dijous, d’octubre 23, 2008

Passejos matinals





Als matins, quan el temps acompanya i ens llevem prou aviat, surto a fer una passejada pels volts del poble. Avui el paisatge era espectacular. Un aire fred m'ha donat la benvinguda, al sortir de casa, i uns rajos de sol començaven a brillar per sobre la boira que es diposita sobre Ainsa. El sol vermellós destacava les fulles esgrogueïdes dels arbres de fulla caduca, i feia pujar també la boira per la banda de Jánovas... Però sobre Boltaña, el cel blau! Durant el meu passeig, he vist un milà que sembla que visqui sobre casa nostra, sempre volant per aquí a prop, i un parell de dotzenes de voltors que semblaven buscar menjar per sobre el castell de Boltaña. També uns quants fredolics a la vista del camí, bastants bassals (ahir va estar plovent i fent mal temps tot el dia), i sobretot, el riu que va molt carregat d'aigua i una mica revoltat.
Tot plegat, acompanyat per la música que escolto aquests dies (que he anat penjant al blog darrament), fa que comenci el dia amb molts ànims. BON DIA!

divendres, d’octubre 17, 2008

Próximo concierto Cor Ariadna!


Esta vez, casi sin querer, el Cor Ariadna viene al lado de casa a ofrecer su próximo concierto. Será en Labuerda, en el Salón Social, a las 7 de la tarde del próximo sábado 25 de Octubre. Es un concierto gratuito, así que, ¡esperamos vuestra asistencia!
(clicar sobre la imagen para leerlo mejor)

Explicació de la crisi


Sense comentaris...

dimarts, d’octubre 14, 2008

Nueva web sobre Boltaña

Ha salido a la luz de Internet una nueva página web, la de la Oficina de Turismo de Boltaña. Muy interesante, un montón de información y de imágenes.

dilluns, d’octubre 06, 2008

Visita de la family


Aquest cap de setmana, com a celebració previa al meu aniversari, va venir tota la família Sanz Rubiralta a Boltaña. Ens ho vem passar molt bé, des del primer minut a l’últim.
Gràcies a la mare per cuinar i pels seus consells, sempre encertats i savis, i per l'esforç de quedar-vos a la visita a Jánovas; i al meu pare per fer de manetes a la Notaria i a casa, i per quedar-se fins tan tard que es va perdre el millor partit del Barça!
Gràcies als meus germans i cunyats per compartir els secrets de la mermelada, dels ordinadors, per la passejada pel bosc, per les endevinalles dels regals… i per compartir la boletada!!!
Gràcies a la Mariona per les seves rialles, per la partida d’Scrabble, per les figuretes i la pintura…
Gràcies a tots per venir de tan lluny, per compartir el cap de setmana i per deixar-me fer d’amfitriona, i demostrar-me en tot moment que us ho veu passar molt bé!
I moltes gràcies, com sempre, a l’Albert, per la il.lusió compartida de la visita i de gaudir de la família tots junts, tot i la feina que tenia.
Un cap de setmana inigualable, que em dóna forces per començar aquest meu 38è any de vida!

