El otro día llovía y a la vez el día estaba espléndido, así que el Arco Iris no faltó a su cita...
Esto es lo que veo por la ventana de mi "despacho". Cualquiera trabaja así, ¿verdad?
diumenge, de setembre 14, 2008
Imágenes de Boltaña
El otro día llovía y a la vez el día estaba espléndido, así que el Arco Iris no faltó a su cita...Esto es lo que veo por la ventana de mi "despacho". Cualquiera trabaja así, ¿verdad?
dijous, de setembre 11, 2008
Les notes musicals
El meu germà m'ha demanat l'equivalència entre les notes musicals occidentals i les anglosaxones. L'equivalència és:
A = La
B = Si
C = Do
D = Re
E = Mi
F = Fa
G = Sol
Per acabar de confirmar-ho, he consultat la Wikipedia, i he trobat informació molt interessant. D'on vénen els noms de les notes occidentals? Doncs d'un poema en llatí, del monjo Pau el Diaca:
Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Ioannes
Usant les primeres síl·labes de l'Himne a Sant Joan Baptista, es van designar els noms a cada una de les notes. Aquest poema es pot traduir com (aproximadament, perdoneu):
Per tal que els teus servents puguin exaltar amb tota l'ànima, Sant Joan dissol els pecats dels llavis impurs
A = La
B = Si
C = Do
D = Re
E = Mi
F = Fa
G = Sol
Per acabar de confirmar-ho, he consultat la Wikipedia, i he trobat informació molt interessant. D'on vénen els noms de les notes occidentals? Doncs d'un poema en llatí, del monjo Pau el Diaca:
Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Ioannes
Usant les primeres síl·labes de l'Himne a Sant Joan Baptista, es van designar els noms a cada una de les notes. Aquest poema es pot traduir com (aproximadament, perdoneu):
Per tal que els teus servents puguin exaltar amb tota l'ànima, Sant Joan dissol els pecats dels llavis impurs
dilluns, de setembre 08, 2008
Adéu Castillejos!
En un cap de setmana de Barcelonada, hem tancat uns quants temes. El més important va ser donar per clausurat el pis de Castillejos, on he viscut els darrers 10 anys. Com que el buidat i trasllat del pis l'hem fet en moltes etapes, ha durat un parell de mesos, i com que tenia moltes ganes de deixar el pis, que necessitava unes bones reformes (al menys, la instal.lació elèctrica i les finestres, i sobretot una bona mà de pintura), doncs ha resultat que no em va emocionar gens ni mica quan vem tancar la porta per darrera vegada, amb l'Albert, divendres passat de matinada.
Això sí, quan l'endemà vem agafar el metro i em vaig adonar que no havia de baixar a Glòries "com sempre", se'm va fer molt estrany...
En fi, ara puc dir del tot que hem començat una nova etapa, que ha de començar per acabar de buidar les caixes que tenim encara del trasllat!
Això sí, quan l'endemà vem agafar el metro i em vaig adonar que no havia de baixar a Glòries "com sempre", se'm va fer molt estrany...
En fi, ara puc dir del tot que hem començat una nova etapa, que ha de començar per acabar de buidar les caixes que tenim encara del trasllat!
dimecres, de setembre 03, 2008
Hey Jude
Aquesta també està molt bé. El single més llarg dels Beatles, que el mes passat va complir 40 anys des que es va gravar.
En el video, hi ha moments que es nota que tenien la gravació alhora que ells cantaven, una mena de Play Back a estones...
All You Need Is Love - The Beatles
Una de les millors cançons de la meva vida. Per això va sonar, també, al nostre casament!
dimarts, de setembre 02, 2008
La Morisma de Aínsa
El pasado domingo asistimos a La Morisma de Ainsa, un acto que llena de color, tradición, historia y humor la Plaza Mayor del pueblo. Es una representación de lo que pasó en la zona en época de Garci Jimeno, allá por el siglo VIII, y su lucha contra la invasión musulmana, que culminó con la aparición de una cruz en llamas sobre una carrasca (y que actualmente forma parte del escudo de la comarca).
