Punt i final

Aquest cop, el meu cosí Ivan ha decidit donar per acabat el seu viatge-aventura per Nova Zelanda abans del que molts ens pensàvem. Segur que té raons poderoses per deixar el país on ha descobert moltes coses, cultures noves, paisatges diferents... I segur que n'ha tret moltíssim creixement personal de l'experiència, però no deixa de sorprendre'ns...
En tot cas, benvingut de nou a casa!
I per repassar el que ha donat de sí el seu viatge en les seves pròpies paraules, aquí teniu el seu blog.

Pocahontas i Avatar

Fa unes quantes setmanes vem anar a veure "Avatar", de James Cameron, en 3D, a Barcelona. La pel·lícula no està malament, ens ho vem passar bé i està molt ben feta, però l'argument ens era conegut. De fet, de seguida l'Albert va dir que era com Pocahontas, de Walt Disney... El més graciós del cas, és que quan vaig arribar a la feina, al cap d'uns dies, em vaig trobar amb el següent escrit (en anglès, que jo he traduït):

(Pocahontas) Avatar

(De Disney) de James Cameron

L’any (1607) 2154, una nau que porta (John Smith) Jake Scully arriba al Nou Món de (Nord Amèrica) Pandora. Els indígenes estan extraient (or) inobtani sota la supervisió del (Governador Ratcliffe) Coronel Quaritch.(John Smith) Jake Scully comença a explorar els nous territoris, i es troba amb (Pocahontas) Neytiri. Inicialment ella no hi confia, però un missatge de (l’Àvia Salze) L’Arbre de les Ànimes l’ajuda a superar les seves pors. Ells dos comencen a passar temps junts, la (Pocahontas) Neytiri li ensenya al (John) Jack tot el que té valor a la vida, i com tota la natura està connectada pel cicle de la vida. A més, ella li ensenya a muntar, (cultivar) caçar dracs, i tota la seva cultura. Descobrim que el seu pare és el Cap (Powahatan) Eytucan, i que ella s’ha de casar amb (Kokoum) Tsu'Tey, un gran guerrer, seriós, per qui (Pocahontas) Neytiri no sent cap desig. Amb el temps, el (John) Jack i la (Pocahontas) Neytiri s’adonen que s’estan enamorant. En el campament, els homes, que creuen que els natius són salvatges, planegen atacar els natius pel seu (or) inobtani. (Kocoum) Tsu’Tey intenta matar el (John) Jack per gelosia, però els invasors el maten més tard. Mentre els invasors planegen l’atac, (John) Jake és acusat pels (Indis) Na’vi, i sentenciat a mort. Just abans de matar-lo, els invasors arriben. El Cap (Powhatan) Eytucan quasi mor, i (John) Jake és ferit pel (Governador Ratcliffe) Coronel Quaritch, qui llavors és (jutjat) mort per les fletxes. (Pocahontas) Neytiri arrisca la seva vida per salvar (John) Jake, i finalment ell i (Pocahontas) Neytiri es retroben i les dues cultures resolen les seves diferències.

Guara II

Restes de l'eglésia de Santa Maria de Dulcis

I aquest diumenge, encara vem anar més al Sud de Boltaña, fora del Sobrarbe, al Somontano. Vam visitar l’ermita de Dulcis, a Buera, que estan reconstruint, i vam descobrir Alquézar, un poble preciós i molt ben conservat, amb unes vistes espectaculars sobre el riu Vero, que recorre els canyons que ell mateix ha anat excavant. És el centre turístic de Guara, d'on surten la majoria de rutes de descens de canyons que es poden fer per aquí.

Colegiata, a Alquézar

Carrers a Alquézar

Després d’un dinar deliciós i original vam fer baixar el menjar recorrent la “ruta de las pasarelas”, un camí circular que surt d'Alquézar i baixa fins al Vero, amb unes pasarel.les de fusta i metàl.liques que aconsegueixen convertir-lo en un camí màgic.

