... I la casa?

Doncs la casa segueix a bon ritme! Seguim fent fotos, tot i que d'aquí poc acabaran de fer les parets externes i suposo que durant un temps semblarà que no fan res, perquè estaran treballant per dins...

De moment, us deixo l'enllaç a les fotos que anem fent....

Setembre

Després de tornar d'Islàndia, vam arrodonir les vacances amb un relax merescut per les platges de Sant Pol, retrobant els amics de tota la vida, sense cites, horaris ni presses, i amb una mica de Windsurfing...

Però de seguida ha tornat la rutina de la feina!
Tot i així, la setmana passada vàrem rebre la visita d'uns amics molt especials, la Itziar, l'Edurne i el Sergi. Amb ells vam passar tres dies de molta activitat:

piragüisme,

equitació,

escalada...

Intercalant salts i bots amb el Naranjito, visites al pagès per comprar tomàquets i acariciar el gatet que tenen, i passejades tranquil.les per Ainsa i Boltaña...
Un bon cap de setmana!

Islàndia!!!

Hem estat una mica desconnectats perquè hem marxat de vacances... a Islàndia!! Hem estat nou dies per l'illa, amb uns amics, compartint apartament i cotxe, i visitant tot el que hem pogut sense moure'ns de Reykjavik, excepte els dos darrers dies que vem allunyar-nos una mica per visitar el glaciar més gran d'Europa ben de prop. THANK YOU VERY MUCH HRÖNN FOR YOUR GUIDED TOUR!!!

Amb grampons per sobre el glaciar Vatnajökull

També vam estar als peus del volcà que el mes de març va col.lapsar l'espai aeri europeu, i encara fumejava!!

Islàndia és un país gran, més gran del que sembla, i amb espais naturals immensos. En un país que és com la meitat de la península Ibèrica, hi viuen només unes 300.000 persones, gairebé totes a la capital i la seva àrea metropolitana. Fora d'allà, només hi ha paisatges extensíssims, sense boscos, i en l'època que hem estat nosaltres tot era verd brillant, i com a molt, amb la cendra i la terra negra volcànica.

Cascada de 60 m (Skogafoss) sobre terra volcànica

Hem vist molts animals (foques, dofins, balenes, frarets, ocells de tota mena i mentre caçaven...), molta aigua, molts rius i cascades, i també, com no, glaceres! Aquesta seria la part "freda" de l'illa, acompanyat de núvols, pluja, i un vent gelat que ens deixava sense alè.

Rorcual just després de respirar, a tocar del nostre vaixell

Però Islàndia també és una illa calenta, clar, amb molts volcans i activitat tèrmica, començant pels volcans actius, i continuant pels géisers, fumaroles i sortides de vapor d'aigua de les entranyes de la terra, i acabant per la gent, molt amable.

El geiser Strokkur en la seva alçada màxima, regant l'Albert

Un país de contrastos i de paisates impressionants... Genial, molt recomanable!!!

Com sempre, una selecció de les fotos (un 10% de les que vam fer !!) aquí!

Ja estem arribant a dalt de tot!!!

La casa segueix creient... Cada cop es fa més difícil que càpiga tota en una sola foto, i això que tinc un bon gran angular... Aquí podeu seguir veient com la tenim a dia d'avui!

En família

Fa unes setmanes va venir tota la meva família a Boltaña per a celebrar els aniversaris de la Mare i la Mariona. Per la Mare va ser tota una sorpresa, i crec que la vam fer molt feliç. Sempre que ens reunim passem molt bona estona, rient, amb converses interessants, i normalment també menjant molt. Aquest cop, a més, com que era a Boltaña, vam compartir més coses, paisatge, natura, bon temps... Més de 36 hores junts, sempre divertides.
Vam anar dues vegades al pantà de Mediano, amb el remolc nou carregat amb la planxa de windsurf de l’Albert, que ens va servir per fer unes quantes palades i navegar pel pantà. Tothom es va banyar, excepte el Kim, que temia que l’aigua fos massa freda i el cos no li resistís del tot. Però s’ho va passar la mar de bé fent fotos, i llegint, i observant com els altres ens ho passàvem millor banyant-nos. L’aigua no estava massa freda, i com que feia força calor, venia molt de gust ficar-s’hi.