La representación, que reúne a unas trescientas personas (entre actores amateurs y figurantes), cuenta con una ambientación espectacular, y un diseño de vestuario muy acertado. Pasamos un buen rato, riendo con "los dichos" (fragmentos de texto que hacen referencia a los habitantes de la comarca) y emocionandonos con las escenas de guerra y muerte.
Además, el acto culminó con el homenaje a Anchel Conte, quien recibió el honor de ser investido Caballero de la Orden de La Morisma. Anchel Conte fue profesor del entonces Instituto de Enseñanza Libre Adoptada de Aínsa, hace 35 años, e impulsó durante muchos años la revitalización de los usos, costumbres y el folclore del Sobrarbe. ¡Felicidades, Anchel!
También hicimos unas cuantas fotos, que podéis ver aquí.
La representación, que reúne a unas trescientas personas (entre actores amateurs y figurantes), cuenta con una ambientación espectacular, y un diseño de vestuario muy acertado. Pasamos un buen rato, riendo con "los dichos" (fragmentos de texto que hacen referencia a los habitantes de la comarca) y emocionandonos con las escenas de guerra y muerte.
Además, el acto culminó con el homenaje a Anchel Conte, quien recibió el honor de ser investido Caballero de la Orden de La Morisma. Anchel Conte fue profesor del entonces Instituto de Enseñanza Libre Adoptada de Aínsa, hace 35 años, e impulsó durante muchos años la revitalización de los usos, costumbres y el folclore del Sobrarbe. ¡Felicidades, Anchel!
También hicimos unas cuantas fotos, que podéis ver aquí.
diumenge, d’agost 24, 2008
La Ronda de Boltaña
El viernes por la tarde en Boltaña hubo ronda. Es una tradición que han rescatado el grupo (ellos consideran que no son músicos) que se ha llegado a llamar “La Ronda de Boltaña”, y que consiste en salir a la calle con los instrumentos a cuestas y cantar a la gente, bajo los balcones y en las puertas de las casas. Allí se amontonan los oyentes, y los boltañeses abren sus balcones y sus casas, y haciendo gala de su hospitalidad, ofrecen bebida en porrón, y pastas caseras para todo aquél que se acerque a rondar.
Ya habíamos escuchado la Ronda en CD, y su música popular y de estilo folklórico nos llegó al alma, hasta el punto que una de sus canciones (“El país perdido” que se ha llegado a convertir en el himno de la comarca) sonó en nuestra boda. Pero no habíamos VIVIDO la Ronda todavía… y la experiencia es emocionante.
Es una expresión de patria en el sentido más amplio, una actividad que aúna la gente, que afianza el sentimiento de pertenencia a un lugar, a un grupo, a una sociedad con tus mismas aficiones y sentimientos. Este tipo de cosas traspasan fronteras, y aunque aun no podemos considerarnos del todo boltañeses, el sentimiento que se respira cuando todo un pueblo canta a coro “Días de albahaca” mientras llueven ramas perfumadas de un balcón, o “Habanera triste” con todos los pensamientos y corazones puestos en Jánovas, ese sentimiento te llega al corazón y hace humedecer los ojos. La sorpresa de ver mi corazón unir latidos con el grupo que rondaba me hizo sentirme un poco más boltañesa. También hizo que acompañáramos a la Ronda durante toda la tarde, y nos uniéramos a su fin de fiesta en el local que tienen en la plaza de la iglesia, donde ofrecieron, otra vez, comer y beber a quien lo necesitara.
Además, el Heraldo de Aragón publicó ayer una foto que da testimonio de nuestra afición a La Ronda.
Ya habíamos escuchado la Ronda en CD, y su música popular y de estilo folklórico nos llegó al alma, hasta el punto que una de sus canciones (“El país perdido” que se ha llegado a convertir en el himno de la comarca) sonó en nuestra boda. Pero no habíamos VIVIDO la Ronda todavía… y la experiencia es emocionante.