Gorgues del Vero

Allà es notava (més que a Boltaña) que la primavera ja està en plena efervescència!

Aquí hi ha algunes fotos més

La Fueva, altre cop

Un altre dia vam recórrer algunes pistes forestals amb el Naranjito pels peus de la Peña Montañesa, entre Pueyo de Araguás i Gerbe, ens vam acostar a Griébal (un poble que sembla ja abandonat, i aprofitat per algun grup d’escoltes), i finalment a Rañín, Humo de Rañín, i Solipueyo, tot menjant pomes.

Vistes de Gerbe

Rañín

Després, vem descobrir Formigales, un poble al sud de La Fueva, on hi estan reconstruint un casalot imponent. I a continuació, Troncedo, un dels pobles més al sud del Sobrarbe. També molt bonic, i amb unes restes d’un castell bastant conservades.

Troncedo

Restes del castell de Troncedo

I ja fora de Sobrarbe, tot just al límit amb la Ribagorza, ens vem acostar al Monestir Budista que han fet prop de Planillo. Destaca molt dels pobles del voltant pels seus colors i edificacions no tradicionals de la zona.

Guara I

Església d'Hospitaled

Aquests darrers dies hem fet tres sortides pel Sobrarbe. Vam recórrer alguns pobles de Guara, aquest cop acompanyats de la nostra amiga Eli. Vam descobrir Eripol de dia, i Almazorre també amb millor llum que el darrer cop que hi vam anar. Amb ella, vam anar a Hostpitaled (de Guara) i ens vam animar a fer una excursió fins al Castillo de Esplubiello.

Restes del Castillo de Esplubiello, gairebé no es distingeixen...

És un lloc especial, com a castell no sembla molt ben pensat, ja que s’ha de baixar per arribar-hi, i queda com enclotat entre Eripol i alguns turons al voltant. L’excursió, que va durar una hora i mitja més o menys, ens va deixar esgotats, ja que ho vam fer durant les hores de més calor...

Després vam dinar a Lecina, a La Choca, sempre espectacular i boníssim! Evidentment, vam ensenyar-li la Carrasca Milenaria de Lecina a l’Eli, i vem fer una volta pel poble.

Encara vam aprofitar la tarda, ara que el dia s’allarga, per visitar Almazorre i Eripol, que ens va sorprendre molt.

Església d'Almazorre, molt caracterísitca

Ermita enrunada d'Eripol, amb el poble al fons

Evidentment, hi ha més fotos!

S'ha acabat la Festa

Avui hem hagut de posar fi a la vida de la Festa, la meva gata "petita". Ja fa quatre anys que se li va diagnosticar un problema de ronyó que hem tingut controlat fins aquesta setmana, que els símptomes han anat empitjorant fins a convertir-la en una gata diferent.

Sempre la recordarem com la gata emprenyadora, que sempre miolava i reclamava l'atenció, la gata divertida, faldillera, mimada i potser infantil que m'ha fet companyia durant els seus 12 anys de vida. Era preciosa i divertida, i la trobarem molt a faltar.

L'Albert diu:
Si hi ha algun paradís de gats, a l'estiu li seguiran portant l'aigua "on the rocks" perquè estigui fresqueta, i la "Festuki" continuarà grimpant i derrapant per les corbes de les parets!!! I si no n'hi ha, és convertirà en un tros de muntanya, de les d'aquí, del Sobrarbe, i es fondrà en el paisatge!! Al final l'acabaré trobant a faltar... maleïts gats, que emprenyen, pero que s'acaben fent estimar!!!

Espiello!!!

A Boltaña, cada any fan aquesta Mostra de Documentals Etnogràfics. Ja han arribat a la vuitena edició, i comença avui! És una mostra molt interessant, que es pot veure al Palacio de Congresos de Boltaña, durant els propers deu dies. Aquí teniu la seva web oficial, amb molta informació. També hi havien actes previs, enguany es projectaven a Labuerda els documentals no seleccionats pel concurs de l'any passat. Us convidem a venir, nosaltres intentarem participar-hi!

