Ahir va ser un dels dies més intensos de la meva vida.
Va començar normal, llevant-me al matí i preparant les coses pel que sabia que vindria, i vaig anar cap a la feina. Després de treballar fins a les 2, vem celebrar el dinar de Nadal de l’empresa, un esdeveniment que normalment ja porta cua i se’n parla abans i després durant dies, i que enguany hi havia més motius encara per parlar-ne. El fundador de l’empresa, el Dr. Prous, es retira, i s’havia pensat fer-li algun obsequi, però ell va decidir no assistir al dinar (tot i que, tradicionalment, era una de les coses que li feia més il·lusió preparar i celebrar...); a més, aquest trimestre l’empresa ha estat comprada per una multinacional americana, i això ha generat tot tipus de sensacions, reunions, vibracions i pors entre el personal, mentre no es vegin els resultats efectius de la compra-venda... En fi, el dinar va estar bé, amb una actuació de Gospel que em va agradar molt, i una estona de ball que no em va agradar tant (el DJ no era posava música del meu gust) però que vaig intentar gaudir al màxim... Vem riure una bona estona.
Després del dinar, vem anar al cóctel que oferia una companya de feina que es va casar ahir mateix. Aquí en teniu una foto.
Va ser poca estona, però també ens ho vem passar força bé, i ens vem retrobar amb alguns ex-companys de feina que també feia il·lusió veure altre cop...
Després, vaig anar a cantar el concert que us anunciava fa uns dies, al Foment Hortenc. Ens ho vem passar molt bé, especialment pels comentaris introductoris de la directora, que ahir estava especialment inspirada... I musicalment el concert va anar bé, també el vem gaudir tot i que no hi havia massa públic...
Vem plegar del concert passades les 11, i llavors teníem taula reservada per sopar tota la coral molt a prop d’allà. Un local de tapes que no estava gens malament... Som més de 30, i vem organitzar un bon merder: demanant, vem trencar una copa, vem mig destrossar una taula... I a més, ens vem donar els regals de l’amic invisible que fem cada any, amb una gran dosi d’imaginació perquè el límit són màxim 5euros de despesa... Però sempre són regals molt lluïts, el meu em va fer moooolta gràcia (era referit a aquest blog, i com que no sé de gaire cantaires que sàpiguen que el tinc, em puc imaginar una mica qui és el meu amic invisible...MOLTES GRÀCIES!!!), i el que vaig fer jo també sé que va ser encertat... I després sempre queda el dubte de si sabem qui és el nostre amic invisible... És molt divertit!!!
Però el divendres va acabar amb una nota amarga. Quan tornàvem amb el cotxe de la directora, vem tenir un accident. Estem bé, i no va ser ben bé un accident: al incorporar-nos a la Plaça Virrei Amat, venint de Fabra i Puig, anant a poc a poc, un cotxe que pujava de Fabra i Puig se’ns va tirar a sobre i a més es va donar a la fuga. Li va rebentar la roda al cotxe i van destrossar la xapa de la porta de la Gemma, la conductora. No ens ho podíem creure... Sort que vem poder recordar la matrícula: B-2027-WM. Era un cotxe gris fosc, però no podria dir el model perquè només el vem veure de darrera. Un escombriaire ho va veure tot i ens va ajudar, però tot i així vem trucar als mossos i a la guàrdia urbana (que es van escaquejar perquè no hi havia ferits i el cotxe no entorpia el trànsit), i després al RACC que sí que van venir i van canviar la roda, i així vem poder arribar a casa... Però ens van abonyegar el dia, i rebentar la seguretat i ratllar-nos de ràbia.... Si el veieu, atureu-lo!!!
Després del dinar, vem anar al cóctel que oferia una companya de feina que es va casar ahir mateix. Aquí en teniu una foto.
Va ser poca estona, però també ens ho vem passar força bé, i ens vem retrobar amb alguns ex-companys de feina que també feia il·lusió veure altre cop...
Després, vaig anar a cantar el concert que us anunciava fa uns dies, al Foment Hortenc. Ens ho vem passar molt bé, especialment pels comentaris introductoris de la directora, que ahir estava especialment inspirada... I musicalment el concert va anar bé, també el vem gaudir tot i que no hi havia massa públic...
Vem plegar del concert passades les 11, i llavors teníem taula reservada per sopar tota la coral molt a prop d’allà. Un local de tapes que no estava gens malament... Som més de 30, i vem organitzar un bon merder: demanant, vem trencar una copa, vem mig destrossar una taula... I a més, ens vem donar els regals de l’amic invisible que fem cada any, amb una gran dosi d’imaginació perquè el límit són màxim 5euros de despesa... Però sempre són regals molt lluïts, el meu em va fer moooolta gràcia (era referit a aquest blog, i com que no sé de gaire cantaires que sàpiguen que el tinc, em puc imaginar una mica qui és el meu amic invisible...MOLTES GRÀCIES!!!), i el que vaig fer jo també sé que va ser encertat... I després sempre queda el dubte de si sabem qui és el nostre amic invisible... És molt divertit!!!
Però el divendres va acabar amb una nota amarga. Quan tornàvem amb el cotxe de la directora, vem tenir un accident. Estem bé, i no va ser ben bé un accident: al incorporar-nos a la Plaça Virrei Amat, venint de Fabra i Puig, anant a poc a poc, un cotxe que pujava de Fabra i Puig se’ns va tirar a sobre i a més es va donar a la fuga. Li va rebentar la roda al cotxe i van destrossar la xapa de la porta de la Gemma, la conductora. No ens ho podíem creure... Sort que vem poder recordar la matrícula: B-2027-WM. Era un cotxe gris fosc, però no podria dir el model perquè només el vem veure de darrera. Un escombriaire ho va veure tot i ens va ajudar, però tot i així vem trucar als mossos i a la guàrdia urbana (que es van escaquejar perquè no hi havia ferits i el cotxe no entorpia el trànsit), i després al RACC que sí que van venir i van canviar la roda, i així vem poder arribar a casa... Però ens van abonyegar el dia, i rebentar la seguretat i ratllar-nos de ràbia.... Si el veieu, atureu-lo!!!
