Em considero una barcelonina empedreïda i orgullosa de la meva ciutat... Tinc (potser massa) idealitzats els jocs olímpics de 1992, com una de les millors experiències de la meva vida...
Cada dia passo per davant d'aquesta façana. Està bastant amagada, l'heu de trobar en aquell encreuament estrany entre la Diagonal, el carrer Aragó, el carrer Marina, el carrer Enamorats... És la plaça de la Hispanitat. Vaig sentir a la radio un dia que els personatges que s'hi veuen són coneguts i identificables... Si veieu les fotos dels personatges de més a prop, els sabríeu identificar? N'heu de trobar 26.
Cada dia passo per davant d'aquesta façana. Està bastant amagada, l'heu de trobar en aquell encreuament estrany entre la Diagonal, el carrer Aragó, el carrer Marina, el carrer Enamorats... És la plaça de la Hispanitat. Vaig sentir a la radio un dia que els personatges que s'hi veuen són coneguts i identificables... Si veieu les fotos dels personatges de més a prop, els sabríeu identificar? N'heu de trobar 26.
La resposta més endavant....
El mural es diu "Balcons de Barcelona", i es considera un exemple perfecte de l'art d'estil Trompe l'oeil. El va realitzar la cooperativa "Cité de la création" i es va inaugurar aquell mateix any, 1992.
2 comentaris:
Hola Carinyo!!!
Molt nivell "D", molt nivell "D", però no s'escriu "empedernida" sino "empedreïda"!!!
Petonets des de Valencia i fins demà (o avui!!!)
Doncs és cert!!! Ho he comprovat al diccionari i ja està corregit... Deu ser una d'aquelles coses del "manresà", a casa meva tota la vida ho he sentit així... Gràcies carinyo!! Fins després!
Publica un comentari a l'entrada