Una nova experiència, un nou blog

La nostra amiga Núria ha començat a escriure un blog per detallar la seva experiència laboral a Vietnam, on fa una setmana que s'ha traslladat per començar una nova feina. El blog és VIETNAMESE EXPERIENCE.
Segur que aprèn molt, i es pot deduir de les primeres impressions que s'ho passarà molt bé, encara que a nivell de feina haurà de canviar coses...
Molta sort, Núria!

Més Big Bang Theory

Una escena genial de “The Big Bang Theory”. El diàleg diu:

Penny : Bon dia, Sheldon! Vols ballar amb mi?
Sheldon: No.
P: Per què no?
S: Penny, encara que comparteixo les teories de “Molts móns”, segons les quals hi ha un nombre infinit de Sheldons en un nombre infinit d’universos, t’asseguro que en cap d’ells mai ballo.
P: I et diverteixes en cap d’ells?
S: Estadísticament, en alguns sóc un pallasso de caramel. Però no ballo.
P: D’acord. Vols torrades a la francesa?
S: És el dia dels cereals
P: Doncs el dia de les torrades franceses et faré cereals.
S: Déu meu, encara estaràs aquí el dia de les torrades franceses?
Leonard: Bon dia
S: Leonard, la Penny fa torrades franceses
L: Ho sento, encara no li he donat el teu calendari.
S: Se’l pot descarregar al seu telèfon! I em pensava que havíem acordat que les vostres trobades serien al seu apartament
L: Ho fèiem, però hi han circumstàncies agreujants.
S: Ja veig. Les seves habilitats de mestressa de casa han vençut la seva bellesa?
L: No el llit s’ha... com... trencat.
S: No sembla gaire probable. El llit és robust, i fins i tot dues persones de talla normal no poden causar danys estructurals, i molt menys un homuncle com tu!
P: Un homuncle?
L: Una miniatura humana perfectament formada
P: Oh, ets el meu petit Homuncle!
L: No ho facis
P: Ho sento. Val, qui vol caramel i qui vol sucre?
S: Jo vull cereals
P: Doncs jo vull un novio que tingui un company de pis que no sigui un emprenyador
S: Segur que passarà aviat. Però mentrestant, encara vull cereals.
P: Mira, jo em rendeixo. Ets impossible
S: No puc ser impossible. EXISTEIXO! M’imagino que has volgut dir: “Em rendeixo, ets improbable!”
L: Sheldon, hauràs de trobar una manera de relacionar-te amb la Penny
S: Què vols, que mengi torrades el dia dels cereals? Això sí que és impossible!
L: Només dic que és més fàcil atrapar mosques amb mel que amb vinagre
S: Encara se’n cacen més amb excrements. Què vols dir?
L: Només que…
S: Ostres, fa bona olor…. Llàstima que és dilluns!

Més aventurers

Una altra que se n’ha anat a l’aventura és la nostra amiga Núria, que ha aconseguit una feina A VIETNAM!!! Fa una setmana que està allà, i explica moltes coses impressionants, tampoc és el mateix viatjar que anar-hi a viure, i no només hi ha dificultats d’idioma, també, sobre tot, culturals!! Però és una noia amb moooolta empenta, que davant els reptes “se crece”, i segur que se’n sortirà, i es guanyarà el respecte i l’afecte de molta gent!
Molts ànims, Núria, i ja ens mantindràs al dia! Quan estigui més centrada potser fa un blog propi, ja el lincaré.

Noves aventures de l'Ivan

El meu cosí Ivan ha tornat a agafar la motxilla i ha sortit disparat cap a Nova Zelanda. Si segueix relatant-me les seves aventures per mail com havia fet en el seu anterior viatge a Brasil, les penjaré al blog que vaig obrir en nom seu. Esperem que aquest cop no hagi de marxar del país, com l'altre vegada, per falta de papers!
Bon viatge!

