Simbologia

Ahir a classe d'Història de les mates II vem començar un tema que sempre m'ha interessat: d'on surten els símbols matemàtics? Qui se'ls va inventar?
Estem estudiant els segles X-XVII, que es veu que és l'època en que, bàsicament per estalviar paper (que era caríssim!) i temps escrivint, van començar a abreviar les notacions (una mica com el "llenguatge" dels SMS d'avui dia... ).
En aquella època, ho escrivien tot: "una cosa elevada al quadrat sumada a la cosa multiplicada per 3 és igual a 28", i ara ho escriuríem: x^2 + 3x = 28

De moment ens van explicar d'on ha sortit el signe de la suma, +. Resulta que en llatí (la llengua vehicular del segle XIV), per dir que dues coses es sumaven usaven la partícula "et" (com nosaltres diem "3 i 3 fan sis"). Com que escrivien a mà, de les dues lletres de "et" en va quedar una, la t, que mica en mica va anar derivant en una simple creu: el signe de la suma! Això era per l'any 1350, quan de fet ja sabien resoldre equacions de segon grau, però no les escrivien com nosaltres... Us imagineu, si ja costa ara entendre les mates amb tots els símbols, com devia ser quan ho escrivien tot paraula per paraula...????
També ens han avançat que la majoria de les notacions actuals les va introduir Isaac Newton... al segle XVII!! D'això, com qui diu, fa quatre dies...