Tots a l'aigua, barallant-nos per la planxa de surf!

Els pares, en el seu ll0c d'observació

El segon dia de bany

Ens vam passar dos dies de banys, menjar, sortides, regals, i més banys. A més, l’Anna i el Bernat ens van obsequiar amb una exhibició de malabars amb foc, un espectacle impressionant!

No ho sembla, però el Bernat i l'Anna estan enmig dels anells de foc!

I finalment, els pares es van quedar un parell de dies més, i el Kim es va inaugurar en el bany (i es lamentava no haver-ho fet abans!).

El Kim sobre la planxa de surf!!

Aquest dia vam haver de marxar corrent del pantà perquè es posava a ploure, i vam aprofitar per anar a la presa de Mediano i fins a dalt del Castell de Samitier i l'Ermita de San Emeterio y San Celedonio. Paisatge, com smpre, impressionant!
Aquí teniu unes quantes fotos més.

MIKA - Big Girl (You Are Beautiful)

Com passa sovint, el meu germà em fa descobrir cançons i artistes genials. Entre ells, Mika i la seva canço "Big girl, you are beautiful", que m'encanta!

Praga

Hem estat un cap de setmana llarg a Praga. Una ciutat preciosa, on sorprenen les vistes des de qualsevol lloc elevat per la quantitat de teulades vermelles que la coronen, plena d'edificis restaurats i amb façanes precioses i molt decorades, i plena de parcs, jardins i arbres frondosos...

Praga des de dalt: el Castell a l'esquerra, parcs, i sobretot, moltes teulades!

Una ciutat amb una oferta cultural, especialment de música, inigualable: a qualsevol església, qualsevol dia, fan un concert de música clàssica, amb músics de molt alt nivell; i a qualsevol carreró, pati o terrassa de bar ofereixen, als vespres, concerts gratuits de jazz de bona qualitat.

Músics al carrer

Ens hem passat cinc dies passejant, respirant l'ambient de la ciutat, amb molta calor (un temps molt poc freqüent allà, es nota amb la poca quantitat d'aires acondicionats que et trobes per tot arreu, la majoria de botigues, bars i restaurants tenien els ventiladors a tota pastilla, fins al punt que al vespre s'estava millor al carrer que a qualsevol local), que ens va obligar a banyar-nos al riu Moldava (o Vltava), tot i el color verd-grogós de les seves aigües...

Foto típica amb el castell i el pont de Carles al fons


Foto semblant, però de nit. Preciós!

Hem gaudit molt, i hem fet més de trescentes fotos, però aquí només en presento unes quantes.

Visita del Cor Ariadna!!

Aquest cap de setmana, tal com vaig anunciar, va venir el Cor Ariadna a Boltaña, amb l'excusa d'oferir un concert a capella de música romàntica anglesa i del renaixement italià.

Van començar a arribar abans de la posta del sol de divendres, i vem gaudir d'un bon sopar. L'endemà van superar el primer repte del cap de setmana: banyar-se al riu Ara. Al matí, el riu encara estava bastant fred, i a més no feia gaire sol... Però gairebé tothom es va banyar, i alguns fins i tot es van atrevir a creuar el riu nedant!!!

Després d'una horeta d'assaig i un dinar bastant abundant (encara que es va allargar un pèl massa), alguns van fer migdiada i altres van mirar-se part del partit de futbol de la tarda. I a continuació, el segon repte de la sortida: el concert. La meva principal preocupació no era que ho fessin més o menys bé (estava segura que seria un concert impressionant!) sinó que vingués gent a veure'ls... Poc a poc es va anar omplint l'església, i al final gairebé un centenar de persones van gaudir d'un concert espectacular, preciós, una hora sencera de música perfectament executada. Em van fer passar la vergonya de cantar un parell de peces davant de tot el poble (les coneixia, però com es perd la pràctica de cantar!!!), però igualment va ser molt especial per a mi.