Es una expresión de patria en el sentido más amplio, una actividad que aúna la gente, que afianza el sentimiento de pertenencia a un lugar, a un grupo, a una sociedad con tus mismas aficiones y sentimientos. Este tipo de cosas traspasan fronteras, y aunque aun no podemos considerarnos del todo boltañeses, el sentimiento que se respira cuando todo un pueblo canta a coro “Días de albahaca” mientras llueven ramas perfumadas de un balcón, o “Habanera triste” con todos los pensamientos y corazones puestos en Jánovas, ese sentimiento te llega al corazón y hace humedecer los ojos. La sorpresa de ver mi corazón unir latidos con el grupo que rondaba me hizo sentirme un poco más boltañesa. También hizo que acompañáramos a la Ronda durante toda la tarde, y nos uniéramos a su fin de fiesta en el local que tienen en la plaza de la iglesia, donde ofrecieron, otra vez, comer y beber a quien lo necesitara.
Además, el Heraldo de Aragón publicó ayer una foto que da testimonio de nuestra afición a La Ronda.
divendres, d’agost 22, 2008
Webs de Boltaña
L'Ajuntament del poble té una web molt informativa, i també trobem la informació de les activitats i de tot el que passa al poble (inclosa la cartellera del Cine!) a la web de noticies, no oficial.
A Boltaña són festes!
Ara ja fa gairebé un mes que l'Albert treballa a Boltaña, jo m'hi vaig instal.lar el dia 1 d'agost. Estem molt enfeinats i encara no hem agafat del tot el ritme, però ens anem adaptant molt bé. Això és genial, i la gent molt hospitalària!
Aquesta setmana a Boltaña celebren les "Fiestas de la Convivencia", que és la Festa Major d'estiu. Aquí teniu el programa de les festes. De moment, el que hem fet ens ha encantat!
Aquesta setmana a Boltaña celebren les "Fiestas de la Convivencia", que és la Festa Major d'estiu. Aquí teniu el programa de les festes. De moment, el que hem fet ens ha encantat!
diumenge, de juny 29, 2008
E pur si muove!!!
Tot just acabem de concloure el curs de la coral amb una estrena mundial en un concert espectacular. Estrena mundial de “E pur si muove”, l’espectacle que el Cor Ariadna ha estat preparant durant mesos i que han ofert avui a una sala “Pere Pruna” plena a rebentar, contra tot pronòstic tenint en compte la oferta esportiva d’avui a la mateixa hora.
El concert, del qual només he participat a la primera part i he gaudit plenament la segona, tenia una dificultat afegida per un cor tradicionalment –i quasi exclusivament- de música clàssica: una coreografia ideada per Toni Jodar, professional del tema i ara ja amic del Cor.
Nois, enhorabona. Pels assistents al concert potser només ha estat un concert lleugerament diferent, que ha sonat, com sempre, immillorable, i amb una nova posada en escena... però jo sé el que ha costat que sortís tal com ha sortit avui. Molts dies d’assajos, molta preparació, correccions, suor i rialles, que avui han vist el seu fruit. I només puc que felicitar-vos. Tinc ganes de veure altre cop l’espectacle, m’heu fet moure cos i ànima!!
De moment, unes fotos.
El concert, del qual només he participat a la primera part i he gaudit plenament la segona, tenia una dificultat afegida per un cor tradicionalment –i quasi exclusivament- de música clàssica: una coreografia ideada per Toni Jodar, professional del tema i ara ja amic del Cor.
Nois, enhorabona. Pels assistents al concert potser només ha estat un concert lleugerament diferent, que ha sonat, com sempre, immillorable, i amb una nova posada en escena... però jo sé el que ha costat que sortís tal com ha sortit avui. Molts dies d’assajos, molta preparació, correccions, suor i rialles, que avui han vist el seu fruit. I només puc que felicitar-vos. Tinc ganes de veure altre cop l’espectacle, m’heu fet moure cos i ànima!!