Ruta pel riu Vero

Avui feia un dia gris, i sense gaire visibilitat, però tot i així hem aprofitat per fer una volta per algunes zones que encara no coneixíem del Sobrarbe, evidentment amb el Naranjito.
Ens havien parlat molt de Santa Maria de Buil, i a més és un pujolet que es distingeix de seguida per tenir una forma molt punxeguda, així que hem anat a veure-ho de prop.
Buil és un nucli urbà que es divideix en dues barriades: Santa Maria de Buil i San Martín de Buil, cada un amb la seva església del mateix nom, i separats per només uns centenars de metres. Havia tingut ajuntament propi, però actualment hi viuen unes 30 persones, i depèn de l’ajuntament d’Ainsa-Sobrarbe.



Aquesta és l’església romànica de San Martín de Buil. Està restaurada, i té el triple absis que ja hem vist en altres esglésies romàniques de la zona (a San Juan de Toledo, a Samitier...). Aquesta data del segle XI, i s’ha declarat Monument Nacional.


També l’hem vist per dins, i té alguns frescos però no sabem si són originals de l’època o no...


I aquesta és l’església de Santa Maria de Buil. Malauradament, l’estan restaurant en aquests moments i està coberta per una lona blava, i rodejada d’andamiatges i pedres que en fan difícil una visió agradable. Tampoc estava permès el pas a l’interior, així que ens hem conformat amb una visita pels voltants.
Després de visitar Santa Maria de Buil hem anat cap a Almazorre, al límit del Parc Natural de Guara, on hi ha una església també romànica -segle XIII- però restaurada de no fa gaire (de fet té una coberta metàl·lica a la torre que no sembla gaire medieval), i ens ha semblat bastant diferent de les altres de la zona. Té al costat un Esconjuradero, semblant al que hi ha a Guaso, que servia per allunyar les tempestes que podien malmetre les collites, mitjançant conjurs o benediccions dels capellans.

Església d'Almazorre

Seguint el curs del Riu Vero a contracorrent, hem tornat una mica enrere per visitar per primer cop Paúles de Sarsa, que té una petita església també molt bonica i restaurada; Sarsa de Surta, que també té la seva església, i fins i tot escola infantil i primària (tot i que no té ni deu habitants); i finalment, Santa Maria de la Nuez, on hi ha un Santuari dedicat a aquesta verge, que es va trobar dins una noguera després que la hi van amagar per protegir-la dels musulmans durant la reconquesta.

Església de Paúles de Sarsa

Església de Sarsa de Surta

El dia seguia gris i fins i tot plovisquejava de tant en tant, i ens ha anat marxant la llum mica en mica. Així que hem donat per acabada l’excursió.
Aquí teniu unes quantes fotos més.