dissabte, de setembre 27, 2008

Jánovas



Acabamos de volver de nuestra primera visita a Jánovas, con motivo de su fiesta mayor (su patrón es San Miguel).
La historia de Jánovas es impresionante, por lo impactante, por lo reciente... Afortunadamente aún no ha terminado, gracias a un sentimiento popular que no se ha dejado torcer (reblar, como dicen aquí).
En 1951 una Orden Ministerial aprueba el "Plan de construcción de los aprovechamientos del río Ara entre Fiscal y Ainsa", que fuerza el embargo de las tierras y casas de los habitantes de Jánovas, Lavelilla y Lacort, y los pueblos de La Solana, para construir un pantano que anegaría todo el valle.
En 1960 se publica en el BOE la relación de fincas y propietarios a expropiar. Empiezan así 25 años de resistencia en el valle, que pasan por la expropiación forzosa y a la fuerza de algunas de las casas, que se dinamitaron al día siguiente a su expropiación, por la destrucción de cosechas y acequias, e incluso por la humillación pública de la maestra del pueblo a quien sacaron a rastras del colegio en medio de una clase, y delante de todos los niños.
La abuela de una amiga nuestra, Eva, resistió hasta el año 1984, cuando casi quedaba sola en el pueblo. Eva siguió disfrutando de sus veranos en Jánovas hasta que se presentó la Guardia Civil, armada y amenazante, a vaciar literalmente la casa de su abuela. Eva aún lo recuerda con lágrimas en los ojos... "¡Cuántas veces habré yo merendado en este pedrizo que ahora se comen las hierbas...!"
En medio de todo este proceso, la empresa propietaria del futuro pantano fue perdiendo plazos sin poder empezar las obras, y finalmente en 1993 construyen un tunel que debe servir para desviar el cauce del río y posteriormente construir la presa en el cauce antiguo. Las obras no avanzan más, y en 1998 una crecida del río Ara destruye todo lo construido, vuelve a correr el agua por el cauce antiguo, pero con una avalancha que puso en peligro las riberas del río en todo su recorrido hasta Aínsa. Este desastre acaba de convencer a las autoridades de que deben parar el proyecto. Se unieron fuerzas en el Sobrarbe, surgió la Ronda de Boltaña con sus canciones reivindicativas, la Asociación Río Ara, y mucho movimiento social en solidaridad con las gentes del valle.
La lucha ha seguido, y en julio de 2008 se ha aprobado la reversión de los terrenos y casas de la gente de Jánovas. Aunque la abuela de Eva ya no lo verá, el alma del pueblo sigue vivo y pronto se revitalizará del todo. Sólo había que ver hoy la fiesta mayor, con más de 300 personas participando de su comida popular y el baile que ha durado hasta pasadas las 10 de la noche.
Aquí encontraréis unas fotos del día de hoy.
Podéis leer más en su página web: http://janovasnorebla.blogspot.com/
¡Felicidades, Jánovas! Una historia... ¡con mucho futuro!

Paul Newman



Avui és dia de dol a tot el món, ha mort Paul Newman! Sí, ja sabem que fumava molt i tenia cancer de pulmó, i que de fet tenia ja 83 anys, i de fet tard o d'hora havia de passar... Però trobarem a faltar els seus ulls blaus i aquell caminar tan característic! Sort que ens queden un munt de pel·lícules bones (alguna segurament no tant) i imatges seves per donar i per vendre.
Algunes de les pelis que he vist que ha protagonitzat i que m'han agradat:

- La gata sobre el tejado de zinc
- El Golpe (perfecta, una de les meves pelis preferides)
- Dos hombres i un destino
- Veredicto final
- Harry e hijo
- Ni un pelo de tonto (el meu germà diu que, de gran, vol ser com en Paul Newman a aquesta peli)

Però té una seixantena de pel·lícules al seu currículum, que li han merescut dos premis Oscar, i un munt de nominacions i premis més. Sens dubte, un actor de gran talent que també havia merescut lloances a nivell personal, per no deixar-se dur per la vida de Hollywood, així com per la Fundació que va crear en honor al seu fill per ajudar als drogadictes.
El trobarem a faltar!

dimecres, de setembre 24, 2008

Bon Dia - Els Pets

Una de les millors cançons per aixecar els ànims a qualsevol!! I el vídeo el trobo molt encertat!

La Mercè

Aquest any, evidentment, no he pogut participar de les festes de la Mercè, la festa major de Barcelona... Ara el meu poble és Boltaña! Però espero que les festes hagin complert les expectatives de tothom! Si podeu, no us perdeu el Piromusical, acostuma a ser bastant impressionant!

dilluns, de setembre 22, 2008

Doctor en Alaska (Northern exposure) i Robert Palmer

Dins el capítol "Spring break" un dels somnis eròtics que tenen els protagonistes és aquesta imitació del vídeo de Robert Palmer. L'original més avall.