De moment, unes fotos.
dijous, de juny 26, 2008
diumenge, de juny 01, 2008
L'enigma dels Voluntaris
Els meus amics de Voluntaris (que van ser Voluntaris per als Jocs Olímpics de Barcelona’92 i ens vem conèixer en un curs d’anglès que va organitzar el comitè olímpic a Huddersfield), ens van regalar un cofre que, per saber com obrir-lo, havíem de resoldre el següent enigma.
“Una vegada hi havia un Rajà que va repartir una pila de perles entre les seves filles. En va donar una a la més gran, més una setena part de les que quedaven; a la segona, en va donar dues més una setena part de les que quedaven, i així successivament.
Després de que les germanes petites es queixessin del que consideraven un tracte injust, el Notari de la ciutat que sabia resoldre enigmes com aquest, va dictaminar que el repartiment era totalment equitatiu. Quantes perles i quantes filles tenia el Rajà?”
El que és més important per a resoldre el problema és adonar-se que el Notari dictamina que el repartiment era equitatiu. Per tant, de moment no cal saber quantes filles tenia el Rajà, i comencem igualant les perles que obtenen les dues germanes més grans:
si anomenem x el nombre total de perles, tenim la següent equació:
Així, arreglant-la una mica, tenim:
“Una vegada hi havia un Rajà que va repartir una pila de perles entre les seves filles. En va donar una a la més gran, més una setena part de les que quedaven; a la segona, en va donar dues més una setena part de les que quedaven, i així successivament.
Després de que les germanes petites es queixessin del que consideraven un tracte injust, el Notari de la ciutat que sabia resoldre enigmes com aquest, va dictaminar que el repartiment era totalment equitatiu. Quantes perles i quantes filles tenia el Rajà?”
El que és més important per a resoldre el problema és adonar-se que el Notari dictamina que el repartiment era equitatiu. Per tant, de moment no cal saber quantes filles tenia el Rajà, i comencem igualant les perles que obtenen les dues germanes més grans:
si anomenem x el nombre total de perles, tenim la següent equació:
Així, arreglant-la una mica, tenim:
D’on fàcilment obtenim:
7x-7=49+7x-20-x , i per tant: x=36
Un cop sabem la quantitat de perles que hi ha, podem saber quantes en té la primera germana: 1+35/7 = 6. Per tant, a cada germana n’hi tocaven 6, i això vol dir que tenim 36/6 = 6 germanes.
Ara només falta saber quantes monedes hi ha al cofre... però això ja és una altra història!
MOLTES GRÀCIES AMICS PER SEMPRE!!!
El Casament
No puc expressar en paraules tot el que sento...
Ahir va ser un gran dia. Segurament, el millor dia de les nostres vides. Va sortir tot tal i com volíem (excepte la pluja, però que no va aconseguir "aguarnos la fiesta"), tothom estava encantat i va gaudir molt.
La cerimònia va ser perfecta, gràcies a la Coral (com, no, vau estar genials, com sempre!), al Ricard, que la va fer encara més personalitzada, a la Núria (en nom del "col·lectiu d'amics més antics de la Laura"), al José Miguel (en nom dels amics més íntims de l'Albert), al David (el Padrí) i al Pau (en nom dels amics que van aconseguir que ens coneguéssim, alhora que testimonis del matrimoni)... Tots ells van fer possible una cerimònia distreta (tot i que va durar una hora!), divertida, amena, amb moments emotius, i sobretot, amb l'expressió en paraules de moltes coses que sortien de dins... Una cerimònia civil diferent, però perfecta per a nosaltres!!!
Però després encara vem seguir la festa, amb l'aperitiu, les fotos (aquest moment va ser una mica crític, però el vem salvar), el sopar que estava boníssim, i sobretot, la festa de després. Va ser tot exactament com jo, personalment, m'ho imaginava: música sempre coneguda, amb la pista sempre plena de gent amiga i estimada ballant i passant-s'ho d'allò més bé, oferint una bona festa a tothom qui estimem, amb l'Albert parlant més que ballant, jo ballant i cantant més que parlant.... Tot perfecte!!!