Comparació Boltaña-Barcelona

Hem estat uns dies a Barcelona per qüestions mèdiques. Fa exactament una setmana estàvem obrint-nos pas entre la multitud de visitants dels Encants Vells, el "mercadillo" de Barcelona, on hi pots trobar literalment de tot. Nosaltres ens vem firar uns quants llibres, cables per connectar el DVD amb un disc dur extern, manxes per fer anar amb el peu (a 2 euros cada una!), uns plats japonesos que serviran de safates per amanides... L'ambient és conegut: molta gent, xivarri, molt soroll, converses en idiomes de tot arreu, brutícia, olors diverses (totes relacionades amb la gent i la contaminació), colors en general grisos...
Avui, a Boltaña, he anat a buscar el pa. Eren quarts d'onze del matí, però en la mitja hora que he fet durar el passeig, no m'he creuat amb més de 5 persones. Els que no són del país s'identifiquen de seguida: van abrigats fins a les orelles, com si fossin al Pol Nord, i amb roba esportiva o de muntanya; no et saluden quan et creues amb ells; i sobretot, no els coneixes ni de vista! Tampoc he vist circular més de quatre cotxes. I alguns dels que estaven aparcats, tenien les finestres obertes, sense por a ser robats.
Les vistes, bé, ja he posat moltes fotos en altres posts: muntanyes amb una mica de neu, cases no gaire altes, colors verd i marró... L'aire es respira fresc, net, que omple els pulmons sense necessitat d'estossegar.
Se senten les olors de les coses: algú fa foc de llenya, l'olor dels arbres (l'Albert sempre diu que una de les coses que el va impressionar més quan va arribar a Boltaña per primer cop va ser l'olor de pins), l'olor del pa, de l'aigua del riu...
El riu i els ocells són quasi els únics sorolls que se senten. Alguna conversa individualitzada, algun cotxe que cirula, però sobretot, se sent la natura que mica en mica es desperta cap a la primavera.
I el gust... Bé, al forn de pa potser no tenen molta varietat de pans: tenen pa de barra, pa rodó (gran o petit), pa de motllo (integral, normal o amb llavors), alguns dies fan pa de barra integral, i per ser cap de setmana, també tenien unes quantes pastes dolces variades, però res a veure amb la varietat que ofereixen actualment els forns de ciutat. Però tampoc ofereixen un pa natural, acabat de fer, cruixent tot el dia, i amb gust de pa! Això per no parlar de la resta d'aliments frescos (verdures, carns)...
I per sobre de tot, a Boltaña hi ha la calma. Quatre dies a Barcelona i ja estàs estressat. Sempre sembla que arribes tard a tot arreu, has de calcular el temps del transport (vigilar si agafes el cotxe: on aparques?, hi haurà trànsit?)... A Boltaña, hi ha "el horario del pais", que vol dir que, es queda a una hora, però tampoc cal agobiar-se si s'arriba, posem, mitja hora tard. Per exemple, no et pots refiar gaire de l'horari de les botigues, i fins i tot l'escola comença a les 10, per no estressar els nens que vénen dels pobles del voltant...
Per això aquest matí, a quarts d'onze, el poble semblava que encara dormia...

Trencalòs!!!

Per primer cop des que estem a Boltaña, hem vist (i ben a prop) un Trencalòs (Quebrantahuesos), que estava volant per sobre el "muladar" que hi ha a l'entrada de la vall de Chistau, on vem anar ahir a passar el dia. Un bon regal! Evidentment vaig fer moltíssimes més fotos, però només en penjo una mostra... Ens hi vem intentar acostar, però de seguida va aparèixer un guarda forestal que ens va avisar que, si no marxàvem, el "quebranta" no baixaria a menjar... Li vem fer cas immediatament!

El trencalòs és un carronyaire que està en perill d'extinció. El seu nom vé de la seva forma d'aconseguir l'aliment que més aprecia: el moll de l'os. Per arribar-hi, trenca els ossos de les seves preses llençant-los contra una pedra.

Carnestoltes

L'any passat ja us vaig explicar que el carnestoltes es celebra molt al Sobrarbe. Els vem celebrar a Bielsa, on són molt tradicionals, especials i coneguts. Enguany són aquest cap de setmana, però nosaltres no hi hem anat (avui hem anat a esquiar, un dels millors dies d'esquí que hem tigut mai, molt sol, molt bona neu, no gaire gent, al nostre ritme... Hem aprofitat fins a l'últim minut!).
Però també heu anat veient que al Sobrarbe els agraden molt les festes i les ballarugues, i no en perdonen ni una. Per tal que no coincideixin tots els carnavals de la comarca en un cap de setmana, a cada poble els celebren un dia diferent. Per exemple, a Boltaña seran el darrer cap de setmana de febrer (en plena Quaresma!!!). Aquí teniu un calendari dels dies on es celebra el carnestoltes dels principals pobles de la comarca.
Un altre carnestoltes molt conegut és el Carnaval Itinerant de La Fueva.
La Fueva és una vall molt gran, que s'extén des dels peus de la Peña Montañesa fins gairebé el pantà de El Grado, al límit de la comarca. Però alhora és un municipi, tot i que no hi ha cap nucli urbà que es digui La Fueva: és un conjunt de pobles i pedanias que tenen un Ajuntament comú, situat a Tierrantona (al mig de la vall). Per tant, el carnestoltes és itinerant. Cada poble ofereix un àpat diferent al llarg del dia: uns l'esmorzar, altres el dinar... La ruta habitual és la següent:
- Tierrantona
- Troncedo
- Formigales
- Humo de Muro
- Palo
- Murillo
- Buetas
- Solipueyo
- Rañín
- Fosado
- Fuendecampo
- Samper
- La Cabezonada
- Charo
- Tierrantona, on hi ha el ball final fins a la matinada.
Es va de poble en poble en intervals de 30-40 minuts, i evidentment a tot arreu ofereixen menjar, beure i música!!
Potser ens hi acostarem dissabte que vé una estona…