I després, a la tarda, partit de bàsquet o passejada pels voltants de Boltaña per agafar gana per sopar. Un sopar de germanor amb més de 40 persones, que es va allargar amb una sobretaula d'acudits i xerrades...

Encara alguns (la majoria!) es van quedar per a superar el tercer repte de la visita: un altre bany, i especialment, un dinar abundant a Fonda Carrera.

El bany al pantà va ser relaxant, amb l'aigua més calenta (o menys freda!) que al riu, i aquest cop, com que feia molta més calor, tothom es va banyar i força estona... S'hi estava tan bé!

I després, el mega-súper dinar, que es va allargar fins a mitja tarda. Tothom en va gaudir molt, i alguns es van donar el luxe de fer una mica de migdiada a la cadira mateix...

Com sempre, ha estat un plaer compartir tots aquests dies, aquests moments especials de música, xerrades i acudits, amb tots vosaltres: MOLTES GRÀCIES, COR!!

Concierto Cor Ariadna!

Otra vez el Cor Ariadna, con los que solía yo cantar en Barcelona, vuelven al Sobrarbe para ofrecer un magnífico concierto. Esta vez, vendrán a Boltaña. El concierto será el próximo sábado 3 de julio, a las 18.30, en la iglesia de Boltaña (Colegiata de San Pedro, Plaza Mayor S/N de Boltaña). Es un concierto gratuito, que incluye piezas sacras del renacimiento italiano, y música romántica inglesa, todo a capella.

¡¡Espero que venga mucha gente, y lo disfrute!!

Mireu com creix!!!

Aquí teniu les darreres fotos de la casa... Encara que potser a les fotos no s'aprecia, serà molt gran!!!

House MD - Karaoke Time

Navaín: La muntanya de fòssils

Ahir, després d’una setmana sencera de pluges, va fer un dia esplèndid, encara que una mica fred. Però el vam aprofitar per anar d’excursió, i pujar la muntanya que tenim més a la vora de Boltaña: Navaín. Després d’arribar a Ascaso en cotxe, vam començar a caminar, encara que ens va costar una mica trobar el camí correcte. La pujada és considerable, uns 800 m de desnivell des d’Ascaso, i per sort alguns núvols tapaven el sol espaterrant que queia sobre nosaltres. Tot i així, la pujada la vam fer poc a poc, sense presses, i vam fer cim a les 3 de la tarda, tres hores després de sortir.

Ascaso, amb el Naranjito

Durant la pujada, a part de gaudir de les vistes espectaculars, ens va sorprendre la quantitat de fòssils que hi havia. De fet, havíem llegit a la pujada de Silves que tota aquesta zona està plena de Nummulites, els organismes marins amb closca que omplien els mars d’aquesta zona, i que van formar aglomerats i roques senceres. De fet, dóna la sensació que tota la muntanya de Navaín està feta d’aquests fòssils.

Fòssils i més fòssils!

Un cop al cim, vam gaudir de les vistes, vam menjar unes pomes, i vam visitar les runes de Santa Marina, l’ermita que hi ha dalt de tot.

Vistes de la quasi omnipresent Peña Montañesa

Quan ja ens començava a agafar fred, vam emprendre la baixada, però també sense presses. Vam arribar a Ascaso a les 6, sense esma de res més que anar a casa, descansar, recuperar forces amb una bona ració de tortellini, dutxar-nos i dormir. Una bona excursió i un bon dia! I més fotos...

La foto que testifica que vem fer el cim!

Silves, dues vegades

Vista de Boltaña des de la pujada a Silves

En els darrers dos caps de setmana hem visitat Silves dos cops. Silves és un dels pobles petits del voltant de Boltaña on ja no hi viu gairebé ningú i que formen part del seu municipi. Tot i que és un dels més propers a Boltaña, encara no l’havíem visitat.
Hi vam provar d’anar el diumenge passat, després de molts dies de pluja i tempesta, hi va haver una mica de descans a mitja tarda, i vam decidir-nos a pujar. Però a mitja pujada va començar a ploure, i pedregar, i no vem poder-lo visitar del tot. Tot i així, al baixar es va aclarir la tarda i vem poder fer algunes fotos interessants.