Aquesta matinada i matí no he pogut dormir, no parava de tenir imatges, records de tot el que va passar ahir: no em puc treure del cap la meva neboda, la Mariona, ballant, saltant i botant com una desenfrenada, es van esgotar abans als seus pares que ella; els meus cosins sent el centre de la festa, compartint protagonisme amb el Nacho, el Germán, el Pau, el grup de Voluntaris, i tants d'altres que no deixaven de divertir-se en tota l'estona...
Tampoc podia parar de repetir mentalment un munt de paraules dolces, sentides i amables per part de tothom...
De debò, aquest dia tan especial, meravellós i únic no hauria estat possible sense tots vosaltres.
MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!!
Ahir va ser un gran dia. Segurament, el millor dia de les nostres vides. Va sortir tot tal i com volíem (excepte la pluja, però que no va aconseguir "aguarnos la fiesta"), tothom estava encantat i va gaudir molt.
La cerimònia va ser perfecta, gràcies a la Coral (com, no, vau estar genials, com sempre!), al Ricard, que la va fer encara més personalitzada, a la Núria (en nom del "col·lectiu d'amics més antics de la Laura"), al José Miguel (en nom dels amics més íntims de l'Albert), al David (el Padrí) i al Pau (en nom dels amics que van aconseguir que ens coneguéssim, alhora que testimonis del matrimoni)... Tots ells van fer possible una cerimònia distreta (tot i que va durar una hora!), divertida, amena, amb moments emotius, i sobretot, amb l'expressió en paraules de moltes coses que sortien de dins... Una cerimònia civil diferent, però perfecta per a nosaltres!!!
Però després encara vem seguir la festa, amb l'aperitiu, les fotos (aquest moment va ser una mica crític, però el vem salvar), el sopar que estava boníssim, i sobretot, la festa de després. Va ser tot exactament com jo, personalment, m'ho imaginava: música sempre coneguda, amb la pista sempre plena de gent amiga i estimada ballant i passant-s'ho d'allò més bé, oferint una bona festa a tothom qui estimem, amb l'Albert parlant més que ballant, jo ballant i cantant més que parlant.... Tot perfecte!!!
Aquesta matinada i matí no he pogut dormir, no parava de tenir imatges, records de tot el que va passar ahir: no em puc treure del cap la meva neboda, la Mariona, ballant, saltant i botant com una desenfrenada, es van esgotar abans als seus pares que ella; els meus cosins sent el centre de la festa, compartint protagonisme amb el Nacho, el Germán, el Pau, el grup de Voluntaris, i tants d'altres que no deixaven de divertir-se en tota l'estona...
Tampoc podia parar de repetir mentalment un munt de paraules dolces, sentides i amables per part de tothom...
De debò, aquest dia tan especial, meravellós i únic no hauria estat possible sense tots vosaltres.
MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!!
I ara, ens n'anem a la quinta Xina!!
divendres, de maig 30, 2008
Dia D -1
Demà és el gran dia. Només esperem que no plogui perquè una part de la festa serà a la terrassa de l'hotel, però la resta està gairebé tot a punt. Només falten els darrers detalls...
I això que hem portat unes setmanes de bojos, com no podia ser d'una altra manera tenint en compte que ho hem organitzat tot en tres mesos!! Però segur que ens ho passem bé, i demà serà una gran festa.
Demà a aquesta hora ja estarem casats, i a punt de sopar... No m'ho puc imaginar... Serà estrany? Total, ja fa temps que vivim junts... Serà diferent? Serà divertit!!!
Fins aviat!
I això que hem portat unes setmanes de bojos, com no podia ser d'una altra manera tenint en compte que ho hem organitzat tot en tres mesos!! Però segur que ens ho passem bé, i demà serà una gran festa.