Robert Palmer - Simply Irresistible

Un vídeo espectacular d'una cançó que m'encanta. Me la va recordar una escena de la nostra sèrie favorita (Doctor en Alaska, Northern Exposure), que us penjo a continuació.

diumenge, de setembre 21, 2008

Festa major a Laspuña!

El cap de setmana passat, festa a Aínsa... Aquest, a Laspuña, un poblet preciós penjat dalt d'una muntanya, amb vistes sobre tota la vall del Cinca. Ahir vem anar-hi, començant per un sopar a Casa Sidora, un lloc acollidor, on fan menjar abundant, gustós i casolà, i on per casualitat gairebé compartim taula amb l'orquestra que més tard tocava a la plaça del poble.

Convenientment protegida per una carpa, on al final fins i tot hi feia calor, l'orquestra Alta Tensión ens va oferir un amplíssim repertori de cançons (des dels típics pasodobles i chachachás fins a Loquillo o Paulina Rubio) i de vestits (les noies es van canviar de vestuari, pel cap baix, una dotzena de vegades!). La música, interpretada més amb bona intenció i animant al públic que amb afinació, ens va tenir enganxats a la pista, ballant, parlant amb la gent i passant-nos-ho molt bé fins passades les 4 de la matinada. Quan encara el públic en volia més, es va acabar la festa, al menys a la carpa.

Avui, ens intentem recuperar de la ressaca...

diumenge, de setembre 14, 2008

La Flor de la Canela

El viernes pasado compartimos cena y música con La Ronda de Boltaña después de su Ronda por Aínsa. Entre las canciones que entonaron y entonamos incluyeron esta "Flor de la Canela"... que me trajo recuerdos inmediatos de mi abuelo, un fan incondicional de María Dolores Pradera. Aunque no he ido nunca (ni mi abuelo tampoco) a Perú, es la versión de Youtube que más me gusta de esta canción cantada por María Dolores Pradera. ¡Va por mi abuelo!

Imágenes de Boltaña


El otro día llovía y a la vez el día estaba espléndido, así que el Arco Iris no faltó a su cita...




Esto es lo que veo por la ventana de mi "despacho". Cualquiera trabaja así, ¿verdad?

dijous, de setembre 11, 2008

Les notes musicals

El meu germà m'ha demanat l'equivalència entre les notes musicals occidentals i les anglosaxones. L'equivalència és:

A = La
B = Si
C = Do
D = Re
E = Mi
F = Fa
G = Sol

Per acabar de confirmar-ho, he consultat la Wikipedia, i he trobat informació molt interessant. D'on vénen els noms de les notes occidentals? Doncs d'un poema en llatí, del monjo Pau el Diaca:

Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Ioannes

Usant les primeres síl·labes de l'Himne a Sant Joan Baptista, es van designar els noms a cada una de les notes. Aquest poema es pot traduir com (aproximadament, perdoneu):

Per tal que els teus servents puguin exaltar amb tota l'ànima, Sant Joan dissol els pecats dels llavis impurs

dilluns, de setembre 08, 2008

Adéu Castillejos!

En un cap de setmana de Barcelonada, hem tancat uns quants temes. El més important va ser donar per clausurat el pis de Castillejos, on he viscut els darrers 10 anys. Com que el buidat i trasllat del pis l'hem fet en moltes etapes, ha durat un parell de mesos, i com que tenia moltes ganes de deixar el pis, que necessitava unes bones reformes (al menys, la instal.lació elèctrica i les finestres, i sobretot una bona mà de pintura), doncs ha resultat que no em va emocionar gens ni mica quan vem tancar la porta per darrera vegada, amb l'Albert, divendres passat de matinada.
Això sí, quan l'endemà vem agafar el metro i em vaig adonar que no havia de baixar a Glòries "com sempre", se'm va fer molt estrany...
En fi, ara puc dir del tot que hem començat una nova etapa, que ha de començar per acabar de buidar les caixes que tenim encara del trasllat!

dimecres, de setembre 03, 2008

Hey Jude

Aquesta també està molt bé. El single més llarg dels Beatles, que el mes passat va complir 40 anys des que es va gravar.
En el video, hi ha moments que es nota que tenien la gravació alhora que ells cantaven, una mena de Play Back a estones...

