de regalos, la venta de los colgantes hechos en el Centro Ocupacional Comarcal de Atades (Huesca) en Boltaña, la "nominación" de la nueva Comisión organizadora para el año que viene, y finalmente los Mariachis... ¡Lo pasamos en grande!
Y luego, como no podía faltar, el baile en el Pabellón Polideportivo, con la Orquesta Tatuaje, que nos ofreció un repertorio variado para bailar y cantar junto a los hombres de pueblo. La velada terminó para algunos a las 5 de la madrugada, seguro que muchos siguieron la fiesta en algún otro lugar...

Esta semana: ¡Santa Águeda!

Es una de las tradiciones en Aragón: la fiesta de las mujeres por Santa Águeda, el día 5 de febrero. En Boltaña, el sábado más cercano a esta fecha todas las mujeres del pueblo (y las que se apunten, pero sin hombres) cenan juntas y luego, baile junto con los hombres. Lo organiza todo la Asociación de Mujeres de Santa Águeda, delegando en 4 de ellas (La Comisión de Fiestas, una chica joven, una mayor, una soltera, una casada, a ser posible) para hacer actividades diversas durante todo el año. Evidentemente la mayoría de actos y actividades se celebran esta misma semana. Este año, empezaron el día 1 de febrero con una merienda en el Centro de Mayores de Boltaña. Luego:

- Miércoles 4 a las 18.30, proyección de "Cometas en el cielo" en la Casa de Cultura.
- Viernes 6 a las 19.30, charla-coloquio "Dolor de espalda y hábitos posturales" por la fisioterapeuta Dra. Consuelo Vicente Fernández, en la Casa de Cultura.
- Sábado 7 a las 19.00, misa en honor de Santa Águeda en la iglesia Parroquial de Boltaña.
- Sábado 7 a las 19.45, actuación de la Ronda de Boltaña, en la Casa de Cultura.
- Sábado 7 a las 21.30, cena en el Monasterio de Boltaña. MENÚ:

1. Saquitos de hortalizas y hongos con salsa de pistachos verdes
2. Rosada con muselina de manzanas al gratén
3. Tacos de buey a la parrilla con jugo tibio de pimientos
4. Hojaldre de crema con frutos de temporada

- Sábado 7 a las 0.30, Gran Verbena en el Polideportivo, con la Orquestra Tatuaje

Y los actos siguen la semana que viene:

- Jueves 12 a las 16.00, charla "Pensar bien, sentirse mejor" impartida por la licenciada en Psicología Cognitiva, Mª Jesús Castán Borderias, en la Casa de Cultura.

Un programa muy interesante, que intentaré disfrutar al máximo. ¡Al menos, la cena y el baile seguro!

Cap de setmana de visites

Com sempre, compartim un nou cap de setmana amb amics i els seus fills. Tot i que el temps no va acompanyar, la seva il.lusió per venir i les ganes de veure coses van fer que els dos dies fossin divertits, entretinguts, interessants i diferents. Com fem altres vegades que vénen amics a veure'ns, re-descobrim rutes ja conegudes per nosaltres, però que vistes amb un altre clima i una nova companyia sempre hi trobem un nou encant. I també, aprofitem per veure coses que no hem conegut encara, i que sempre serà el lloc que vem descobrir per primer cop amb ells. Aquest cop, vem re-visitar Muro de Roda, Ainsa i Abizanda (on ens vem quedar l'Albert i jo per xerrar una estona amb els parroquians del poble, i on encara recorden la visita dels meus pares!), i evidentment la Notaria; i vem descobrir el Monasterio de San Vitorián i el restaurant d'Oncins.
Bons àpats, molta xerrera, moltes coses a posar en comú... Un altre cap de setmana memorable! Moltes gràcies a tots per compartir-lo amb nosaltres, i com sempre, torneu quan volgueu!