Demà a aquesta hora ja estarem casats, i a punt de sopar... No m'ho puc imaginar... Serà estrany? Total, ja fa temps que vivim junts... Serà diferent? Serà divertit!!!
Fins aviat!
Títol de Notari
La setmana passada la Casa Reial va convocar l'Albert perquè el Príncep oferia una recepció als Nous Notaris. L'Albert és el de blau. El més baixet.
Després, el Ministre de Justícia els va donar a tots el seu Títol que els acredita com a Notaris. Encara no ha pres possessió de la plaça, i per tant encara no ha jurat el càrrec, però ja té un document que certifica que les autoritats jurídiques han de tenir en compte el seu parer.
Com podeu comprovar, tot i ser actes protocolaris, l'Albert s'ho passa bé i no para de somriure!!
Després, el Ministre de Justícia els va donar a tots el seu Títol que els acredita com a Notaris. Encara no ha pres possessió de la plaça, i per tant encara no ha jurat el càrrec, però ja té un document que certifica que les autoritats jurídiques han de tenir en compte el seu parer.
Com podeu comprovar, tot i ser actes protocolaris, l'Albert s'ho passa bé i no para de somriure!!
dissabte, de maig 24, 2008
Indiana Jones
No vull desvetllar res, però ahir vem anar a veure la peli de l'Indiana Jones, voliem aprofitar que ja no hem d'estudiar cap dels dos, i distreure'ns una mica de totes les coses que tenim al cap...
Distreta, divertida a estones, l'argument una mica fluix però això en les pelis d'aventures com aquesta acostuma a ser perdonable... També passarem per alt les incongruències geogràfiques i històriques de la peli, no crec que aquesta saga hagi estat mai històricament contrastada. M'ha agradat molt la Cate Blanchet, evidentment, i que fan broma dels anys que han passat des de la darrera peli,
però potser més recomanable per veure a casa que pagar el cine...
Distreta, divertida a estones, l'argument una mica fluix però això en les pelis d'aventures com aquesta acostuma a ser perdonable... També passarem per alt les incongruències geogràfiques i històriques de la peli, no crec que aquesta saga hagi estat mai històricament contrastada. M'ha agradat molt la Cate Blanchet, evidentment, i que fan broma dels anys que han passat des de la darrera peli,
però potser més recomanable per veure a casa que pagar el cine...
La recta final (2)
Falta una setmana. Set dies. Però afortunadament no queden gaire coses per fer... Jo ja tinc el vestit gairebé a punt, l'Albert també, i les coses del banquet i de la cerimònia estan gairebé totes a punt. Per tant, pocs nervis... però ganes de arribi el dia, moltes!!! Serà una gran festa, segur que ens ho passem molt bé.
Ahir vaig fer el darrer examen, crec que realment serà l'últim!!! Em va anar força bé, dilluns diran el resultat. Una altra cosa menys de què preocupar-nos. Encara no me'n faig a la idea, que no hauré de pensar més en si he d'estudiar o no, en matricular-me, en combinar horaris amb la feina... Al setembre suposo que me n'adonaré!! Tindré temps de llegir, d'escoltar música, d'anar al cine i al teatre.... Quines ganes!!!
També tenim tots els papers a punt per poder marxar a Shanghai, això sí que podria ser demà mateix i me n'aniria encantada!!!
Ahir vaig fer el darrer examen, crec que realment serà l'últim!!! Em va anar força bé, dilluns diran el resultat. Una altra cosa menys de què preocupar-nos. Encara no me'n faig a la idea, que no hauré de pensar més en si he d'estudiar o no, en matricular-me, en combinar horaris amb la feina... Al setembre suposo que me n'adonaré!! Tindré temps de llegir, d'escoltar música, d'anar al cine i al teatre.... Quines ganes!!!
També tenim tots els papers a punt per poder marxar a Shanghai, això sí que podria ser demà mateix i me n'aniria encantada!!!
dimecres, de maig 21, 2008
La recta final
La tradició a la facultat de matemàtiques de la UB és que tot estudiant que acabi (o tingui previst acabar) aquell any, sigui llançat pels seus companys a l’estanyol del mig del pati de ciències de l’Edifici Històric de la UB.