All You Need Is Love - The Beatles

Una de les millors cançons de la meva vida. Per això va sonar, també, al nostre casament!

dimarts, de setembre 02, 2008

La Morisma de Aínsa

El pasado domingo asistimos a La Morisma de Ainsa, un acto que llena de color, tradición, historia y humor la Plaza Mayor del pueblo. Es una representación de lo que pasó en la zona en época de Garci Jimeno, allá por el siglo VIII, y su lucha contra la invasión musulmana, que culminó con la aparición de una cruz en llamas sobre una carrasca (y que actualmente forma parte del escudo de la comarca).
La representación, que reúne a unas trescientas personas (entre actores amateurs y figurantes), cuenta con una ambientación espectacular, y un diseño de vestuario muy acertado. Pasamos un buen rato, riendo con "los dichos" (fragmentos de texto que hacen referencia a los habitantes de la comarca) y emocionandonos con las escenas de guerra y muerte.
Además, el acto culminó con el homenaje a Anchel Conte, quien recibió el honor de ser investido Caballero de la Orden de La Morisma. Anchel Conte fue profesor del entonces Instituto de Enseñanza Libre Adoptada de Aínsa, hace 35 años, e impulsó durante muchos años la revitalización de los usos, costumbres y el folclore del Sobrarbe. ¡Felicidades, Anchel!
También hicimos unas cuantas fotos, que podéis ver aquí.

diumenge, d’agost 24, 2008

La Ronda de Boltaña

El viernes por la tarde en Boltaña hubo ronda. Es una tradición que han rescatado el grupo (ellos consideran que no son músicos) que se ha llegado a llamar “La Ronda de Boltaña”, y que consiste en salir a la calle con los instrumentos a cuestas y cantar a la gente, bajo los balcones y en las puertas de las casas. Allí se amontonan los oyentes, y los boltañeses abren sus balcones y sus casas, y haciendo gala de su hospitalidad, ofrecen bebida en porrón, y pastas caseras para todo aquél que se acerque a rondar.
Ya habíamos escuchado la Ronda en CD, y su música popular y de estilo folklórico nos llegó al alma, hasta el punto que una de sus canciones (“El país perdido” que se ha llegado a convertir en el himno de la comarca) sonó en nuestra boda. Pero no habíamos VIVIDO la Ronda todavía… y la experiencia es emocionante.
Es una expresión de patria en el sentido más amplio, una actividad que aúna la gente, que afianza el sentimiento de pertenencia a un lugar, a un grupo, a una sociedad con tus mismas aficiones y sentimientos. Este tipo de cosas traspasan fronteras, y aunque aun no podemos considerarnos del todo boltañeses, el sentimiento que se respira cuando todo un pueblo canta a coro “Días de albahaca” mientras llueven ramas perfumadas de un balcón, o “Habanera triste” con todos los pensamientos y corazones puestos en Jánovas, ese sentimiento te llega al corazón y hace humedecer los ojos. La sorpresa de ver mi corazón unir latidos con el grupo que rondaba me hizo sentirme un poco más boltañesa. También hizo que acompañáramos a la Ronda durante toda la tarde, y nos uniéramos a su fin de fiesta en el local que tienen en la plaza de la iglesia, donde ofrecieron, otra vez, comer y beber a quien lo necesitara.
Además, el Heraldo de Aragón publicó ayer una foto que da testimonio de nuestra afición a La Ronda.