Santa Agueda

I finalment, acabo el repàs del que ha passat aquestes darreres setmanes amb el que hem fet aquest cap de setmana: divendres va ser Santa Àgueda, i com sempre, el dissabte més proper al dia 5 de febrer es celebra el Dia de las Mujeres: uns quants actes previs, i finalment dissabte, actuació de la Ronda de Boltaña a la Casa de Cultura, i després sopar al Monasterio de Boltaña, només dones.

Unes 130 dones del poble (i algunes de fora, que de fet celebraven la despedida de soltera d'una d'elles i els va fer gràcia apuntar-se!) reunides en un menjador enorme, amb bon menjar i millor companyia... Es va fer un sorteig d'obsequis d'un munt de patrocinadors de Boltaña, i en un dels moments més emocionants de la nit, es va anunciar quines quatre dones seran les responsables de l'organització de les festes de Santa Agueda de l'any que vé. A continuació la Charanga La Fiesta va animar-nos mentre es servien els licors i cafès, i finalment la festa es va traslladar al poliesportiu, on ens esperaven alguns dels homes del poble i l'orquestra Tatuaje. Una bona festa!

I avui encara hem pogut aprofitar el dia. Es celebrava la Ferieta d'Ainsa, on es promocionen les diferents races d'animals de granja i domèstics de la comarca, les tòfones, i tota mena de productes artesanals i de menjar fets a mà. També es fa una foguera al mig de la plaça Major, on es poden coure les llonganisses, cansalades i menjars diversos que es vulgui. Enguany la Ferieta ha tingut moltíssim èxit. Feia un dia fantàstic, i la gent s'ha acumulat per visitar les paradetes de tota mena que hi havia a la plaça. Afortunadament, nosaltres hem arribat una mica tard, i hem pogut gaudir de la fira, passejar-nos per les paradetes, admirar els animals, el menjar, les artesanies... Hem menjat, hem passejat, hem comprat, hem xerrat... I quan ja ho desmuntaven tot, com que encara hi havia llum de dia, hem anat caminant fins a la Cruz Cubierta i fins a la Ermita de San Felices, que encara no havíem visitat. Una zona preciosa just al costat d'Aínsa, una planície enorme, sorprenent i amb unes vistes genials!

Un final perfecte per un cap de setmana genial!

Madrid

El cap de setmana passat vem visitar Madrid, i ens vem reunir amb alguns amics de la promoció de Notaris de l'any 2008 (la de l'Albert), en un dinar amb més de 30 persones, que va continuar amb copes i xerrades durant tota la tarda, i fins a altes hores de la matinada... Nosaltres ens vem "escapar" una estona per anar a veure Garrick, del Tricicle. Vem riure moltíssim!!! I ens va servir per no beure tant i poder seguir la festa amb la resta de la colla fins a la matinada.
Diumenge, amb bastant de fred, vem visitar una fira de llibres antics al costat d'Atocha, i després ens vem trobar amb la Itziar, encantadora com sempre i amb moltes ganes de xerrar... Feia més de dos anys que no ens vèiem!!! Moltes gràcies per un matí fantàstic!