Com que tinc intenció d’acabar enguany (més concretament, demà passat!), he participat més activament que mai en aquesta cerimònia.
Cal puntualitzar que quan a la facultat hi havia uns quants centenars d’estudiants (o fins i tot algun miler), aquest dia era molt més multitudinari, i amb més aconteixements.
A les 12 de migdia hi havia uns quants estudiants (els que feien el viatge de fi de carrera) que muntaven una traca monumental que petava al voltant de totes les columnes del pati. Alhora, es venien els darrers pastissos i material que s’havia intentat vendre per aconseguir diners per fer el viatge de fi de carrera...
En fi, ja fa uns anys que van prohibir fer la traca (era un perill per la integritat de l’edifici) i ja no hi ha prou alumnes per organitzar un viatge de fi de carrera... Així que l’únic que passa el darrer dimecres de classe a les 12 és que uns quants alumnes es van llançant a l’estanyol els uns als altres.
Finalment, després de 10 anys (!!!) m’ha tocat a mi!!!! Els meus pares i els meus sogres, i sobretot, l’Albert, no s’ho han volgut perdre. Aquí teniu el resum del reportatge gràfic.
No sabeu com m’heu ajudat tots plegats a que aquest dia hagi arribat. Jo sola m’hauria rendit. La tossuderia de l’Albert, les carmanyoles de la mare i el “taxi” del pare, la paciència de tots plegats, la comprensió de l’empresa per donar-me permís per fer horaris raríssims i vacances sempre fora de temporada... Els apunts de molts companys, les hores d’estudi compartides amb la Sandra i l’Esmeralda, la Cinta, el Sergio, el German, i tants d’altres... Tot això ha fet possible que aconseguís la gran fita: SER LLICENCIADA EN MATEMÀTIQUES!!
MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!!
Com que tinc intenció d’acabar enguany (més concretament, demà passat!), he participat més activament que mai en aquesta cerimònia.
Cal puntualitzar que quan a la facultat hi havia uns quants centenars d’estudiants (o fins i tot algun miler), aquest dia era molt més multitudinari, i amb més aconteixements.
A les 12 de migdia hi havia uns quants estudiants (els que feien el viatge de fi de carrera) que muntaven una traca monumental que petava al voltant de totes les columnes del pati. Alhora, es venien els darrers pastissos i material que s’havia intentat vendre per aconseguir diners per fer el viatge de fi de carrera...
En fi, ja fa uns anys que van prohibir fer la traca (era un perill per la integritat de l’edifici) i ja no hi ha prou alumnes per organitzar un viatge de fi de carrera... Així que l’únic que passa el darrer dimecres de classe a les 12 és que uns quants alumnes es van llançant a l’estanyol els uns als altres.
Finalment, després de 10 anys (!!!) m’ha tocat a mi!!!! Els meus pares i els meus sogres, i sobretot, l’Albert, no s’ho han volgut perdre. Aquí teniu el resum del reportatge gràfic.
No sabeu com m’heu ajudat tots plegats a que aquest dia hagi arribat. Jo sola m’hauria rendit. La tossuderia de l’Albert, les carmanyoles de la mare i el “taxi” del pare, la paciència de tots plegats, la comprensió de l’empresa per donar-me permís per fer horaris raríssims i vacances sempre fora de temporada... Els apunts de molts companys, les hores d’estudi compartides amb la Sandra i l’Esmeralda, la Cinta, el Sergio, el German, i tants d’altres... Tot això ha fet possible que aconseguís la gran fita: SER LLICENCIADA EN MATEMÀTIQUES!!
MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!!
dimecres, de maig 07, 2008
Amaral - Marta, Sebas, Guille y los demás
Dedicada a todos mis amigos, los que participarán en la boda, los que vendrán y los que no. Un beso a todos!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