Conseqüències de la pluja

Però ens vem quedar amb les ganes, i avui hi hem tornat. Avui sí que feia un dia assolellat, i des d’allà hem pogut gaudir d’unes vistes espectaculars de la vall de l’Ara.
Aquí teniu unes quantes fotos, incloses les de les conseqüències de les tempestes del cap de setmana passat.

Una de les cases de Silves

Primavera!

Així com a la tardor el Sobrarbe es vesteix de vermell, taronja, groc (i molts altres tons que no hi ha paraules per descriure!), a la primavera es noten també els canvis en les plantes. Hi ha tots els tons imaginables de verd! Es barregen els verds foscos de les fulles velles i perennes dels avets, pins i alzines (carrascas), amb els verds clars, nous, joves, frescos de les fulles noves dels roures (cajigos), els arbres fruiters, els pollancres... Els camps de conreu han cobert el marró de la terra acabada de llaurar amb brots d'un verd brillant, espigues joves es vinclen amb el vent... És impossible captar totalment els canvis tan paulatins en fotografies, però aquí en teniu unes quantes.

Comencem!

Com molts ja sabeu ens estem fent una casa a Boltaña. Doncs ja han començat a preparar el terreny per fer els fonaments! Aquí teniu una imatge de com està el solar, a dia d'avui.

Punt i final

Aquest cop, el meu cosí Ivan ha decidit donar per acabat el seu viatge-aventura per Nova Zelanda abans del que molts ens pensàvem. Segur que té raons poderoses per deixar el país on ha descobert moltes coses, cultures noves, paisatges diferents... I segur que n'ha tret moltíssim creixement personal de l'experiència, però no deixa de sorprendre'ns...
En tot cas, benvingut de nou a casa!
I per repassar el que ha donat de sí el seu viatge en les seves pròpies paraules, aquí teniu el seu blog.

Pocahontas i Avatar

Fa unes quantes setmanes vem anar a veure "Avatar", de James Cameron, en 3D, a Barcelona. La pel·lícula no està malament, ens ho vem passar bé i està molt ben feta, però l'argument ens era conegut. De fet, de seguida l'Albert va dir que era com Pocahontas, de Walt Disney... El més graciós del cas, és que quan vaig arribar a la feina, al cap d'uns dies, em vaig trobar amb el següent escrit (en anglès, que jo he traduït):

(Pocahontas) Avatar

(De Disney) de James Cameron

L’any (1607) 2154, una nau que porta (John Smith) Jake Scully arriba al Nou Món de (Nord Amèrica) Pandora. Els indígenes estan extraient (or) inobtani sota la supervisió del (Governador Ratcliffe) Coronel Quaritch.(John Smith) Jake Scully comença a explorar els nous territoris, i es troba amb (Pocahontas) Neytiri. Inicialment ella no hi confia, però un missatge de (l’Àvia Salze) L’Arbre de les Ànimes l’ajuda a superar les seves pors. Ells dos comencen a passar temps junts, la (Pocahontas) Neytiri li ensenya al (John) Jack tot el que té valor a la vida, i com tota la natura està connectada pel cicle de la vida. A més, ella li ensenya a muntar, (cultivar) caçar dracs, i tota la seva cultura. Descobrim que el seu pare és el Cap (Powahatan) Eytucan, i que ella s’ha de casar amb (Kokoum) Tsu'Tey, un gran guerrer, seriós, per qui (Pocahontas) Neytiri no sent cap desig. Amb el temps, el (John) Jack i la (Pocahontas) Neytiri s’adonen que s’estan enamorant. En el campament, els homes, que creuen que els natius són salvatges, planegen atacar els natius pel seu (or) inobtani. (Kocoum) Tsu’Tey intenta matar el (John) Jack per gelosia, però els invasors el maten més tard. Mentre els invasors planegen l’atac, (John) Jake és acusat pels (Indis) Na’vi, i sentenciat a mort. Just abans de matar-lo, els invasors arriben. El Cap (Powhatan) Eytucan quasi mor, i (John) Jake és ferit pel (Governador Ratcliffe) Coronel Quaritch, qui llavors és (jutjat) mort per les fletxes. (Pocahontas) Neytiri arrisca la seva vida per salvar (John) Jake, i finalment ell i (Pocahontas) Neytiri es retroben i les dues cultures resolen les seves diferències.