Hogueras de San Pablo

L'any passat ens vem perdre la festa major d'hivern de Boltaña, en honor del seu patró, San Pablo, el dia 25 de gener. Aquest any hi hem participat! El programa de festes inclou dissabte a la tarda rondant (amb la Ronda de Boltaña, clar!) pels carrers. El dia abans de San Pablo, a la nit, fogueres al carrer on es cou la carn que cadascú aporta i es comparteix tot plegat amb tot el poble. I l'endemà, el dia de San Pablo, festa local, hi ha palotiau durant el matí, i s'acaba amb un dinar popular, on els regidors municipals i l'Alcalde fan de cambrers per a tothom.

Enguany hem tingut companyia durant el cap de setmana, i vem sortir a sopar i de copes amb ells fins altes hores de la matinada tant divendres com dissabte. Però dissabte encara vem tenir ànims per seguir la Ronda durant mitja tarda... No va ser tan llarga com la d'estiu, quan hi ha moltes més cases obertes on parar i menjar o beure el que bonament ofereixen, però va acabar a l'hora de sopar.

I diumenge al vespre vem participar a las Hogueras. Ens vem quedar impressionats. En tota la pujada cap al casc antic, des de la Glorieta de Ramón Giménez fins davant dels jutjats, hi havia cinc o sis fogueres, i moltíssima gent rodejant-les per xerrar, beure, menjar, mantenir-se calent... Tot amenitzat per la Charanga Tardienta, i rodejats per les corredisses dels nens. Ens ho vem passar molt bé, fins i tot quan plovisquejava i alguns van marxar, i quan ja no quedava ningú, vem seguir la xerrera al Parador. De totes maneres el cap de setmana havia estat dur i vem marxar relativament aviat.

I per acabar, un magnífic dinar, dilluns dia de San Pablo, al poliesportiu municipal. Unes tres-centes persones entaulades i ateses pels regidors i l'alcalde. Una sopa d'all boníssima! Després, un estofat perfecte, tot regat amb vi, i cava al final per acompanyar els postres. I finalment, un ball al mateix poliesportiu. Un dia perfecte!


Ah, i he pres algunes fotos de la festa de les fogueres, jo no en vaig fer cap!

Amb cert endarreriment... La Solana

Durant el mes de gener encara vem tenir temps d'anar a esquiar un parell de dies, i visitar els pobles de La Solana i la zona entre Boltaña i Fiscal. Ens vem aturar a Lavelilla, un dels tres pobles abandonats forçosament pel projecte (finalment descartat) del Pantà de Jànovas. Un poble que havia tingut molta vida, i que ara només té algunes cases encara dempeus però buides, envaïdes per la vegetació, els animals i les pedres que han anat caient de les mateixes cases.

Rètol en una de les cases principals de Lavelilla. Amb prou feines s'hi pot llegir: Prohibido el paso. Pueblo en ruinas

Església de Lavelilla. Estava toooot nevat!

Un cérvol creuant la carretera, just després de Santa Olaria!

Petjades a Lavelilla, probablement d'un teixó

Després encara vem visitar Fiscal, on vem dinar, i vem buscar bones perspectives per fotografiar el poble. Després vem tornar per Borrastre i San Juste, mentre s'anava fent fosc. Aquí teniu unes fotos més.

Església de San Juste

Escut a una casa de San Juste

Amb cert endarreriment... La Fueva

Tierrantona

El dia 2 de gener el vem aprofitar molt més, i vem anar a vistiar algunes zones de La Fueva que encara no coneixíem: Buetas, Rañín, Morillo de Monclús... Aquest cop sí que vem fer fotos! Un dia fantàstic...

Església de Buetas


Capella de Morillo de Monclús

Arc d'entrada al cementiri de Morillo de Monclús. Hi diu: Año 1828. Mira que no tardarás

Palo, des de Morillo de Monclús