Cap de setmana

Ens hem perdut la Ronda de Boltaña... però malhauradament tampoc va ser una Ronda típica. Vem tenir notícies del que passava a cada moment, els meus pares ens van fer de reporters... Una llàstima, la seva primera ronda i el temps no la va permertre. Com tampoc les fogueres, va ploure tant que la Ronda de Boltaña va fer un concert al Palau de Congressos de Boltaña, i clar, no és el mateix que rondar pels carrers... De totes maneres, els meus pares ho van disfrutar igualment, veient el poble i els de fora totalment entregats a les cançons de la Ronda. Es veu que a partir de les 12 de la nit va deixar de ploure i van rondar una mica, i van poder encendre les fogueres, però els meus pares estaven rendits i no hi van participar. Tot i així ens expliquen que han passat un cap de setmana increíble, i només sentir-los la veu es nota que han sortit de la rutina!

I mentrestant, nosaltres hem estat per Madrid, en teoria per feina de l'Albert, però al final hem tingut un cap de setmana molt interessant. Hem conegut gent molt interessant, de tot arreu del país, que a més han viscut a molts llocs, amb professions molt diverses i de totes les edats, però amb moltes coses en comú. Només unes quantes hores de passeig i converses tranquil.les, i un parell d'àpats, ens han permès conèixer aquesta gent magnífica i passar un molt bon cap de setmana.
Encara ens va donar temps d'anar a teatre, a veure "Luces de Bohemia" de Valle-Inclán, una obra molt interessant que hauria entès una mica millor amb una millor dicció dels actors, però em va agradar molt l'escenografia.
I després vem sopar a La Castafiore, un lloc especial on els cambrers canten òpera i sarsuela entre plat i plat enmig d'un silenci absolut que ve precedit només d'unes notes al piano. Va ser tan entretingut que vem sortir del restaurant a les 2!
L'endemà, per acabar d'arrodonir el cap de setmana, ens vem trobar amb l'Elena i les seves filles, guapes com un sol, molt divertides. Feia molt temps que no ens vèiem, però com sempre amb els amics de sempre, no sembla que passi el temps i la tarda, encara que freda i amb bastant de vent, va passar molt ràpida... Afortunadament, de Madrid a casa només tardem 3 hores, combinant AVE i cotxe: fantàstic!

Hogueras de San Pablo

Este fin de semana en Boltaña se celebra la Fiesta Mayor de Invierno, o la fiesta menor, en honor a San Pablo. El programa de festejos lo encontraréis en noticias.boltana.net . La celebración más interesante es la actuación de la Ronda de Boltaña, que rondará a partir de las 16.30 por todo el casco antiguo, hasta que empiezen las hogueras en la Glorieta Ramón Giménez, donde cada uno traerá la comida para asarla en el mismo fuego.
Este año nos las vamos a perder, hemos delegado en mis padres para que asistan, vivan su primera ronda, y nos cuenten la experiencia. ¡Seguro que lo disfrutarán! Pero el año que viene, nos marcaremos bien grande que las fiestas de San Pablo no se pueden perder!
Para compensar, y tener un indicio de lo que podrá ser mañana, nos fuimos el fin de semana pasado a Labuerda, donde organizaban también hogueras en honor a San Sebastián. En ese caso, al ser menos gente, la cena popular corría a cargo del pueblo, así que disfrutamos del fuego, la generosidad de la gente, y sus patatas, longaniza y chorizo asados, seguidos del baile en el Salón Social. Todo un lujo, nos lo pasamos en grande hasta pasadas las 2 de la madrugada...

Valores del siglo XXI según Quino

¡Qué grande es Quino!

Los Reyes Magos llegan a Boltaña

El lunes por la noche, poco después de ponerse el sol, llegó la carroza de Sus Majestades los Reyes Magos tirada por un precioso tractor. Llegaron por la Avenida Ordesa y subieron hasta el Barrio Alto rodeados de la multitud de niños que les salían a recibir (y a recoger los caramelos que podían).
Una vez allí y después de saludar a todos los que pudieron, Sus Majestades entraron en la iglesia donde todos los niños del pueblo esperaban ansiosos a que les llamaran para recibir de manos de uno de los tres Reyes un adelanto de los regalos que encontrarían al día siguiente en sus casas. Se vivieron situaciones de nervios, algunos lloros por parte de los más pequeños, y mucha, mucha ilusión. Incluso algunos de los mayores también fueron llamados a recibir algún regalo...
Este es un mini-reportaje