Guara II

Restes de l'eglésia de Santa Maria de Dulcis

I aquest diumenge, encara vem anar més al Sud de Boltaña, fora del Sobrarbe, al Somontano. Vam visitar l’ermita de Dulcis, a Buera, que estan reconstruint, i vam descobrir Alquézar, un poble preciós i molt ben conservat, amb unes vistes espectaculars sobre el riu Vero, que recorre els canyons que ell mateix ha anat excavant. És el centre turístic de Guara, d'on surten la majoria de rutes de descens de canyons que es poden fer per aquí.

Colegiata, a Alquézar

Carrers a Alquézar

Després d’un dinar deliciós i original vam fer baixar el menjar recorrent la “ruta de las pasarelas”, un camí circular que surt d'Alquézar i baixa fins al Vero, amb unes pasarel.les de fusta i metàl.liques que aconsegueixen convertir-lo en un camí màgic.

Gorgues del Vero

Allà es notava (més que a Boltaña) que la primavera ja està en plena efervescència!

Aquí hi ha algunes fotos més

La Fueva, altre cop

Un altre dia vam recórrer algunes pistes forestals amb el Naranjito pels peus de la Peña Montañesa, entre Pueyo de Araguás i Gerbe, ens vam acostar a Griébal (un poble que sembla ja abandonat, i aprofitat per algun grup d’escoltes), i finalment a Rañín, Humo de Rañín, i Solipueyo, tot menjant pomes.

Vistes de Gerbe

Rañín

Després, vem descobrir Formigales, un poble al sud de La Fueva, on hi estan reconstruint un casalot imponent. I a continuació, Troncedo, un dels pobles més al sud del Sobrarbe. També molt bonic, i amb unes restes d’un castell bastant conservades.

Troncedo

Restes del castell de Troncedo

I ja fora de Sobrarbe, tot just al límit amb la Ribagorza, ens vem acostar al Monestir Budista que han fet prop de Planillo. Destaca molt dels pobles del voltant pels seus colors i edificacions no tradicionals de la zona.

Guara I

Església d'Hospitaled

Aquests darrers dies hem fet tres sortides pel Sobrarbe. Vam recórrer alguns pobles de Guara, aquest cop acompanyats de la nostra amiga Eli. Vam descobrir Eripol de dia, i Almazorre també amb millor llum que el darrer cop que hi vam anar. Amb ella, vam anar a Hostpitaled (de Guara) i ens vam animar a fer una excursió fins al Castillo de Esplubiello.

Restes del Castillo de Esplubiello, gairebé no es distingeixen...

És un lloc especial, com a castell no sembla molt ben pensat, ja que s’ha de baixar per arribar-hi, i queda com enclotat entre Eripol i alguns turons al voltant. L’excursió, que va durar una hora i mitja més o menys, ens va deixar esgotats, ja que ho vam fer durant les hores de més calor...

Després vam dinar a Lecina, a La Choca, sempre espectacular i boníssim! Evidentment, vam ensenyar-li la Carrasca Milenaria de Lecina a l’Eli, i vem fer una volta pel poble.

Encara vam aprofitar la tarda, ara que el dia s’allarga, per visitar Almazorre i Eripol, que ens va sorprendre molt.

Església d'Almazorre, molt caracterísitca

Ermita enrunada d'Eripol, amb el poble al fons

Evidentment, hi ha més fotos!